musette [fr]
musette [fr]
- ca musette [fr], n f
- es musette
- en musette
Definició
Gaita de dimensions reduïdes i molt adornada, que va ser molt popular com a instrument cortesà en la França dels segles XVII i XVIII.
músic | música
músic | música
- ca músic | música, n m, f
- es músico | música
- en instrumentalist
Definició
Persona que toca en una banda, en una orquestra o en una altra formació musical.
músic -a
músic -a
- ca músic -a, adj
- es músico -ca
- en music lover
Definició
Que té instint o sensibilitat musical.
músic -a
músic -a
- ca musical, adj
- ca músic -a, adj sin. compl.
- es musical
- es músico -ca
- en musical
Definició
De la música o que hi té relació.
music-hall [en]
music-hall [en]
- ca music-hall [en], n m
- es music hall
- en music hall
Definició
Espectacle molt popular a la Gran Bretanya entre els anys 1850 i 1960, consistent en una barreja de números musicals i cançons populars.
música
música
- ca música, n f
- es música
- en music
Definició
Art de combinar els sons d'acord amb les lleis de la melodia, l'harmonia i el ritme.
música
música
- ca obra musical, n f
- ca música, n f sin. compl.
- es música
- es obra musical
- en musical composition
- en musical work
Definició
Producció musical de caràcter creatiu.
música
música
- ca música, n f
- es música
- en band
- en group
Definició
Conjunt o banda de músics que toquen junts.
música clàssica
música clàssica
- ca música clàssica, n f
- es música clásica
- en classical music
Definició
Música vinculada a la tradició culta, especialment la creada a Europa en la segona mitat del segle XVIII i al començament del XIX.
música concreta
música concreta
- ca música concreta, n f
- es música concreta
- en musique concrète
Definició
Tècnica de composició creada a mitjan segle XX, que es basa en la gravació, mescla i reproducció de sorolls naturals, com ara veus, trànsit o objectes que no tenen res a veure amb instruments musicals, que després es combinen i es manipulen.
