Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

biciclo[4.4.0]decà

Química orgànica

ca decahidronaftalè, n m
ca biciclo[4.4.0]decà, n m sin. compl.
ca decalina, n f sin. compl.
es biciclo[4.4.0]decano, n m
es decahidronaftaleno, n m
es decalina, n f
en bicyclo[4.4.0]decane, n
en decahydronaphthalene, n
en decalin, n
for C₁₀H₁₈

Química orgànica

Definició

Hidrocarbur bicíclic format per dos anells de 6 carbonis amb un costat compartit que es presenta en les formes isomèriques cis i trans.

Nota

En ambdós estereoisòmers, els anells del ciclohexà adopten la conformació de cadira (vegeu la imatge).

És insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter. El punt d'ebullició del trans-decahidronaftalè és 185 ºC i el del cis-decahidronaftalè és 195 ºC. La forma comercial és una mescla de tots dos i fa olor de naftalè.

S'obté per la hidrogenació catalítica del naftalè. Conté 10 hidrògens més que el naftalè, i és per això que es denomina anteposant al terme naftalè el nombre d'hidrògens que s'hi addicionen. L'estructura del naftalè totalment hidrogenat és abundant en la natura.

El decahidronaftalè es fa servir sobretot com a dissolvent (d'olis, greixos, ceres, resines i cautxú).

La denominació decalina, l'equivalent castellà decalina i l'equivalent anglès decalin provenen de la marca comercial Decalin.

biestabilitat

Química física

ca biestabilitat, n f
es biestabilidad, n f
en bistability, n

Química física

Definició

Capacitat d'un sistema d'existir en dos estats estacionaris diferents.

Nota

De manera teòrica, la biestabilitat es descriu a partir de diagrames d'energia potencial que mostren dos mínims locals separats per un màxim. Si aquest màxim es presenta a energies fàcilment assolibles pel sistema, la interconversió entre les dues formes estables és possible.

Els sistemes de memòria informàtica es basen en l'existència de biestabilitat en sistemes magnètics.

La biestabilitat també és important en les reaccions oscil·lants. Sovint s'observa que, en funció de les condicions inicials, la concentració d'alguna espècie segueix corbes molt diferents que es connecten en un cert temps de manera sobtada. Experimentalment, s'observa aleshores un salt brusc de concentració, que, en alguns casos, pot fer-se cíclic.

bifenil

Química orgànica

ca difenil, n m
ca bifenil, n m sin. compl.
es bifenilo, n m
es difenilo, n m
en biphenyl, n
en diphenyl, n
for C₆H₅C₆H₅

Química orgànica

Definició

Sòlid que es presenta en forma d'escames blanques i té un punt de fusió d'entre 69 i 71 ºC i un punt d'ebullició de 256 ºC.

Nota

El difenil és soluble en dissolvents orgànics apolars, especialment en alcohol i èter, i insoluble en aigua.

Es fa servir com a agent de transferència de calor i com a fungistàtic en el tractament de les taronges.

bifurcació

Química física

ca bifurcació, n f
es bifurcación, n f
en bifurcation, n
en branching, n

Química física

Definició

Situació per la qual una reacció pot evolucionar des dels reactius seguint dos o més mecanismes de reacció paral·lels a partir d'una única evolució parcial.

Nota

En una bifurcació, el punt de bifurcació és el punt en l'espai de configuració que inicia dos o més camins alternatius. En funció de la coordenada de reacció, el punt de bifurcació es caracteritza per descriure's matemàticament mitjançant un punt de sella d'ordre dos o superior a la superfície d'energia potencial, i s'identifica en presentar dos o més valors propis negatius en la diagonalització de la matriu de derivades segones de l'energia potencial.

Són exemples de bifurcació la substitució nucleòfila i la reacció d'eliminació. Ambdues poden presentar un mecanisme per via catiònica (S_N1 o E1) o bé un mecanisme concertat (S_N2 o E2).

biomarcador

Química orgànica

ca biomarcador, n m
ca marcador biològic, n m sin. compl.
es biomarcador, n m
es marcador biológico, n m
en biomarker, n

Química orgànica

Definició

Compost d'origen natural, propi d'algunes espècies vegetals o animals, soluble en dissolvents orgànics i que roman químicament inalterable durant el procés de degradació de la matèria originària.

Nota

Els organismes d'origen d'un biomarcador poden correspondre a plantes superiors, fitoplàncton i zooplàncton, animals o bacteris. És possible que l'estructura química d'un biomarcador es modifiqui parcialment en el transcurs dels processos biològics i geològics que se succeeixen en la maduració de la matèria orgànica, però aquests canvis són poc significatius i no afecten l'estudi d'aquest procés. Per exemple, els alcans de 23 a 33 àtoms de carboni, predominantment de nombre de carbonis senar, són biomarcadors que indiquen la contribució de plantes ceroses (vegeu la imatge). Aquestes ceres són èsters d'àcids grassos i alcohols de cadena saturada que, per reducció enzimàtica, originen els àcids grassos i alcohols respectius.

Té un interès especial la utilització de biomarcadors per a l'estudi del petroli, del carbó i del gas natural.

biosensor

Química analítica

ca biosensor, n m
es biosensor, n m
en biocaptor, n
en biodetector, n
en biological sensor, n
en biosensor, n

Química analítica

Definició

Sensor en què la font del senyal analític és un procés bioquímic.

Nota

Com a fet diferenciador dels altres sensors, els biosensors incorporen una entitat biològica (enzim, anticòs, material bacterià, etc.) en contacte íntim amb un transductor com a part fonamental del procés de reconeixement molecular. Els biosensors empren, per tant, reaccions bioquímiques amb un alt grau de selectivitat, com ara antigen-anticòs, substrat-enzim o hormona-receptor.

Els biosensors tenen moltes aplicacions dins dels camps biomèdic, ambiental i industrial. També són múltiples les possibilitats de disseny dels biosensors si es té en compte la diversitat de mecanismes de transducció aplicables.

birefringència circular

Química física

ca birefringència circular, n f
es birrefringencia circular, n f
en circular birefringence, n

Química física

Definició

Propietat física d'una mostra segons la qual els índexs de refracció per llum polaritzada circularment a la dreta i a l'esquerra són diferents.

Nota

Totes les substàncies òpticament actives presenten birefringència circular i, en conseqüència, són capaces de provocar una rotació gradual del pla de polarització de la llum linealment polaritzada a mesura que aquesta les travessa.

bis(η⁵-ciclopentadienil)ferro

Química orgànica

ca ferrocè, n m
ca bis(η⁵-ciclopentadienil)ferro, n m sin. compl.
es bis(η⁵-ciclopentadienil)hierro, n m
es ferroceno, n m
en bis(η⁵-cyclopentadienyl)iron, n
en ferrocene, n
for (C₅H₅)₂Fe

Química orgànica

Definició

Metal·locè amb ferro(II) com a àtom central, amb propietats aromàtiques, que es presenta com un sòlid cristal·lí de color taronja i olor camforada, amb un contingut de ferro de l'ordre d'aproximadament el 30 %, i té un punt de fusió d'entre 173 ºC i 174 ºC.

Nota

El ferrocè és insoluble en aigua i soluble en benzè, èter i alcohol.

Químicament és molt estable i resisteix temperatures elevades, d'aproximadament 400 ºC.

És un agent antidetonant i s'afegeix com a additiu en olis de combustió per a millorar-ne la combustió i eliminar-ne els fums, i en olis que han d'aguantar altes temperatures. També es fa servir com a absorbent de radiacions ultraviolades, entre altres utilitats.

2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol

Química orgànica

ca butilhidroxitoluè, n m
ca 2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol, n m sin. compl.
ca 2,6-di-tert-butil-4-metilfenol, n m sin. compl.
ca BHT, n m sigla
es 2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol, n m
es butilhidroxitolueno, n m
es 2,6-di-tert-butil-4-metilfenol, n m
es BHT, n m sigla
en 2,6-bis(1,1-dimethylethyl)-4-methylphenol, n
en butylated hydroxytoluene, n
en 2,6-di-tert-butyl-4-methylphenol, n
en BHT, n sigla
for C₁₅H₂₄O

Química orgànica

Definició

Compost butílic derivat del 4-hidroxifenol, que es presenta com un sòlid blanc.

Nota

El butilhidroxitoluè és insoluble en aigua i soluble en olis.

És actiu, segons els casos, a concentracions d'entre el 0,001 i el 0,04 %. La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat. S'utilitza com a additiu alimentari en aliments greixosos, productes de pastisseria, conserves, brous i sopes deshidratats i xiclets.

3,3-bis(4-hidroxifenil)ftalida

Química analítica

ca fenolftaleïna, n f
ca 3,3-bis(4-hidroxifenil)ftalida, n f sin. compl.
ca 3,3-bis(p-hidroxifenil)ftalida, n f sin. compl.
es 3,3-bis(4-hidroxifenil)ftalida, n f
es 3,3-bis(p-hidroxifenil)ftalida, n f
es fenolftaleína, n f
en 3,3-bis(4-hydroxyphenyl)phthalide, n
en 3,3-bis(p-hydroxyphenyl)phthalide, n
en phenolphthalein, n
for C₂₀H₁₄O₄

Química analítica

Definició

Indicador acidobàsic del grup de les ftaleïnes amb un interval de viratge comprès entre pH 8,0 i pH 9,8.

Nota

En forma àcida, la fenolftaleïna és incolora, en canvi, en forma alcalina, és de color vermell.

La fenolftaleïna és un sòlid cristal·lí que, en estat pur, és de color blanc, per bé que el producte comercial sovint conté impureses que li donen una tonalitat groguenca. Pràcticament és insoluble en aigua, però és soluble en etanol, èter etílic i àlcalis.

La fenolftaleïna s'obté per condensació d'anhídrid ftàlic i fenol en presència d'àcid sulfúric.

La fenolftaleïna va ser descoberta el 1871 per Bayer. S'utilitza com a laxant en medicina.