Back to top
cahivo cahivo

Pano > Principal > Caixibo, Amèrica > Perú

  • ca  cashibo-cacataibo
  • ca  cachibo sin. compl.
  • ca  cacibo sin. compl.
  • ca  cahivo sin. compl.
  • ca  caxibo sin. compl.
  • ca  hagueti sin. compl.
  • ca  managua sin. compl.
  • cod  uni
  • ar  الكاشيبو والكاكاتايبو
  • cy  Cashibo-cacataibo
  • cy  Cachibo sin. compl.
  • cy  Cacibo sin. compl.
  • cy  Cahivo sin. compl.
  • cy  Caxibo sin. compl.
  • cy  Hagueti sin. compl.
  • cy  Managua sin. compl.
  • de  Cashibo-Cacataibo
  • de  Cachibo sin. compl.
  • de  Cacibo sin. compl.
  • de  Cahivo sin. compl.
  • de  Caxibo sin. compl.
  • de  Hagueti sin. compl.
  • de  Managua sin. compl.
  • en  Cashibo-Cacataibo
  • en  Cachibo sin. compl.
  • en  Cacibo sin. compl.
  • en  Cahivo sin. compl.
  • en  Caxibo sin. compl.
  • en  Hagueti sin. compl.
  • en  Managua sin. compl.
  • es  cashibo-cacataibo
  • es  cachibo sin. compl.
  • es  cacibo sin. compl.
  • es  cahivo sin. compl.
  • es  caxibo sin. compl.
  • es  hagueti sin. compl.
  • es  managua sin. compl.
  • eu  cacataibo cashiboera
  • eu  cachibo sin. compl.
  • eu  cacibo sin. compl.
  • eu  cahivo sin. compl.
  • eu  caxibo sin. compl.
  • eu  hagueti sin. compl.
  • eu  managua sin. compl.
  • fr  cashibo-cacataibo
  • fr  cachibo sin. compl.
  • fr  cacibo sin. compl.
  • fr  cahivo sin. compl.
  • fr  caxibo sin. compl.
  • fr  hagueti sin. compl.
  • fr  managua sin. compl.
  • gn  kashivo-kakatáivo
  • gn  cachibo sin. compl.
  • gn  cacibo sin. compl.
  • gn  cahivo sin. compl.
  • gn  caxibo sin. compl.
  • gn  hagueti sin. compl.
  • gn  managua sin. compl.
  • it  cashibo-cacataibo
  • it  cachibo sin. compl.
  • it  cacibo sin. compl.
  • it  cahivo sin. compl.
  • it  hagueti sin. compl.
  • it  kashibo sin. compl.
  • it  managua sin. compl.
  • ja  カシボ・カカタイボ語
  • ja  カイボ語 sin. compl.
  • ja  カシボ語 sin. compl.
  • ja  カチボ語 sin. compl.
  • ja  ハゲティ語 sin. compl.
  • ja  マナグア語 sin. compl.
  • nl  Cashibo-Cacataibo
  • nl  Cachibo sin. compl.
  • nl  Cacibo sin. compl.
  • nl  Cahivo sin. compl.
  • nl  Caxibo sin. compl.
  • nl  Hagueti sin. compl.
  • nl  Managua sin. compl.
  • pt  cashibo-cacataibo
  • pt  cachibo sin. compl.
  • pt  cacibo sin. compl.
  • pt  cahivo sin. compl.
  • pt  caxibo sin. compl.
  • pt  hagueti sin. compl.
  • pt  managua sin. compl.
  • ru  Кашибо-какатаибо
  • ru  Агети sin. compl.
  • ru  Каиво sin. compl.
  • ru  Качибо sin. compl.
  • ru  Касибо sin. compl.
  • ru  Манагуа sin. compl.
  • zh  卡希博-卡卡泰波语
  • zh  卡其博 sin. compl.
  • zh  卡希博 sin. compl.
  • zh  卡希沃 sin. compl.
  • zh  卡西波 sin. compl.
  • zh  哈戈提 sin. compl.
  • zh  马那瓜 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Pano > Principal > Caixibo, Amèrica > Perú

Definition
El cashibo i el cacataibo són les dues varietats dialectals principals de la llengua. La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides. La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre d'altres.

Van tenir els primers contactes pacífics amb els blancs vers el 1930. La demografia del grup va caure un 50%. Anteriorment havien viscut força aïllats, foragitats pels shipibos i altres grups panos que volien extreure el màxim profit de les feines a les explotacions de cautxú.

La llengua manté força vitalitat en la comunitat. Tots els infants l'aprenen a casa i a l'escola primària; la secundària es fa exclusivament en castellà. En les generacions més grans, encara hi ha dones que no saben castellà.
cahuarana cahuarana

Zaparoana, Amèrica > Perú

  • ca  cahuarana
  • ca  cahuarano sin. compl.
  • ca  cawarano sin. compl.
  • ca  moracano sin. compl.
  • ar  كاهوارانية
  • cy  Cahuarana
  • cy  Cahuarano sin. compl.
  • cy  Cawarano sin. compl.
  • cy  Moracano sin. compl.
  • de  Cahuarano
  • de  Cahuarana sin. compl.
  • de  Cawarano sin. compl.
  • de  Moracano sin. compl.
  • en  Cahuarano
  • en  Cahuarana sin. compl.
  • en  Moracano sin. compl.
  • es  cahuarana
  • es  cahuarano sin. compl.
  • es  cawarano sin. compl.
  • es  moracano sin. compl.
  • eu  cahuaranera
  • eu  cahuarano sin. compl.
  • eu  cawarano sin. compl.
  • eu  moracano sin. compl.
  • fr  cahuarano
  • fr  cahuarana sin. compl.
  • fr  cawarano sin. compl.
  • fr  moracano sin. compl.
  • gn  kahuarana
  • gn  cahuarano sin. compl.
  • gn  cawarano sin. compl.
  • gn  moracano sin. compl.
  • it  cahuarano
  • it  cahuarano sin. compl.
  • it  cawarano sin. compl.
  • it  moracano sin. compl.
  • ja  カワラノ語
  • ja  マラカノ語 sin. compl.
  • nl  Cahuarana
  • nl  Cahuarano sin. compl.
  • nl  Cawarano sin. compl.
  • nl  Moracano sin. compl.
  • pt  cahuarana
  • pt  cahuarano sin. compl.
  • pt  cawarano sin. compl.
  • pt  moracano sin. compl.
  • ru  Кауарана
  • ru  Кауарано sin. compl.
  • ru  Каварана sin. compl.
  • ru  Моракано sin. compl.
  • zh  卡华拉那语
  • zh  卡华拉诺 sin. compl.
  • zh  卡瓦拉诺 sin. compl.
  • zh  莫拉卡诺 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Zaparoana, Amèrica > Perú

Definition
La família zaparoana englobava diverses llengües, de les quals només cinc han arribat als nostres dies: iquito (gairebé extingida), cahuarana, arabela, andoa-shimigae (extingida) i zàparo (gairebé extingida). Les dues primeres, iquito i cahuarana, formen un subgrup amb moltes similituds gramaticals (fins i tot hi ha alguns autors que les consideren variants dialectals de la mateixa llengua). Les altres tres formen un segon subgrup dins de la família.

Sembla comprovat que el territori originari d'aquesta família era la zona de l'actual ciutat d'Iquitos (Perú). Des d'allí, els cahuaranes es van dispersar cap al nord-oest.
cahuarano cahuarano

Zaparoana, Amèrica > Perú

  • ca  cahuarana
  • ca  cahuarano sin. compl.
  • ca  cawarano sin. compl.
  • ca  moracano sin. compl.
  • ar  كاهوارانية
  • cy  Cahuarana
  • cy  Cahuarano sin. compl.
  • cy  Cawarano sin. compl.
  • cy  Moracano sin. compl.
  • de  Cahuarano
  • de  Cahuarana sin. compl.
  • de  Cawarano sin. compl.
  • de  Moracano sin. compl.
  • en  Cahuarano
  • en  Cahuarana sin. compl.
  • en  Moracano sin. compl.
  • es  cahuarana
  • es  cahuarano sin. compl.
  • es  cawarano sin. compl.
  • es  moracano sin. compl.
  • eu  cahuaranera
  • eu  cahuarano sin. compl.
  • eu  cawarano sin. compl.
  • eu  moracano sin. compl.
  • fr  cahuarano
  • fr  cahuarana sin. compl.
  • fr  cawarano sin. compl.
  • fr  moracano sin. compl.
  • gn  kahuarana
  • gn  cahuarano sin. compl.
  • gn  cawarano sin. compl.
  • gn  moracano sin. compl.
  • it  cahuarano
  • it  cahuarano sin. compl.
  • it  cawarano sin. compl.
  • it  moracano sin. compl.
  • ja  カワラノ語
  • ja  マラカノ語 sin. compl.
  • nl  Cahuarana
  • nl  Cahuarano sin. compl.
  • nl  Cawarano sin. compl.
  • nl  Moracano sin. compl.
  • pt  cahuarana
  • pt  cahuarano sin. compl.
  • pt  cawarano sin. compl.
  • pt  moracano sin. compl.
  • ru  Кауарана
  • ru  Кауарано sin. compl.
  • ru  Каварана sin. compl.
  • ru  Моракано sin. compl.
  • zh  卡华拉那语
  • zh  卡华拉诺 sin. compl.
  • zh  卡瓦拉诺 sin. compl.
  • zh  莫拉卡诺 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Zaparoana, Amèrica > Perú

Definition
La família zaparoana englobava diverses llengües, de les quals només cinc han arribat als nostres dies: iquito (gairebé extingida), cahuarana, arabela, andoa-shimigae (extingida) i zàparo (gairebé extingida). Les dues primeres, iquito i cahuarana, formen un subgrup amb moltes similituds gramaticals (fins i tot hi ha alguns autors que les consideren variants dialectals de la mateixa llengua). Les altres tres formen un segon subgrup dins de la família.

Sembla comprovat que el territori originari d'aquesta família era la zona de l'actual ciutat d'Iquitos (Perú). Des d'allí, els cahuaranes es van dispersar cap al nord-oest.
cahuilla cahuilla

Utoasteca > Utoasteca del nord > Takic, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  cahuilla
  • ca  agua caliente sin. compl.
  • cy  Cahuilla
  • cy  Agua caliente sin. compl.
  • de  Cahuilla
  • de  Agua Caliente sin. compl.
  • en  Cahuilla
  • en  Agua Caliente sin. compl.
  • es  cahuilla
  • es  agua caliente sin. compl.
  • eu  cahuillera
  • eu  agua caliente sin. compl.
  • eu  cahuilla sin. compl.
  • eu  cahuillera sin. compl.
  • fr  cahuilla
  • fr  agua caliente sin. compl.
  • gl  cahuilla
  • gl  agua caliente sin. compl.
  • gn  kahuilla
  • gn  agua kaliente sin. compl.
  • it  cahuilla
  • it  agua caliente sin. compl.
  • pt  cahuilla
  • pt  agua caliente sin. compl.

Utoasteca > Utoasteca del nord > Takic, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
El cahuilla forma part de la subbranca cupenya, juntament amb el cupeño, el luiseño i el juaneño, dins la branca takic de la família utoasteca. El cahuilla i el cupeño són més pròxims entre ells que respecte de les altres dues llengües de la mateixa subbranca.

La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.

En el moment del contacte, els cahuilla ocupaven una extensa zona del centre-sud de Califòrnia (des de les muntanyes de San Bernardino, al nord, fins a Borrego Springs i les muntanyes Chocolate, al sud; des de la muntanya Palomar, a l'oest, fins al desert de Colorado, a l'est).

Actualment hi ha diferents grups cahuilles localitzats a diverses reserves del sud de Califòrnia, als comtats de San Diego, Imperial i Riverside: el d'Agua Caliente, Augustine (ubicat a la ciutat de Coachella), Cabazon, Cahuilla, Los Coyotes, Morongo, Ramona (al San Bernardino National Forest), Santa Rosa i Torres Martínez.

La llengua cahuilla es troba seriosament amenaçada. Tan sols en queden uns quants parlants, entre 7 i 50, i tots d'edat avançada, segons dades dels anys noranta del segle XX.
caiabi caiabi

Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil

  • ca  kayabí
  • ca  caiabi sin. compl.
  • ca  kajabi sin. compl.
  • ca  maquiri sin. compl.
  • ca  parua sin. compl.
  • ar  كايابية
  • cy  Kayabí
  • cy  Caiabi sin. compl.
  • cy  Kajabi sin. compl.
  • cy  Maquiri sin. compl.
  • cy  Parua sin. compl.
  • de  Kayabi
  • de  Caiabi sin. compl.
  • de  Kajabí sin. compl.
  • de  Maquiri sin. compl.
  • de  Parua sin. compl.
  • en  Kayabí
  • en  Caiabi sin. compl.
  • en  Cayabí sin. compl.
  • en  Kajabí sin. compl.
  • en  Kayabi sin. compl.
  • en  Maquiri sin. compl.
  • en  Parua sin. compl.
  • es  kayabí
  • es  caiabi sin. compl.
  • es  kajabi sin. compl.
  • es  kayabí sin. compl.
  • es  maquiri sin. compl.
  • es  parua sin. compl.
  • eu  kayabiera
  • eu  caiabi sin. compl.
  • eu  kajabi sin. compl.
  • eu  maquiri sin. compl.
  • eu  parua sin. compl.
  • fr  kayabi
  • fr  caiabi sin. compl.
  • fr  kajabi sin. compl.
  • fr  maquiri sin. compl.
  • fr  parua sin. compl.
  • gn  kajavi
  • gn  caiabi sin. compl.
  • gn  kajabi sin. compl.
  • gn  maquiri sin. compl.
  • gn  parua sin. compl.
  • it  kayabi
  • it  caiabi sin. compl.
  • it  kajabí sin. compl.
  • it  maquiri sin. compl.
  • it  parua sin. compl.
  • ja  カヤビ語
  • ja  パルア語 sin. compl.
  • ja  マキリ語 sin. compl.
  • ja  カイアビ語 sin. compl.
  • ja  カジャビ語 sin. compl.
  • nl  Kayabí
  • nl  Caiabi sin. compl.
  • nl  Kajabi sin. compl.
  • nl  Maquiri sin. compl.
  • nl  Parua sin. compl.
  • pt  caiabi
  • pt  caiabi sin. compl.
  • pt  kajabi sin. compl.
  • pt  maquiri sin. compl.
  • pt  parua sin. compl.
  • ru  Каяби
  • ru  Паруа sin. compl.
  • ru  Кажаби sin. compl.
  • ru  Макири sin. compl.
  • zh  卡亚比语
  • zh  凯亚比 sin. compl.
  • zh  卡加比 sin. compl.
  • zh  帕鲁阿 sin. compl.
  • zh  马基利 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil

Definition
La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.

Originalment els kayabís se situaven entre els rius Arinos, Rio dos Peixes i Teles Pires, a l'oest del riu Xingu. Van ser uns territoris molt disputats per altres pobles indígenes, com els mundurukús i els bacairís, a causa de l'abundància de minerals adequats per a la manufactura d'eines i armes.

Finalment, a les dècades de 1950 i 1960 van ser desterrats per desavinences amb les companyies extractores de cautxú. Actualment, una part dels kayabís han tornat a la seva regió ancestral, on viuen i treballen integrats en la comunitat no indígena, mentre que un altre grup viu al Parc indígena del Xingu.

El contacte amb la societat majoritària (escola, televisió, ràdio) ha fet que tots els kayabís coneguin el portuguès. Si bé els adults són bilingües i es comuniquen entre si principalment en kayabí, ja hi ha infants que no han après la llengua pròpia.
caixubi caixubi

Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Polònia

  • ca  caixubi
  • cod  kaszëbski
  • ar  الكايشوبية
  • cy  Casiwbeg
  • de  Kaschubisch
  • en  Kashubian
  • es  casubio
  • eu  kaxubiera
  • eu  cassubiera sin. compl.
  • eu  kashubiera sin. compl.
  • fr  kachoube
  • gl  cachubo
  • gn  kasúvio
  • gn  kachúvo sin. compl.
  • it  casciubo
  • ja  カシューブ語
  • ja  ポメラニア語 sin. compl.
  • nl  Kasjoebisch
  • oc  caishubi
  • pt  kaishubiano
  • ru  Кашубский язык
  • sw  Kashubian
  • tmh  Takaycubit
  • zh  卡苏比奥语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Polònia

Definition
La població eslava que es va instal·lar al nord de l'actual Polònia (segle VII) eren els pomeranis, que van donar nom a la regió (Pomerània). En no haver aconseguit formar una estructura política pròpia i haver estat dominats des de l'edat mitjana per polonesos i alemanys, van anar desapareixent com a poble diferenciat i, amb ells, el seu idioma.

D'aquesta llengua, en van restar solament dos enclavaments pròxims al mar Bàltic, un d'occidental i un d'oriental, que constituïen un territori discontinu en què es podien distingir tres dialectes: el septentrional, el central i el meridional. L'enclavament occidental, el més petit, on s'utilitzava un dels parlars septentrionals, anomenat eslovinç, va desaparèixer al començament del segle XX, quan ja només era format per dues petites poblacions de l'actual voivodat de Slupsk. L'enclavament oriental, en canvi, encara existeix avui i el conjunt de parlars que s'hi fa servir és el que s'anomena caixubi.

La posició social del caixubi davant del polonès és feble: els adults són bilingües i el jovent pràcticament no coneix l'idioma.
caka caka

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun

  • ca  caka
  • ca  asaka sin. compl.
  • ca  assaka sin. compl.
  • ca  batanga sin. compl.
  • de  Caka
  • de  Asaka sin. compl.
  • de  Batanga sin. compl.
  • en  Caka
  • en  Asaka sin. compl.
  • en  Assaka sin. compl.
  • en  Batanga sin. compl.
  • es  caka
  • es  asaka sin. compl.
  • es  assaka sin. compl.
  • es  batanga sin. compl.
  • eu  caka
  • eu  asaka sin. compl.
  • eu  assaka sin. compl.
  • eu  batanga sin. compl.
  • fr  caka
  • fr  asaka sin. compl.
  • fr  assaka sin. compl.
  • fr  batanga sin. compl.
  • gl  caka
  • gl  asaka sin. compl.
  • gl  assaka sin. compl.
  • gl  batanga sin. compl.
  • it  caka
  • it  asaka sin. compl.
  • it  assaka sin. compl.
  • it  batanga sin. compl.
  • nl  Caka
  • nl  Asaka sin. compl.
  • nl  Assaka sin. compl.
  • nl  Batanga sin. compl.
  • pt  caka
  • pt  asaka sin. compl.
  • pt  assaka sin. compl.
  • pt  batanga sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun

Definition
El caka és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, prop de la frontera nigeriana. La parlen dos grups, l'assaka (adzu balaka) i el batanga (adzu batanga), que presenten algunes diferències lingüístiques. La tradició històrica dels dos grups indica que els assakes van emigrar cap a la ubicació actual en època de la Primera Guerra Mundial. La proximitat lingüística actual sembla, doncs, fruit de la intensa relació establerta entre els dos grups.

El grup tivoide, al qual pertany el caka, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el caka formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el batanga, una llengua del Camerun parlada a la província del Sud.

Alguns parlants d'ipulo, una altra llengua tivoide, parlen caka com a segona llengua.
cakchiquel cakchiquel

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala

  • ca  kaqchikel
  • ca  cakchiquel sin. compl.
  • ca  kaqchiquel sin. compl.
  • ar  كاكتشيكيلية
  • cy  Kaqchikel
  • cy  Cakchiquel sin. compl.
  • cy  Kaqchiquel sin. compl.
  • de  Cakchikel
  • de  Cakchiquel sin. compl.
  • de  Kaqchikel sin. compl.
  • de  Kaqchiquel sin. compl.
  • en  Kaqchikel
  • en  Cakchiquel sin. compl.
  • en  Cakchiquiel sin. compl.
  • en  Kaqchiquel sin. compl.
  • es  kaqchikel
  • es  cakchiquel sin. compl.
  • es  kakchiquel sin. compl.
  • eu  kaqchikelera
  • eu  cakchiquel sin. compl.
  • eu  kaqchikel sin. compl.
  • eu  kaqchiquel sin. compl.
  • fr  cakchiquel
  • fr  kaqchikel sin. compl.
  • fr  kaqchiquel sin. compl.
  • gl  kaqchikel
  • gl  cakchiquel sin. compl.
  • gl  kaqchiquel sin. compl.
  • gn  kaqchikel
  • gn  cakchiquel sin. compl.
  • gn  kaqchiquel sin. compl.
  • it  kaqchikel
  • it  cakchiquel sin. compl.
  • it  kaqchiquel sin. compl.
  • ja  カクチケル
  • nl  Caqchiquel
  • nl  Kaqchiquel
  • pt  kaqchikel
  • pt  cakchiquel sin. compl.
  • pt  kaqchiquel sin. compl.
  • ru  Какчикель
  • zh  卡克奇克
  • zh  卡克奇克尔
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala

Definition
El kaqchikel té prop de mig milió de parlants, cosa que fa que sigui una de les llengües maies de Guatemala que més es parla. Malgrat això, la seva situació és més delicada que la d'altres llengües força més petites en nombre de parlants, ja que la població està molt bilingüitzada i als carrers dels pobles i de les ciutats kaqchikels se sent sovint l'espanyol.

Sembla que el kaqchikel té força variació interna. Algunes fonts hi distingeixen fins a deu variants dialectals.

Els Anales de los Cakchiqueles és una obra escrita en kaqchikel per Francisco Hernández Arana Xajilá l'any 1571 i completada pel seu net Francisco Rojas l'any 1604. Es tracta d'una mostra important de la cultura maia en què es narren episodis de la mitologia i de la història kaqchikels.

A Mèxic hi ha població kaqchikel, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
calamiano calamiano

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  kalamianon
  • ca  calamiano sin. compl.
  • ca  kalamian sin. compl.
  • ca  kalamian tagbanwa sin. compl.
  • ca  kalamianen sin. compl.
  • ca  karamiananen sin. compl.
  • ar  كالاميانونية
  • cy  Kalamianon
  • cy  Calamiano sin. compl.
  • cy  Kalamian sin. compl.
  • cy  Kalamian tagbanwa sin. compl.
  • cy  Kalamianen sin. compl.
  • cy  Karamiananen sin. compl.
  • de  Kalamianon
  • de  Calamiano sin. compl.
  • de  Kalamian sin. compl.
  • de  Kalamian Tagbanwa sin. compl.
  • de  Karamiananen sin. compl.
  • en  Kalamianon
  • en  Calamian Tagbanwa sin. compl.
  • en  Calamiano sin. compl.
  • en  Kalamian sin. compl.
  • en  Kalamianen sin. compl.
  • en  Karamiananen sin. compl.
  • es  calamiano
  • es  calamiano tagbanua sin. compl.
  • es  kalamian sin. compl.
  • es  kalamianen sin. compl.
  • es  kalamianon sin. compl.
  • es  karamiananen sin. compl.
  • eu  kalamianona
  • eu  calamiano sin. compl.
  • eu  kalamian sin. compl.
  • eu  kalamian tagbanwa sin. compl.
  • eu  kalamianen sin. compl.
  • eu  kalamianon sin. compl.
  • eu  karamiananen sin. compl.
  • fr  kalamien
  • fr  calamian sin. compl.
  • fr  calamiano sin. compl.
  • fr  kalamian sin. compl.
  • fr  kalamian tagbanwa sin. compl.
  • fr  kalamianen sin. compl.
  • fr  kalamianon sin. compl.
  • fr  karamiananen sin. compl.
  • gl  kalamianon
  • gl  calamiano sin. compl.
  • gl  kalamian sin. compl.
  • gl  kalamian tagbanwa sin. compl.
  • gl  kalamianen sin. compl.
  • gl  karamiananen sin. compl.
  • gn  kalamianon
  • gn  calamiano sin. compl.
  • gn  kalamian sin. compl.
  • gn  kalamian tagbanwa sin. compl.
  • gn  kalamianen sin. compl.
  • gn  karamiananen sin. compl.
  • it  kalamianon
  • it  calamiano sin. compl.
  • it  kalamian sin. compl.
  • it  kalamian tagbanwa sin. compl.
  • it  kalamianen sin. compl.
  • it  karamiananen sin. compl.
  • pt  kalamianon
  • pt  calamiano sin. compl.
  • pt  kalamian sin. compl.
  • pt  kalamian tagbanwa sin. compl.
  • pt  kalamianen sin. compl.
  • pt  karamiananen sin. compl.
  • zh  卡拉棉语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El kalamianon s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), parlants de kuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

El kalamianon està format per tres dialectes, els quals són parlats per diferents grups ètnics que habiten les illes Calamian: el binusuanganen (parlat pel grup busuanganen), el kinalamiananen o kinaramiananen (parlat pel grup kalamiananen o karamiananen) i el tinagbanwa (parlat pel grup tagbanwa).

Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que pot fer referència a un dialecte de la llengua kalamianon i també al nom d'una llengua del subgrup sud-palawan, parlada al centre i nord de l'illa de Palawan.
calchaquí calchaquí

Aïllada, Amèrica > Argentina

  • ca  kakan
  • ca  calchaquí sin. compl.
  • ca  catamarcana sin. compl.
  • ca  chaka sin. compl.
  • ca  diaguita sin. compl.
  • ca  kaká sin. compl.
  • cod  kakán
  • ar  الكاكانية
  • cy  Kakan
  • cy  Calchaquí sin. compl.
  • cy  Catamarcana sin. compl.
  • cy  Chaka sin. compl.
  • cy  Diaguita sin. compl.
  • cy  Kaká sin. compl.
  • de  Kakan
  • de  Calchaquí sin. compl.
  • de  Catamarcana sin. compl.
  • de  Chaka sin. compl.
  • de  Diaguita sin. compl.
  • de  Kaká sin. compl.
  • en  Cacan
  • en  Calchaquí sin. compl.
  • en  Chaka sin. compl.
  • en  Diaguita sin. compl.
  • en  Kaka sin. compl.
  • es  kakan
  • es  calchaquí sin. compl.
  • es  catamarcana sin. compl.
  • es  chaka sin. compl.
  • es  diaguita sin. compl.
  • es  kaká sin. compl.
  • es  kakan sin. compl.
  • eu  kakanera
  • eu  calchaqui sin. compl.
  • eu  catamarcana sin. compl.
  • eu  chaka sin. compl.
  • eu  diaguita sin. compl.
  • eu  kaka sin. compl.
  • fr  kakan
  • fr  calchaquí sin. compl.
  • fr  catamarcana sin. compl.
  • fr  chaka sin. compl.
  • fr  diaguita sin. compl.
  • fr  kaká sin. compl.
  • gn  kakan
  • gn  calchaquí sin. compl.
  • gn  chaka sin. compl.
  • gn  diaguita sin. compl.
  • gn  kaka sin. compl.
  • gn  katamarkana sin. compl.
  • it  kakan
  • it  calchaquí sin. compl.
  • it  catamarcana sin. compl.
  • it  chaka sin. compl.
  • it  diaguita sin. compl.
  • it  kaká sin. compl.
  • ja  カカン語
  • ja  カカ語 sin. compl.
  • ja  チャカ語 sin. compl.
  • ja  カルチャキ語 sin. compl.
  • ja  ディアギタ語 sin. compl.
  • ja  カタマルカナ語 sin. compl.
  • nl  Kakan
  • nl  Calchaquí sin. compl.
  • nl  Catamarcana sin. compl.
  • nl  Chaka sin. compl.
  • nl  Diaguita sin. compl.
  • nl  Kaká sin. compl.
  • pt  kakan
  • pt  calchaquí sin. compl.
  • pt  catamarcana sin. compl.
  • pt  chaka sin. compl.
  • pt  diaguita sin. compl.
  • pt  kaká sin. compl.
  • ru  Какан
  • ru  Кака sin. compl.
  • ru  Чака sin. compl.
  • ru  Диагита sin. compl.
  • ru  Кальчаки sin. compl.
  • ru  Катамаркана sin. compl.
  • zh  卡坎语
  • zh  卡喀、查卡、卡塔马卡语、迪亚吉纳、卡尔查基 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Argentina

Definition
Aquesta llengua es va extingir al final del segle XVII o començament del XVIII. El grup ètnic, format per unes 62.000 persones, parla actualment espanyol.

El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de l'Argentina i Xile prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakan. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.

No ens han arribat dades sobre el kakan, que només coneixem parcialment a través de la toponímia i l'onomàstica. Tampoc no s'ha pogut incloure dins de cap família lingüística i es considera, per tant, aïllada. Ens consta l'existència d'obres que descrivien aquesta llengua, però s'han perdut.

Les poques dades disponibles permeten distingir tres àrees dialectals de la llengua kakan: kakan del nord, parlat als Valles Calchaquíes, Santa María i oest de l'actual província de Tucumán; kakan del sud, parlat a la província de Catamarca, al nord de La Rioja i part de Santiago del Estero, i capayán, parlat a l'oest i al sud de la Rioja i al nord de la província de San Juan.