En contextos no especialitzats, els termes ordre d’allunyament i ordre de protecció sovint s’usen de manera intercanviable, com si fossin sinònims, però usats amb propietat, no ho són, ja que s’activen en supòsits jurídics diferents i les conseqüències jurídiques que comporten tampoc no són les mateixes.
Una ordre d’allunyament és una prohibició cautelar, decretada contra un inculpat, que li imposa determinades restriccions referides a l’habitatge, la llibertat de moviments o la comunicació amb una altra persona. Així, per exemple, pot consistir en la prohibició de residir en un determinat lloc, barri, municipi o província; la prohibició d’acudir-hi; la prohibició d’acostar-se a determinades persones, o la prohibició de comunicar-s’hi, amb la gradació que calgui.
L’ordre d’allunyament la determina un jutge o un tribunal, de manera motivada, amb la finalitat de protegir una persona que hagi estat víctima d’alguns dels delictes establerts a l’article 57 del Codi penal, com ara intent d’homicidi, lesions, tortures o delictes contra la integritat moral o la llibertat sexual, la intimitat o la inviolabilitat del domicili, entre altres.
Una ordre de protecció, en canvi, és un instrument legal dissenyat específicament per a protegir una víctima de la violència de gènere i la violència domèstica. Es va concebre per a reduir el risc de conductes violentes exercides en l’entorn familiar i, alhora, facilitar que els poders públics puguin atendre aquests casos de manera immediata, integral i coordinada.
L’ordre de protecció, doncs, és una resolució judicial que dona empara al cònjuge o la parella del presumpte agressor, o als ascendents, descendents o germans del presumpte agressor o del convivent. S’aplica en aquells casos en què hi ha indicis fundats de la comissió d’un delicte o falta contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat sexual, la llibertat o la seguretat i en resulta una situació objectiva de risc per a la víctima.
Es pot sol·licitar directament davant l’autoritat judicial, el Ministeri Fiscal, les forces i els cossos de seguretat, les oficines d’atenció a la víctima o els serveis socials o institucions assistencials dependents de les administracions públiques.
L’ordre de protecció comporta l’adopció d’una sèrie de mesures civils i penals. Una de les mesures penals és l’ordre d’allunyament.
Entre les mesures de caràcter civil, es determina, per exemple, a qui li correspon l’ús i el gaudi de l’habitatge familiar; el règim de guarda i custòdia dels fills, si n’hi ha; la suspensió o el manteniment del règim de visites; el règim de prestació d’aliments, o qualsevol mesura de protecció dels infants menors.
Quant a les mesures de tipus penal, a banda de l’ordre d’allunyament, es pot acordar la presó provisional del presumpte agressor o es pot determinar la retirada d’armes de foc o d’altres objectes perillosos.
L’ordre de protecció també activa les mesures d’assistència i de protecció social, per exemple, amb l’atenció psicològica a la víctima.
Així, doncs, l’ordre d’allunyament i l’ordre de protecció s’adopten en supòsits diferents: en determinats delictes penals la primera, i en casos de violència de gènere o de violència domèstica la segona. Una de les mesures penals que es poden adoptar en l’ordre de protecció és l’ordre d’allunyament, però no és l’única mesura que es pren, ni necessàriament una ordre de protecció implica una ordre d’allunyament.
Font: TERMCAT
