mà
mà
Esport > Esports mentals > Bridge, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**
- ca mà, n f
- ca estoig, n m sin. compl.
- es estuche, n m
- es mano, n f
- es tablilla, n f
- fr donne, n f
- en board, n
- en deal, n
- en hand, n
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Esport > Esports mentals > Bridge, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**
Definició
Cadascuna de les partides que es fan en una sessió de bridge, que inclou la distribució de les 52 cartes entre els jugadors, la subhasta i el carteig.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mà (sin. compl. estoig)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes mà i, com a sinònim complementari, estoig.
Criteris aplicats
·Són formes lingüísticament adequades, creades per extensió semàntica dels altres significats que ja tenen aquestes mateixes formes en bridge: en el cas de mà, "Conjunt de les 13 cartes que es reparteixen inicialment a un jugador en una partida", i en el cas de estoig, "Receptacle que conté les 52 cartes de la baralla" (i, per metonímia, les 52 cartes mateix). Són formes que designen, doncs, conjunts de cartes i, alhora, les partides a què donen lloc aquestes cartes.
·Són les formes utilitzades habitualment, segons els especialistes.
·Es documenten en textos de l'àmbit.
·En altres llengües s'utilitzen les denominacions anàloga.
Formes desestimades
-partida; passada: Aquestes formes no tenen ús amb aquest significat, segons els especialistes.
[Acta 726, 30 de setembre de 2024]
mà
mà
Esport > Esports mentals > Bridge, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
- ca mà, n f
- es juego, n m
- es mano, n f
- fr main, n f
- en hand, n
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Esport > Esports mentals > Bridge, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
Definició
Conjunt de les 13 cartes que es reparteixen inicialment a un jugador en una partida.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mà
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma mà.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada, que ja es recull al diccionari normatiu en l'àmbit dels jocs, i específicament dels jocs de cartes, amb significats pròxims o relacionats (mà és, per exemple, "en certs jocs, [una] donada o passada"); en l'àmbit general mà té a veure també amb el concepte de 'possessió' (fer a mans, venir a les mans, etc.), és a dir, d'allò que un té a les mans, i igualment designa un conjunt de coses, generalment un conjunt nombrós. És, per tant, una forma motivada des del punt de vista semàntic.
·És la forma utilitzada habitualment, segons els especialistes.
·Es documenta en textos de l'àmbit.
·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.
Formes desestimades
-joc: Aquesta forma es recull al diccionari normatiu amb el significat de "Conjunt dels objectes necessaris per a jugar un joc determinat" i, específicament, com a "Conjunt de les cartes, fitxes, etc., donades a un jugador" (es tracta, probablement, d'una reducció de joc de cartes). És, per tant, una forma també adequada però s'ha descartat perquè, segons els especialistes, en bridge no s'utilitza amb aquest sentit.
[Acta 726, 30 de setembre de 2024]
mà a mà
mà a mà
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
- ca mà a mà, n m
- es handoff
- fr hand off
- en hand off
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
Definició
Acció de posar un jugador la pilota a les mans d'un altre jugador del mateix bàndol.
mac-twist [en]
mac-twist [en]
Esport > Esports d'hivern > Surf de neu
- ca mac-twist [en], n m
- es mac twist
- fr mac twist
- en mac twist
Esport > Esports d'hivern > Surf de neu
Definició
Truc que consisteix a fer un gir invertit de 360º a 540º.
maça
maça
Esport
- ca maça, n f
- es maza
- es mazo
- es taco
- fr maillet
- fr poussoir
- it mazza
- en mallet
- en pusher
- en striker
- de Schläger
Esport
Definició
Peça de forma cilíndrica o de barret amb què s'impulsa el disc en l'hoquei d'aire.
macaó
macaó
Zoologia > Insectes
- ca papallona reina, n f
- ca macaó, n f sin. compl.
- ca reina de la ruda, n f sin. compl.
- ca salve regina, n f sin. compl.
- es macaón, n m/f
- fr grand porte-queue, n m
- fr machaon, n m
- it macaone, n m
- en common yellow swallowtail, n
- en European swallowtail, n
- en old world swallowtail, n
- en swallowtail, n
- nc Papilio machaon
Zoologia > Insectes
Definició
Taxonomia: Papiliònids > Papilio
Nota
- Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
maçaranduba
maçaranduba
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca maçaranduba, n f
- es maçaranduba
- fr maçaranduba
- en massaranduba
- de Massaranduba
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definició
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Manilkara (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Manilkara bidentata i Manilkara huberi, molt pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós fosc i l'albeca de color beix rosat, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa, fusteria interior i en la fabricació de paviments, mobles, talles i peces tornejades.
macaroni
macaroni
Història > Arqueologia, Art
- ca macaroni, n m
- es macarroni
- fr macaroni
- en macaroni
Història > Arqueologia, Art
Definició
Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l'argila fresca, pròpia de l'art rupestre del paleolític superior.
Nota
- Segons algunes fonts, els macaronis són la forma d'art més antiga que es coneix.
macarró
macarró
Indústria > Indústria química
- ca macarró, n m
- ca parisó, n m
- es macarrón
- es parisón
- fr paraison
- en parison
Indústria > Indústria química
Definició
Material plàstic, generalment tubular, en estat de semifusió, que surt de la filera d'una extrusora en l'emmotllament per bufatge.
macarró
macarró
Cereals
- ca macarró, n m
- es macaron
- es macarrón
- fr macaron
- it macaron
- it macaron francese
- pt macaron
- en macaron
- en macaroon
Cereals
Definició
Galeta doble de forma rodona, cruixent per fora i suau per dins, que s'elabora amb una pasta feta de sucre, ametlles i clara d'ou, i es farceix amb una crema espessa, típica de la pastisseria francesa.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macarró:
S'aprova el terme macarró, manlleu del francès macaron adaptat sobre la base del mot de la llengua general macarró, pels motius següents:
·és la forma que s'ha popularitzat entre els especialistes de l'àmbit de la pastisseria i, per tant, la solució més documentada en català;
·en català ja es documenten usos tradicionals de macarró dins l'àmbit de la pastisseria i amb un significat molt afí: segons el DCVB(1), per exemple, a Menorca macarró denomina una "Peça de confiteria, composta de sucre molt concentrat i cuit amb líquids aromàtics i que està emmotllat en forma d'estrella amb les puntes arrodonides", i, segons el DDLC(2), macarró és una "Peça de confiteria feta amb sucre, ametlla i espècies"; aquests significats mostren que els conceptes són molt propers i que es tracta de meres variants del mateix tipus de galeta;
·en altres llengües també s'ha produït la mateixa adaptació (macarrón, en castellà);
·té el vistiplau d'especialistes del sector.
(1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.
(2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2010]. <dcc.iecat.net/ddlc/>
