baixkir
baixkir
Altaica > Turquesa > Comú > Nord-occidental, Àsia > Rússia
- ca baixkir
- cod bašqort
- ar البيشكيرية
- cy Bashcireg
- de Baschkirisch
- en Bashkir
- es bashkir
- eu baxkirera
- eu bashkirera sin. compl.
- fr bachkir
- gl baixquir
- gn baishkir
- it bashkir
- ja バシキール語
- nl Basjkiers
- oc bashquir
- pt bashkir
- ru Башкирский язык
- sw Bashkir
- tmh Tabackirt
- zh 巴什基尔语
Altaica > Turquesa > Comú > Nord-occidental, Àsia > Rússia
Definition
En el baixkir es poden distingir tres grans dialectes: l'oriental, l'occidental i el de l'estepa. La llengua estàndard actual, establerta després de la Revolució Russa, es basa en el primer. Per escriure-la es va fer servir l'alfabet àrab fins al 1929, que va ser substituït pel llatí. Finalment, el 1939 es va adoptar l'alfabet ciríl·lic.
Abans que es creés la llengua estàndard, el baixkir no s'escrivia, i els baixkirs utilitzaven altres idiomes turquesos, per exemple el tàtar o el rus. Tot i l'avenç que va representar l'estandardització per a la llengua baixkira i el reconeixement que aquesta va assolir durant l'època soviètica, les autoritats mai no van deixar d'atorgar al rus un major prestigi.
Abans que es creés la llengua estàndard, el baixkir no s'escrivia, i els baixkirs utilitzaven altres idiomes turquesos, per exemple el tàtar o el rus. Tot i l'avenç que va representar l'estandardització per a la llengua baixkira i el reconeixement que aquesta va assolir durant l'època soviètica, les autoritats mai no van deixar d'atorgar al rus un major prestigi.
bajà
bajà
Crioll de base anglesa, Amèrica > Barbados
- ca crioll anglès de Barbados
- ca badian sin. compl.
- ca bajà sin. compl.
- ca bajan sin. compl.
- ca barbardian sin. compl.
- de Barbados-Kreol-Englisch
- de Bajan sin. compl.
- de Bajan-Patois sin. compl.
- de Barbadian Creole English sin. compl.
- en Barbados English Creole
- en Badian sin. compl.
- en Bajan sin. compl.
- en Barbadian sin. compl.
- en Barbadian Creole English sin. compl.
- en Barbadian Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de Barbados
- es badian sin. compl.
- es bajan sin. compl.
- es barbadian sin. compl.
- es barbadian creole english sin. compl.
- eu barbados Kreolera
- eu badian sin. compl.
- eu bajan sin. compl.
- eu barbadian sin. compl.
- eu barbadian creole english sin. compl.
- fr créole anglais de la Barbade
- fr badian sin. compl.
- fr bajan sin. compl.
- fr barbadian Creole English sin. compl.
- fr créole barbadien sin. compl.
- gl crioulo inglés de Barbados
- gl badian sin. compl.
- gl bajan sin. compl.
- gl barbadian sin. compl.
- gl barbadian creole english sin. compl.
- it creolo inglese di Barbados
- it badian sin. compl.
- it bajan sin. compl.
- it barbadian sin. compl.
- it barbadian creole english sin. compl.
- nl Creools Engels op Barbados
- nl Badian sin. compl.
- nl Bajan sin. compl.
- nl Barbadian Creole English sin. compl.
- nl Engels-Creools van Barbados sin. compl.
- pt crioulo inglês de Barbados
- pt badian sin. compl.
- pt bajan sin. compl.
- pt barbadian sin. compl.
- pt barbadian creole english sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Barbados
Definition
L'illa de Barbados va estar sota domini britànic des del segle XVII fins al 1966, data en què va esdevenir un estat independent. La naturalesa de la variant d'anglès que es parla en aquesta illa ha estat motiu de controvèrsia. Alguns autors defensaven que no s'hi havia desenvolupat mai un crioll, sinó una variant local d'anglès. D'altres, en canvi, destacaven la presència de certs trets en el bajà que indicaven el contrari. L'estudi de textos antics sembla haver confirmat que es tracta d'un crioll, tot i haver experimentat un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua base, en aquest cas l'anglès. Es troben encara en bajà variants amb diferents graus de proximitat a l'anglès, com sol esdevenir-se en contextos en què els criolls han continuat en contacte amb la llengua de la qual prenen la major part del vocabulari.
bajan
bajan
Crioll de base anglesa, Amèrica > Barbados
- ca crioll anglès de Barbados
- ca badian sin. compl.
- ca bajà sin. compl.
- ca bajan sin. compl.
- ca barbardian sin. compl.
- de Barbados-Kreol-Englisch
- de Bajan sin. compl.
- de Bajan-Patois sin. compl.
- de Barbadian Creole English sin. compl.
- en Barbados English Creole
- en Badian sin. compl.
- en Bajan sin. compl.
- en Barbadian sin. compl.
- en Barbadian Creole English sin. compl.
- en Barbadian Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de Barbados
- es badian sin. compl.
- es bajan sin. compl.
- es barbadian sin. compl.
- es barbadian creole english sin. compl.
- eu barbados Kreolera
- eu badian sin. compl.
- eu bajan sin. compl.
- eu barbadian sin. compl.
- eu barbadian creole english sin. compl.
- fr créole anglais de la Barbade
- fr badian sin. compl.
- fr bajan sin. compl.
- fr barbadian Creole English sin. compl.
- fr créole barbadien sin. compl.
- gl crioulo inglés de Barbados
- gl badian sin. compl.
- gl bajan sin. compl.
- gl barbadian sin. compl.
- gl barbadian creole english sin. compl.
- it creolo inglese di Barbados
- it badian sin. compl.
- it bajan sin. compl.
- it barbadian sin. compl.
- it barbadian creole english sin. compl.
- nl Creools Engels op Barbados
- nl Badian sin. compl.
- nl Bajan sin. compl.
- nl Barbadian Creole English sin. compl.
- nl Engels-Creools van Barbados sin. compl.
- pt crioulo inglês de Barbados
- pt badian sin. compl.
- pt bajan sin. compl.
- pt barbadian sin. compl.
- pt barbadian creole english sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Barbados
Definition
L'illa de Barbados va estar sota domini britànic des del segle XVII fins al 1966, data en què va esdevenir un estat independent. La naturalesa de la variant d'anglès que es parla en aquesta illa ha estat motiu de controvèrsia. Alguns autors defensaven que no s'hi havia desenvolupat mai un crioll, sinó una variant local d'anglès. D'altres, en canvi, destacaven la presència de certs trets en el bajà que indicaven el contrari. L'estudi de textos antics sembla haver confirmat que es tracta d'un crioll, tot i haver experimentat un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua base, en aquest cas l'anglès. Es troben encara en bajà variants amb diferents graus de proximitat a l'anglès, com sol esdevenir-se en contextos en què els criolls han continuat en contacte amb la llengua de la qual prenen la major part del vocabulari.
bajau cagayan
bajau cagayan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
- ca jama mapun
- ca bajau cagayan sin. compl.
- ca cagayan de sulu sin. compl.
- ca cagayano sin. compl.
- ca cagayanon sin. compl.
- ca kagayan sin. compl.
- ca mapun sin. compl.
- ca orang cagayan sin. compl.
- ca pullon-mapun sin. compl.
- ca sama mapun sin. compl.
- cod pollon-mapun
- ar جاما مابون
- cy Jama mapun
- cy Bajau cagayan sin. compl.
- cy Cagayan de sulu sin. compl.
- cy Cagayano sin. compl.
- cy Cagayanon sin. compl.
- cy Kagayan sin. compl.
- cy Mapun sin. compl.
- cy Orang cagayan sin. compl.
- cy Pullon-mapun sin. compl.
- cy Sama mapun sin. compl.
- de Jama Mapun
- de Bajau Cagayan sin. compl.
- de Cagayan de Sulu sin. compl.
- de Cagayano sin. compl.
- de Cagayanon sin. compl.
- de Kagayan sin. compl.
- de Mapun sin. compl.
- de Orang Cagayan sin. compl.
- de Pullon-Mapun sin. compl.
- de Sama Mapun sin. compl.
- en Jama Mapun
- en Bajau Kagayan sin. compl.
- en Cagayan sin. compl.
- en Cagayan de Sulu sin. compl.
- en Cagayano sin. compl.
- en Cagayanon sin. compl.
- en Kagayan sin. compl.
- en Mapun sin. compl.
- en Orang sin. compl.
- en Pullon Mapun sin. compl.
- en Sama Mapun sin. compl.
- es jama mapun
- es bajau cagayan sin. compl.
- es cagayan de sulu sin. compl.
- es cagayano sin. compl.
- es cagayanon sin. compl.
- es kagayan sin. compl.
- es mapun sin. compl.
- es orang cagayan sin. compl.
- es pullon-mapun sin. compl.
- es sama mapun sin. compl.
- eu jama mapunera
- eu bajau cagayan sin. compl.
- eu cagayano sin. compl.
- eu cagayanon sin. compl.
- eu jama mapun sin. compl.
- eu kagayan sin. compl.
- eu mapun sin. compl.
- eu orang cagayan sin. compl.
- eu pullon-mapun sin. compl.
- eu sama mapun sin. compl.
- eu suluko cagayanera sin. compl.
- fr jama mapun
- fr bajau sin. compl.
- fr cagayan sin. compl.
- fr cagayan de sulu sin. compl.
- fr cagayano sin. compl.
- fr cagayanon sin. compl.
- fr kagayan sin. compl.
- fr mapun sin. compl.
- fr orang cagayan sin. compl.
- fr pullon-mapun sin. compl.
- fr sama mapun sin. compl.
- gl jama mapun
- gl bajau cagayan sin. compl.
- gl cagayan de sulu sin. compl.
- gl cagayano sin. compl.
- gl cagayanon sin. compl.
- gl kagayan sin. compl.
- gl mapun sin. compl.
- gl orang cagayan sin. compl.
- gl pullon-mapun sin. compl.
- gl sama mapun sin. compl.
- gn jama mapun
- gn bajau cagayan sin. compl.
- gn cagayan de sulu sin. compl.
- gn cagayano sin. compl.
- gn cagayanon sin. compl.
- gn kagayan sin. compl.
- gn mapun sin. compl.
- gn orang cagayan sin. compl.
- gn pullon-mapun sin. compl.
- gn sama mapun sin. compl.
- it jama mapun
- it bajau cagayan sin. compl.
- it cagayan de sulu sin. compl.
- it cagayano sin. compl.
- it cagayanon sin. compl.
- it kagayan sin. compl.
- it mapun sin. compl.
- it orang cagayan sin. compl.
- it pullon-mapun sin. compl.
- it sama mapun sin. compl.
- pt jama mapun
- pt bajau cagayan sin. compl.
- pt cagayan de sulu sin. compl.
- pt cagayano sin. compl.
- pt cagayanon sin. compl.
- pt kagayan sin. compl.
- pt mapun sin. compl.
- pt orang cagayan sin. compl.
- pt pullon-mapun sin. compl.
- pt sama mapun sin. compl.
- zh 贾马·马蓬语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
- num Sistema kannada
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
Definition
El jama mapun s'inclou dins les llengües anomenades sama (o samal). Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
bajele
bajele
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bagyeli
- ca bajele sin. compl.
- ca bako sin. compl.
- ca bakola sin. compl.
- ca bekoe sin. compl.
- ca bogyeli sin. compl.
- ca gieli sin. compl.
- ca gyeli sin. compl.
- ar باغيلي
- cy Bagyeli
- cy Bajele sin. compl.
- cy Bako sin. compl.
- cy Bakola sin. compl.
- cy Bekoe sin. compl.
- cy Bogyeli sin. compl.
- cy Gieli sin. compl.
- cy Gyeli sin. compl.
- de Gyele
- de Bagyele sin. compl.
- de Bajele sin. compl.
- de Bako sin. compl.
- de Bakola sin. compl.
- de Bekoe sin. compl.
- de Bogyeli sin. compl.
- de Giele sin. compl.
- de Gieli sin. compl.
- de Gyeli sin. compl.
- en Gyele
- en Bagiele sin. compl.
- en Bagyele sin. compl.
- en Bagyeli sin. compl.
- en Bajele sin. compl.
- en Bako sin. compl.
- en Bakola sin. compl.
- en Bekoe sin. compl.
- en Bogyeli sin. compl.
- en Giele sin. compl.
- en Gieli sin. compl.
- en Gyeli sin. compl.
- es bakole
- es bagyeli sin. compl.
- es bajele sin. compl.
- es bako sin. compl.
- es bakola sin. compl.
- es bekoe sin. compl.
- es bogyeli sin. compl.
- es gieli sin. compl.
- es gyeli sin. compl.
- eu bagyeliera
- eu bagyeli sin. compl.
- eu bagyeliera sin. compl.
- eu bajele sin. compl.
- eu bako sin. compl.
- eu bakola sin. compl.
- eu bekoe sin. compl.
- eu bogyeli sin. compl.
- eu gieli sin. compl.
- eu gyeli sin. compl.
- fr bagyéli
- fr bajele sin. compl.
- fr bako sin. compl.
- fr bakola sin. compl.
- fr bekoe sin. compl.
- fr bogyeli sin. compl.
- fr gieli sin. compl.
- fr gyeli sin. compl.
- gl bagyeli
- gl bajele sin. compl.
- gl bako sin. compl.
- gl bakola sin. compl.
- gl bekoe sin. compl.
- gl bogyeli sin. compl.
- gl gieli sin. compl.
- gl gyeli sin. compl.
- gn vagyeli
- gn gieli sin. compl.
- gn gyeli sin. compl.
- gn vajele sin. compl.
- gn vako sin. compl.
- gn vakola sin. compl.
- gn vekoe sin. compl.
- gn vogyeli sin. compl.
- it bagyeli
- it bajele sin. compl.
- it bako sin. compl.
- it bakola sin. compl.
- it bekoe sin. compl.
- it bogyeli sin. compl.
- it gieli sin. compl.
- it gyeli sin. compl.
- pt bagyeli
- pt bajele sin. compl.
- pt bako sin. compl.
- pt bakola sin. compl.
- pt bekoe sin. compl.
- pt bogyeli sin. compl.
- pt gieli sin. compl.
- pt gyeli sin. compl.
- tmh Tabagyelit
- tmh bajele sin. compl.
- tmh bako sin. compl.
- tmh bakola sin. compl.
- tmh bekoe sin. compl.
- tmh bogyeli sin. compl.
- tmh gieli sin. compl.
- tmh Gyeli sin. compl.
- zh 俾格米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
baka
baka
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca baka
- cod baka
- de Baka
- de Babinga sin. compl.
- de Bebayaga sin. compl.
- de Bibaya sin. compl.
- en Baka
- es baka
- eu baka
- fr baka
- fr babinga sin. compl.
- fr bebayaga sin. compl.
- fr bibaya sin. compl.
- fr pygmée sin. compl.
- gl baka
- it baka
- nl Baka
- nl Babinga sin. compl.
- nl Bebayaga sin. compl.
- nl Bibaya sin. compl.
- pt baka
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun.
La llengua baka no havia estat identificada fins a l'any 2009, quan un grup de lingüistes i antropòlegs van emprendre un estudi de les comunitats muyang (Blench et al., 2009). Els escassos parlants de baka viuen barrejats amb els parlants de muyang i moloko, llengües que també pertanyen al grup txàdic central.
Tots els parlants de baka tenen entre 15 i 90 anys. El gruix més significatiu se situa a la franja dels més grans de 40. Pertanyen a famílies muyang o, més rarament, integren petites unitats familiars dins de la comunitat muyang.
La situació actual de la població baka és el resultat d'un procés sociològic d'incorporació de clans veïns. Tradicionalment, els muyang i els baka eren clans exogàmics: les dones s'havien de casar fora del clan propi i els homes baka havien de buscar muller de llengua diferent. Com que tots els baka parlen muyang, les dones casades amb homes baka no tenien necessitat d'aprendre la llengua del marit, fet que va afavorir que s'interrompés la transmissió intergeneracional de la llengua baka.
A més de conèixer perfectament el muyang, la majoria de parlants nadius de baka són competents també en mandara i ful, les dues principals llengües vehiculars de la regió. Els infants, que ja no parlen baka, aprenen francès a l'escola.
La llengua està vivint un ràpid procés de substitució.
La llengua baka no havia estat identificada fins a l'any 2009, quan un grup de lingüistes i antropòlegs van emprendre un estudi de les comunitats muyang (Blench et al., 2009). Els escassos parlants de baka viuen barrejats amb els parlants de muyang i moloko, llengües que també pertanyen al grup txàdic central.
Tots els parlants de baka tenen entre 15 i 90 anys. El gruix més significatiu se situa a la franja dels més grans de 40. Pertanyen a famílies muyang o, més rarament, integren petites unitats familiars dins de la comunitat muyang.
La situació actual de la població baka és el resultat d'un procés sociològic d'incorporació de clans veïns. Tradicionalment, els muyang i els baka eren clans exogàmics: les dones s'havien de casar fora del clan propi i els homes baka havien de buscar muller de llengua diferent. Com que tots els baka parlen muyang, les dones casades amb homes baka no tenien necessitat d'aprendre la llengua del marit, fet que va afavorir que s'interrompés la transmissió intergeneracional de la llengua baka.
A més de conèixer perfectament el muyang, la majoria de parlants nadius de baka són competents també en mandara i ful, les dues principals llengües vehiculars de la regió. Els infants, que ja no parlen baka, aprenen francès a l'escola.
La llengua està vivint un ràpid procés de substitució.
bakairi
bakairi
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
- ca bacairí
- ca bacairi sin. compl.
- ca bakairi sin. compl.
- ca curâ sin. compl.
- cod kurâ
- ar باكايرية
- cy Bacairí
- cy Bacairi sin. compl.
- cy Bakairi sin. compl.
- cy Curâ sin. compl.
- de Bakairi
- de Bacairi sin. compl.
- de Bacairí sin. compl.
- de Curâ sin. compl.
- en Bacairi
- en Bacairí sin. compl.
- en Bakairi sin. compl.
- en Bakairí sin. compl.
- en Kurâ sin. compl.
- es bacairí
- es bacairi sin. compl.
- es bakairi sin. compl.
- es curâ sin. compl.
- eu bakairiera
- eu bacairi sin. compl.
- eu bakairi sin. compl.
- eu curâ sin. compl.
- fr bacairi
- fr bacairí sin. compl.
- fr bakairi sin. compl.
- fr curâ sin. compl.
- gn vakairi
- gn bacairi sin. compl.
- gn bakairi sin. compl.
- gn curâ sin. compl.
- it bakairi
- it bacairi sin. compl.
- it bakairi sin. compl.
- it curâ sin. compl.
- ja バカイリ語
- ja クラ語 sin. compl.
- nl Bacairí
- nl Bacairi sin. compl.
- nl Bakairi sin. compl.
- nl Curâ sin. compl.
- pt bacairí
- pt bacairi sin. compl.
- pt bakairi sin. compl.
- pt curâ sin. compl.
- ru Бакаири
- ru Кура sin. compl.
- ru Куран sin. compl.
- zh 巴凯利语
- zh 库拉、巴凯利、巴凯利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
Definition
Es desconeix l'origen de la denominació bacairí, que es remunta al segle XVIII. L'autodenominació kurâ significa 'éssers humans'.
El bacairí manté certa similitud amb altres llengües carib, com ara l'arára o el kuikuro, explicades bàsicament per la proximitat geogràfica. Ha estat estudiada especialment d'ençà del 1960, primer per missioners que hi van traduir passatges bíblics i després per lingüistes.
S'observen variacions dialectals degudes al fet que l'ètnia va viure fragmentada en dos grups separats fins ben entrat el segle XX. La població és majoritàriament bilingüe bacairí-portuguès. La primera escola de la comunitat data dels anys 1970.
El bacairí manté certa similitud amb altres llengües carib, com ara l'arára o el kuikuro, explicades bàsicament per la proximitat geogràfica. Ha estat estudiada especialment d'ençà del 1960, primer per missioners que hi van traduir passatges bíblics i després per lingüistes.
S'observen variacions dialectals degudes al fet que l'ètnia va viure fragmentada en dos grups separats fins ben entrat el segle XX. La població és majoritàriament bilingüe bacairí-portuguès. La primera escola de la comunitat data dels anys 1970.
bako
bako
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bagyeli
- ca bajele sin. compl.
- ca bako sin. compl.
- ca bakola sin. compl.
- ca bekoe sin. compl.
- ca bogyeli sin. compl.
- ca gieli sin. compl.
- ca gyeli sin. compl.
- ar باغيلي
- cy Bagyeli
- cy Bajele sin. compl.
- cy Bako sin. compl.
- cy Bakola sin. compl.
- cy Bekoe sin. compl.
- cy Bogyeli sin. compl.
- cy Gieli sin. compl.
- cy Gyeli sin. compl.
- de Gyele
- de Bagyele sin. compl.
- de Bajele sin. compl.
- de Bako sin. compl.
- de Bakola sin. compl.
- de Bekoe sin. compl.
- de Bogyeli sin. compl.
- de Giele sin. compl.
- de Gieli sin. compl.
- de Gyeli sin. compl.
- en Gyele
- en Bagiele sin. compl.
- en Bagyele sin. compl.
- en Bagyeli sin. compl.
- en Bajele sin. compl.
- en Bako sin. compl.
- en Bakola sin. compl.
- en Bekoe sin. compl.
- en Bogyeli sin. compl.
- en Giele sin. compl.
- en Gieli sin. compl.
- en Gyeli sin. compl.
- es bakole
- es bagyeli sin. compl.
- es bajele sin. compl.
- es bako sin. compl.
- es bakola sin. compl.
- es bekoe sin. compl.
- es bogyeli sin. compl.
- es gieli sin. compl.
- es gyeli sin. compl.
- eu bagyeliera
- eu bagyeli sin. compl.
- eu bagyeliera sin. compl.
- eu bajele sin. compl.
- eu bako sin. compl.
- eu bakola sin. compl.
- eu bekoe sin. compl.
- eu bogyeli sin. compl.
- eu gieli sin. compl.
- eu gyeli sin. compl.
- fr bagyéli
- fr bajele sin. compl.
- fr bako sin. compl.
- fr bakola sin. compl.
- fr bekoe sin. compl.
- fr bogyeli sin. compl.
- fr gieli sin. compl.
- fr gyeli sin. compl.
- gl bagyeli
- gl bajele sin. compl.
- gl bako sin. compl.
- gl bakola sin. compl.
- gl bekoe sin. compl.
- gl bogyeli sin. compl.
- gl gieli sin. compl.
- gl gyeli sin. compl.
- gn vagyeli
- gn gieli sin. compl.
- gn gyeli sin. compl.
- gn vajele sin. compl.
- gn vako sin. compl.
- gn vakola sin. compl.
- gn vekoe sin. compl.
- gn vogyeli sin. compl.
- it bagyeli
- it bajele sin. compl.
- it bako sin. compl.
- it bakola sin. compl.
- it bekoe sin. compl.
- it bogyeli sin. compl.
- it gieli sin. compl.
- it gyeli sin. compl.
- pt bagyeli
- pt bajele sin. compl.
- pt bako sin. compl.
- pt bakola sin. compl.
- pt bekoe sin. compl.
- pt bogyeli sin. compl.
- pt gieli sin. compl.
- pt gyeli sin. compl.
- tmh Tabagyelit
- tmh bajele sin. compl.
- tmh bako sin. compl.
- tmh bakola sin. compl.
- tmh bekoe sin. compl.
- tmh bogyeli sin. compl.
- tmh gieli sin. compl.
- tmh Gyeli sin. compl.
- zh 俾格米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
bakoko
bakoko
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca bakoko
- ca basoo sin. compl.
- de Bakoko
- de Adie sin. compl.
- de Basoo sin. compl.
- de Bisoo sin. compl.
- en Bakoko
- en Basoo sin. compl.
- es bakoko
- es basoo sin. compl.
- eu bakoko
- eu basoo sin. compl.
- fr bakoko
- fr basoo sin. compl.
- gl bakoko
- gl basoo sin. compl.
- it bakoko
- it basoo sin. compl.
- nl Bakoko
- nl Basoo sin. compl.
- pt bakoko
- pt basoo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definition
El grup etnolingüístic bakoko s'autodenomina elog-mpoo, literalment 'descendents de Mpoo' (de elog o ndog 'aquells de o descendents de' i Mpoo). El nom bakoko és utilitzat pels grups veïns d'aquests (els duales i els malimbes) i és la forma plural de mùkókó (en duala) i ὴkóɣó (en bakoko), que significa 'la sorra'. Hi ha dues interpretacions sobre l'origen d'aquesta denominació: durant la guerra entre els malimbes i els yakalaks (un subgrup dels bakokos), els malimbes van dir ɓe jiita ka mukoko 'n'hi ha tants com la sorra'; també podria provenir del nom utilitzat pels duales per a referir-se als yakalaks com a poble inferior o petits com la sorra.
El bakoko s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües bases, que inclou el basaa, el yapoma, el lombe i el dimbambang.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El bakoko s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües bases, que inclou el basaa, el yapoma, el lombe i el dimbambang.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
bakola
bakola
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bagyeli
- ca bajele sin. compl.
- ca bako sin. compl.
- ca bakola sin. compl.
- ca bekoe sin. compl.
- ca bogyeli sin. compl.
- ca gieli sin. compl.
- ca gyeli sin. compl.
- ar باغيلي
- cy Bagyeli
- cy Bajele sin. compl.
- cy Bako sin. compl.
- cy Bakola sin. compl.
- cy Bekoe sin. compl.
- cy Bogyeli sin. compl.
- cy Gieli sin. compl.
- cy Gyeli sin. compl.
- de Gyele
- de Bagyele sin. compl.
- de Bajele sin. compl.
- de Bako sin. compl.
- de Bakola sin. compl.
- de Bekoe sin. compl.
- de Bogyeli sin. compl.
- de Giele sin. compl.
- de Gieli sin. compl.
- de Gyeli sin. compl.
- en Gyele
- en Bagiele sin. compl.
- en Bagyele sin. compl.
- en Bagyeli sin. compl.
- en Bajele sin. compl.
- en Bako sin. compl.
- en Bakola sin. compl.
- en Bekoe sin. compl.
- en Bogyeli sin. compl.
- en Giele sin. compl.
- en Gieli sin. compl.
- en Gyeli sin. compl.
- es bakole
- es bagyeli sin. compl.
- es bajele sin. compl.
- es bako sin. compl.
- es bakola sin. compl.
- es bekoe sin. compl.
- es bogyeli sin. compl.
- es gieli sin. compl.
- es gyeli sin. compl.
- eu bagyeliera
- eu bagyeli sin. compl.
- eu bagyeliera sin. compl.
- eu bajele sin. compl.
- eu bako sin. compl.
- eu bakola sin. compl.
- eu bekoe sin. compl.
- eu bogyeli sin. compl.
- eu gieli sin. compl.
- eu gyeli sin. compl.
- fr bagyéli
- fr bajele sin. compl.
- fr bako sin. compl.
- fr bakola sin. compl.
- fr bekoe sin. compl.
- fr bogyeli sin. compl.
- fr gieli sin. compl.
- fr gyeli sin. compl.
- gl bagyeli
- gl bajele sin. compl.
- gl bako sin. compl.
- gl bakola sin. compl.
- gl bekoe sin. compl.
- gl bogyeli sin. compl.
- gl gieli sin. compl.
- gl gyeli sin. compl.
- gn vagyeli
- gn gieli sin. compl.
- gn gyeli sin. compl.
- gn vajele sin. compl.
- gn vako sin. compl.
- gn vakola sin. compl.
- gn vekoe sin. compl.
- gn vogyeli sin. compl.
- it bagyeli
- it bajele sin. compl.
- it bako sin. compl.
- it bakola sin. compl.
- it bekoe sin. compl.
- it bogyeli sin. compl.
- it gieli sin. compl.
- it gyeli sin. compl.
- pt bagyeli
- pt bajele sin. compl.
- pt bako sin. compl.
- pt bakola sin. compl.
- pt bekoe sin. compl.
- pt bogyeli sin. compl.
- pt gieli sin. compl.
- pt gyeli sin. compl.
- tmh Tabagyelit
- tmh bajele sin. compl.
- tmh bako sin. compl.
- tmh bakola sin. compl.
- tmh bekoe sin. compl.
- tmh bogyeli sin. compl.
- tmh gieli sin. compl.
- tmh Gyeli sin. compl.
- zh 俾格米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
