jerarquia
jerarquia
- ca jerarquia, n f
- es jerarquía
- fr hiérarchie
- en hierarchy
Definició
Relació ordenada que s'estableix entre unitats lingüístiques (fonemes, trets semàntics, lexemes, construccions sintàctiques, etc.) o nivells de la llengua (fonològic, morfològic, sintàctic), de manera que els elements inferiors, menys inclusius, estan subordinats als elements més alts, més inclusius.
Nota
- En les gramàtiques relacional, funcional i cognitiva, la classificació jeràrquica de les unitats lingüístiques ha jugat un paper important, com demostren les jerarquies d'accessibilitat, d'animació, de topicitat, etc.
jerarquia chomskiana
jerarquia chomskiana
- ca jerarquia chomskiana, n f
- es jerarquía chomskiana
- fr hiérarchie de Chomsky
- en Chomsky hierarchy
Definició
Jerarquia de gramàtiques formals ordenades de menor a major capacitat comprensiva, entre les quals s'inclouen les gramàtiques d'estats finits, les gramàtiques independents del context, les gramàtiques dependents del context i les gramàtiques recursives.
jerarquia d'abstracció
jerarquia d'abstracció
- ca jerarquia d'abstracció, n f
- es jerarquía de abstracción
- fr hiérarchie d'abstraction
- en abstracteness hierarchy
Definició
En lingüística cognitiva, jerarquia dels dominis cognitius ordenats de més concrets i externs a més abstractes i interns; així: persona > objecte > espai > aspecte > temps > noció/qualitat.
Nota
- Aquesta jerarquia permet donar compte del caràcter unidireccional dels processos de gramaticalització i de canvi metafòric. Aquests canvis, així, solen anar dels dominis cognitius més concrets als més abstractes: els noms que denoten parts del cos, per exemple, poden denotar objectes (el coll d'una botella) o convertir-se en marcadors espacials (cap allà); els verbs que assenyalen canvi d'espai poden convertir-se en marcadors aspectuals i temporals (vaig veure'l), etc.
jerarquia d'accessibilitat
jerarquia d'accessibilitat
- ca jerarquia d'accessibilitat, n f
- es jerarquía de accesibilidad
- fr hiérarchie d'accessibilité
- en accessibility hierarchy
Definició
En gramàtica relacional, jerarquia amb què es delimita la capacitat que té un determinat constituent de ser sotmés a una regla o a un procés gramatical.
Nota
- Per exemple, l'accessibilitat del sintagma nominal a la regla de relativització ha sigut descrita per mitjà de la jerarquia següent: subjecte < complement directe < complement indirecte < complement oblic principal < genitiu < complement de la comparació. D'acord amb aquesta jerarquia d'accessibilitat, si en una llengua concreta és possible relativitzar un sintagma nominal amb una funció determinada, també ha de ser possible relativitzar tots els sintagmes que presenten les funcions situades més a l'esquerra.
jerarquia d'animació
jerarquia d'animació
- ca jerarquia d'animació, n f
- ca jerarquia d'animacitat, n f sin. compl.
- es jerarquia de animacidad
- es jerarquía de animación
- fr hiérarchie d'animation
- en animacy hierarchy
Definició
Jerarquia basada en la idea que no tots els elements nominals que denoten éssers animats tenen el mateix grau d'animació.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, els pronoms de primera i segona persona serien més animats que els noms propis de persona que, alhora, serien més animats que els noms comuns de persona i que els noms de cosa. En les llengües iberoromàniques sembla que aquesta jerarquia d'animació és pertinent en l'ús del gir a + complement directe. En castellà, per exemple, l'ús d'aquest gir comença històricament pels elements més animats i va estenent-se progressivament als menys animats.
jerarquia d'animacitat
jerarquia d'animacitat
- ca jerarquia d'animació, n f
- ca jerarquia d'animacitat, n f sin. compl.
- es jerarquia de animacidad
- es jerarquía de animación
- fr hiérarchie d'animation
- en animacy hierarchy
Definició
Jerarquia basada en la idea que no tots els elements nominals que denoten éssers animats tenen el mateix grau d'animació.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, els pronoms de primera i segona persona serien més animats que els noms propis de persona que, alhora, serien més animats que els noms comuns de persona i que els noms de cosa. En les llengües iberoromàniques sembla que aquesta jerarquia d'animació és pertinent en l'ús del gir a + complement directe. En castellà, per exemple, l'ús d'aquest gir comença històricament pels elements més animats i va estenent-se progressivament als menys animats.
jerarquia d'iconicitat
jerarquia d'iconicitat
- ca jerarquia d'iconicitat, n f
- es jerarquía de iconicidad
- fr hiérarchie d'icônicité
- en iconicity hierarchy
Definició
En morfologia natural, jerarquia que estableix els diferents graus d'oposició formal entre el terme marcat i el no marcat d'una oposició morfològica.
Nota
- La iconicitat és màxima, o diagramàtica, quan el terme marcat s'obté afegint un afix al no marcat, com en l'oposició de nombre que s'estableix entre cotxe vs. cotxes (singular, no marcat, i sense marca de nombre; i plural, marcat, i amb la marca ‑s). La iconicitat és mínima, o metafòrica, quan el terme marcat té una forma o una marca diferent del no marcat, com en l'oposició de persona en vol vs. vull (la tercera persona, no marcada, i la primera, marcada, tenen formes diferents). Hi ha manca d'iconicitat (o sincretisme) quan els dos termes tenen la mateixa forma, com en l'oposició de nombre entre el llapis vs. els llapis (el singular, no marcat, i el plural, marcat, tenen la mateixa forma). Hi ha, finalment, contraiconicitat quan el terme marcat té una forma més reduïda que el no marcat, com en l'oposició de mode entre la forma de present subjuntiu del català antic (ell/ella) cant enfront de la paral·lela d'indicatiu (ell/ella) canta (el subjuntiu, marcat, no té marca, i l'indicatiu, no marcat, té l'afix ‑a). [V. terme marcat, terme no marcat]
jerarquia de casos
jerarquia de casos
- ca jerarquia de casos, n f
- es jerarquia de casos
- fr hiérarchie de cas
- en hierarchy of cases
Definició
Jerarquia que ordena els casos tenint en compte les possibilitats que apareguen en una determinada llengua; concretament: nominatiu > acusatiu/ergatiu > genitiu > datiu > locatiu/preposicional > ablatiu > instrumental > vocatiu > altres.
Nota
- D'acord amb aquesta jerarquia, si una llengua no té un determinat cas tampoc no sol tenir els que es troben en una posició més baixa.
jerarquia de sonicitat
jerarquia de sonicitat
- ca jerarquia de sonicitat, n f
- ca escala de sonicitat, n f sin. compl.
- es escala de sonoridad
- es jerarquía de sonoridad
- fr échelle de sonorité
- fr hiérarchie de sonorité
- en sonority hierarchy
- en sonority scale
Definició
En fonologia autosegmental, jerarquia que classifica els sons segons el grau de perceptibilitat i la capacitat que tenen d'aparéixer com a nucli de síl·laba.
Nota
- Una possible formulació d'aquesta jerarquia és la següent (en la qual els números, o índexs de sonicitat, assenyalen el major o menor grau de sonicitat): 10 a; 9 e, o; 8 i, u; 7 vibrants; 6 laterals; 5 nasals; 4 fricatives sonores; 3 fricatives sordes; 2 oclusives sonores; 1 oclusives sordes. Aquesta jerarquia permet predir que el nucli d'una síl·laba s'identificarà amb l'element de major sonicitat. A més, permet realitzar prediccions sobre la construcció global de la síl·laba, ja que l'obertura sil·làbica segueix una línia ascendent de sonicitat i la coda una línia descendent. El mot monosíl·lab blanc, per exemple, presenta la corba de sonicitat següent: 2-6-10-5-1.
jerarquia de trets
jerarquia de trets
- ca arbre de trets, n m
- ca geometria de trets, n f sin. compl.
- ca jerarquia de trets, n f sin. compl.
- es árbol de rasgos
- es geometría de rasgos
- es jerarquía de rasgos
- fr arbre à traits
- fr géométrie de traits
- fr hiérarchie de traits
- en feature tree
- en geometry of features
- en hierarchy of features
Definició
En fonologia generativa, representació jerarquitzada dels trets fonològics amb què es dona compte de les agrupacions i de les restriccions en les combinacions de trets.
Nota
- D'acord amb una proposta de jerarquització realitzada per Morris Halle, els trets finals (labialitzat, anterior, distribuït, sonor, arrel avançada, etc.) es classifiquen en dues classes majors de trets identificades amb l'arrel de l'arbre (consonàntic i sonant), a través de dos nivells jeràrquics de trets: el primer identificat amb els trets relacionats amb les cavitats (oral, nasal, faringal), i el segon identificat amb els articuladors (labial, coronal, dorsal, palatal, radical, laringal). Fora d'aquesta jerarquització, hi ha encara els trets relacionats amb el grau i l'estrenyiment de l'articulador en la seua cavitat (estrident, continu i, potser, lateral).
