Infusionar, infusar o infondre?

© República / Pixabay

La forma que s’ha normalitzat recentment és infusionar, amb el sentit següent: ‘Immergir una substància vegetal en un líquid, generalment en aigua bullent, per extreure’n els principis solubles, sovint com a part d’un procés culinari’.

Infusionar és la forma utilitzada habitualment pels especialistes de l’àmbit de la gastronomia. Es tracta d’una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del substantiu infusió, del llatí infusio, -ōnis, i el sufix verbalitzador -ar. Convé observar que el substantiu infusió no és un substantiu derivat del verb català infondre, sinó pres directament del llatí.

El verb infondre no es considera adequat en aquest cas perquè se sol utilitzar amb el sentit de ‘Suscitar, produir en el cos, en l’ànim, (un efecte físic, afectiu, moral)’. A més, gairebé no té ús en l’àmbit dels procediments culinaris.

La forma infusar s’ha descartat perquè es considera probablement un calc, del francès infuser o de l’anglès to infuse, i no està ben formada a partir de les regles de derivació pròpies del català.

I finalment, la forma fer una infusió es considera pròpia de la llengua general; en àmbits especialitzats el verb infusionar té un matís de significat diferent, ja que sol fer referència a una part d’un procés culinari més ampli.

De manera paral·lela, també s’ha normalitzat el terme infusor com a receptacle reixat o perforat, generalment metàl·lic i de forma rodona o ovalada, que serveix per a infusionar substàncies vegetals. Es considera una denominació ja força estesa, creada a partir de la base llatina infusus, participi de infundĕre, per analogia amb altres cultismes com ara extrusor i transfusor, i no del verb infusionar.

Ben aviat podreu consultar aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.