algorisme
algorisme
- ca algorisme, n m
- es algoritmo
- fr algorithme
- en algorithm
Definició
Conjunt ordenat d'operacions que, pel que fa a la gramàtica, permet generar un conjunt d'estructures, per exemple, les oracions d'una llengua.
aliança de llengües
aliança de llengües
- ca aliança de llengües, n f
- ca associació de llengües, n f sin. compl.
- es alianza de lenguas
- es asociación de lenguas
- fr alliance de langues
- fr association de langues
- en linguistic area
- en Sprachbund
Definició
Grup de llengües que, tot i no tenir cap parentiu genètic, presenten notables semblances en les estructures morfosintàctica, fonològica i lèxica.
Nota
- És el cas, per exemple, de les llengües balcàniques. Es diferencia de família de llengües. El terme aliança de llengües va ser introduït per Nikolai S. Trubetskoi. En la terminologia de Roman Jakobson, equival a associació de llengües.
allargament
allargament
- ca allargament, n m
- es alargamiento
- fr allongement
- en lengthening
Definició
Augment de la durada d'una realització fonètica produït per mecanismes gramaticals o per altres causes, sovint emotives i solidàries amb alteracions de to i intensitat.
Nota
- En general, totes les llengües presenten aquest fenomen en les seqüències subjectes al tonema de cadència, que es caracteritza per una relaxació progressiva i un augment compensatori de la durada, per exemple, al final d'una oració declarativa. En llengües com el llatí, el grec o el sànscrit, en què la durada té caràcter distintiu, l'allargament fonètic pot comportar canvis significatius.
al·latiu
al·latiu
- ca al·latiu, n m
- es adlativo
- es lativo
- fr allatif
- en allative
Definició
Cas gramatical que, en llengües com el basc, expressa el lloc en direcció al qual es produeix el moviment designat pel verb.
al·latiu
al·latiu
- ca al·latiu, n m
- es adlativo
- fr allatif
- en allative
Definició
Cas gramatical que, en llengües com el basc o l'hongarés, expressa direcció cap a un punt o un lloc.
al·locució
al·locució
- ca al·locució, n f
- es alocución
- fr allocution
- en allocution
Definició
Acte del discurs pel qual el parlant interpel·la o es dirigeix directament a l'interlocutor o al·locutari.
al·locutari | al·locutària
al·locutari | al·locutària
- ca al·locutari | al·locutària, n m, f
- es alocutario | alocutaria
- fr allocutaire
- en listener
Definició
Destinatari o receptor de l'acte d'al·locució.
al·locutor | al·locutora
al·locutor | al·locutora
- ca al·locutor | al·locutora, n m, f
- es alocutor | alocutora
- fr locuteur | locutrice
- en speaker
Definició
Parlant del qual parteix l'acte d'al·locució per a dirigir-se a un interlocutor o al·locutari.
al·lòfon
al·lòfon
- ca al·lòfon, n m
- es alófono
- fr allophone
- en allophone
Definició
Cadascuna de les variants o modalitats fonèticament regulars en què es manifesta un fonema específic.
Nota
- Així, el fonema /b/ presenta l'al·lòfon [b] en bo, [β] en rebre i [p] en verb. Els al·lòfons poden classificar-se en fonamentals i accessoris, segons el major o menor grau de diferenciació que presenten respecte a altres al·lòfons del mateix o d'un altre fonema. Així mateix, els al·lòfons poden ser combinatoris o lliures, segons el tipus de distribució que posseïsquen. Es representen per mitjà de claudàtors ([ ]).
al·lòfon accessori
al·lòfon accessori
- ca al·lòfon accessori, n m
- es alófono accesorio
- fr allophone secondaire
- en secondary allophone
Definició
Al·lòfon secundari, poc diferenciat respecte a altres al·lòfons, que pot arribar fins i tot a neutralitzar-se amb un altre fonema del sistema.
Nota
- És el cas, per exemple, de l'al·lòfon oclusiu sord [k] del fonema /g/, que està neutralitzat i, per tant, coincideix amb l'al·lòfon fonamental del fonema /k/.
