2-hidroxi-1,2-difeniletanona
2-hidroxi-1,2-difeniletanona
Química orgànica
- ca benzoïna, n f
- ca 2-hidroxi-1,2-difeniletanona, n f sin. compl.
- es benzoína, n f
- es 2-hidroxi-1,2-difeniletanona, n f
- en benzoin, n
- en 2-hydroxy-1,2-diphenylethanone, n
- for C6H5CH(OH)C(O)C6H5
Química orgànica
Definició
Cetona producte de la condensació de dues molècules de benzaldehid amb cianur de potassi com a catalitzador, que es presenta com un cristall groguenc, amb una lleugera olor de càmfora, i té un punt de fusió de 137 ºC.
Nota
- La benzoïna es troba en la resina natural d'un arbre originari de Java i Sumatra (Styrax benzoin Dryand). Es fa servir en síntesi orgànica i en perfumeria, cosmètica i farmàcia.
β-hidroxialdehid
β-hidroxialdehid
Química orgànica
- ca aldol, n m
- ca β-hidroxialdehid, n m sin. compl.
- es aldol, n m
- es β-hidroxialdehído, n m
- en aldol, n
- en β-hydroxyaldehyde, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels aldehids que tenen un grup hidroxil en el carboni β respecte del grup carbonil, de fórmula general RCH(OH)CH2CHO.
Nota
-
Els aldols són substàncies solubles en aigua i químicament poc estables.
Presenten característiques tant d'aldehids com d'alcohols. Es dimeritzen fàcilment i per destil·lació a pressió atmosfèrica o escalfats amb catalitzadors àcids o bàsics es deshidraten i formen aldehids etilènics, en els quals les dues insaturacions, C=C i C=O, constitueixen un sistema conjugat (vegeu la imatge).
hidroxibenzè
hidroxibenzè
Química orgànica
- ca fenol, n m
- ca hidroxibenzè, n m sin. compl.
- es fenol, n m
- es hidroxibenceno, n m
- en hydroxybenzene, n
- en phenol, n
- for C6H5OH
Química orgànica
Definició
Alcohol derivat del benzè que a temperatura ambient es troba en forma cristal·litzada i té un punt de fusió de 42,5 ºC i un punt d'ebullició de 182 ºC.
Nota
-
És el més simple dels membres de la sèrie homòloga dels fenols. Té una densitat d'1,07 g/cm3. És soluble en alcohol, èter, cloroform, aigua i àlcalis.
El fenol (pKa ~ 10) té més acidesa que els alcohols alifàtics (pKa ~ 16) i forma la sal iònica en solucions diluïdes d'hidròxids. Alguns derivats del fenol són encara més àcids, segons que el substituent de l'anell de benzè estabilitzi la càrrega negativa del fenòxid resultant (vegeu la imatge 2).
Industrialment, s'obté per oxidació del cumè i l'acetona n'és el subproducte, encara que també hi ha vies sintètiques que parteixen del benzè o del toluè.
El fenol es fa servir en l'obtenció de resines sintètiques i en la producció de niló, hormones vegetals, herbicides, desinfectants i colorants. En la indústria farmacèutica es fa servir en la preparació de l'àcid salicílic i de la fenolftaleïna.
2-hidroxibenzil
2-hidroxibenzil
Química orgànica
- ca salicil, n m
- ca 2-hidroxibenzil, n m sin. compl.
- es 2-hidroxibencilo, n m
- es salicilo, n m
- en 2-hydroxybenzyl, n
- en salicyl, n
- for HOC6H5CH2−
Química orgànica
Definició
Substituent del qual deriven l'àcid salicílic i altres compostos similars.
Nota
- Deriven del salicil, entre altres, l'àcid acetilsalicílic, l'alcohol salicílic i la salicilamida (vegeu la imatge).
3-hidroxibutanal
3-hidroxibutanal
Química orgànica
- ca aldol, n m
- ca acetaldol, n m sin. compl.
- ca 3-hidroxibutanal, n m sin. compl.
- ca β-hidroxibutiraldehid, n m sin. compl.
- es acetaldol, n m
- es aldol, n m
- es 3-hidroxibutanal, n m
- es β-hidroxibutiraldehído, n m
- en acetaldol, n
- en aldol, n
- en 3-hydroxybutanal, n
- en β-hydroxybutyraldehyde, n
- for CH3CH(OH)CH2CHO
Química orgànica
Definició
Aldol de cadena de quatre carbonis que es presenta com un líquid viscós.
Nota
-
L'aldol és miscible amb aigua i amb molts dissolvents orgànics. A pressió reduïda, de 20 mm de mercuri, té un punt d'ebullició de 83 ºC i es descompon al voltant de 85 ºC, i dona crotonaldehid i aigua (vegeu la imatge).
L'aldol és obtingut per condensació aldòlica de l'acetaldehid. A més de l'ús com a dissolvent, les principals aplicacions de l'aldol són la síntesi d'accelerants de vulcanització i d'antioxidants per al cautxú i la flotació de minerals.
β-hidroxibutiraldehid
β-hidroxibutiraldehid
Química orgànica
- ca aldol, n m
- ca acetaldol, n m sin. compl.
- ca 3-hidroxibutanal, n m sin. compl.
- ca β-hidroxibutiraldehid, n m sin. compl.
- es acetaldol, n m
- es aldol, n m
- es 3-hidroxibutanal, n m
- es β-hidroxibutiraldehído, n m
- en acetaldol, n
- en aldol, n
- en 3-hydroxybutanal, n
- en β-hydroxybutyraldehyde, n
- for CH3CH(OH)CH2CHO
Química orgànica
Definició
Aldol de cadena de quatre carbonis que es presenta com un líquid viscós.
Nota
-
L'aldol és miscible amb aigua i amb molts dissolvents orgànics. A pressió reduïda, de 20 mm de mercuri, té un punt d'ebullició de 83 ºC i es descompon al voltant de 85 ºC, i dona crotonaldehid i aigua (vegeu la imatge).
L'aldol és obtingut per condensació aldòlica de l'acetaldehid. A més de l'ús com a dissolvent, les principals aplicacions de l'aldol són la síntesi d'accelerants de vulcanització i d'antioxidants per al cautxú i la flotació de minerals.
hidròxid
hidròxid
Química inorgànica
- ca hidròxid, n m
- es hidróxido, n m
- en hydroxide, n
Química inorgànica
Definició
Compost d'un element metàl·lic que conté l'anió OH-.
Nota
-
Segons la naturalesa del metall, si és més o menys electropositiu, l'hidròxid es comporta en solució aquosa com una base forta o com una base feble. Així, els hidròxids dels metalls més electropositius, els del grup 1, són tots bases fortes. En passar als metalls del grup 2, ja hi ha una gradació des d'una base forta (Ba(OH)2) fins a un amfòter (Be(OH)2). A mesura que es va avançant cap a la dreta de la taula periòdica dels elements i els metalls es van fent menys electropositius, els hidròxids es van fent menys bàsics fins a esdevenir amfòters. Quan el metall esdevé encara menys electropositiu, s'arriba a un punt en què els cations metàl·lics corresponents no formen hidròxids, sinó òxids àcids.
Des del punt de vista industrial, l'hidròxid més important és l'hidròxid de sodi.
hidròxid de potassi
hidròxid de potassi
Química inorgànica
- ca hidròxid de potassi, n m
- ca potassa càustica, n f sin. compl.
- es hidróxido de potasio, n m
- es potasa cáustica, n f
- en caustic potassa, n
- en potassium hydroxide, n
- for KOH
Química inorgànica
Definició
Hidròxid que és una base forta i que es presenta com un sòlid blanc, soluble en aigua, i té un punt de fusió de 360 ºC i un punt d'ebullició de 1.320 ºC.
Nota
-
L'hidròxid de potassi absorbeix diòxid de carboni i humitat de l'aire.
S'obté mitjançant l'electròlisi del clorur de potassi, en instal·lacions similars a les de l'electròlisi del clorur de sodi.
Es fa servir principalment com a agent de saponificació per a sabons líquids, com a agent de blanqueig i en la producció d'àcid oxàlic i de iodur de potassi, additiu de la sal comuna.
La denominació potassa càustica s'utilitza en contextos poc especialitzats.
hidròxid de sodi
hidròxid de sodi
Química inorgànica
- ca hidròxid de sodi, n m
- ca sosa càustica, n f sin. compl.
- es hidróxido de sodio, n m
- es sosa cáustica, n f
- en caustic soda, n
- en sodium hydroxide, n
- for NaOH
Química inorgànica
Definició
Hidròxid que és una base forta i que es presenta com un sòlid blanc, molt higroscòpic, i té un punt de fusió de 318 ºC i un punt d'ebullició de 1.390 ºC.
Nota
-
L'hidròxid de sodi absorbeix fàcilment diòxid de carboni de l'aire i es carbonata en superfície.
Tot i que s'havia obtingut per la caustificació del carbonat de sodi, actualment s'obté per l'electròlisi del clorur de sodi. S'utilitzen tres tipus principals de cel·les electrolítiques: la cel·la de diafragma, la cel·la de membrana i la cel·la de mercuri. En la cel·la de diafragma i la cel·la de membrana, les reaccions que tenen lloc són 2 H2O(l) + 2 e− → H2(g) + 2 OH−(aq) i 2 Cl−(aq) − 2 e− → Cl2(g) i la solució del càtode es va enriquint en hidròxid de sodi. La diferència entre ambdues cel·les electrolítiques és la puresa de la solució d'hidròxid de sodi que s'obté, però en ambdós casos s'obté clor i hidrogen com a subproductes. En la cel·la de mercuri s'utilitza un càtode de mercuri, la qual cosa varia el potencial de reducció de l'ió Na+ i fa que es redueixi abans que l'ió H+. Així, la reacció global que té lloc és Na+(aq) + Hg(l) + e− → Na(Hg) i Cl−(aq) − e− → ½ Cl2(g). En aquest cas s'obté una amalgama de sodi metàl·lic amb mercuri, i clor com a subproducte. Aquesta amalgama es fa reaccionar amb aigua segons 2 Na(Hg) + 2 H2O(l) → 2 Na+(aq) + 2 OH−(aq) + H2(g) + 2 Hg(l) i de nou s'obté una solució d'hidròxid de sodi, i hidrogen com a subproducte.
L'hidròxid de sodi es fa servir principalment, per les seves propietats de base, en la neutralització de solucions àcides, en reaccions de saponificació, en la metal·lúrgia de l'alumini i com a regenerador de les columnes de bescanvi iònic. És un producte químic bàsic de gran importància industrial.
L'hidròxid de sodi es comercialitza en forma sòlida, en bidons que s'han omplert a fusió, i en escames. Es comercialitza també en solució concentrada del 50 % i en solucions més diluïdes.
La denominació sosa càustica s'utilitza en contextos poc especialitzats.
hidroxiimino
hidroxiimino
Química orgànica
- ca grup hidroxiimino, n m
- ca hidroxiimino, n m sin. compl.
- es grupo hidroxiimino, n m
- en hydroxyimino group, n
- for =NOH
Química orgànica
Definició
Grup funcional divalent amb un grup hidroxil enllaçat a un àtom de nitrogen, el qual té la valència lliure.
Nota
- Vegeu també oxima.
