segona ensenyança
segona ensenyança
Educació > Currículum i cicles educatius
- ca educació secundària obligatòria, n f
- ca segona ensenyança, n f sin. compl.
- ca ESO, n f sigla
- es educación secundaria obligatoria, n f
- es ESO, n f sigla
- fr collège, n m
- en compulsory lower secondary education, n
- en compulsory secondary education, n
- en lower secondary education, n
Educació > Currículum i cicles educatius
Definición
Etapa de l'educació secundària de caràcter obligatori que comprèn actualment quatre cursos acadèmics i que té la finalitat de transmetre a l'alumne els elements bàsics de la cultura, formar-lo per a assumir els seus deures i exercir els seus drets i preparar-lo o bé per a la incorporació a la vida activa, o bé per a accedir a la formació professional específica de grau mitjà o al batxillerat.
Nota
- 1. La denominació catalana segona ensenyança és pròpia d'Andorra.
- 2. L'educació secundària obligatòria actualment s'estructura en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun: primer cicle (12-14 anys) i segon cicle (14-16 anys). Si no es té el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, a partir dels 16 anys es pot accedir als programes de formació i inserció (PFI) o, a partir dels 17 anys, es pot accedir als cicles formatius de grau mitjà si se supera la prova d'accés.
segona modernitat
segona modernitat
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització
- ca modernitat tardana, n f
- ca alta modernitat, n f sin. compl.
- ca modernitat avançada, n f sin. compl.
- ca modernitat líquida, n f sin. compl.
- ca modernitat reflexiva, n f sin. compl.
- ca segona modernitat, n f sin. compl.
- es alta modernidad, n f
- es modernidad avanzada, n f
- es modernidad líquida, n f
- es modernidad reflexiva, n f
- es modernidad tardía, n f
- es segunda modernidad, n f
- fr deuxième modernité, n f
- fr haute modernité, n f
- fr modernité avancée, n f
- fr modernité liquide, n f
- fr modernité réflexive, n f
- fr modernité tardive, n f
- en advanced modernity, n
- en high modernity, n
- en late modernity, n
- en liquid modernity, n
- en reflexive modernity, n
- en second mdernity, n
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització
Definición
Fase posterior a la modernitat caracteritzada pel desenvolupament de la consciència del risc, la dissolució del poder o la inaprehensibilitat de les categories sociològiques centrals de la modernitat, com ara la tecnologia, la ciutadania o l'individu.
Nota
- 1. El concepte de modernitat tardana ha estat desenvolupat per diversos sociòlegs i filòsofs, com ara Ulrich Beck, Anthony Giddens, Gilles Lipovetsky, Zygmunt Bauman, Jean-François Lyotard, Jürgen Habermas o Gianni Vattimo.
- 2. La modernitat tardana és un concepte equiparable, en el camp filosòfic o sociològic, a la postmodernitat o el postmaterialisme.
segregació
segregació
Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge
- ca segregació, n f
- es segregación, n f
- fr ségrégation, n f
- en segregation, n
Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge
Definición
Separació de persones o de col·lectius d'un entorn per raó de capacitats, d'origen o de condicions socials, culturals o ètniques, amb aplicació d'actituds discriminatòries per part d'un grup dominant de la població.
segregació escolar
segregació escolar
Educació
- ca segregació escolar, n f
- es segregación escolar, n f
- fr ségrégation scolaire, n f
- en school segregation, n
Educació
Definición
Distribució desigual de l'alumnat d'un territori entre els diferents centres educatius segons unes característiques sociodemogràfiques determinades.
Nota
- La segregació escolar també pot donar-se dins dels centres educatius quan la distribució és desigual entre les diferents classes o grups per raó del nivell de rendiment acadèmic.
segregacionisme
segregacionisme
Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions polítiques
- ca segregacionisme, n m
- es segregacionismo, n m
- en segregationist policy, n
Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions polítiques
Definición
Conjunt de doctrines o de programes polítics favorables a la segregació, en què es proposen mesures com ara àrees de residència restringides, barreres a la interrelació social o serveis educatius separats.
seguretat
seguretat
Modernització i globalització > Globalització i societat del risc > Seguretat i risc
- ca seguretat, n f
- es seguridad, n f
- en security, n
Modernització i globalització > Globalització i societat del risc > Seguretat i risc
Definición
Qualitat d'estar exempt de perill o de risc.
seguretat social
seguretat social
Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar
- ca seguretat social, n f
- es seguridad social, n f
- fr sécurité sociale, n f
- en social security, n
Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar
Definición
Conjunt d'estructures, de normes i d'activitats per mitjà de les quals l'Administració pública ofereix al ciutadà la cobertura d'una sèrie de riscos que comporten la minva o la pèrdua d'ingressos i l'ajut per a assumir les seves càrregues familiars.
seleccionador | seleccionadora
seleccionador | seleccionadora
Mitjans de comunicació social > Sistemes de comunicació convencionals
- ca seleccionador | seleccionadora, n m, f
- ca gatekeeper [en], n m, f sin. compl.
- es gatekeeper, n m, f
- es guardabarreras, n m, f
- es mediador | mediadora, n m, f
- fr médiateur | médiatrice, n m, f
- fr sélectionneur | sélectionneuse, n m, f
- en gatekeeper, n
Mitjans de comunicació social > Sistemes de comunicació convencionals
Definición
Persona que en una organització controla el flux d'informació i té la capacitat de decidir quina informació és important.
Nota
- En l'àmbit dels mitjans de comunicació de massa es refereix a les persones que decideixen què és notícia, quines informacions es publiquen i de quina manera, com ara els corresponsals, els redactors o el director d'una publicació.
semàntica
semàntica
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Teories de la comunicació i sistemes simbòlics
- ca semàntica, n f
- es semántica, n f
- fr sémantique, n f
- en semantics, n
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Teories de la comunicació i sistemes simbòlics
Definición
Branca de la lingüística que estudia el significat dels morfemes, dels mots o de les unitats significatives superiors.
semiconvivència
semiconvivència
Família > Llars i tipus de convivència
- ca semiconvivència, n f
- es living apart together, n m
- es semicohabitación, n f
- es LAT, n m sigla
- en living alone together, n
- en living apart together, n
- en LAT, n sigla
Família > Llars i tipus de convivència
Definición
Situació de la parella que manté una relació estable i decideix compartir un projecte de vida en comú sense viure a la mateixa llar.
Nota
- En contextos de divulgació és usual també la utilització de la forma catalana junts però separats (o juntes però separades, en el cas de parelles de dones) per a fer referència a aquest concepte.
