Química analítica

ca efecte Franck-Rabinovitx, n m
ca efecte gàbia, n m
es efecto caja, n m
es efecto Franck-Rabinowitch, n m
es efecto jaula, n m
en cage effect, n
en Franck-Rabinowitch effect, n

Química física

Definició

Fenomen que consisteix en el confinament en una regió de l'espai de dues espècies reactants per part de les molècules del dissolvent on té lloc una reacció en solució.

Nota

L'efecte Franck-Rabinovitx, que es produeix en una cel·la de dissolvent, té una durada mitjana d'aproximadament 10⁻¹¹ segons i fa que el temps durant el qual les dues espècies reactants romanen properes una de l'altra, un cop s'han acostat, sigui més gran en solució que en fase gas. En conseqüència, en les reaccions en solució, al contrari del que s'esdevé en fase gas, es poden produir múltiples col·lisions entre les dues espècies reactants abans que l'agitació tèrmica els permeti escapar de la cel·la de dissolvent i separar-se. L'efecte Franck-Rabinovitx contribueix, doncs, a augmentar la probabilitat que les dues espècies reaccionin un cop es troben properes en l'espai.

ca efecte inductiu, n m
es efecto inductivo, n m
en inductive effect, n

Química orgànica

Definició

Polarització de la càrrega en una molècula causada per la presència d'àtoms electronegatius, que es transmet a través d'enllaços simples de tipus σ.

Nota

L'efecte inductiu és major com més proper és l'àtom que el causa.

L'efecte inductiu repercuteix en algunes propietats de la molècula, com l'acidesa d'hidrògens propers o bé el caràcter reactiu d'un anell de benzè que conté algun substituent que crea un efecte inductiu (vegeu la imatge 1). Per exemple, l'àcid 2-cloroacètic (CH₂ClCOOH), pK_a = 2,9) o bé l'àcid làctic (CH₂OHCOOH, pK_a = 3,08) tenen major acidesa que l'àcid acètic (pK_a = 4,8). El grup metil del toluè augmenta el caràcter reactiu de l'anell de benzè, la qual cosa és deguda a l'efecte inductiu que introdueix aquest grup, el qual augmenta la densitat electrònica del benzè (vegeu la imatge 2).

ca efecte isotòpic cinètic, n m
es efecto isotópico cinético, n m
en kinetic isotope effect, n

Química física

Definició

Disminució de la velocitat de reacció que es produeix quan en una reacció se substitueix un àtom d'un reactiu per un isòtop seu més pesant.

Nota

Es distingeix entre l'efecte isotòpic cinètic primari, que s'observa quan l'etapa determinant de la velocitat comporta el trencament d'un enllaç en el qual està implicat l'isòtop pesant, i l'efecte isotòpic cinètic secundari, que s'observa encara que en el transcurs de la reacció no es trenqui cap enllaç que impliqui l'isòtop pesant. Ambdós tipus es deuen als canvis que provoca la substitució isotòpica en l'energia vibracional de punt zero del sistema reactant.

ca efecte Joule, n m
es efecto Joule, n m
en Joule effect, n

Química física

Definició

Efecte observat en una expansió lliure que permet trobar la variació de la temperatura d'un gas en funció del volum mitjançant la determinació experimental del coeficient de Joule i que expressa la dependència de l'energia interna amb el volum del gas.

Nota

L'efecte Joule fa que l'energia interna del gas es mantingui constant, ja que el procés és una expansió que, en realitzar-se contra una pressió externa nul·la, no bescanvia calor.

Vegeu també equacions d'estat termodinàmiques.

ca efecte Joule-Thomson, n m
ca efecte Joule-Kelvin, n m sin. compl.
es efecto Joule-Kelvin, n m
es efecto Joule-Thomson, n m
en Joule-Kelvin effect, n
en Joule-Thomson effect, n

Química física

Definició

Efecte observat en una expansió de Joule-Thomson que permet trobar la variació de la temperatura d'un gas en funció de la pressió mitjançant la determinació experimental del coeficient de Joule-Thomson i que expressa la dependència de l'entalpia amb la pressió del gas.

Nota

L'efecte Joule-Thomson fa que l'entalpia del gas es mantingui constant, ja que es pot suposar que el treball bescanviat es deu a les contribucions de la compressió i de l'expansió del gas abans i després de travessar la paret porosa.

Vegeu també equacions d'estat termodinàmiques.

ca efecte Joule-Thomson, n m
ca efecte Joule-Kelvin, n m sin. compl.
es efecto Joule-Kelvin, n m
es efecto Joule-Thomson, n m
en Joule-Kelvin effect, n
en Joule-Thomson effect, n

Química física

Definició

Efecte observat en una expansió de Joule-Thomson que permet trobar la variació de la temperatura d'un gas en funció de la pressió mitjançant la determinació experimental del coeficient de Joule-Thomson i que expressa la dependència de l'entalpia amb la pressió del gas.

Nota

L'efecte Joule-Thomson fa que l'entalpia del gas es mantingui constant, ja que es pot suposar que el treball bescanviat es deu a les contribucions de la compressió i de l'expansió del gas abans i després de travessar la paret porosa.

Vegeu també equacions d'estat termodinàmiques.

ca efecte peròxid, n m
es efecto peróxido, n m
en peroxide effect, n

Química orgànica

Definició

Capacitat que tenen els peròxids o altres substàncies d'iniciar una reacció radicalària.

Nota

En els peròxids, l'enllaç simple oxigen-oxigen es trenca homolíticament amb facilitat per acció de la calor o per efecte de radiació electromagnètica, habitualment de la regió ultraviolada, i genera un radical. Com que aquest intermediari de reacció és una espècie inestable, reacciona amb els reactius presents de forma radicalària (vegeu la imatge).

En algunes addicions anti-Markovnikov, s'utilitzen peròxids o altres substàncies que exerceixen l'efecte peròxid, les quals són les iniciadores de la reacció.

ca efecte Raman, n m
ca difusió Raman, n f sin. compl.
ca dispersió Raman, n f sin. compl.
es difusión Raman, n f
es dispersión Raman, n f
es efecto Raman, n m
en Raman effect, n
en Raman scattering, n

Química analítica

Definició

Col·lisió inelàstica de radiació electromagnètica amb les molècules d'una substància.

Nota

Quan un feix de radiació visible d'elevada intensitat travessa un medi transparent, es dispersa en tots els angles possibles respecte al feix incident per acció dels compostos presents en el medi. El 1928, el físic indi C. V. Raman va descobrir que la longitud d'ona d'una petita fracció de la radiació dispersada per algunes molècules diferia de la del feix incident i que els desplaçaments de les longituds d'ona depenien de l'estructura dels compostos que produïen la dispersió. Per aquest descobriment, i per l'estudi sistemàtic del fenomen, Raman va obtenir el Premi Nobel de Física l'any 1930.

ca efecte salí primari, n m
es efecto salino primario, n m
en primary salt effect, n

Química física

Definició

Augment de la solubilitat d'una sal insoluble en afegir altres espècies iòniques a la solució.

Nota

L'efecte salí primari és una conseqüència directa del fet que el producte de solubilitat de la sal insoluble és una constant que només depèn de la temperatura i que està relacionat amb el coeficient d'activitat iònica mitjana de la sal i el producte de les concentracions dels ions de la sal en solució. Com que l'augment de la concentració d'espècies iòniques en solució fa augmentar la força iònica de la solució i, per tant, fa disminuir el coeficient d'activitat iònica mitjana, l'única manera de mantenir la constància del producte de solubilitat és desplaçant l'equilibri de solubilitat cap a les espècies iòniques en solució per a augmentar la concentració dels ions de la sal en la solució.

ca efecte salí secundari, n m
es efecto salino secundario, n m
en secondary salt effect, n

Química física

Definició

Dependència del coeficient de velocitat d'una reacció iònica en solució respecte de la força iònica del medi.

Nota

Per a reaccions entre ions del mateix signe, el coeficient de velocitat augmenta en augmentar la concentració d'ions en solució, ja que la presència dels ions en solució apantalla els ions que reaccionen i, per tant, disminueix la repulsió electroestàtica entre els dos ions que reaccionen. Per a ions de signe contrari, es produeix l'efecte invers.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota