Back to top
nez percé nez percé

Sahaptiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  nez percé
  • ca  chopunnish sin. compl.
  • ca  numipu sin. compl.
  • cod  nimi'ipuu
  • cod  nimip
  • cy  Nez percé
  • cy  Nimi'ipuu sin. compl.
  • cy  Nimipu sin. compl.
  • de  Nez Percé
  • de  Chopunnish sin. compl.
  • de  Numipu sin. compl.
  • en  Nez Perce
  • en  Chopunnish sin. compl.
  • en  Numipu sin. compl.
  • es  nez percé
  • es  chopunnish sin. compl.
  • es  numipu sin. compl.
  • eu  nez perceera
  • eu  chopunnish sin. compl.
  • eu  nez percé sin. compl.
  • eu  nez perceera sin. compl.
  • eu  numipu sin. compl.
  • fr  nez-percé
  • fr  chopunnish sin. compl.
  • fr  numipu sin. compl.
  • gl  nez percé
  • gl  chopunnish sin. compl.
  • gl  numipu sin. compl.
  • gn  nes perse
  • gn  chopunnish sin. compl.
  • gn  numipu sin. compl.
  • it  nez percé
  • it  chopunnish sin. compl.
  • it  numipu sin. compl.
  • pt  nez percé
  • pt  chopunnish sin. compl.
  • pt  numipu sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Sahaptiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
El nez percé i el sahaptin, dues llengües força properes, formen la família lingüística sahaptiana. Aquesta petita família s'ha inclòs en una proposta hipotètica de família més àmplia, la penútia.

A l'època del contacte, els nez percés ocupaven l'àrea compresa entre les muntanyes Bitterroot, a l'est, i les muntanyes Blue, a l'oest, on actualment limiten el estats de Washington, Oregon i Idaho.

La denominació nez percé 'nas foradat' s'atribueix als canadencs francòfons i respondria als ornaments de closca que duien els membres d'aquest grup ètnic. Segons altres fonts, es basaria en un error d'interpretació, ja que l'ornamentació nasal no era una pràctica comuna entre els nez percés. La denominació pròpia d'aquesta comunitat és nimi'ipuu o nimipu, que significa 'gent real' o 'nosaltres, la gent'.

Aquesta llengua consta de dues variants dialectals: la de l'est o riu amunt i la de l'oest o riu avall, dividides pel riu Snake. Sembla, però, que a causa de la recol·locació de la comunitat en reserves fa més d'un segle i dels casaments entre parlants de variants diferents, la variació dialectal és actualment mínima o inexistent.
Al segle XIX, molts cayuses (un grup veí) van buscar protecció entre els nez percés i en van adoptar la llengua, de manera que la llengua cayuse es va extingir.

La llengua nez percé es troba seriosament amenaçada, ja que tan sols en queden un màxim de 60 parlants. Els darrers anys s'han projectat diverses iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
ng'omvia ng'omvia

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  kwadza
  • ca  kw'adza sin. compl.
  • ca  ng'omvia sin. compl.
  • ca  qwadza sin. compl.
  • ar  كواجا
  • cy  Kwadza
  • cy  Kw'adza sin. compl.
  • cy  Ng'omvia sin. compl.
  • cy  Qwadza sin. compl.
  • de  Kwadza
  • de  Kw'adza sin. compl.
  • de  Ng'omvia sin. compl.
  • de  Qwadza sin. compl.
  • en  Kwadza
  • en  Kw'adza sin. compl.
  • en  Ng'omvia sin. compl.
  • en  Qwadza sin. compl.
  • es  kuacha
  • es  kw'adza sin. compl.
  • es  kwadza sin. compl.
  • es  ng'omvia sin. compl.
  • es  qwadza sin. compl.
  • eu  kwadzera
  • eu  kw'adza sin. compl.
  • eu  kwadza sin. compl.
  • eu  ng'omvia sin. compl.
  • eu  qwadza sin. compl.
  • fr  kwadza
  • fr  kw'adza sin. compl.
  • fr  ng'omvia sin. compl.
  • fr  qwadza sin. compl.
  • gl  kwadza
  • gl  kw'adza sin. compl.
  • gl  ng'omvia sin. compl.
  • gl  qwadza sin. compl.
  • gn  kwadsa
  • gn  kw'adza sin. compl.
  • gn  ng'omvia sin. compl.
  • gn  qwadza sin. compl.
  • it  kwadza
  • it  kw'adza sin. compl.
  • it  ng'omvia sin. compl.
  • it  qwadza sin. compl.
  • pt  kwadza
  • pt  kw'adza sin. compl.
  • pt  ng'omvia sin. compl.
  • pt  qwadza sin. compl.
  • tmh  Takwadzat
  • tmh  Kw'adza sin. compl.
  • tmh  ng'omvia sin. compl.
  • tmh  qwadza sin. compl.
  • zh  科瓦扎语

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de les comunitats veïnes. Els kwadza han tingut una forta influència del grup etnolingüístic gogo, la llengua dels quals (gogo o kigogo) ha arribat a substituir el kwadza.

El kwdaza és una llengua cuixítica que està extingida o pràcticament extingida, ja que sembla que a la dècada del 1970 hi havia cinc persones que la parlaven. Segons alguns autors, actualment no hi ha parlants del kwdaza. Altres autors, en canvi, diuen que hi pot haver alguns individus amb algun coneixement d'aquesta llengua.
ng'uki ng'uki

Khoisan > !Ui-taa > !Ui, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  n|u
  • ca  ‡khomani sin. compl.
  • ca  n||ng!ui sin. compl.
  • ca  ng'uki sin. compl.
  • ca  nghuki sin. compl.
  • cod  ‡Khomani
  • cod  n||ng!u
  • cod  n|u
  • cod  ng'uki
  • cod  nghuki
  • ar  نو
  • cy  N|u
  • cy  ‡khomani sin. compl.
  • cy  N||ng!ui sin. compl.
  • cy  Ng'uki sin. compl.
  • cy  Nghuki sin. compl.
  • de  N|u
  • de  ‡khomani sin. compl.
  • de  N||ng!ui sin. compl.
  • de  Ng'uki sin. compl.
  • de  Nghuki sin. compl.
  • en  N|u
  • en  ‡khomani sin. compl.
  • en  N||ng!ui sin. compl.
  • en  Ng'uki sin. compl.
  • en  Nghuki sin. compl.
  • es  n|u
  • es  ‡khomani sin. compl.
  • es  n||ng!ui sin. compl.
  • es  ng'uki sin. compl.
  • es  nghuki sin. compl.
  • eu  n|u
  • eu  ‡khomani sin. compl.
  • eu  n||ng!ui sin. compl.
  • eu  ng'uki sin. compl.
  • eu  nghuki sin. compl.
  • fr  ‡Khomani
  • fr  n||ng!ui sin. compl.
  • fr  n|u sin. compl.
  • fr  ng'uki sin. compl.
  • fr  nghuki sin. compl.
  • gl  n|u
  • gl  ‡khomani sin. compl.
  • gl  n||ng!ui sin. compl.
  • gl  ng'uki sin. compl.
  • gl  nghuki sin. compl.
  • gn  n|u
  • gn  ‡khomani sin. compl.
  • gn  n||ng!ui sin. compl.
  • gn  ng'uki sin. compl.
  • gn  nghuki sin. compl.
  • it  n|u
  • it  khomani sin. compl.
  • it  n||ng!ui sin. compl.
  • it  ng'uki sin. compl.
  • it  nghuki sin. compl.
  • pt  n|u
  • pt  ‡khomani sin. compl.
  • pt  n||ng!ui sin. compl.
  • pt  ng'uki sin. compl.
  • pt  nghuki sin. compl.
  • tmh  N|u
  • tmh  ‡khomani sin. compl.
  • tmh  n||ng!ui sin. compl.
  • tmh  nγuki sin. compl.
  • tmh  ng'uki sin. compl.
  • zh  恩卢语

Khoisan > !Ui-taa > !Ui, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El n|u s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.

En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també n'hi ha al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

A la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, les quals inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam) el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab). Actualment la majoria dels n|u parlen khoekhoegowap i/o afrikaans com a primera llengua.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.

L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
ng'were ng'were

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  kerewe
  • ca  ekikerebe sin. compl.
  • ca  kakwere sin. compl.
  • ca  kerebe sin. compl.
  • ca  kwele sin. compl.
  • ca  ng'were sin. compl.
  • ar  كيريوي
  • cy  Kerewe
  • cy  Ekikerebe sin. compl.
  • cy  Kakwere sin. compl.
  • cy  Kerebe sin. compl.
  • cy  Kwele sin. compl.
  • cy  Ng'were sin. compl.
  • de  Kerewe
  • de  Ekikerebe sin. compl.
  • de  Kakwere sin. compl.
  • de  Kerebe sin. compl.
  • de  Kwele sin. compl.
  • de  Ng'were sin. compl.
  • en  Kerewe
  • en  Ekikerebe sin. compl.
  • en  Kerebe sin. compl.
  • en  Kikerebe sin. compl.
  • en  Kikerewe sin. compl.
  • es  kerebe
  • es  ekikerebe sin. compl.
  • es  kakwere sin. compl.
  • es  kerewe sin. compl.
  • es  kwele sin. compl.
  • es  ng'were sin. compl.
  • eu  kerewe
  • eu  ekikerebe sin. compl.
  • eu  kakwere sin. compl.
  • eu  kerebe sin. compl.
  • eu  kwele sin. compl.
  • eu  ng'were sin. compl.
  • fr  kerewé
  • fr  ekikerebé sin. compl.
  • fr  kakweré sin. compl.
  • fr  kerebé sin. compl.
  • fr  kwelé sin. compl.
  • fr  ng'weré sin. compl.
  • gl  kerewe
  • gl  ekikerebe sin. compl.
  • gl  kakwere sin. compl.
  • gl  kerebe sin. compl.
  • gl  kwele sin. compl.
  • gl  ng'were sin. compl.
  • gn  kereve
  • gn  ekikerebe sin. compl.
  • gn  kakwere sin. compl.
  • gn  kerebe sin. compl.
  • gn  kwele sin. compl.
  • gn  ng'were sin. compl.
  • it  kerewe
  • it  ekikerebe sin. compl.
  • it  kakwere sin. compl.
  • it  kerebe sin. compl.
  • it  kwele sin. compl.
  • it  ng'were sin. compl.
  • pt  kerewe
  • pt  ekikerebe sin. compl.
  • pt  kakwere sin. compl.
  • pt  kerebe sin. compl.
  • pt  kwele sin. compl.
  • pt  ng'were sin. compl.
  • tmh  Takiriwit
  • tmh  Ekikerebe sin. compl.
  • tmh  kakwere sin. compl.
  • tmh  kerebe sin. compl.
  • tmh  kwele sin. compl.
  • tmh  ng'were sin. compl.
  • zh  科勒维语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
Els kerewes són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Són propers als sukumes, culturalment i lingüísticament. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels kerewes, que han rebut una forta influència dels jites.

Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ng'were ng'were

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  kwere
  • ca  kakwere sin. compl.
  • ca  kikwere sin. compl.
  • ca  kinghwele sin. compl.
  • ca  kwele sin. compl.
  • ca  ng'were sin. compl.
  • ca  ngh'wele sin. compl.
  • ca  ngwele sin. compl.
  • ca  nhwele sin. compl.
  • ca  tsinghwele sin. compl.
  • de  Kwere
  • de  Kakwere sin. compl.
  • de  Kikwere sin. compl.
  • de  Kinghwele sin. compl.
  • de  Kwele sin. compl.
  • en  Kwere
  • en  Kakwere sin. compl.
  • en  kikwere sin. compl.
  • en  Kinghwele sin. compl.
  • en  Kwele sin. compl.
  • en  Ng'wele sin. compl.
  • en  Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
  • es  kwere
  • es  kakwere sin. compl.
  • es  kikwere sin. compl.
  • es  kinghwele sin. compl.
  • es  kwele sin. compl.
  • es  ng'wele sin. compl.
  • es  ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
  • eu  kwere
  • eu  kakwere sin. compl.
  • eu  kikwere sin. compl.
  • eu  kinghwele sin. compl.
  • eu  kwele sin. compl.
  • eu  ng'wele sin. compl.
  • eu  ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
  • fr  ikwere
  • fr  kakwere sin. compl.
  • fr  kikwere sin. compl.
  • fr  kwele sin. compl.
  • fr  kwere sin. compl.
  • gl  kwere
  • gl  kakwere sin. compl.
  • gl  kikwere sin. compl.
  • gl  kinghwele sin. compl.
  • gl  kwele sin. compl.
  • gl  ng'wele sin. compl.
  • gl  ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
  • it  kwere
  • it  kakwere sin. compl.
  • it  kikwere sin. compl.
  • it  kinghwele sin. compl.
  • it  kwele sin. compl.
  • it  ng'wele sin. compl.
  • it  ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
  • nl  Kwere
  • nl  Ikwere sin. compl.
  • nl  Kakwere sin. compl.
  • nl  Kikwere sin. compl.
  • nl  Kwele sin. compl.
  • pt  kwere
  • pt  kakwere sin. compl.
  • pt  kikwere sin. compl.
  • pt  kinghwele sin. compl.
  • pt  kwele sin. compl.
  • pt  ng'wele sin. compl.
  • pt  ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.

Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.

Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.

El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
nga nga

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

  • ca  ngamambu
  • ca  bafuchu sin. compl.
  • ca  banja sin. compl.
  • ca  mbu sin. compl.
  • ca  mungyen sin. compl.
  • ca  nga sin. compl.
  • ca  ngamambo sin. compl.
  • ca  ngembo sin. compl.
  • de  Ngamambu
  • de  Bafuchu sin. compl.
  • de  Banja sin. compl.
  • de  Nga sin. compl.
  • de  Ngembo sin. compl.
  • en  Ngamambu
  • en  Bafuchu sin. compl.
  • en  Banja sin. compl.
  • en  Mbu sin. compl.
  • en  Mungyen sin. compl.
  • en  Nga/Ngembo sin. compl.
  • en  Ngamambo sin. compl.
  • es  ngamambu
  • es  bafuchu sin. compl.
  • es  banja sin. compl.
  • es  mbu sin. compl.
  • es  mungyen sin. compl.
  • es  nga/Ngembo sin. compl.
  • es  ngamambo sin. compl.
  • eu  ngamambu
  • eu  bafuchu sin. compl.
  • eu  banja sin. compl.
  • eu  mbu sin. compl.
  • eu  mungyen sin. compl.
  • eu  nga/Ngembo sin. compl.
  • eu  ngamambo sin. compl.
  • fr  ngamambo
  • fr  bafuchu sin. compl.
  • fr  banja sin. compl.
  • fr  nga sin. compl.
  • fr  ngembo sin. compl.
  • gl  ngamambu
  • gl  bafuchu sin. compl.
  • gl  banja sin. compl.
  • gl  mbu sin. compl.
  • gl  mungyen sin. compl.
  • gl  nga/Ngembo sin. compl.
  • gl  ngamambo sin. compl.
  • it  ngamambu
  • it  bafuchu sin. compl.
  • it  banja sin. compl.
  • it  mbu sin. compl.
  • it  mungyen sin. compl.
  • it  nga/Ngembo sin. compl.
  • it  ngamambo sin. compl.
  • nl  Ngamambu
  • nl  Bafuchu sin. compl.
  • nl  Banja sin. compl.
  • nl  Nga sin. compl.
  • nl  Ngembo sin. compl.
  • pt  ngamambu
  • pt  bafuchu sin. compl.
  • pt  banja sin. compl.
  • pt  mbu sin. compl.
  • pt  mungyen sin. compl.
  • pt  nga/Ngembo sin. compl.
  • pt  ngamambo sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definition
El ngamambu és una llengua del grup momo parlada al nord-oest del Camerun, a la zona de Nja i Bafuchu, als pobles de Meforbe, Mbei, Mbu (Bafuchu) i Baba II. La denominació de la llengua varia una mica a cadascun d'aquests pobles: ngamambo a Meforbe, ngamambei a Mbei i ngamambu a Mbu. També hi ha població ngamambu al districte de Ngembo/Ngembu de Mbengwi i al districte de Ngemuwah Banja de Batibo.

Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.

El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
nga'ka nga'ka

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

  • ca  mungaka
  • ca  bali sin. compl.
  • ca  munga'ka sin. compl.
  • ca  nga'ka sin. compl.
  • ca  ngaaka sin. compl.
  • de  Mungaka
  • de  Bali sin. compl.
  • de  Munga'ka sin. compl.
  • de  Nga'ka sin. compl.
  • de  Ngaaka sin. compl.
  • en  Mungaka
  • en  Bali sin. compl.
  • en  Munga'ka sin. compl.
  • en  Nga'ka sin. compl.
  • en  Ngaaka sin. compl.
  • es  mungaka
  • es  bali sin. compl.
  • es  munga'ka sin. compl.
  • es  nga'ka sin. compl.
  • es  ngaaka sin. compl.
  • eu  mungaka
  • eu  bali sin. compl.
  • eu  munga'ka sin. compl.
  • eu  nga'ka sin. compl.
  • eu  ngaaka sin. compl.
  • fr  mungaka
  • fr  bali sin. compl.
  • fr  mga'ka sin. compl.
  • fr  munga'ka sin. compl.
  • fr  ngaaka sin. compl.
  • gl  mungaka
  • gl  bali sin. compl.
  • gl  munga'ka sin. compl.
  • gl  nga'ka sin. compl.
  • gl  ngaaka sin. compl.
  • it  mungaka
  • it  bali sin. compl.
  • it  munga'ka sin. compl.
  • it  nga'ka sin. compl.
  • it  ngaaka sin. compl.
  • nl  Mungaka
  • nl  Bali sin. compl.
  • nl  Mga'ka sin. compl.
  • nl  Munga'ka sin. compl.
  • nl  Ngaaka sin. compl.
  • pt  mungaka
  • pt  bali sin. compl.
  • pt  munga'ka sin. compl.
  • pt  nga'ka sin. compl.
  • pt  ngaaka sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definition
El mungaka (o bali) és parlat pel poble bali, que té el seu origen a Chamba (a la zona del riu Faro, a la frontera entre Nigèria i el Camerun) i es va establir a la plana de Benue al segle XVII.

Al començament del segle XX, va arribar al Camerun un grup de missioners procedents de Suïssa i del sud d'Alemanya, els quals van adoptar el mungaka com a llengua de comunicació. Aquest fet va afavorir que el mungaka esdevingués llengua franca a bona part de la zona del nord-oest.
ngaaka ngaaka

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

  • ca  mungaka
  • ca  bali sin. compl.
  • ca  munga'ka sin. compl.
  • ca  nga'ka sin. compl.
  • ca  ngaaka sin. compl.
  • de  Mungaka
  • de  Bali sin. compl.
  • de  Munga'ka sin. compl.
  • de  Nga'ka sin. compl.
  • de  Ngaaka sin. compl.
  • en  Mungaka
  • en  Bali sin. compl.
  • en  Munga'ka sin. compl.
  • en  Nga'ka sin. compl.
  • en  Ngaaka sin. compl.
  • es  mungaka
  • es  bali sin. compl.
  • es  munga'ka sin. compl.
  • es  nga'ka sin. compl.
  • es  ngaaka sin. compl.
  • eu  mungaka
  • eu  bali sin. compl.
  • eu  munga'ka sin. compl.
  • eu  nga'ka sin. compl.
  • eu  ngaaka sin. compl.
  • fr  mungaka
  • fr  bali sin. compl.
  • fr  mga'ka sin. compl.
  • fr  munga'ka sin. compl.
  • fr  ngaaka sin. compl.
  • gl  mungaka
  • gl  bali sin. compl.
  • gl  munga'ka sin. compl.
  • gl  nga'ka sin. compl.
  • gl  ngaaka sin. compl.
  • it  mungaka
  • it  bali sin. compl.
  • it  munga'ka sin. compl.
  • it  nga'ka sin. compl.
  • it  ngaaka sin. compl.
  • nl  Mungaka
  • nl  Bali sin. compl.
  • nl  Mga'ka sin. compl.
  • nl  Munga'ka sin. compl.
  • nl  Ngaaka sin. compl.
  • pt  mungaka
  • pt  bali sin. compl.
  • pt  munga'ka sin. compl.
  • pt  nga'ka sin. compl.
  • pt  ngaaka sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definition
El mungaka (o bali) és parlat pel poble bali, que té el seu origen a Chamba (a la zona del riu Faro, a la frontera entre Nigèria i el Camerun) i es va establir a la plana de Benue al segle XVII.

Al començament del segle XX, va arribar al Camerun un grup de missioners procedents de Suïssa i del sud d'Alemanya, els quals van adoptar el mungaka com a llengua de comunicació. Aquest fet va afavorir que el mungaka esdevingués llengua franca a bona part de la zona del nord-oest.
ngabere ngabere

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

  • ca  guaymí
  • ca  chiriquí sin. compl.
  • ca  movere sin. compl.
  • ca  ngabere sin. compl.
  • ca  ngöbe sin. compl.
  • ca  valiente sin. compl.
  • cod  ngobere
  • ar  غوايمي
  • cy  Guaymí
  • cy  Chiriquí sin. compl.
  • cy  Movere sin. compl.
  • cy  Ngabere sin. compl.
  • cy  Ngöbe sin. compl.
  • cy  Valiente sin. compl.
  • de  Guaymí
  • de  Chiriquí sin. compl.
  • de  Movere sin. compl.
  • de  Ngabere sin. compl.
  • de  Ngöbe sin. compl.
  • de  Ngobe-Bugle sin. compl.
  • de  Valiente sin. compl.
  • en  Guaymí
  • en  Chiriqui sin. compl.
  • en  Movere sin. compl.
  • en  Ngäbere sin. compl.
  • en  Ngobere sin. compl.
  • en  Valiente sin. compl.
  • es  guaimí
  • eu  guaymiera
  • eu  chiriqui sin. compl.
  • eu  movere sin. compl.
  • eu  ngabere sin. compl.
  • eu  ngobe sin. compl.
  • eu  ngoberera sin. compl.
  • eu  valiente sin. compl.
  • fr  guaimi
  • fr  chiriquí sin. compl.
  • fr  movere sin. compl.
  • fr  ngabere sin. compl.
  • fr  ngöbe sin. compl.
  • fr  valiente sin. compl.
  • gn  guaimi
  • gn  chiriquí sin. compl.
  • gn  movere sin. compl.
  • gn  ngabere sin. compl.
  • gn  ngöbe sin. compl.
  • gn  valiente sin. compl.
  • it  guaymí
  • it  chiriquí sin. compl.
  • it  movere sin. compl.
  • it  ngabere sin. compl.
  • it  ngöbe sin. compl.
  • it  valiente sin. compl.
  • ja  グアイミ語
  • ja  チリキ語 sin. compl.
  • ja  モベレ語 sin. compl.
  • ja  ンゴベ語 sin. compl.
  • ja  ンガベレ語 sin. compl.
  • ja  バリエンテ語 sin. compl.
  • nl  Guaymí
  • nl  Chiriquí sin. compl.
  • nl  Movere sin. compl.
  • nl  Ngabere sin. compl.
  • nl  Ngöbe sin. compl.
  • nl  Valiente sin. compl.
  • pt  guaymí
  • pt  chiriquí sin. compl.
  • pt  movere sin. compl.
  • pt  ngabere sin. compl.
  • pt  ngöbe sin. compl.
  • pt  valiente sin. compl.
  • ru  Гуайми
  • ru  Чирики sin. compl.
  • ru  Мовере sin. compl.
  • ru  Нгебере sin. compl.
  • ru  Нгобере sin. compl.
  • ru  Валиенте sin. compl.
  • zh  瓜伊米语
  • zh  奇利基语、恩格贝热语、恩格贝语、莫维热语、瓦连特语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

Definition
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.

La llengua guaymí està formada per quatre variants dialectals: Tolé, San Lorenzo i Cricamola, d'una banda, i valiente, la variant més diferenciada, de l'altra. La comprensió entre totes les variants, malgrat tot, és molt elevada.
ngamambo ngamambo

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

  • ca  ngamambu
  • ca  bafuchu sin. compl.
  • ca  banja sin. compl.
  • ca  mbu sin. compl.
  • ca  mungyen sin. compl.
  • ca  nga sin. compl.
  • ca  ngamambo sin. compl.
  • ca  ngembo sin. compl.
  • de  Ngamambu
  • de  Bafuchu sin. compl.
  • de  Banja sin. compl.
  • de  Nga sin. compl.
  • de  Ngembo sin. compl.
  • en  Ngamambu
  • en  Bafuchu sin. compl.
  • en  Banja sin. compl.
  • en  Mbu sin. compl.
  • en  Mungyen sin. compl.
  • en  Nga/Ngembo sin. compl.
  • en  Ngamambo sin. compl.
  • es  ngamambu
  • es  bafuchu sin. compl.
  • es  banja sin. compl.
  • es  mbu sin. compl.
  • es  mungyen sin. compl.
  • es  nga/Ngembo sin. compl.
  • es  ngamambo sin. compl.
  • eu  ngamambu
  • eu  bafuchu sin. compl.
  • eu  banja sin. compl.
  • eu  mbu sin. compl.
  • eu  mungyen sin. compl.
  • eu  nga/Ngembo sin. compl.
  • eu  ngamambo sin. compl.
  • fr  ngamambo
  • fr  bafuchu sin. compl.
  • fr  banja sin. compl.
  • fr  nga sin. compl.
  • fr  ngembo sin. compl.
  • gl  ngamambu
  • gl  bafuchu sin. compl.
  • gl  banja sin. compl.
  • gl  mbu sin. compl.
  • gl  mungyen sin. compl.
  • gl  nga/Ngembo sin. compl.
  • gl  ngamambo sin. compl.
  • it  ngamambu
  • it  bafuchu sin. compl.
  • it  banja sin. compl.
  • it  mbu sin. compl.
  • it  mungyen sin. compl.
  • it  nga/Ngembo sin. compl.
  • it  ngamambo sin. compl.
  • nl  Ngamambu
  • nl  Bafuchu sin. compl.
  • nl  Banja sin. compl.
  • nl  Nga sin. compl.
  • nl  Ngembo sin. compl.
  • pt  ngamambu
  • pt  bafuchu sin. compl.
  • pt  banja sin. compl.
  • pt  mbu sin. compl.
  • pt  mungyen sin. compl.
  • pt  nga/Ngembo sin. compl.
  • pt  ngamambo sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definition
El ngamambu és una llengua del grup momo parlada al nord-oest del Camerun, a la zona de Nja i Bafuchu, als pobles de Meforbe, Mbei, Mbu (Bafuchu) i Baba II. La denominació de la llengua varia una mica a cadascun d'aquests pobles: ngamambo a Meforbe, ngamambei a Mbei i ngamambu a Mbu. També hi ha població ngamambu al districte de Ngembo/Ngembu de Mbengwi i al districte de Ngemuwah Banja de Batibo.

Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.

El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.