Back to top
  • ca  immunitat de grup, n f
  • ca  immunitat col·lectiva, n f sin. compl.
  • ca  immunitat de comunitat, n f sin. compl.
  • es  inmunidad colectiva, n f
  • es  inmunidad de comunidad, n f
  • es  inmunidad de grupo, n f
  • en  community immunity, n
  • en  herd immunity, n

Salut pública, Salut pública > Vacunacions

Definició
Immunitat d'una població a una infecció en un moment determinat, com a conseqüència de l'existència d'un nombre prou elevat de persones no susceptibles dins la població, generalment pels efectes de la vacunació.

Nota

  • 1. La immunitat de grup és vigent mentre hi ha prou individus no susceptibles dins de la població que actuen com a barrera a la propagació de la infecció.
  • 2. No totes les vacunes produeixen immunitat de grup.
  • ca  immunitat de grup, n f
  • ca  immunitat col·lectiva, n f sin. compl.
  • ca  immunitat de comunitat, n f sin. compl.
  • es  inmunidad colectiva, n f
  • es  inmunidad de comunidad, n f
  • es  inmunidad de grupo, n f
  • en  community immunity, n
  • en  herd immunity, n

Salut pública, Salut pública > Vacunacions

Definició
Immunitat d'una població a una infecció en un moment determinat, com a conseqüència de l'existència d'un nombre prou elevat de persones no susceptibles dins la població, generalment pels efectes de la vacunació.

Nota

  • 1. La immunitat de grup és vigent mentre hi ha prou individus no susceptibles dins de la població que actuen com a barrera a la propagació de la infecció.
  • 2. No totes les vacunes produeixen immunitat de grup.
  • ca  immunitat passiva, n f
  • es  inmunidad pasiva, n f
  • en  passive immunity, n

Salut pública

Definició
Immunitat resultant de la transferència d'anticossos d'una persona immune a una altra de no immune, ja sigui per un procés espontani, com ara la transferència d'anticossos de la mare al fetus a través de la placenta o de la mare al nounat a través del calostre, o per un procés induït, com ara la injecció d'anticossos d'un donant a un receptor.
  • ca  immunització, n f
  • es  inmunización, n f
  • en  immunisation, n
  • en  immunization, n

Salut pública > Vacunacions

Definició
Inducció d'una resposta immunitària en un organisme mitjançant la introducció d'un antigen, per un procés natural o artificial.
  • ca  immunosupressió, n f
  • es  inmunosupresión, n f
  • en  immunosuppression, n

Cèl·lules, teixits i òrgans > Trasplantaments i transfusions

Definició
Intervenció que té l'objectiu d'anul·lar o disminuir la resposta immunitària mitjançant la irradiació del sistema limfàtic o l'administració de sèrum antilimfocitari, d'antimetabòlits o de fàrmacs.

Nota

  • La immunosupressió té per objectiu evitar el rebuig d'òrgans o teixits en un trasplantament.
  • ca  impacte, n m
  • es  impacto, n m
  • en  impact, n

Recerca

Definició
Efecte derivat de la recerca sobre el coneixement, els serveis sanitaris, l'economia, la salut, la política, el medi ambient o la qualitat de vida.

Nota

  • Si bé sovint s'utilitzen impacte i retorn com a sinònims, estrictament no designen el mateix concepte. Així, el terme impacte, més genèric, es refereix a qualsevol efecte de la recerca, mentre que el terme retorn considera implícitament l'activitat de recerca i els seus beneficis en el marc de la teoria econòmica.
  • ca  imparcialitat, n f
  • es  imparcialidad, n f
  • en  impartiality, n

Recerca

Definició
Criteri de rigor metodològic i ètic segons el qual una decisió s'ha de basar en criteris objectius, sense afavorir cap part.
  • ca  implant, n m
  • es  implante, n m
  • en  implant, n

Cèl·lules, teixits i òrgans

Definició
Material biològic o sintètic introduït totalment o parcialment al cos d'un ésser viu, ja sigui de manera temporal o definitiva, amb finalitats terapèutiques, diagnòstiques, estètiques o per a la millora d'alguna funció biològica.
  • ca  implant biònic, n m
  • es  implante biónico, n m
  • en  bionic implant, n

Cèl·lules, teixits i òrgans

Definició
Implant constituït per biomaterials amb components electrònics que poden substituir artificialment alguna funció biològica.

Nota

  • Un exemple d'implant biònic és l'implant coclear.
  • ca  incapacitació, n f
  • ca  incapacitació judicial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación, n f
  • es  incapacitación judicial, n f
  • en  incapacitation, n

Atenció sanitària > Relació assistencial, Salut mental

Definició
Acte jurídic pel qual es declara que una persona no pot governar-se per si mateixa, a causa d'una malaltia o una discapacitat física o psíquica permanent, i es determina, per sentència, l'extensió i els límits d'aquells aspectes de la seva vida pels quals necessita ser protegida.

Nota

  • 1. En la incapacitació es designa un tutor, que és el responsable de vetllar pels interessos de la persona incapacitada. La incapacitació pot ser total o parcial, i, en alguns casos, pot ser reversible.
  • 2. La incapacitació només s'hauria d'aplicar en situacions extremes. Actualment, d'acord amb la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), es considera que no s'ha de negar la capacitat legal de les persones amb discapacitat, sinó que se'ls ha de procurar el suport necessari per al seu exercici ple.
  • 3. En l'àmbit legal es denomina modificació legal de la capacitat.