Back to top
  • ca  connector de vehicle elèctric, n m
  • es  conector para vehículo eléctrico, n m
  • fr  connecteur pour véhicule éléctrique, n m
  • it  connettore per veicolo elettrico, n m
  • en  EV connector, n

04. Fonts d'energia > 03 Sistemes de recàrrega > 02 Electricitat

Definició
Dispositiu terminal del cable de càrrega d'un vehicle elèctric o un vehicle híbrid endollable que s'acobla a un punt de recàrrega per a transferir energia de la xarxa de distribució a la bateria del vehicle.

Nota

  • Els connectors de vehicles elèctrics més habituals són els següents:
    - Schuko: Consta de dos borns i una presa de terra i suporta potències fins a 3,7 kW, de manera que només permet una recàrrega lenta; es pot connectar en endolls domèstics amb presa de terra i s'utilitza sobretot per a bicicletes elèctriques, motos elèctriques i patinets elèctrics.
    - Yazaki: D'origen asiàtic, consta de cinc borns i també suporta intensitats fins a 3,7 kW, de manera que és habitual per a recàrregues lentes; es va utilitzar sobretot en els primers cotxes elèctrics o els primers cotxes híbrids endollables. [Pràcticament sense presència en l'àmbit català.]
    - IEC 62196 (conegut com Mennekes, per l'empresa creadora): D'origen alemany, és l'estàndard europeu; consta de set borns i suporta fins a 7,4 kW en corrent monofàsic i fins a 22 kW en corrent trifàsic, cosa que permet una recàrrega semiràpida.
    - CHAdeMO: D'origen japonès, consta de deu borns i suporta fins a 50 kW, de manera que s'utilitza per a la recàrrega ràpida. [En desús i present només en vehicles vells; substituït a la UE pel connector CCS.]
    - CCS: D'origen estatunidenc i aprovat per la UE, consta de cinc borns i suporta potències molt altes, fins a 350 kW, de manera que s'utilitza en la recàrrega ràpida i la recàrrega ultraràpida.
  • ca  contaminació, n f
  • ca  pol·lució, n f sin. compl.
  • es  contaminación, n f
  • es  polución, n f
  • fr  contamination, n f
  • fr  pollution, n f
  • it  inquinamento, n m
  • it  polluzione, n f
  • en  contamination, n
  • en  pollution, n

01 Conceptes generals

Definició
Alteració negativa de l'estat natural del medi d'una zona determinada com a conseqüència de la introducció de substàncies lligades a la producció i l'ús de vehicles que afecten les propietats de l'aire, l'aigua o el sòl i dels ecosistemes que hi viuen.

Nota

  • 1. La contaminació deguda a vehicles es classifica com a contaminació directa o contaminació indirecta segons si els vehicles que la provoquen tenen un ús majoritari en la zona on es detecta la contaminació o bé fora d'aquella zona.
  • 2. Tot i que les denominacions contaminació i pol·lució són igualment vàlides en tots els contextos, és freqüent fer servir pol·lució per a fer referència sobretot a la contaminació de l'aire.
  • ca  contaminació directa, n f
  • es  contaminación directa, n f
  • fr  contamination directe, n f
  • it  inquinamento diretto, n m
  • en  direct contamination, n

01 Conceptes generals

Definició
Contaminació de l'aire, l'aigua o el sòl d'una zona deguda a la circulació de vehicles per aquella mateixa zona que emeten substàncies o partícules contaminants.

Nota

  • 1. D'una manera general, s'entén per contaminació directa la contaminació deguda a l'acció d'un contaminant situat en la mateixa zona on es produeix la contaminació.
  • 2. En mobilitat sostenible, són un exemple de contaminació directa les emissions dels vehicles de motor tèrmic que es mouen en un entorn urbà, responsables de diverses malalties pulmonars.
  • ca  contaminació indirecta, n f
  • es  contaminación indirecta, n f
  • fr  contamination indirecte, n f
  • it  inquinamento indiretto, n m
  • en  indirect contamination, n

01 Conceptes generals

Definició
Contaminació de l'aire, l'aigua o el sòl d'una zona deguda a la generació d'energia per a vehicles o bé la producció o el desballestament de vehicles que majoritàriament circulen fora d'aquesta zona.

Nota

  • 1. D'una manera general, s'entén per contaminació indirecta la contaminació deguda a l'acció d'un contaminant situat en una zona diferent d'on es produeix la contaminació i traslladat per mitjà d'un altre agent.
  • 2. En mobilitat sostenible, són exemples de contaminació indirecta la producció industrial de bateries elèctriques per a vehicles elèctrics.
  • ca  convertidor catalític, n m
  • ca  catalitzador, n m sin. compl.
  • es  catalizador, n m
  • es  convertidor catalítico, n m
  • fr  catalyseur, n m
  • fr  pot catalytique, n m
  • it  convertitore catalitico, n m
  • it  marmitta catalitica, n f
  • en  catalytic converter, n

03 Mitjans de transport > 01 Mode viari > 03 Dispositius i propietats

Definició
Dispositiu del tub d'escapament d'un vehicle amb motor de combustió interna consistent en un recipient ple de canals longitudinals revestits amb materials nobles, que s'utilitza per a rebaixar les emissions mitjançant la reducció d'hidrocarburs no cremats, òxids de nitrogen i monòxid de carboni procedents del motor en anhídrid carbònic, vapor d'aigua i nitrogen.

Nota

  • En els motors dièsel, el convertidor catalític està integrat en el sistema de reducció catalítica selectiva.
  • ca  tramviaritzar, v tr
  • ca  convertir en tramvia, v tr sin. compl.
  • es  convertir en tranvía, v tr
  • es  tranviarizar, v tr
  • fr  convertir en tramway, v tr
  • fr  tramiser, v tr
  • it  convertire in tranvia, v tr
  • it  tramvizzare, v tr
  • en  convert to tram, to, v tr

03 Mitjans de transport > 02 Mode ferroviari > 01 Sistemes i vehicles

Definició
Substituir un mitjà de transport que cobreix un determinat trajecte, sovint un tren, per un tramvia sense modificar el trajecte cobert.

Nota

  • 1. Per exemple, es poden tramviaritzar un tren o una línia d'autobús.
  • 2. A més d'aquest sentit de substituir un mitjà de transport per un tramvia, tramviaritzar també s'utilitza per a indicar l'equipament d'un espai amb una infraestructura de tramvia (vegeu la fitxa homònima tramviaritzar).
  • ca  coordinació de semàfors, n f
  • es  coordinación de semáforos, n m
  • fr  coordination de feux, n f
  • fr  coordination des feux de circulation, n f
  • fr  coordination des feux de signalisation, n f
  • it  coordinamento semaforico, n m
  • en  traffic signal coordination, n
  • en  traffic signal progression, n

05 Espai de mobilitat > 02 Vies i carrils > 01 Conceptes generals

Definició
Regulació coordinada dels llums dels semàfors en les interseccions al llarg d'un carrer o d'una xarxa viària de tal manera que permetin successivament el pas dels vehicles a mesura que s'hi acosten si mantenen una determinada velocitat, pensada per a fer més fluida la circulació en un mode de transport determinat o per a uns usuaris concrets.

Nota

  • 1. La regulació semafòrica sol aplicar-se en carrils destinats als vehicles de motor (indistintament o només al transport públic), però en diverses ciutats s'aplica també als carrils bici per a afavorir la circulació de ciclistes.
  • 2. A més de regular la velocitat de circulació dels vehicles, la coordinació semafòrica redueix l'emissió de contaminants i el consum energètic dels vehicles de motor (gràcies a l'eliminació de frenades i acceleracions) i afavoreix també la circulació de vianants (ja que els vehicles que es desplacen per la calçada van a una velocitat més baixa i es desplacen per grups compactes).
  • 3. La successió dels llums verds d'una coordinació de semàfors s'anomena ona verda.
  • ca  cabina, n f
  • ca  cotxe, n m
  • ca  funicular, n m sin. compl.
  • es  cabina, n f
  • es  coche, n m
  • es  funicular, n m
  • fr  cabine, n f
  • fr  funiculaire, n m
  • fr  voiture, n f
  • it  cabina, n f
  • it  funicolare, n f
  • it  vettura, n f
  • en  car, n
  • en  carriage, n

03 Mitjans de transport > 03 Transport per cable > 01 Sistemes i vehicles, 100. Fitxes il·lustrades

Definició
Cadascun dels dos vehicles de tracció per cable de tipus terrestre i destinats al transport de persones que circulen, en sentits oposats i fixats als dos extrems d'un mateix cable de tracció, per un sistema de funicular, consistents en plataformes cobertes amb un o més compartiments i amb una capacitat mitjana o gran.

Nota

  • Les denominacions cabina i cotxe, amb els equivalents respectius en altres llengües (cabina i coche per al castellà, cabine i voiture per al francès, cabina i vettura per a l'italià) s'utilitzen sobretot segons les dimensions del vehicle: cabina (amb els equivalents respectius) correspon especialment a un vehicle petit i cotxe (i equivalents) a un vehicle gran.
  • ca  cotxe compartit, n m
  • es  coche compartido, n m
  • fr  covoiturage, n m
  • fr  co-voiturage, n m var. ling.
  • it  auto condivisa, n f
  • it  auto di gruppo, n f
  • it  carpooling, n m
  • en  car pool, n
  • en  carpooling, n
  • en  car pooling, n var. ling.

02 Desplaçaments > 03 Mitjans de desplaçament

Definició
Sistema de transport en què diverses persones fan conjuntament un mateix itinerari en un cotxe que és propietat d'una d'elles, generalment en desplaçaments de mobilitat obligada.
  • ca  cotxe de dos pisos, n m
  • ca  vagó de dos pisos, n m
  • es  coche de dos pisos, n m
  • es  vagón de dos pisos, n m
  • fr  voiture à deux étages, n f
  • fr  voiture à deux niveaux, n f
  • fr  voiture à étage, n f
  • it  carrozza a due piani, n f
  • en  bilevel car, n
  • en  double-decker train, n
  • en  bi-level car, n var. ling.

03 Mitjans de transport > 02 Mode ferroviari > 01 Sistemes i vehicles, 100. Fitxes il·lustrades

Definició
Cotxe remolc de capacitat augmentada constituït per dos nivells situats l'un sobre l'altre a la mateixa plataforma i generalment comunicats per una escala interior.

Nota

  • Els cotxes de dos pisos tenen una despesa energètica i un espai ocupat menors als que comportaria la mateixa capacitat distribuïda en cotxes convencionals. Per exemple, les composicions més grans de cotxes de dos pisos de Catalunya i el País Valencià tenen capacitats superiors als mil passatgers.