Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  potencial químic estàndard, n m
  • es  potencial químico estándar, n m
  • en  standard chemical potential, n
  • sbl  μº

Química física

Definició
Potencial químic d'un component d'una fase d'un sistema termodinàmic quan es troba en el seu estat estàndard.

Nota

  • El potencial químic estàndard s'introdueix per a donar un valor de referència, ja que, com que només es poden mesurar variacions de les magnituds termodinàmiques, només interessen els valors relatius. Així, el potencial químic de l'espècie i-èsima compleix l'expressió $\mu_i^\circ = \mu_i - RT \ln{a_i}$, en què ai és l'activitat de la substància i-èsima.

    Com que l'estat estàndard és un estat hipotètic de comportament ideal, el potencial químic estàndard només depèn de la temperatura: $\mu_i^\circ = H_i^\circ - TS_i^\circ$, en què $H_i^\circ$ és l'entalpia molar estàndard de l'espècie i-èsima, el valor numèric de la qual ve fixat per l'escala d'entalpies convencionals, i $S_i^\circ$ és l'entropia molar estàndard de la substància i-èsima, el valor numèric de la qual ve donat per l'escala d'entropies absolutes, obtinguda a partir del tercer principi de la termodinàmica.

    En el símbol del potencial químic estàndard, $\mu^\circ$, cal especificar sempre el component corresponent amb un subíndex, $\mu_i^\circ$.
  • ca  potencial químic generalitzat, n m
  • es  potencial químico generalizado, n m
  • en  generalised chemical potential, n
  • en  generalized chemical potential, n
  • sbl  $\tilde{\mu}$

Química física

Definició
Variable intensiva que indica la variació de l'energia interna d'una fase d'un sistema termodinàmic per unitat de mol.

Nota

  • El potencial químic generalitzat inclou contribucions energètiques associades a forces conservatives que depenen de la massa o del nombre de mols de les espècies químiques presents en el sistema. Si l'energia interna d'un sistema homogeni es descompon en la part química pròpiament dita i en la part d'energia potencial associada a les forces conservatives, el potencial químic generalitzat es pot expressar com $\tilde{\mu}_i = \mu_i + \varphi_i$, en què μi indica el potencial químic i φi és l'energia potencial per mol del component i-èsim, que, en principi, pot dependre de la posició de l'espècie i-èsima del sistema dins del camp associat a la força conservativa.

    Quan els lligams externs venen donats per un camp elèctric, un camp gravitacional o la velocitat angular de rotació, s'utilitzen els termes potencial electroquímic, potencial químic gravitacional i potencial químic centrífug, respectivament. Quan les substàncies reactants es troben totes en el mateix potencial associat al camp extern (elèctric, gravitacional, centrífug, etc.), aquest camp no fa treball i, per tant, no contribueix a la variació de l'energia de Gibbs de la reacció. En aquest cas, el potencial químic generalitzat es redueix al potencial químic.

    En el símbol del potencial químic generalitzat, $\tilde{\mu}$, cal especificar sempre el component corresponent amb un subíndex, $\tilde{\mu}_i$.
  • ca  potencial químic gravitacional, n m
  • es  potencial químico gravitacional, n m
  • en  gravitational chemical potential, n
  • sbl  φ

Química física

Definició
Potencial químic generalitzat l'energia potencial per mol del qual està associada al potencial gravitacional.

Nota

  • El potencial químic gravitacional ve donat per φi = Migh, en què Mi indica la massa molar del component i-èsim, g és l'acceleració de la gravetat i h indica l'altura del sistema a la superfície de la Terra.

    En el símbol del potencial químic gravitacional, φ, cal especificar sempre el component corresponent amb un subíndex, φi.
  • ca  potencial termodinàmic, n m
  • es  potencial termodinámico, n m
  • en  thermodynamic potential, n

Química física

Definició
Variable d'estat que deriva de l'energia interna, de manera que les seves variables naturals són les que es volen tenir a l'hora de controlar les variacions de les magnituds termodinàmiques que es pretenen determinar o mesurar experimentalment.

Nota

  • Els potencials termodinàmics més emprats són l'entalpia, l'energia de Helmholtz i l'energia de Gibbs.
  • ca  potencial electrocinètic, n m
  • ca  potencial zeta, n m sin. compl.
  • es  potencial electrocinético, n m
  • es  potencial zeta, n m
  • en  electrokinetic potential, n
  • en  zeta potential, n
  • sbl  ζ

Química física

Definició
Caiguda de potencial elèctric en la capa difusa de la doble capa electroquímica.

Nota

  • El potencial electrocinètic és responsable dels fenòmens electrocinètics.

    El potencial electrocinètic és positiu quan augmenta des del si de la fase líquida cap a la interfície.
  • ca  part per bilió, n f
  • ca  ppb, n f abrev.
  • es  parte por billón, n f
  • es  ppb, n f abrev.
  • en  part per billion, n
  • en  ppb, n abrev.

Química analítica

Definició
Expressió de concentració que es refereix a un microgram per quilogram de solució.

Nota

  • Per exemple, una solució de 3 parts per bilió d'un compost indica 3 micrograms del compost per quilogram de solució.

    L'ús del terme part per bilió i del símbol corresponent (ppb) són desaconsellats per la IUPAC, ja que, en no anar acompanyats d'una unitat de mesura pròpiament dita, els considera ambigus. És preferible especificar el nom i el símbol recomanats pel sistema internacional d'unitats per a la magnitud implicada.
  • ca  part per milió, n f
  • ca  ppm, n f abrev.
  • es  parte por millón, n f
  • es  ppm, n f abrev.
  • en  part per million, n
  • en  ppm, n abrev.

Química analítica

Definició
Expressió de concentració que es refereix a un mil·ligram per quilogram de solució.

Nota

  • Per exemple, una solució de 3 parts per milió d'un compost indica 3 mil·ligrams del compost per quilogram de solució.

    L'ús del terme part per milió i del símbol corresponent (ppm) són desaconsellats per la IUPAC, ja que, en no anar acompanyats d'una unitat de mesura pròpiament dita, els considera ambigus. És preferible especificar el nom i el símbol recomanats pel sistema internacional d'unitats per a la magnitud implicada.
  • ca  praseodimi, n m
  • es  praseodimio, n m
  • en  praseodymium, n
  • sbl  Pr

Química inorgànica

Definició
Element tercer de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 59 i massa atòmica 140,9077.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-nou isòtops del praseodimi, dels quals un és estable (141Pr).

    El praseodimi es presenta com un metall blanc argentat, tou, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 935 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.020 ºC.

    És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.

    La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.

    És bastant reactiu en condicions ambientals.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    Es fa servir principalment com a colorant en la fabricació de vidres i esmalts i en la fabricació d'arcs de carboni per a il·luminació.
  • ca  precipitació, n f
  • es  precipitación, n f
  • en  precipitation, n

Química analítica

Definició
Procés de formació d'un precipitat per mètodes físics o per mètodes químics.

Nota

  • La precipitació per mètodes físics s'aconsegueix per l'augment de la concentració del solut, per l'evaporació del dissolvent o pel refredament de la solució. De les dues maneres s'arriba a la sobresaturació i, en conseqüència, a la formació d'un precipitat que conté el solut.

    El mètode químic de precipitació més emprat és l'addició d'un agent precipitant a la solució que conté el solut que es vol precipitar. Aquest agent precipitant pot actuar de diferents maneres: formant un compost insoluble amb els ions o molècules existents en la solució o bé variant-ne el caràcter polar, de manera que afavoreixi unes determinades condicions en les quals es formi el precipitat.

    Un altre mètode químic de precipitació, d'abast menys general, és el de tipus electroestàtic, en el qual el material que cal precipitar és present en una fase distinta (en forma de pólvores o gotetes) de la del medi (usualment un gas o aire) i només cal dotar-lo d'una càrrega elèctrica per a aconseguir la formació del precipitat.
  • ca  precipitat, n m
  • es  precipitado, n m
  • en  precipitate, n

Química analítica

Definició
Substància que se separa com un sòlid amorf o com un cristall del si de la solució que la contenia en forma sòlida, com a conseqüència d'haver experimentat un procés físic o químic.