Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels productes típics de les taules de tardor: la magrana.
Si la setmana passada us proposàvem una tímida reivindicació del moniato, aquesta setmana ens fixem en aquest fruit, tan ben descrit pel diccionari normatiu: “fruit del magraner, globós i vermellós, de pela coriàcia coronada pels lòbuls del calze, i amb nombroses granes comestibles carnoses, vermelles i translúcides, disposades en grups delimitats per un tel groc”.
Com la majoria de termes referits a plantes amb aprofitament humà, la fitxa que trobareu a Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana presenta un bon nombre de variants documentades en diversos documents especialitzats, referides al fruit (balàustia, malgrana, mangrana, milgrana, etc.), a la planta (magraner, magranera, rosa balàustia, etc.) o a la flor (badabadoc, badaloc o badoc).
Us convidem a visitar la fitxa i, és clar, a tastar alguna magrana ben bona, per exemple sucant les granes en un bon vi. Que aprofiti!
(Font: TERMCAT)
