Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación
objecció de consciència objecció de consciència

Classes, grups i categories socials > Moviments socioculturals

  • ca  objecció de consciència, n f
  • es  objeción de conciencia, n f
  • fr  objection de conscience, n f
  • en  conscientious objection, n

Classes, grups i categories socials > Moviments socioculturals

Definición
Posicionament de qui es nega a obeir una ordre o a dur a terme una activitat determinada perquè la considera injusta o inacceptable segons el seu sistema de valors, i fa prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva o l'autoritat competent.

Nota

  • A Catalunya, l'objecció de consciència es va popularitzar arran de la lluita contra el servei militar obligatori, que fou una reivindicació iniciada a Catalunya pel Moviment d'Objectors de Consciència (MOC) el 1977.
objectivació objectivació

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Interacció social i institucionalització

  • ca  objectivació, n f
  • es  objetivación, n f
  • en  objectivation, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definición
Procés pel qual la realitat social, creada al llarg del temps mitjançant l'acció humana, pren caràcter de realitat objectiva i és percebuda com a externa per aquells qui l'han produït i pels seus descendents.
objectivisme objectivisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

  • ca  objectivisme, n m
  • es  objetivismo, n m
  • en  objectivism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definición
Doctrina filosòfica segons la qual la realitat externa té una validesa objectiva i universal, independent del subjecte.
objectivitat objectivitat

Metodologia > Bases epistemològiques

  • ca  objectivitat, n f
  • es  objetividad, n f
  • en  objectivity, n

Metodologia > Bases epistemològiques

Definición
Criteri de rigor metodològic segons el qual la descripció d'un fenomen es correspon imparcialment amb la realitat, sense biaix causat per qui expressa l'enunciat.
objectivitat intersubjectiva objectivitat intersubjectiva

Metodologia > Bases epistemològiques

  • ca  objectivitat intersubjectiva, n f
  • es  objetividad intersubjetiva, n f
  • en  intersubjective objectivity, n

Metodologia > Bases epistemològiques

Definición
Criteri metodològic pel qual la descripció d'un fenomen es correspon amb la realitat, que es fonamenta en la interrelació entre diferents subjectes mitjançant la publicitat, la transparència i la crítica, no pas a partir d'un esforç individual sinó com a resultat social.
obrer | obrera obrer | obrera

Treball > Organització del treball

  • ca  obrer | obrera, n m, f
  • ca  operari | operària, n m, f
  • es  obrero | obrera, n m, f
  • es  operario | operaria, n m, f
  • fr  col bleu, n m, f
  • fr  ouvrier | ouvrière, n m, f
  • fr  travailleur manuel | travailleuse manuelle, n m, f
  • en  blue-collar worker, n
  • en  labourer, n
  • en  manual worker, n

Treball > Organització del treball

Definición
Treballador d'un ofici manual, especialment en una fàbrica, un taller o una obra pública.
obscurantisme obscurantisme

Religió > Religió i religiositat

  • ca  obscurantisme, n m
  • es  oscurantismo, n m
  • en  obscurantism, n

Religió > Religió i religiositat

Definición
Oposició sistemàtica a la difusió de la cultura i del progrés, sovint per motius religiosos.

Nota

  • El terme obscurantisme s'aplicava originàriament als catòlics conservadors que s'oposaven activament als valors de la Il·lustració i de la Revolució francesa.
observació observació

Metodologia > Eines metodològiques

  • ca  observació, n f
  • es  observación, n f
  • fr  observation, n f
  • en  observation, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definición
Tècnica de recerca per a obtenir dades primàries en què l'investigador registra fets, accions o comportaments perceptibles relacionats amb el seu objecte d'estudi.

Nota

  • Els dos tipus d'observació més coneguts són l'observació participant i l'observació no participant.
observació no participant observació no participant

Metodologia > Eines metodològiques

  • ca  observació no participant, n f
  • es  observación no participante, n f
  • es  observación no participativa, n f
  • fr  observation non participante, n f
  • en  nonparticipant observation, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definición
Observació en què l'investigador resta fora del sistema o de la situació que estudia.
observació participant observació participant

Metodologia > Eines metodològiques

  • ca  observació participant, n f
  • es  observación participante, n f
  • es  observación participativa, n f
  • fr  observation participante, n f
  • en  participant observation, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definición
Observació en què l'investigador pren part activa en les activitats del grup o comunitat sotmès a estudi i s'hi compromet.