Back to top
  • ca  espai públic, n m
  • es  espacio público, n m
  • fr  espace publique, n m
  • en  public space, n

Conceptes generals, Viure al carrer

Definició
Part de l'espai urbà d'ús i domini públic on les persones poden desenvolupar activitats econòmiques i de participació social, política i cultural.

Nota

  • 1. Les persones en situació de carrer es veuen obligades a dur a terme accions de supervivència en l'espai públic.
  • 2. L'espai públic no és uniforme i alguns autors distingeixen entre espais públics externs (carrers, places, parcs, aparcaments), espais públics interns (institucions, com biblioteques o museus) i espais quasipúblics (espais que legalment són privats però que són part del domini públic, com ara els centres comercials).
  • ca  esperança, n f
  • es  esperanza, n f
  • fr  espérance, n f
  • fr  espoir, n f
  • en  hope, n

Causes i efectes, Atenció i models d'intervenció

Definició
Estat d'ànim que sorgeix del sentiment de confiança que es realitzarà allò que es desitja.

Nota

  • L'esperança, entesa com la confiança en la possibilitat de canvi i millora, és un element essencial en la recuperació de les persones sense llar i en la pràctica professional d'acompanyament.
  • ca  esperança de vida, n f
  • es  esperanza de vida, n f
  • fr  espérance de vie, n f
  • en  expectation of life, n
  • en  life expectancy, n

Causes i efectes

Definició
Indicador dels anys que viuria una persona si les taxes de mortalitat de la població a la qual pertany es mantinguessin estables.

Nota

  • L'esperança de vida de les persones sense llar se situa notablement per sota de l'esperança de vida de la població general.
  • ca  dimensió espiritual, n f
  • ca  espiritualitat, n f
  • es  dimensión espiritual, n f
  • es  espiritualidad, n f
  • fr  dimension spirituelle, n f
  • fr  spiritualité, n f
  • en  spiritual dimension, n
  • en  spirituality, n

Viure al carrer, Atenció i models d'intervenció

Definició
Dimensió subjectiva de l'ésser humà referida a la relació cognitiva, emocional i intuïtiva que una persona estableix amb allò incognoscible de l'existència, i a com integra aquesta relació en la seva perspectiva de l'univers, el món, els altres, el jo, els valors morals i el sentit vital.

Nota

  • S'ha constatat que la dimensió espiritual pot ajudar les persones sense llar a augmentar la resiliència, a afrontar les dificultats de manera més positiva i a millorar la salut mental.
  • ca  estabilització residencial, n f
  • es  estabilización residencial, n f
  • fr  stabilisation résidentielle, n f
  • en  housing stabilisation, n

Atenció i models d'intervenció

Definició
Procés d'adaptació positiva d'una persona usuària d'un programa d'allotjament a l'habitatge en què ha entrat a viure amb l'acompanyament i el suport necessaris per a romandre-hi.
  • ca  estada, n f
  • es  estancia, n f
  • fr  séjour, n f
  • en  stay, n

Recursos > Allotjament

Definició
Permanència d'una persona sense llar en un lloc determinat, especialment el carrer o un recurs d'allotjament.
  • ca  estat de salut, n m
  • es  estado de salud, n m
  • fr  état de santé, n m
  • en  health status, n

Causes i efectes

Definició
Descripció o mesura de la salut d'una persona, un grup o una població amb relació a uns indicadors estàndard.
  • ca  estereotip, n m
  • es  estereotipo, n m
  • fr  stéréotype, n m
  • en  stereotype, n

Causes i efectes, Sensibilització i incidència

Definició
Conjunt d'idees simplificadores, basades en normes o en patrons culturals prèviament establerts, usat per a conceptualitzar una realitat social, especialment persones i grups.

Nota

  • Un dels objectius principals de la sensibilització social en l'àmbit del sensellarisme és trencar estereotips i prejudicis.
  • ca  estigma, n m
  • es  estigma, n m
  • fr  stigmate, n m
  • en  stigma, n

Causes i efectes

Definició
Conjunt d'atributs que provoca una visió negativa de les persones sense llar, motivada pels estereotips, els prejudicis i el desconeixement de la societat entorn del sensellarisme, el qual porta a situacions de discriminació, marginació i exclusió social.
  • ca  estigmatització, n f
  • es  estigmatización, n f
  • fr  stigmatisation, n f
  • en  stigmatisation, n

Causes i efectes

Definició
Procés social pel qual es genera l'estigma, caracteritzat per l'atribució de qualitats negatives a les persones sense llar i basat en actituds i conductes negatives i de rebuig social.