Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

herba colina

rubiàcies

ca apegalós, n m
ca amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca apegalosos, n m pl alt. sin.
ca endrapallengua, n m/f alt. sin.
ca espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
ca gafetes, n f pl alt. sin.
ca gats, n m pl alt. sin.
ca herba apegalosa, n f alt. sin.
ca herba colina, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba remuguera, n f alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca rabosa, n f alt. sin.
ca raspallengua, n f alt. sin.
ca rèvola, n f alt. sin.
ca rèvola borda, n f alt. sin.
ca rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
ca revoleta, n f alt. sin.
ca roja, n f alt. sin.
nc Galium aparine L.

rubiàcies

herba colònia

labiades / lamiàcies

ca camedris, n m
ca alzineta, n f sin. compl.
ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
ca auledella, n f alt. sin.
ca beteta, n f alt. sin.
ca betònica, n f alt. sin.
ca escarlòpia, n f alt. sin.
ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
ca herba betònica, n f alt. sin.
ca herba colònia, n f alt. sin.
ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba felera negra, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca iva, n f alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó negre, n m alt. sin.
nc Teucrium chamaedrys L.

labiades / lamiàcies

herba conilla

crassulàcies

ca crespinell blanc, n m
ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
ca arròs de pardal, n m sin. compl.
ca arròs de paret, n m sin. compl.
ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
ca pinyonets, n m pl sin. compl.
ca ungla de moix, n f sin. compl.
ca arròs, n m alt. sin.
ca arròs de galàpet, n m alt. sin.
ca arròs de gat, n m alt. sin.
ca arrosset, n m alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca crespinell, n m alt. sin.
ca crespinella blanca, n f alt. sin.
ca escurçonera, n f alt. sin.
ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
ca herba conilla, n f alt. sin.
ca herba de l'escurçó, n f alt. sin.
ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
ca mai moren, n m/f alt. sin.
ca mor i viu, n m/f alt. sin.
ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
ca pinet de teulada, n m alt. sin.
ca pinets de teulada, n m pl alt. sin.
ca raïm, n m alt. sin.
ca raïm de galàpet, n m alt. sin.
ca raïm de gat, n m alt. sin.
ca raïm de llop, n m alt. sin.
ca raïm de moixó, n m alt. sin.
ca raïm de moro, n m alt. sin.
ca raïm de pastor, n m alt. sin.
ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
ca ramiels, n m pl alt. sin.
ca rampanella, n f alt. sin.
ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
nc Sedum album L. subsp. album

crassulàcies

Nota

El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.

herba conillera

ranunculàcies

ca api bord, n m
ca botó d'or, n m alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gata rabiosa menor, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
ca peu de gallina, n m alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca queixal del diable, n m alt. sin.
ca queixals de diable, n m pl alt. sin.
ca ranuncle bulbós, n m alt. sin.
nc Ranunculus bulbosus L.

ranunculàcies

herba conillera

compostes / asteràcies

ca llevamà, n m
ca boixac de camp, n m sin. compl.
ca boixac, n m alt. sin.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca bojac, n m alt. sin.
ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
ca calèndula, n f alt. sin.
ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
ca cerdans, n m pl alt. sin.
ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca gaites, n f pl alt. sin.
ca galdiró, n m alt. sin.
ca galdiró de camp, n m alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
ca goigs, n m pl alt. sin.
ca goigs bords, n m pl alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca goja borda, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguet bord, n m alt. sin.
ca groguet de camp, n m alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de panet, n f alt. sin.
ca herba del podador, n f alt. sin.
ca herbeta de foc, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevagat, n m alt. sin.
ca llevagats, n m alt. sin.
ca llevamà bord, n m alt. sin.
ca llevamà de camp, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca lligamà, n m alt. sin.
ca lligamans, n m pl alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca plegamans, n m alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca ungla, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca ungleta de gat, n f alt. sin.
nc Calendula arvensis L.

compostes / asteràcies

Nota

La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

herba conillera

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

herba conillera

compostes / asteràcies

ca xenixell, n m
ca apagallums, n m sin. compl.
ca cap d'ocell, n m sin. compl.
ca flor d'onze mesos, n f sin. compl.
ca herba conillera, n f sin. compl.
ca herba de foc, n f sin. compl.
ca herba de les cardines, n f sin. compl.
ca herba pelada, n f sin. compl.
ca morruts, n m pl sin. compl.
ca senixó, n m sin. compl.
ca apagallum, n m alt. sin.
ca bròquil bord, n m alt. sin.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca caps d'ocell, n m pl alt. sin.
ca citró, n m alt. sin.
ca conillera, n f alt. sin.
ca engreixaconills, n m alt. sin.
ca herba cana, n f alt. sin.
ca herba cardina, n f alt. sin.
ca herba de cardina, n f alt. sin.
ca herba de cardines, n f alt. sin.
ca herba de la cardina, n f alt. sin.
ca herba gavatxa, n f alt. sin.
ca herba sana, n f alt. sin.
ca herba-sana, n f alt. sin.
ca lletsó bord, n m alt. sin.
ca lletsó de foc, n m alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca morro de conill, n m alt. sin.
ca morrut, n m alt. sin.
ca morruts de bou, n m pl alt. sin.
ca puputs, n m pl/f pl alt. sin.
ca vellesa, n f alt. sin.
ca xenixells, n m pl alt. sin.
nc Senecio vulgaris L.

compostes / asteràcies

Nota

En relació amb la denominació card munjoni bord, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone, bundzone.

herba conillera

compostes / asteràcies

ca cosconilla, n f
ca panconia, n f sin. compl.
ca brescaconilla, n f alt. sin.
ca cama-roja, n f alt. sin.
ca conillera de bancal, n f alt. sin.
ca conillera de marge, n f alt. sin.
ca cosconilles, n f pl alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca escanyavelles, n m alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba dolça, n f alt. sin.
ca herbabona, n f alt. sin.
ca lletsònia, n f alt. sin.
ca mamaconilla, n f alt. sin.
ca morro de porcell, n m alt. sin.
ca panellets, n m pl alt. sin.
ca pesca, n f alt. sin.
ca pescaconilla, n f alt. sin.
ca pescaconillera, n f alt. sin.
nc Reichardia picroides (L.) Roth

compostes / asteràcies

herba conillera

lleguminoses / fabàcies

ca botja d'escombres, n f
ca botgeta blanca, n f sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja comuna, n f alt. sin.
ca botja d'algeps, n f alt. sin.
ca botja de cuques, n f alt. sin.
ca botja de mont, n f alt. sin.
ca botja de riera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja petita, n f alt. sin.
ca botja veritable, n f alt. sin.
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
ca herba llagastera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca llaminera, n f alt. sin.
ca mantell, n m alt. sin.
ca morrissà de marina, n m alt. sin.
ca ramàs, n m alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca rambosa, n f alt. sin.
ca raspallera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
nc Dorycnium pentaphyllum Scop.

lleguminoses / fabàcies

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

herba cospinera

compostes / asteràcies

ca repalassa, n f
ca bardana, n f sin. compl.
ca catxurrera, n f sin. compl.
ca cuspinera, n f sin. compl.
ca enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
ca gaferot, n m sin. compl.
ca gafet, n m sin. compl.
ca llapa, n f sin. compl.
ca llaparassa, n f sin. compl.
ca llapassa, n f sin. compl.
ca llapassera, n f sin. compl.
ca bardanera, n f alt. sin.
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca cols de bosc, n f pl alt. sin.
ca cospí, n m alt. sin.
ca cospiner, n m alt. sin.
ca cospinera, n f alt. sin.
ca cospineta, n f alt. sin.
ca cospins, n m pl alt. sin.
ca cospins (fruit), n m pl alt. sin.
ca cospiu, n m alt. sin.
ca cospiuera, n f alt. sin.
ca cospius, n m pl alt. sin.
ca enganxadones, n m alt. sin.
ca enganxadores, n f pl alt. sin.
ca enganxavelles, n m alt. sin.
ca estiracabells, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca gafarrons, n m pl alt. sin.
ca gafarrots, n m pl alt. sin.
ca gafets, n m pl alt. sin.
ca gafets vermells, n m pl alt. sin.
ca gos, n m alt. sin.
ca gosset, n m alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca gossos (fruit), n m pl alt. sin.
ca herba cospinera, n f alt. sin.
ca herba dels tinyosos, n f alt. sin.
ca llaparasses, n f pl alt. sin.
ca llapassa menor, n f alt. sin.
ca llapasses, n f pl alt. sin.
ca palló, n m alt. sin.
ca paperina, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca pegamans, n m/f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca remolins, n m pl alt. sin.
ca repalasses, n f pl alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca socarrella, n f alt. sin.
nc Arctium minus Bernh.

compostes / asteràcies

Nota

Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).