Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  teoria del flogist, n f
  • es  teoría del flogisto, n f
  • en  phlogiston theory, n

Química física

Definició
Teoria obsoleta segons la qual totes les substàncies desprenien flogist en cremar-les o calcinar-les, que es va utilitzar per a explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.

Nota

  • La teoria del flogist va ser desenvolupada a final del segle XVII pel químic alemany G. E. Stahl.

    Va ser Lavoisier qui, el 1783, va fer obsoleta aquesta teoria, en demostrar que els processos de combustió sempre estan relacionats amb una reacció amb oxigen, amb la qual cosa les substàncies afectades guanyen pes.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  teoria DLVO, n f
  • es  teoría DLVO, n f
  • en  DLVO theory, n

Química física

Definició
Teoria que explica la coagulació de les partícules col·loidals hidròfobes basant-se en la simple addició de les corbes d'energia potencial de repulsió i atracció entre dues partícules col·loidals, en funció de la seva distància de separació.

Nota

  • Segons la magnitud relativa de l'energia potencial de repulsió, VR, i la del potencial d'atracció, VA, la corba de l'energia potencial total, VT, mostra diferents característiques (vegeu la imatge). A distàncies de separació curtes apareix un mínim profund que determina la distància de màxima aproximació i que és on es produeix la coagulació, a distàncies intermèdies predomina la repulsió i el sistema és estable i a majors distàncies el terme repulsiu cau més ràpidament que l'atractiu i es pot observar un segon mínim poc profund que correspon a la floculació de les partícules. Com que el mínim és poc profund, la floculació sol ser reversible i es pot tornar a estabilitzar el sistema col·loidal.

    La denominació teoria DLVO conté una sigla, DLVO, que correspon a la inicial dels cognoms dels formuladors d'aquesta teoria: Deryagin, Landau, Verwey i Overbeek.
  • ca  terbi, n m
  • es  terbio, n m
  • en  terbium, n
  • sbl  Tb

Química inorgànica

Definició
Element novè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 65 i massa atòmica 158,9254.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops del terbi, dels quals un és estable (159Tb).

    El terbi es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 1.356 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 2.800 ºC.

    És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.

    La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.

    És bastant reactiu en condicions ambientals.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    S'utilitza principalment en la indústria electrònica i en la fabricació de làsers.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  tert-, pfx
  • ca  terc-, pfx sin. compl.
  • es  terc-, pfx
  • es  tert-, pfx
  • en  tert-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que una cadena hidrocarbonada té un carboni terciari.

Nota

  • Es pot tractar d'un compost ramificat o bé d'una ramificació de la cadena principal (vegeu la imatge).

    Vegeu també sec-.
  • ca  tercer principi de la termodinàmica, n m
  • es  tercer principio de la termodinámica, n m
  • en  third law of thermodynamics, n

Química física

Definició
Principi de la termodinàmica segons el qual en el zero absolut de temperatura la variació d'entropia d'un sistema en un procés isotèrmic tendeix a zero.

Nota

  • Matemàticament, el tercer principi de la termodinàmica s'expressa com $\lim_{T\to 0 K}S=0$.

    El tercer principi de la termodinàmica sorgeix de l'estudi del comportament de la matèria quan la temperatura termodinàmica tendeix a zero.

    El tercer principi de la termodinàmica es pot enunciar de diverses maneres, tal com passa amb el segon principi de la termodinàmica, però a diferència d'aquest principi, els diversos enunciats no són equivalents. Els més importants són l'enunciat de Nernst-Simon, l'enunciat de Planck i la inaccessibilitat del zero absolut.
  • ca  termodinàmica, n f
  • es  termodinámica, n f
  • en  thermodynamics, n

Química física

Definició
Camp de la química física macroscòpica que s'ocupa de la descripció de sistemes termodinàmics i de les seves transformacions en un àmbit macroscòpic.

Nota

  • Hi ha dues parts diferenciades en la termodinàmica: la termodinàmica de l'equilibri i la termodinàmica dels processos irreversibles.

    Com que en un raonament termodinàmic no es fa cap hipòtesi sobre la naturalesa microscòpica de la matèria, els resultats assolits tenen una validesa general i són independents de qualsevol model microscòpic. Ara bé, això fa que la termodinàmica no pugui justificar el comportament de la matèria ni permeti trobar els valors absoluts de les diferents magnituds característiques d'un sistema, sinó que es limita a predir variacions o diferències entre elles.

    La descripció termodinàmica utilitza poques variables per a caracteritzar un sistema termodinàmic, i és el tractament estadístic el que relaciona el gran nombre de variables microscòpiques, generalment posicions i velocitats, amb aquestes poques variables macroscòpiques. Així, cal pensar que les mesures de les magnituds termodinàmiques s'han d'entendre com a mesures en mitjanes d'aquestes variables microscòpiques, i, com a tals, es refereixen a unes escales de longitud i temps infinitament més grans que, respectivament, les distàncies i els períodes típicament moleculars.
  • ca  termodinàmica de l'equilibri, n f
  • es  termodinámica del equilibrio, n f
  • en  equilibrium thermodynamics, n

Química física

Definició
Part de la termodinàmica que s'ocupa de descriure els sistemes termodinàmics en equilibri i els canvis macroscòpics que pot experimentar un sistema termodinàmic en una transformació, com ara el bescanvi d'energia o altres propietats relacionades amb l'energia, sempre que l'estat inicial i l'estat final del sistema siguin estats d'equilibri.

Nota

  • La termodinàmica de l'equilibri estudia els processos de conversió de l'energia, especialment aquells que comporten la conversió de calor en treball, i a l'inrevés.

    La construcció formal de la termodinàmica de l'equilibri es basa en quatre lleis o principis, formulats a partir de l'experiència durant el segle XIX i començaments del XX. Els seus enunciats introdueixen les funcions d'estat més rellevants en un context termodinàmic, que són la temperatura, l'energia interna i l'entropia, i permeten deduir relacions generals sobre el comportament fenomenològic d'un sistema.
  • ca  termodinàmica dels processos irreversibles, n f
  • es  termodinámica de los procesos irreversibles, n f
  • en  thermodynamics of irreversible processes, n

Química física

Definició
Part de la termodinàmica que s'ocupa de descriure els sistemes termodinàmics que no estan en equilibri i les seves transformacions en un àmbit macroscòpic.

Nota

  • Mentre que el formalisme termodinàmic esdevé útil per a estudiar els sistemes en equilibri, no és capaç de descriure completament els aspectes cinètics d'una reacció. Això vol dir que les aplicacions de la termodinàmica dels processos irreversibles queden restringides, bàsicament, als fenòmens de transport, i que l'estudi fenomenològic de la velocitat de les reaccions s'ha d'abordar a partir d'un formalisme diferent, que constitueix la base de la cinètica química.
  • ca  termodinàmica química, n f
  • es  termodinámica química, n f
  • en  chemical thermodynamics, n

Química física

Definició
Part de la termodinàmica de l'equilibri que s'ocupa de l'estudi de sistemes termodinàmics en què la composició té un paper central en la caracterització dels estats d'equilibri, en igualtat de condicions amb la resta de magnituds termodinàmiques, especialment la temperatura, la pressió i el volum.

Nota

  • L'objectiu de la termodinàmica química és l'estudi de les relacions entre l'energia i aquells processos que comporten variacions en la composició del sistema, bàsicament les relacions amb els canvis de fase i les reaccions.

    El desenvolupament de la termodinàmica química comporta la introducció de la seva variable d'estat més característica, el potencial químic. Aquesta nova magnitud permet formular els criteris d'equilibri i evolució, adequats a cada tipus de sistema en què la composició pot variar i que condueixen a les conegudes condicions d'equilibri de fases, l'equilibri químic i l'equilibri electroquímic.
  • ca  termoestable, adj
  • es  termoestable, adj
  • en  thermoset, adj
  • en  thermosetting, adj

Química física

Definició
Dit d'un polímer que no es descompon ni canvia de propietats en variar la temperatura.