Vocabulari de la música

Aeròfon que per a produir el so necessita que la columna d'aire es pose en vibració de manera directa, per mitjà dels llavis de l'instrumentista.

Aeròfon de broquet que no té cap dispositiu per a alterar els sons de la sèrie natural mentre es toca.

Aeròfon que consta d'un tub sonor, la columna aèria del qual actua com a cos sonor i determina la freqüència dels sons emesos més que el dispositiu d'excitació.

Aeròfon en què el so és generat per unes xicotetes làmines elàstiques, generalment de fusta o de metall, que, fixades a un suport, vibren periòdicament quan hi passa un corrent d'aire.

Aeròfon en què la llengüeta vibra lliurement quan hi passa l'aire i el so és amplificat per la cavitat moduladora però no modulat.

Aeròfon en què la llengüeta bat sobre els costats de l'obertura on està subjecta, en una peça de fusta o de baquelita anomenada bec.

Aeròfon en què la freqüència del so depén del dispositiu que excita la columna o massa d'aire que actua només com a ressonador.

Acció o efecte d'afinar.

Escala o referència de nivell de freqüència en què s'afina un instrument.

Aparell que s'utilitza per a afinar instruments musicals.