Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

anti-

Química orgànica

ca anti-, pfx
es anti-, pfx
en anti-, pfx

Química orgànica

Definició

Forma prefixada que indica la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç simple i que es troben en sentits oposats respecte a un pla.

Nota

La conformació anti per a grups voluminosos és la més estable, la de menor energia, ja que té el mínim impediment estèric. Per exemple, la conformació anti de l'1,2-dicloroetà té els àtoms de clor en sentits oposats (vegeu la imatge 1). En una addició electròfila, les dues parts del reactiu s'addicionen a l'enllaç múltiple en anti quan ho fan pels costats oposats.

El confórmer anti és l'oposat al confórmer sin.

Antigament el terme anti també s'utilitzava amb el sentit de trans (vegeu la imatge 2).

Quan anti- no funciona com a prefix sinó com una paraula independent amb valor d'adjectiu s'escriu amb cursiva i sense guionet.

antimoni

Química inorgànica

ca antimoni, n m
es antimonio, n m
en antimony, n
sbl Sb

Química inorgànica

Definició

Element del grup 15, del període 5 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 51 i massa atòmica 121,760.

Nota

Es coneixen fins a trenta-set isòtops de l'antimoni, dos d'ells estables (¹²¹Sb i ¹²³Sb).

L'antimoni es presenta com un sòlid gris, amb un punt de fusió de 631 ºC i un punt d'ebullició de 1.587 ºC.

És poc abundant en l'escorça terrestre i es troba en estat natiu o bé com a component de sulfurs i òxids. Se'n coneixen altres formes al·lotròpiques, si bé molt poc estables.

Té propietats químiques similars a les de l'arsènic, però l'antimoni és menys reactiu.

Presenta sobretot els estats d'oxidació +3 i +5.

Es fa servir principalment en aliatges i en electrònica.

antracè

Química orgànica

ca antracè, n m
es antraceno, n m
en anthracene, n
for C₁₄H₁₀

Química orgànica

Definició

Hidrocarbur aromàtic tricíclic que consta de tres anells de benzè fusionats disposats en línia, el qual té un punt de fusió de 218 ºC i un punt d'ebullició de 342 ºC.

Nota

L'antracè és insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics. És un compost coplanar amb comportament aromàtic, encara que s'oxida fàcilment a antraquinona (vegeu la imatge 2).

La qualitat comercial és d'un 90-95 % de puresa i és carcinogen.

És obtingut per la destil·lació del quitrà d'hulla i s'extreu de l'oli d'antracè. Quan és pur, l'antracè presenta una fluorescència blava característica.

Es fa servir com a primera matèria en la fabricació d'alitzarina i de molts altres colorants.

antraquinona

Química orgànica

ca antraquinona, n f
ca 9,10-antraquinona, n f sin. compl.
es 9,10-antraquinona, n f
es antraquinona, n f
en 9,10-anthraquinone, n
en anthraquinone, n
for C₁₄H₈O₂

Química orgànica

Definició

Compost aromàtic derivat de l'antracè amb grups carbonil en les posicions 9 i 10 que es presenta com un sòlid cristal·lí i de color groc.

Nota

L'antraquinona és insoluble en aigua.

S'obté per oxidació de l'antracè o per condensació del benzè amb anhídrid ftàlic.

És un producte molt important i l'origen d'una família de colorants sintètics denominats colorants antraquinònics. També es fa servir també com a repel·lent d'ocells, per a evitar que es mengin les llavors de sembra.

9,10-antraquinona

Química orgànica

ca antraquinona, n f
ca 9,10-antraquinona, n f sin. compl.
es 9,10-antraquinona, n f
es antraquinona, n f
en 9,10-anthraquinone, n
en anthraquinone, n
for C₁₄H₈O₂

Química orgànica

Definició

Compost aromàtic derivat de l'antracè amb grups carbonil en les posicions 9 i 10 que es presenta com un sòlid cristal·lí i de color groc.

Nota

L'antraquinona és insoluble en aigua.

S'obté per oxidació de l'antracè o per condensació del benzè amb anhídrid ftàlic.

És un producte molt important i l'origen d'una família de colorants sintètics denominats colorants antraquinònics. També es fa servir també com a repel·lent d'ocells, per a evitar que es mengin les llavors de sembra.

apolar

Química analítica

ca apolar, adj
es apolar, adj
en apolar, adj
en non-polar, adj

Química analítica

Definició

Dit d'un enllaç covalent, una molècula o un sistema en general que no presenta moment dipolar elèctric.

apròtic -a

Química analítica

ca apròtic -a, adj
es aprótico -a, adj
en aprotic, adj

Química analítica

Definició

Dit d'un dissolvent que no pot ser donador ni acceptor de protons.

Nota

Consegüentment, un dissolvent apròtic és inert.

En un dissolvent apròtic es produeixen reaccions acidobàsiques entre substàncies moleculars que hi estan dissoltes però no ionitzades.

Són dissolvents apròtics el benzè, el toluè, el cloroform, el tetraclorur de carboni, etc.

aproximació de l'estat estacionari

Química física

ca aproximació de l'estat estacionari, n f
ca tractament de l'estat estacionari, n m sin. compl.
es aproximación del estado estacionario, n f
es tratamiento del estado estacionario, n m
en steady state approximation, n
en steady state treatment, n

Química física

Definició

Mètode aproximat basat en el concepte d'estat estacionari que permet obtenir una equació de velocitat en l'estudi cinètic d'una reacció amb moltes etapes elementals i un mecanisme de reacció complex.

Nota

L'aproximació de l'estat estacionari simplifica notablement la resolució del sistema d'equacions d'un mecanisme de reacció.

Són exemples de reaccions en les quals és aplicable l'aproximació de l'estat estacionari les combustions en fase gas i, en general, un bon nombre de reaccions atmosfèriques. Les reaccions atmosfèriques presenten la característica de procedir a través de la formació d'espècies radicalàries, les quals solen ser molt reactives i desapareixen a velocitats pràcticament iguals a les de la formació.

aproximació de l'etapa determinant

Química física

ca aproximació de l'etapa determinant, n f
es aproximación de la etapa determinante, n f
en rate-determining step approximation, n

Química física

Definició

Mètode aproximat que permet resoldre el sistema d'equacions de velocitat que intervenen en un mecanisme de reacció, el qual accepta que la velocitat de reacció de la reacció global coincideix amb la velocitat de reacció de l'etapa més lenta.

Nota

L'aproximació de l'etapa determinant simplifica notablement la resolució del sistema d'equacions d'un mecanisme de reacció.
Vegeu etapa determinant de la velocitat.

arè

Química orgànica

ca arè, n m
ca hidrocarbur aromàtic, n m
es areno, n m
es hidrocarburo aromático, n m
en arene, n
en aromatic hydrocarbon, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels hidrocarburs insaturats monocíclics o policíclics que presenten aromaticitat.