Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  energia superficial, n f
  • es  energía superficial, n f
  • en  surface energy, n

Química física

Definició
Treball necessari per a incrementar l'àrea d'un material en 1 m2.

Nota

  • Com que les molècules de la superfície estan en un estat diferent de les del sinus de la fase, incrementar l'àrea de la superfície sempre requereix un treball per a vèncer les forces de cohesió.

    L'energia superficial lliure, σ = (∂F/∂A)T,V, en què F és l'energia de Helmholtz i A és la superfície, representa el treball necessari per a crear una superfície nova en un procés isotèrmic i isocor. L'energia superficial total, u = (∂U/∂A)T, en què U representa l'energia interna, és el treball i la calor consumits en incrementar l'àrea superficial.

    Vegeu també treball de cohesió.
  • ca  enllaç coordinat, n m
  • es  enlace coordinado, n m
  • en  coordinate bond, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels enllaços que es formen entre un lligand i l'àtom central en un complex.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  enol, n m
  • es  enol, n m
  • en  enol, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos en què un carboni unit a un grup hidroxil participa d'un enllaç doble carboni-carboni.

Nota

  • L'enol manté un equilibri amb la forma cetònica, desplaçat en la majoria de les ocasions cap a la forma cetònica (vegeu la imatge 1). Així, aquest equilibri està molt desplaçat cap a l'aldehid o la cetona i, en l'addició electròfila d'aigua en medi àcid, està desplaçat a un enllaç triple carboni-carboni. En aquest cas, l'enol és el producte intermediari que es forma inicialment, per bé que per efecte de la tautomeria cetoenòlica evoluciona vers la forma cetònica com a cetona alquil metílica o cetona dialquílica, segons que es tracti d'un enllaç triple terminal o intern, respectivament (vegeu la imatge 2).

    Vegeu també forma enòlica.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  enolat, n m
  • es  enolato, n m
  • en  enolate anion, n

Química orgànica

Definició
Anió que s'obté quan s'ataca un compost carbonílic amb un o més hidrògens en posició α respecte del grup carbonil mitjançant una base forta.

Nota

  • El compost carbonílic és principalment un aldehid, una cetona, un anhídrid d'àcid, un halur d'acil o un èster. S'utilitzen com a bases l'hidròxid de sodi en solució aquosa o un alcòxid en l'alcohol respectiu com a dissolvent, per bé que amb aquestes bases es forma poca quantitat d'enolat, a diferència de quan s'empren bases més fortes com, per exemple, l'amidur (−NH2), l'alquilamidur (−NRH) o el dialquilamidur (−NR2), que converteixen el compost carbonílic en l'enolat, gairebé de manera quantitativa. La càrrega negativa d'aquest anió queda deslocalitzada entre el carboni α i l'oxigen del grup carbonil (vegeu la imatge).

    L'enolat és un nucleòfil important que pot donar diverses reaccions amb electròfils. L'alquilació i l'halogenació en el carboni α d'un compost carbonílic són exemples de substitució nucleòfila. En canvi, els diferents tipus de condensacions, les quals reben diferents noms segons l'enolat i el compost carbonílic al qual s'addiciona, són exemples de l'addició de l'enolat a un compost carbonílic.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  enolització, n f
  • es  enolización, n f
  • en  enolisation, n
  • en  enolization, n

Química orgànica

Definició
Transformació de la forma cetònica d'un compost carbonílic a la seva forma enòlica.

Nota

  • Mitjançant catàlisi bàsica, l'enolat es forma en baixa concentració si s'utilitza l'hidròxid en solució aquosa o l'alcòxid en l'alcohol corresponent com a dissolvent, però es pot obtenir gairebé de manera quantitativa quan es fan servir bases molt fortes com, per exemple, el diisopropilamidur de liti dissolt en un dissolvent apròtic, en absència d'aire i humitat. D'altra banda, amb catàlisi àcida, l'enol es forma com a resultant de la protonació de l'oxigen del grup carbonil (vegeu la imatge).

    Vegeu també tautomeria cetoenòlica.
  • ca  entalpia, n f
  • es  entalpía, n f
  • en  enthalpy, n
  • sbl  H

Química física

Definició
Variable extensiva que equival al bescanvi d'energia en forma de calor a pressió constant.

Nota

  • Matemàticament, l'entalpia s'expressa com ∆p H = qp.

    L'entalpia és funció d'estat d'un sistema termodinàmic: H = U + pV, en què U és l'energia interna, p és la pressió i V és el volum.

    El segon principi de la termodinàmica dona un criteri d'evolució espontània segons l'entalpia per a sistemes tancats que efectuïn processos a entropia i pressió constants, per als quals l'entalpia ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés efectuat.

    La unitat de mesura de l'entalpia en el sistema internacional d'unitats és el joule, J.

    El concepte de entalpia va ser introduït per H. Kamerlingh-Ones l'any 1909.
  • ca  entalpia d'activació estàndard, n f
  • es  entalpía de activación estándar, n f
  • en  standard enthalpy of activation, n
  • sbl  ∆‡Hº

Química física

Definició
Variació de l'entalpia estàndard que s'obté quan la teoria de l'estat de transició és formulada des del punt de vista termodinàmic.
  • ca  entalpia de combustió, n f
  • ca  calor de combustió, n f sin. compl.
  • es  calor de combustión, n m
  • es  entalpía de combustión, n f
  • en  enthalpy of combustion, n
  • en  heat of combustion, n

Química física

Definició
Variació de l'entalpia associada al procés de combustió d'un mol d'una substància a temperatura constant i pressió estàndard, quan els reactius i productes de la reacció es troben en estat pur i en condicions estàndard.
  • ca  entalpia de dilució, n f
  • ca  calor de dilució, n f sin. compl.
  • ca  calor integral de dilució, n f sin. compl.
  • es  calor de dilución, n m
  • es  calor integral de dilución, n m
  • es  entalpía de dilución, n f
  • en  enthalpy of dilution, n
  • en  heat of dilution, n
  • en  integral heat of dilution, n

Química física

Definició
Variació de l'entalpia associada a un procés de dilució que té lloc a temperatura i pressió constants.

Nota

  • La pressió a què té lloc el procés de dilució és generalment l'estàndard, i se sol expressar per mol de solut.

    S'utilitza la denominació entalpia de dilució a dilució infinita per a indicar la variació d'entalpia associada al procés de portar una solució a dilució infinita a temperatura i pressió constants.
  • ca  entalpia de dissolució, n f
  • ca  calor de dissolució, n f sin. compl.
  • ca  calor integral de dissolució, n f sin. compl.
  • es  calor de disolución, n m
  • es  calor integral de disolución, n m
  • es  entalpía de disolución, n f
  • en  enthalpy of solution, n
  • en  heat of solution, n
  • en  integral heat of solution, n

Química física

Definició
Variació de l'entalpia associada a un procés de dissolució que té lloc a temperatura i pressió constants.

Nota

  • La pressió a què té lloc el procés de dissolució és generalment l'estàndard, i se sol expressar per mol de solut.

    S'utilitza la denominació entalpia de dissolució a dilució infinita per a indicar la variació d'entalpia associada a la formació d'una solució infinitament diluïda per mol de solut, a temperatura i pressió constants.