Back to top
  • ca  margarida de camí, n f
  • ca  margaridot, n m alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare L. subsp. vogtii O. Bolòs et Vigo
  • nc  Leucanthemum maestracense Vogt et Hellw. sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  cucut, n m
  • ca  flor de cucut, n f sin. compl.
  • ca  cucuts, n m pl alt. sin.
  • ca  cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
  • ca  flor del cucut, n f alt. sin.
  • ca  flors de cucut, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la paràlisi, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba del cucut, n f alt. sin.
  • ca  herba del mos del diable, n f alt. sin.
  • ca  herba freixurera, n f alt. sin.
  • ca  margaridussa, n f alt. sin.
  • ca  margaridusses, n f pl alt. sin.
  • ca  matrimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  papagall, n m alt. sin.
  • ca  papagall de primavera, n m alt. sin.
  • ca  papagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
  • ca  primavera, n f alt. sin.
  • ca  primavera blanca, n f alt. sin.
  • ca  primaveres, n f pl alt. sin.
  • ca  prímula, n f alt. sin.
  • ca  prímula comuna, n f alt. sin.
  • ca  prímula oficinal, n f alt. sin.
  • ca  prímula vera, n f alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • nc  Primula veris L.

primulàcies

Nota

  • A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).
  • ca  cucut, n m
  • ca  flor de cucut, n f sin. compl.
  • ca  cucuts, n m pl alt. sin.
  • ca  cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
  • ca  flor del cucut, n f alt. sin.
  • ca  flors de cucut, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la paràlisi, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba del cucut, n f alt. sin.
  • ca  herba del mos del diable, n f alt. sin.
  • ca  herba freixurera, n f alt. sin.
  • ca  margaridussa, n f alt. sin.
  • ca  margaridusses, n f pl alt. sin.
  • ca  matrimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  papagall, n m alt. sin.
  • ca  papagall de primavera, n m alt. sin.
  • ca  papagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
  • ca  primavera, n f alt. sin.
  • ca  primavera blanca, n f alt. sin.
  • ca  primaveres, n f pl alt. sin.
  • ca  prímula, n f alt. sin.
  • ca  prímula comuna, n f alt. sin.
  • ca  prímula oficinal, n f alt. sin.
  • ca  prímula vera, n f alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • nc  Primula veris L.

primulàcies

Nota

  • A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).
  • ca  camamilla grossa, n f
  • ca  floranda, n f alt. sin.
  • ca  leucantem, n m alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarida de prat, n f alt. sin.
  • ca  margarida vera, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam.
  • nc  Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
    2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
  • ca  narcís de tardor, n m
  • ca  esternbèrgia, n f sin. compl.
  • ca  còlquic groc, n m alt. sin.
  • ca  madrastra, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  narcís, n m alt. sin.
  • ca  perxa-sogra, n m alt. sin.
  • ca  perxa-sogres, n m alt. sin.
  • nc  Sternbergia lutea (L.) Ker Gawl. ex Spreng.
  • nc  Amaryllis lutea L. sin. compl.

amaril·lidàcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  margalida, n f
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margarideta gran, n f alt. sin.
  • ca  margarideta rosa, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia silvestre, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  margaritera, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  pasqüeta, n f alt. sin.
  • ca  primavera, n f alt. sin.
  • nc  Bellis sylvestris Cirillo

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  camamilla pudent, n f
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl.
  • ca  segura, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mont, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • nc  Anthemis cotula L.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  camamilla, n f
  • ca  crisantem corimbós, n m alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida corimbosa, n f alt. sin.
  • ca  margarida de bosc, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  segura de bosc, n f alt. sin.
  • nc  Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum corymbosum L. sin. compl.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  camamilla borda, n f
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de camp, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de camp, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  margarita de camp, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panicor, n m alt. sin.
  • nc  Anthemis arvensis L.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.