Back to top
  • ca  incapacitació, n f
  • ca  incapacitació judicial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación, n f
  • es  incapacitación judicial, n f
  • en  incapacitation, n

Atenció sanitària > Relació assistencial, Salut mental

Definició
Acte jurídic pel qual es declara que una persona no pot governar-se per si mateixa, a causa d'una malaltia o una discapacitat física o psíquica permanent, i es determina, per sentència, l'extensió i els límits d'aquells aspectes de la seva vida pels quals necessita ser protegida.

Nota

  • 1. En la incapacitació es designa un tutor, que és el responsable de vetllar pels interessos de la persona incapacitada. La incapacitació pot ser total o parcial, i, en alguns casos, pot ser reversible.
  • 2. La incapacitació només s'hauria d'aplicar en situacions extremes. Actualment, d'acord amb la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), es considera que no s'ha de negar la capacitat legal de les persones amb discapacitat, sinó que se'ls ha de procurar el suport necessari per al seu exercici ple.
  • 3. En l'àmbit legal es denomina modificació legal de la capacitat.
  • ca  persona incapacitada, n f
  • ca  incapacitat | incapacitada, n m, f sin. compl.
  • es  incapacitado | incapacitada, n m, f
  • es  persona incapacitada, n f
  • en  incapacitated, n

Atenció sanitària > Relació assistencial, Salut mental

Definició
Persona privada totalment o parcialment de capacitat legal a partir d'una sentència judicial d'incapacitació.
  • ca  incertesa, n f
  • es  incertidumbre, n f
  • en  uncertainty, n

Atenció sanitària, Recerca

Definició
Percepció de la incapacitat de donar una explicació acurada o de prendre una decisió correcta a partir de la informació existent.

Nota

  • La incertesa és un dels fonaments científics i la justificació ètica de la recerca, especialment dels assaigs clínics.
  • ca  independència, n f
  • es  independencia, n f
  • en  independence, n

Conceptes generals > Principis i valors, Recerca

Definició
Situació en què un professional o un comitè d'ètica actua lliurement, sense pressions.
  • ca  puntuació d'Apgar, n f
  • ca  índex d'Apgar, n m sin. compl.
  • es  índice de Apgar, n m
  • es  puntuación de Apgar, n f
  • es  test de Apgar, n m
  • en  Apgar score, n

Neonatologia

Definició
Expressió numèrica de l'estat de vitalitat d'un nounat en els minuts posteriors al naixement, a partir de l'avaluació de la qualitat de la freqüència cardíaca, de la respiració, del to muscular, de la coloració de la pell i de la resposta reflexa, que té per objectiu determinar si el nounat requereix o no una atenció especial urgent.

Nota

  • 1. La puntuació d'Apgar, que es calcula com a mínim dues vegades (un minut després del naixement i també cinc minuts després), consisteix en la suma de punts assignats als cinc paràmetres avaluats (freqüència cardíaca, respiració, to muscular, coloració de la pell i resposta reflexa), amb una puntuació de 0 a 2 punts per a cada paràmetre, de manera que la puntuació d'Apgar màxima és de 10 punts.
  • 2. Una puntuació d'Apgar es considera normal a partir de 7 punts, mentre que una puntuació a partir de 3 i inferior a 7 requereix mesures de suport respiratori per a millorar l'oxigenació del nounat o reanimació cardiopulmonar bàsica, i una puntuació inferior a 3 indica deteriorament o absència de les funcions vitals, la qual cosa indica la necessitat de maniobres de reanimació cardiopulmonar avançada.
  • 3. La denominació puntuació d'Apgar és un epònim creat a partir del cognom de l'anestesista pediàtrica nord-americana Virgina Apgar, que el 1953 va proposar aquest mètode per a avaluar de manera ràpida i senzilla l'estat general d'un nounat després del part. La forma Apgar, doncs, no correspon a una sigla o a un acrònim, si bé en anglès per motius mnemotècnics s'ha difós àmpliament un acròstic a partir del cognom Apgar per a facilitar la memorització dels cinc paràmetres avaluats: Appearence ('aparença', per la coloració de la pell); Pulse ('pols', per la freqüència cardíaca); Grimace ('ganyota', per la resposta reflexa); Activity ('activitat', pel to muscular) i Respiration ('respiració').
  • ca  indicador de salut, n m
  • es  indicador de salud, n m
  • en  health indicator, n

Salut pública

Definició
Variable que mesura l'estat de salut d'un individu o d'una població.

Nota

  • 1. Un indicador de salut pot ser mesurat tant de manera quantitativa com qualitativa.
  • 2. Quan els indicadors de salut s'estudien tenint en compte la seva distribució segons determinades variables es poden fer visibles les desigualtats en salut i en oportunitats per a la salut de determinats grups.
  • ca  participant, n m, f
  • ca  individu, n m sin. compl.
  • ca  subjecte, n m sin. compl.
  • es  participante, n m, f
  • es  sujeto del ensayo, n m
  • en  participant, n
  • en  subject, n
  • en  trial subject, n
  • en  trialist, n

Recerca

Definició
Persona que és objecte d'una recerca o un experiment.
  • ca  individualisme, n m
  • es  individualismo, n m
  • en  individualism, n

Conceptes generals > Doctrines i corrents de pensament

Definició
Corrent de pensament segons el qual els interessos individuals prevalen per damunt dels interessos del grup.

Nota

  • 1. En l'individualisme, la llibertat i els drets individuals configuren l'estructura normativa que defineix la forma de vida.
  • 2. L'individualisme s'oposa al comunitarisme.
  • ca  inducció, n f
  • es  inducción, n f
  • en  induction, n

Conceptes generals > Metodologia

Definició
Raonament pel qual s'infereixen proposicions universals o generals a partir d'enunciats particulars.

Nota

  • La inducció s'oposa a la deducció.
  • ca  infertilitat, n f
  • es  infertilidad, n f
  • en  infertility, n

Reproducció humana

Definició
Incapacitat temporal d'aconseguir embarassos viables.

Nota

  • Convé distingir la infertilitat de l'esterilitat, si bé la frontera entre els dos conceptes és cada vegada menys clara i sovint s'utilitza la denominació infertilitat d'una manera genèrica.