Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  quantitzat -ada, adj
  • ca  quantificat -ada, adj sin. compl.
  • es  cuantificado -a, adj
  • es  cuantizado -a, adj
  • en  quantised, adj
  • en  quantized, adj

Química física

Definició
Dit d'una magnitud física que només pot prendre valors discrets.

Nota

  • Per exemple, els nivells d'energia d'un àtom estan quantitzats.
  • ca  quantitat de substància, n f
  • ca  quantitat, n f sin. compl.
  • ca  quantitat química, n f sin. compl.
  • es  cantidad de sustancia, n f
  • es  cantidad química, n f
  • en  amount, n
  • en  amount of substance, n
  • en  chemical amount, n
  • sbl  n

Química física

Definició
Variable d'estat associada a una espècie que representa la quantitat de l'espècie present en el sistema i que és proporcional al nombre d'entitats elementals de l'espècie.

Nota

  • La constant de proporcionalitat entre el nombre d'unitat elementals i la quantitat de substància és la mateixa per a totes les espècies, i és la constant d'Avogadro.

    La unitat de mesura de la quantitat de substància en el sistema internacional d'unitats és el mol.

    Convé evitar l'expressió nombre de mols per a referir-se a la quantitat de substància, ja que seria com utilitzar quantitat de quilograms d'un cos físic en comptes de massa d'un cos físic. Així, per exemple, cal dir que en una solució aquosa s'ha dissolt una quantitat de substància de sacarosa de 2 mols, en lloc de dir que el nombre de mols dissolts de sacarosa en la solució aquosa és de 2.
  • ca  quantitat de substància, n f
  • ca  quantitat, n f sin. compl.
  • ca  quantitat química, n f sin. compl.
  • es  cantidad de sustancia, n f
  • es  cantidad química, n f
  • en  amount, n
  • en  amount of substance, n
  • en  chemical amount, n
  • sbl  n

Química física

Definició
Variable d'estat associada a una espècie que representa la quantitat de l'espècie present en el sistema i que és proporcional al nombre d'entitats elementals de l'espècie.

Nota

  • La constant de proporcionalitat entre el nombre d'unitat elementals i la quantitat de substància és la mateixa per a totes les espècies, i és la constant d'Avogadro.

    La unitat de mesura de la quantitat de substància en el sistema internacional d'unitats és el mol.

    Convé evitar l'expressió nombre de mols per a referir-se a la quantitat de substància, ja que seria com utilitzar quantitat de quilograms d'un cos físic en comptes de massa d'un cos físic. Així, per exemple, cal dir que en una solució aquosa s'ha dissolt una quantitat de substància de sacarosa de 2 mols, en lloc de dir que el nombre de mols dissolts de sacarosa en la solució aquosa és de 2.
  • ca  quantitat de substància, n f
  • ca  quantitat, n f sin. compl.
  • ca  quantitat química, n f sin. compl.
  • es  cantidad de sustancia, n f
  • es  cantidad química, n f
  • en  amount, n
  • en  amount of substance, n
  • en  chemical amount, n
  • sbl  n

Química física

Definició
Variable d'estat associada a una espècie que representa la quantitat de l'espècie present en el sistema i que és proporcional al nombre d'entitats elementals de l'espècie.

Nota

  • La constant de proporcionalitat entre el nombre d'unitat elementals i la quantitat de substància és la mateixa per a totes les espècies, i és la constant d'Avogadro.

    La unitat de mesura de la quantitat de substància en el sistema internacional d'unitats és el mol.

    Convé evitar l'expressió nombre de mols per a referir-se a la quantitat de substància, ja que seria com utilitzar quantitat de quilograms d'un cos físic en comptes de massa d'un cos físic. Així, per exemple, cal dir que en una solució aquosa s'ha dissolt una quantitat de substància de sacarosa de 2 mols, en lloc de dir que el nombre de mols dissolts de sacarosa en la solució aquosa és de 2.
  • ca  quantitzat -ada, adj
  • ca  quantificat -ada, adj sin. compl.
  • es  cuantificado -a, adj
  • es  cuantizado -a, adj
  • en  quantised, adj
  • en  quantized, adj

Química física

Definició
Dit d'una magnitud física que només pot prendre valors discrets.

Nota

  • Per exemple, els nivells d'energia d'un àtom estan quantitzats.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  quelat, n m
  • ca  complex quelat, n m sin. compl.
  • es  complejo quelato, n m
  • es  quelato, n m
  • en  chelate, n
  • en  chelate complex, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Complex cíclic que resulta de la unió d'un lligand multidentat per dos o més punts amb l'àtom central, de manera que l'ió metàl·lic està unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no-metàl·lics d'una mateixa molècula.

Nota

  • En general, com més gran és el nombre d'anells més estable és el quelat que en resulta. Així, per exemple, l'àcid etilendiaminotetracètic és un lligand hexadentat que, amb els cations divalents, forma complexos metàl·lics amb cinc anells que són extraordinàriament estables en medi bàsic o lleugerament àcid (vegeu la imatge).
  • ca  quenching [en], n m
  • es  quenching, n m
  • en  quenching, n

Química física

Definició
Fenomen consistent en l'escurçament del temps de vida d'un estat excitat, que es pot produir mitjançant diferents mecanismes.

Nota

  • Els mecanismes de quenching més importants són la desactivació per col·lisió, els processos de transferència d'energia i les reaccions de transferència electrònica.

    La desactivació per col·lisió es produeix quan una espècie, normalment força pesant, col·lideix amb l'espècie electrònicament excitada i fa que aquesta última experimenti una transició de l'estat excitat en què es troba a l'estat fonamental, habitualment a través d'una conversió interna.

    En els processos de transferència d'energia, les espècies excitades electrònicament emeten fotons que són absorbits per altres espècies. Perquè un procés de transferència d'energia sigui eficient, d'acord amb la teoria de la transferència ressonant d'energia de Förster, l'espècie donadora d'energia i l'espècie acceptora d'energia han d'estar properes en l'espai, amb distàncies de nanòmetres, i els fotons emesos per l'espècie donadora han de poder ser absorbits directament per l'espècie acceptora. Això significa que l'espectre d'emissió de l'espècie donadora i l'espectre d'absorció de l'espècie acceptora han d'encavalcar-se en un interval de freqüències.

    En les reaccions de transferència electrònica, l'espècie electrònicament excitada cedeix un electró a una altra espècie o bé en guanya un provinent d'aquesta segona espècie. D'acord amb la teoria de la transferència electrònica de Marcus, la velocitat de reacció d'una reacció de transferència electrònica es veu incrementada a mesura que la distància entre els dos reactius es fa més petita, la reacció es fa més exergònica i la variació de l'energia de Gibbs contraresta el cost energètic associat als canvis en la geometria molecular que experimenten els reactius i les molècules que els envolten al llarg de la reacció.

    El quenching pot ser un procés desitjat, tal com s'esdevé en la teràpia fotodinàmica, o un procés que fa disminuir el rendiment quàntic d'un procés fotoquímic desitjat.
  • ca  química, n f
  • es  química, n f
  • en  chemistry, n

Química física, Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Ciència experimental que estudia les propietats, l'estructura i les característiques de la matèria.

Nota

  • La química es fonamenta en la matemàtica i la física, i serveix de suport a la biologia i a la medicina. Habitualment s'hi diferencien les subdivisions següents:

    - la química general, que tracta dels principis fonamentals amb relació a la constitució i les propietats de les substàncies;

    - la química inorgànica, que estudia els elements i els seus compostos (amb l'excepció del carboni);

    - la química orgànica, que estudia el carboni i els seus compostos;

    - la química analítica, que estudia els mètodes de reconeixement i determinació de la composició de les substàncies;

    - la química física, que tracta de les relacions quantitatives entre les propietats de les substàncies i la seva estructura;

    - la química tècnica, que descriu els procediments industrials d'obtenció de substàncies, tant pel que fa a operacions generals (enginyeria química) com pel que fa a cada indústria en particular (química industrial), i

    - la bioquímica, que estudia els processos químics que tenen lloc en els éssers vius.

    D'altra banda, també es consideren dins la química camps més restringits, com ara l'electroquímica, la termodinàmica, la cinètica química i la metal·lúrgia, les quals constitueixen branques especialitzades d'aquesta ciència.
  • ca  química analítica, n f
  • es  química analítica, n f
  • en  analytical chemistry

Química analítica

Definició
Branca de la química que estudia el conjunt de principis, lleis i tècniques que constitueixen el fonament de l'anàlisi química.

Nota

  • La química analítica es divideix en química analítica qualitativa, per a l'^anàlisi qualitativa^, i química analítica quantitativa, per a l'^anàlisi quantitativa^. Així doncs, mentre l'anàlisi química és tècnica, la química analítica és ciència i, en conseqüència, estableix lleis i principis que justifiquen el perquè i el com dels processos analítics.
  • ca  química física, n f
  • ca  fisicoquímica, n f sin. compl.
  • es  fisicoquímica, n f
  • es  química física, n f
  • en  chemical physics, n
  • en  physical chemistry, n

Química física

Definició
Branca de la química que s'ocupa dels fenòmens químics o d'interès per a la química descrits i analitzats des d'una perspectiva fisicomatemàtica, amb l'objectiu principal de conèixer-ne els fonaments teòrics i les lleis que els regeixen.

Nota

  • La química física permet caracteritzar els problemes estudiats en una escala habitual de laboratori des d'un nivell macroscòpic o fenomenològic, com també descriure'n d'altres en els seus aspectes més microscòpics o moleculars.

    Així doncs, cal diferenciar entre la química física macroscòpica (també anomenada química física fenomenològica), en la qual les eines més emprades són la termodinàmica, la cinètica química i la termodinàmica dels processos irreversibles, i la química física microscòpica (també anomenada química física molecular), en la qual es fa servir la metodologia donada tant per la mecànica clàssica com per la mecànica quàntica.

    El buit existent entre aquests dos nivells de descripció queda cobert per l'ús de la mecànica estadística, la qual permet la predicció de propietats macroscòpiques a partir del comportament del sistema en l'àmbit molecular. Així doncs, caldria parlar també d'una química física estadística.

    La denominació química física s'empra en l'àmbit de la química, mentre que fisicoquímica s'empra en l'àmbit de la física.