Diccionari nàutic

Pal d'uns dos metres de llarg, amb un o dos ganxos a l'extrem, emprat per ajudar a atracar i desatracar les embarcacions menors.

Bastó llarg amb el qual es fa força en el fons de la mar per desencallar o fer caminar els bots i altres embarcacions.

Eina a manera de mordasses, que els boters empren per a estrènyer vaixells i per a fer entrar brocals i cèrcols a les portadores i als barrals.

Peça de roba tallada al biaix que hom afegeix a cada costat de les veles trapezials.

Bocí de malla amb un costat esbiaixat, tallat a peu, i que pot aplicar-se en l'adob d'un art, segons, com s'hagi fet l'esquinçall.

Cap i boia que indiquen on està fondejada l'àncora.

Porció de l'art de bou, de malla més ampla i fil més gruixat que el fiscot, que va unida per una part al fiscot i per l'altra, a les goles.

Fisca petita i de malla més cega, feta amb fil de niló en els arts grans i també amb fil de plàstic gruixut, en els arts petits.

Peça de fusta que s'acoblava a la part del rem que fregava l'escalamera o l'orla de l'embarcació per a protegir-la del desgast.

Agrupació d'estels que, vista amb el telescopi, presenta un aspecte brillant, nebulós i generalment aixafat, i la cohesió de la qual es deu a la gravitació.