Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  -ona, sfx
  • es  -ona, sfx
  • en  -one, sfx

Química orgànica

Definició
Forma sufixada que es fa servir per designar un compost carbonílic en què el grup carbonil és el grup principal, la qual va precedida pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

Nota

  • El compost orgànic anomenat és una cetona. Per exemple, és el cas de la butan-2-ona (CH3CH2COCH3).
  • ca  ona acústica màssica, n f
  • ca  ona acústica de volum, n f sin. compl.
  • ca  BAW, n f sigla
  • es  onda acústica de volumen, n f
  • es  onda acústica másica, n f
  • es  BAW, n f sigla
  • en  bulk acoustic wave, n
  • en  BAW, n sigla

Química analítica

Definició
Ona acústica generada per transductors que es propaguen per tot el volum d'un substrat.

Nota

  • La sigla BAW correspon a la denominació anglesa bulk acoustic wave.

    Vegeu també sensor piezoelèctric.
  • ca  ona acústica màssica, n f
  • ca  ona acústica de volum, n f sin. compl.
  • ca  BAW, n f sigla
  • es  onda acústica de volumen, n f
  • es  onda acústica másica, n f
  • es  BAW, n f sigla
  • en  bulk acoustic wave, n
  • en  BAW, n sigla

Química analítica

Definició
Ona acústica generada per transductors que es propaguen per tot el volum d'un substrat.

Nota

  • La sigla BAW correspon a la denominació anglesa bulk acoustic wave.

    Vegeu també sensor piezoelèctric.
  • ca  ona acústica superficial, n f
  • ca  SAW, n f sigla
  • es  onda acústica de superficie, n f
  • es  onda acústica superficial, n f
  • es  SAW, n f sigla
  • en  surface acoustic wave, n
  • en  SAW, n sigla

Química analítica

Definició
Ona acústica generada per transductors que es propaga per la superfície d'un substrat.

Nota

  • La sigla SAW correspon a la denominació anglesa surface acoustic wave ('ona acústica superficial').

    Vegeu també sensor piezoelèctric.
  • ca  opalescència, n f
  • ca  efecte Tyndall, n m sin. compl.
  • es  efecto Tyndall, n m
  • es  opalescencia, n f
  • en  opalescence, n
  • en  Tyndall effect, n

Química física

Definició
Efecte òptic causat per la presència de petites partícules col·loidals que provoquen la difusió de la llum i originen un aspecte lletós i a vegades iridescent.

Nota

  • L'aspecte lletós i a vegades iridescent propis de l'opalescència són deguts a una dispersió en la qual la fase dispersa i la fase dispersant tenen un índex de refracció diferent. En el cas de l'òpal, la fase dispersa és formada per petites bombolles de gas.

    Contra un fons negre, el raig de llum es pot veure com un con lluminós. La intensitat del con lluminós augmenta amb el nombre i les dimensions de les partícules.
  • ca  operació unitària, n f
  • ca  operació bàsica, n f sin. compl.
  • es  operación básica, n f
  • es  operación unitaria, n f
  • en  unit operation, n

Química analítica

Definició
Cadascuna de les etapes físiques, químiques o fisicoquímiques en què es pot dividir un procés químic industrial i que són comunes per a processos diferents.

Nota

  • Per exemple, la destil·lació és una operació unitària que tant es pot utilitzar per a separar oxigen líquid de l'aire líquid, com per a separar etanol de l'aigua o una gasolina d'un petroli.

    Altres exemples d'operacions unitàries són l'absorció, l'extracció, l'assecatge i la filtració.

    En tota operació unitària té lloc el transport de quantitat de moviment, de matèria o d'energia, que són tres fenòmens físics anàlegs que es regeixen per lleis similars: els fenòmens de transport.

    El concepte de dividir un procés en una sèrie d'operacions unitàries es va introduir el 1915 en el MIT (Massachusetts Institute of Technology), on es va iniciar l'estudi de les etapes, independentment dels processos, ja que aquestes etapes es trobaven en molts processos de producció diferents, i els fonaments que les governaven eren els mateixos.
  • ca  operació unitària, n f
  • ca  operació bàsica, n f sin. compl.
  • es  operación básica, n f
  • es  operación unitaria, n f
  • en  unit operation, n

Química analítica

Definició
Cadascuna de les etapes físiques, químiques o fisicoquímiques en què es pot dividir un procés químic industrial i que són comunes per a processos diferents.

Nota

  • Per exemple, la destil·lació és una operació unitària que tant es pot utilitzar per a separar oxigen líquid de l'aire líquid, com per a separar etanol de l'aigua o una gasolina d'un petroli.

    Altres exemples d'operacions unitàries són l'absorció, l'extracció, l'assecatge i la filtració.

    En tota operació unitària té lloc el transport de quantitat de moviment, de matèria o d'energia, que són tres fenòmens físics anàlegs que es regeixen per lleis similars: els fenòmens de transport.

    El concepte de dividir un procés en una sèrie d'operacions unitàries es va introduir el 1915 en el MIT (Massachusetts Institute of Technology), on es va iniciar l'estudi de les etapes, independentment dels processos, ja que aquestes etapes es trobaven en molts processos de producció diferents, i els fonaments que les governaven eren els mateixos.
  • ca  or, n m
  • es  oro, n m
  • en  gold, n
  • sbl  Au

Química inorgànica

Definició
Element del grup 11, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 79 i massa atòmica 196,9666.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops de l'or, dels quals només un és estable (197Au).

    L'or es presenta com un metall groc, i és el més dúctil i mal·leable, per la qual cosa es pot treballar en forma de làmines. Té un punt de fusió de 1.064 ºC i un punt d'ebullició de 2.808 ºC.

    És poc abundant, però es troba en estat natiu a la natura. Els dipòsits més grans d'or es troben a Witwatersrand (República de Sud-àfrica), Mother Lode (Califòrnia, EUA), Yukon (Alaska, EUA), Porcupine (Canadà) i Rússia. A Espanya no tenen importància, per bé que a Rodalquilar i a Madroñal (Almeria) s'han explotat alguns filons.

    Malgrat això, per a la seva obtenció cal separar-lo de la resta de minerals, la qual cosa es fa per amalgamació amb mercuri o per complexació amb cianur de potassi.

    Químicament és un dels metalls més estables. No reacciona amb l'oxigen a cap temperatura i no és atacat per cap àcid. Només és atacat per mescles d'àcid nítric i d'àcid clorhídric o per solucions de cianur de potassi en presència d'oxigen.

    Presenta els estats d'oxidació +1 i +3.

    Es fa servir industrialment allà on cal un metall inalterable, com ara en ortodòncia, en electrònica o en indústria aeroespacial, per bé que el seu ús principal és encara el de patró econòmic mundial.

    Cristal·litza en el sistema cúbic, i normalment es troba en forma de grans disseminats o agregats dendrítics. Les masses irregulars i arrodonides d'or s'anomenen palletes. Es troba en petites quantitats en filons hidrotermals, sovint associat a quars, i en dipòsits al·luvials, on, a causa de la seva densitat, se separa dels altres minerals durant la meteorització i el transport per a concentrar-se en els sediments fluvials o similars, que poden ser solts, no consolidats o consolidats. Sovint els grans molt petits d'or són transportats pels rius a grans distàncies. Per recuperar-los s'efectua un rentat que consisteix a separar de les graves i arenes fluvials els minerals de més pes, entre els quals es troba l'or. Rarament es troba en forma de cristalls, però, si es dona aquest cas, els cristalls tenen forma octaèdrica, de vegades cúbica o rombododecaèdrica.

    Té una lluïssor metàl·lica i una duresa de 2,5-3, i deixa una ratlla groga. Presenta una densitat molt alta, de 15,5-19,3 g/cm3, una exfoliació ganxuda i una fractura nul·la. És opac, excepte en làmines molt primes. És de color groc, si bé és més clar quan es presenta en aliatge amb plata.

    L'or es coneix des de l'antiguitat.

    Vegeu també aigua règia.
  • ca  ordre de reacció, n m
  • es  orden de reacción, n m
  • en  order of reaction, n

Química física

Definició
Suma dels exponents de les diferents concentracions que apareixen en una equació de velocitat.

Nota

  • L'exponent de la concentració de cada espècie és l'ordre de reacció respecte a aquella espècie.

    Si la velocitat de formació d'un producte C s'expressa en funció de les concentracions dels reactius A i B segons v = k[A][B]2, l'ordre de reacció serà 3 = 1 + 2, ja que l'ordre respecte A és 1 i l'ordre respecte B és 2.

    Quan la dependència de la velocitat de reacció amb la concentració no s'expressa com el producte de concentracions elevades a un exponent, la reacció no té un ordre de reacció determinat. Per exemple, v = k1[A] / (k2 + [A]) no té un ordre determinat. Per a situacions extremes, si [A] >>> k2, llavors és d'ordre zero, mentre que per a [A] <<< k2 és d'ordre 1.
  • ca  ordre parcial de reacció, n m
  • es  orden parcial de reacción, n m
  • en  partial order of reaction, n

Química física

Definició
Exponent real al qual està elevada la concentració de cadascuna de les espècies en una equació de velocitat del tipus v = k[A]α[B]β.