radical
radical
- ca arrel, n f
- ca radical, n f sin. compl.
- es radical
- es raíz
- fr racine
- fr radical
- en root
- en stem
Definició
Constituent d'un mot que aporta el significat lèxic bàsic i que s'obté eliminant-hi els afixos derivatius i les marques flexives o desinències.
Nota
- Per exemple, el constituent dupl- en el mot reduplicació o el constituent avi en el mot rebesàvies. Tots els mots d'una mateixa família comparteixen l'arrel. Normalment s'utilitza com a sinònim de radical, però a vegades pot tenir un significat diferent. [V. radical]
radical
radical
- ca radical, n m
- es radical
- fr radical
- en stem
Definició
En la terminologia de Ferdinand de Saussure, cadascuna de les formes que pot tenir l'arrel d'un mot.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva es considera que l'arrel és un element abstracte i irreductible, dotat d'un significat lèxic concret, i que el radical és cadascuna de les realitzacions formals concretes de l'arrel. Els radicals dobl- (de doblar) i dupl- (de duplicar), per exemple, corresponen a una sola arrel.
radical
radical
- ca radical, n m
- es radical
- es raíz
- fr racine
- fr radical
- en root
- en stem
Definició
Constituent d'un mot que s'identifica amb la part lèxica i que s'obté eliminant-hi les marques flexives o desinències.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, el radical pot coincidir amb l'arrel, com avi en àvies, però pot contenir l'arrel i algun afix derivatiu, com rebesavi en rebesàvies, o més d'una arrel, com parafang en parafangs.
rang
rang
- ca rang, n m
- es rango
- fr rang
- en range
Definició
En lingüística estadística, distribució d'una unitat lingüística dins d'un llistat de freqüència ordenat de manera decreixent.
rang
rang
- ca rang, n m
- ca nivell, n m sin. compl.
- ca nivell d'estructura, n m sin. compl.
- es rango
- fr rang
- en rank
Definició
Cadascun dels nivells lingüístics jeràrquicament ordenats que abasten des de la unitat superior (el text o discurs) fins a les unitats elementals (els trets distintius dels fonemes).
Nota
- Cada rang constitueix una capa d'anàlisi: posseeix unes regles particulars i està format per unitats que en combinar-se formen les unitats del rang immediatament superior. El conjunt de les regles de combinació establides per a cada rang constitueix la gramàtica d'una llengua. El terme juga un paper important en la lingüística sistèmica. En glossemàtica també s'anomena nivell o nivell d'estructura.
reàlia
reàlia
- ca reàlia, n m pl
- es realia
- fr realia
- en realia
Definició
En lexicografia, conjunt d'elements del món extralingüístic que poden condicionar en major o menor grau l'organització, la tipologia de les definicions, l'estructura i les finalitats d'una obra lexicogràfica.
reàlia
reàlia
- ca reàlia, n m pl
- es realia
- fr realia
- en realia
Definició
Conjunt d'elements extralingüístics que poden tenir una certa influència sobre el sistema lingüístic; per exemple, la història, la civilització, els costums o la política d'un poble.
realització
realització
- ca realització, n f
- es realización
- fr accomplissement
- en accomplishment
Definició
En la classificació dels esdeveniments verbals realitzada per Zeno Vendler, acció que ha d'arribar a un punt final, com ara escriure una carta o ofegar-se.
Nota
- Els verbs que denoten realitzacions no admeten preguntes del tipus Durant quant de temps? (*Durant quant de temps escrigué la carta?) però sí del tipus Quant tardà a…? (Quant tardà a escriure la carta?). Aquest tipus de verbs s'anomenen tèlics.
realització
realització
- ca realització, n f
- ca actualització, n f sin. compl.
- ca exponència, n f sin. compl.
- es actualización
- es exponencia
- es realización
- fr actualisation
- fr exponence
- fr réalisation
- en actualization
- en exponence
- en realization
Definició
Manifestació física d'una determinada unitat lingüística abstracta.
Nota
- En fonologia, per exemple, els fons són les realitzacions dels fonemes; en morfologia els morfs són les realitzacions dels morfemes.
reanàlisi
reanàlisi
- ca reanàlisi, n f
- es reanálisis
- fr réanalyse
- en reanalysis
Definició
Procés històric que introdueix canvis en les relacions estructurals d'una construcció que no afecten, però, la forma superficial.
Nota
- La reanàlisi s'ha utilitzat sobretot per a explicar la formació dels verbs modals i aspectuals, que, històricament, han passat de ser verbs principals, i aparéixer en construccions bioracionals, a ser verbs auxiliars, i trobar-se en construccions monooracionals. Per exemple, una oració com ara Va agafar les regnes respon originàriament a una estructura bioracional en què el verb anar és un verb de moviment amb semantisme ple ('desplaçar-se') i va acompanyat d'una subordinada d'infinitiu final ('amb la intenció d'agafar les regnes'): [O Va [O agafar les regnes]]. El procés de reanàlisi converteix aquesta estructura en monooracional, de manera que la forma va del verb anar esdevé un auxiliar amb un significat temporal de passat perfectiu: [O [V Va agafar] les regnes]].
