Back to top
  • ca  replicació per cercle rodant, n f
  • ca  cercle rodant, n m sin. compl.
  • es  círculo rodante, n m
  • es  replicación por círculo rodante, n f
  • fr  cercle roulant, n m
  • fr  cercle tournant, n m
  • fr  réplication en cercle roulant, n f
  • fr  réplication par déroulement, n f
  • en  rolling circle, n
  • en  rolling circle replication, n
  • en  RCR, n sigla

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definició
Mecanisme de replicació unidireccional d'alguns àcids nucleics pel qual una molècula circular serveix de motlle per a la síntesi d'una cadena lineal complementària, que després es duplica i es torna a convertir en molècula circular.

Nota

  • La replicació per cercle rodant és típica de determinats bacteriòfags, plasmidis i virus vegetals. Permet una producció ràpida de còpies del genoma i pot implicar proteïnes víriques especialitzades que introdueixen la ruptura i coordinen l'allargament.
  • ca  cicle biològic, n m
  • ca  cicle vital, n m sin. compl.
  • es  ciclo biológico, n m
  • es  ciclo vital, n m
  • fr  cycle biologique, n m
  • fr  cycle vital, n m
  • en  biological cycle, n
  • en  biological life cycle, n
  • en  life cycle, n

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definició
Seqüència ordenada de processos que segueix un virus des de la seva entrada en una cèl·lula hoste fins a la formació i alliberament de noves partícules víriques capaces d'infectar altres cèl·lules.

Nota

  • El cicle biològic d'un virus comprèn diverses etapes consecutives fonamentals: adherència, fusió, penetració, transcripció inversa, integració, transcripció, traducció, replicació, assemblatge, gemmació, maduració i alliberament.
  • ca  cicle de replicació vírica, n m
  • ca  cicle de replicació, n m sin. compl.
  • es  ciclo de replicación, n m
  • es  ciclo de replicación vírica, n m
  • fr  cycle de réplication, n m
  • fr  cycle de réplication virale, n m
  • fr  cycle viral, n m
  • en  replication cycle, n
  • en  replicative cycle of virus, n
  • en  viral replication cycle, n

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definició
Subconjunt de fases del cicle biològic d'un virus en les quals es copia i multiplica el material genètic víric i es generen múltiples còpies del genoma.

Nota

  • La durada i el mecanisme del cicle varien segons el tipus de virus (per exemple, amb DNA o RNA, amb embolcall o sense) i segons el tipus de cèl·lula hoste.
  • ca  cicle de replicació vírica, n m
  • ca  cicle de replicació, n m sin. compl.
  • es  ciclo de replicación, n m
  • es  ciclo de replicación vírica, n m
  • fr  cycle de réplication, n m
  • fr  cycle de réplication virale, n m
  • fr  cycle viral, n m
  • en  replication cycle, n
  • en  replicative cycle of virus, n
  • en  viral replication cycle, n

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definició
Subconjunt de fases del cicle biològic d'un virus en les quals es copia i multiplica el material genètic víric i es generen múltiples còpies del genoma.

Nota

  • La durada i el mecanisme del cicle varien segons el tipus de virus (per exemple, amb DNA o RNA, amb embolcall o sense) i segons el tipus de cèl·lula hoste.
  • ca  cicle biològic, n m
  • ca  cicle vital, n m sin. compl.
  • es  ciclo biológico, n m
  • es  ciclo vital, n m
  • fr  cycle biologique, n m
  • fr  cycle vital, n m
  • en  biological cycle, n
  • en  biological life cycle, n
  • en  life cycle, n

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definició
Seqüència ordenada de processos que segueix un virus des de la seva entrada en una cèl·lula hoste fins a la formació i alliberament de noves partícules víriques capaces d'infectar altres cèl·lules.

Nota

  • El cicle biològic d'un virus comprèn diverses etapes consecutives fonamentals: adherència, fusió, penetració, transcripció inversa, integració, transcripció, traducció, replicació, assemblatge, gemmació, maduració i alliberament.
  • ca  circularització, n f
  • es  circularización, n f
  • fr  circularisation, n f
  • en  circularization, n

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definició
Procés mitjançant el qual una molècula d'àcid nucleic lineal adopta una conformació circular, mitjançant enllaços covalents o per interaccions complementàries entre les seves seqüències terminals.

Nota

  • La circularització pot ocórrer després de la penetració del genoma víric a la cèl·lula hoste i sovint és un pas necessari per a la seva replicació o transcripció.
  • ca  classe, n f
  • es  clase, n f
  • fr  classe, n f
  • en  class, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definició
Categoria taxonòmica que agrupa els ordres de virus que comparteixen característiques estructurals, genètiques i biològiques comunes.

Nota

  • 1. Segons el Comitè Internacional de Taxonomia de Virus, la classe se situa per sobre de l'ordre i per sota del fílum.
  • 2. Els virus d'una mateixa classe presenten semblances en l'organització del genoma i en els mecanismes de replicació.
  • 3. Segons l'ICTV, els noms de les classes víriques s'escriuen amb majúscula inicial i en cursiva, i acaben amb el sufix -viricetes (per exemple, Monjiviricetes, Pisoniviricetes).
  • ca  classificació de Baltimore, n f
  • es  clasificación de Baltimore, n f
  • fr  classification de Baltimore, n f
  • en  Baltimore classification, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definició
Sistema de classificació dels virus basat en la naturalesa del genoma víric i en les estratègies de replicació i síntesi de l'RNA missatger.

Nota

  • 1. La classificació de Baltimore va ser proposada per David Baltimore l'any 1971. Aquesta classificació divideix els virus en set grups segons el tipus d'àcid nucleic que contenen (DNA o RNA), si són de cadena simple o doble, i segons la forma en què obtenen l'RNA missatger necessari per a la síntesi de les proteïnes.
  • 2. Tot i que la classificació de Baltimore no substitueix la classificació taxonòmica oficial de l'ICTV, és útil per comprendre els mecanismes moleculars de replicació i la biologia dels virus. Alguns exemples de grups són: virus de DNA de cadena doble (grup I), virus d'RNA de cadena positiva (grup IV) i virus d'RNA de cadena negativa (grup V).
  • ca  classificació dels agents biològics, n f
  • es  clasificación de agentes biológicos, n f
  • fr  classification des agents biologiques, n f
  • en  classification of biological agents, n

Bioseguretat i biocontenció

Definició
Ordenació dels agents biològics segons el risc d'infecció, el risc de propagació entre la població i les mesures de profilaxi o el tractament eficaç necessaris per a preservar la salut pública, la sanitat animal, la sanitat vegetal i el medi ambient.

Nota

  • Els agents biològics es classifiquen en quatre grups:
    - Grup 1: agents que resulta poc probable que causin una malaltia en els éssers humans.
    - Grup 2: agents que poden causar una malaltia en els éssers humans i que poden suposar un perill per als treballadors, però que és poc probable que es propaguin a la població i generalment tenen una profilaxi o un tractament eficaç.
    - Grup 3: agents que poden causar una malaltia greu en els éssers humans i que representen un perill seriós per als treballadors, amb risc de propagar-se a la població, i que generalment tenen una profilaxi o un tractament eficaç.
    - Grup 4: agents que, com que causen una malaltia greu en els éssers humans, suposen un perill seriós per als treballadors, amb moltes probabilitats que es propaguin a la població, sense que generalment tinguin una profilaxi o un tractament eficaç.
  • ca  clon infecciós, n m
  • es  clon infeccioso, n m
  • fr  clone infectieux, n m
  • en  infectious clone, n

Bioseguretat i biocontenció

Definició
Molècula de DNA recombinant que conté una còpia completa i funcional del genoma d'un virus i que, un cop introduïda en una cèl·lula susceptible, és capaç de generar partícules víriques infeccioses.

Nota

  • Els clons infecciosos són bàsics per a estudiar la genòmica funcional, la replicació i l'expressió de les proteïnes víriques i per a comprendre les interaccions virus-hoste.