labialització
labialització
- ca labialització, n f
- es labialización
- fr labialisation
- en labialization
Definició
Articulació secundària que es produeix amb un arredoniment i allargament dels llavis, que provoca un estirament de la cavitat bucal i comporta una bemol·lització del so.
Nota
- El so o fonema que en resulta és labialitzat.
labialització
labialització
- ca labialització, n f
- es labialización
- fr labialisation
- en labialization
Definició
Procés pel qual una articulació consonàntica no labial esdevé labial a causa de l'assimilació a una altra articulació labial contigua, com a canvi diacrònic o bé com a realització sincrònica.
Nota
- Per exemple, el pas de renyó a ronyó o, sincrònicament, la labialització de la nasal de benparlat.
labiodentalització
labiodentalització
- ca labiodentalització, n f
- es labiodentalización
- fr labiodentalisation
- en labiodentalization
Definició
Procés pel qual una articulació consonàntica no labiodental esdevé labiodental a causa d'un canvi diacrònic o, sincrònicament, de l'assimilació a una altra articulació labiodental contigua.
Nota
- Per exemple, el canvi diacrònic ‑B- > v en mots com ara HABĒRE > haver o, sincrònicament, la labiodentalització de l'oclusiva bilabial en seqüències com ara cap família.
laboratori
laboratori
- ca laboratori, n m
- es laboratorio
- fr laboratoire
- en laboratory
Definició
Local disposat per a realitzar pràctiques o investigacions lingüístiques.
laboratori d'idiomes
laboratori d'idiomes
- ca laboratori d'idiomes, n m
- es laboratorio de idiomas
- fr laboratoire d'idiomes
- en language laboratory
Definició
Local destinat a l'aprenentatge d'idiomes equipat amb materials i recursos audiovisuals on els alumnes treballen autònomament els aspectes orals, lèxics, gramaticals, etc., de la llengua que aprenen.
laboratori de fonètica
laboratori de fonètica
- ca laboratori de fonètica, n m
- es laboratorio de fonética
- fr laboratoire de phonétique
- en phonetics laboratory
Definició
Local dotat dels instruments necessaris per a enregistrar, mesurar i analitzar les propietats articulatòries i acústiques dels sons de la parla.
lal·lació
lal·lació
- ca lambdacisme, n m
- ca lal·lació, n f sin. compl.
- es lalación
- es lambdacismo
- fr lallation
- fr lambdacisme
- en lallation
- en lambdacism
Definició
Defecte de dicció consistent en la pronunciació incorrecta [ʎ] en lloc de [l], o [l] en lloc de [ɾ].
lambdacisme
lambdacisme
- ca lambdacisme, n m
- ca lal·lació, n f sin. compl.
- es lalación
- es lambdacismo
- fr lallation
- fr lambdacisme
- en lallation
- en lambdacism
Definició
Defecte de dicció consistent en la pronunciació incorrecta [ʎ] en lloc de [l], o [l] en lloc de [ɾ].
LAT
LAT
- ca lloc apropiat per a la transició, n m
- ca LAT, n m sigla
- es lugar pertinente de transición
- es LPT sigla
- fr point de transition pertinent
- fr PTP sigla
- en transition relevance place
- en TRP sigla
Definició
En l'anàlisi de la conversa, moment d'una intervenció que possibilita el canvi de parlant en una conversa.
Nota
- Els llocs apropiats per a la transició es poden reconéixer perquè es produeixen determinats indicis de caràcter sintàctic (acabament d'una oració), lèxic (completadors del tipus i ja està, això és tot, etc.), prosòdic (entonació descendent, pausa, etc.), gestual, díctic (Tu què en penses, d'això?, A tu què et sembla?, etc.).
lateralització
lateralització
- ca lateralització, n f
- es lateralización
- fr latéralisation
- en lateralization
Definició
Procés pel qual una articulació consonàntica no lateral esdevé lateral a causa de l'assimilació a una altra articulació lateral contigua.
Nota
- L'apicodental /t/, per exemple, es lateralitza en seqüències com ara set làmines o ducat llunyà.
