Back to top
xhosa xhosa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xhosa
  • ca  cauzuh sin. compl.
  • ca  isixhosa sin. compl.
  • ca  koosa sin. compl.
  • ca  xosa sin. compl.
  • ar  خوسا
  • cy  Xhosa
  • cy  Cauzuh sin. compl.
  • cy  Isixhosa sin. compl.
  • cy  Koosa sin. compl.
  • cy  Xosa sin. compl.
  • de  Xhosa
  • de  Cauzuh sin. compl.
  • de  Isixhosa sin. compl.
  • de  Koosa sin. compl.
  • de  Xosa sin. compl.
  • en  Xhosa
  • en  Cauzuh sin. compl.
  • en  Isixhosa sin. compl.
  • en  Koosa sin. compl.
  • en  Xosa sin. compl.
  • es  josa
  • es  cauzuh sin. compl.
  • es  isixhosa sin. compl.
  • es  koosa sin. compl.
  • es  xosa sin. compl.
  • eu  xhosera
  • eu  cauzuh sin. compl.
  • eu  isixhosa sin. compl.
  • eu  koosa sin. compl.
  • eu  xhosa sin. compl.
  • eu  xhosera sin. compl.
  • eu  xosa sin. compl.
  • fr  xhosa
  • fr  cauzuh sin. compl.
  • fr  isixhosa sin. compl.
  • fr  koosa sin. compl.
  • fr  xosa sin. compl.
  • gl  xosa
  • gl  cauzuh sin. compl.
  • gl  isixosa sin. compl.
  • gl  koosa sin. compl.
  • gl  xosa sin. compl.
  • gn  xhosa
  • gn  isixhosa sin. compl.
  • gn  kausuh sin. compl.
  • gn  koosa sin. compl.
  • gn  xosa sin. compl.
  • it  xhosa
  • it  cauzuh sin. compl.
  • it  isixhosa sin. compl.
  • it  koosa sin. compl.
  • it  xosa sin. compl.
  • pt  xhosa
  • pt  cauzuh sin. compl.
  • pt  isixhosa sin. compl.
  • pt  koosa sin. compl.
  • pt  xosa sin. compl.
  • tmh  Xhosa
  • tmh  cauzuh sin. compl.
  • tmh  Isixhosa sin. compl.
  • tmh  koosa sin. compl.
  • tmh  xosa sin. compl.
  • zh  科萨语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El grup ètnic xhosa és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (16,5 % de la població total), juntament amb els zulús (23 %), els pedis o sothos del nord (9,4 %) i els sothos del sud (7,7%).

Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat. El xhosa és lingüísticament proper al swati i el ndebele, amb els quals hi pot haver intercomprensió.

Podem distingir diversos dialectes del xhosa: el mpondo (primera llengua de Nelson Mandela, president de Sud-àfrica entre els anys 1994 i 1999), el thembu, el bomvana, el mpondimise, el rharhabe, el gcaleka, el xesibe, el bhaca, el cele, el hlubi, el ntlangwini, el ngqika i el mfengu.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
xiang xiang

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

  • ca  xiang
  • ca  geolecte xiang sin. compl.
  • cod  Xiāngyŭ

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

Definition
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El geolecte xiang és, com el geolecte gan, un grup dialectal de transició perquè és contingu a zones on es parla el geolecte del nord. El nom procedeix del riu que recorre part del territori on es parla, a la província de Hunan. El dialecte de referència és el de Changsha.

El geolecte xiang se sol dividir entre nou xiang, molt sensible a la influència del geolecte del nord, parlat al nord-oest i a les ciutats grans de la província de Hunan, i vell xiang, més conservador, parlat a les zones rurals i muntanyoses.
xinès estàndard xinès estàndard

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Singapur, Àsia > Xina

  • ca  xinès estàndard
  • ca  mandarí sin. compl.
  • cod  Guóyŭ
  • cod  Pǔtōnghuà
  • de  Hochchinesisch
  • de  Putonghua
  • de  Standardchinesisch
  • en  Putonghua
  • en  standard Chinese
  • es  chino estándar
  • fr  mandarin standard
  • gl  mandarín estándar
  • gl  mandarín padrón
  • it  cinese standard
  • it  mandarino standard
  • nl  Standaardmandarijn
  • pt  mandarim padrão
  • zh  普通话
  • scr  Caràcters xinesos o hanzi
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema xinès

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Singapur, Àsia > Xina

Definition
Llengua comuna oficial de la Xina, Taiwan i Singapur, basada en el geolecte del nord pel que fa al lèxic i la sintaxi i a la variant de Beijing pel que fa a la pronúncia.

El xinès estàndard és la llengua més parlada del món a causa de l'elevada població de la Xina, de la diàspora xinesa a l'estranger, dels intercanvis comercials amb la Xina i d'un interès creixent per aquesta llengua i per les cultures xineses.
xipaia xipaia

Tupí > Juruna, Amèrica > Brasil

  • ca  xipaia
  • ca  chipaya sin. compl.
  • ca  shipaja sin. compl.
  • ca  xipaya sin. compl.
  • ar  شيبايا
  • cy  Xipaia
  • cy  Chipaya sin. compl.
  • cy  Shipaja sin. compl.
  • cy  Xipaya sin. compl.
  • de  Xipaya
  • de  Chipaya sin. compl.
  • de  Shipaja sin. compl.
  • en  Xipaya
  • en  Shipaja sin. compl.
  • en  Shipaya sin. compl.
  • en  Xipaia sin. compl.
  • es  chipaya
  • es  shipaja sin. compl.
  • es  xipaia sin. compl.
  • es  xipaya sin. compl.
  • eu  chipayera
  • eu  chipaya sin. compl.
  • eu  shipaja sin. compl.
  • eu  xipaia sin. compl.
  • eu  xipaya sin. compl.
  • fr  xipaya
  • fr  shipaja sin. compl.
  • fr  shipaya sin. compl.
  • fr  xipaia sin. compl.
  • gl  xipaia
  • gl  chipaya sin. compl.
  • gl  shipaja sin. compl.
  • gl  xipaya sin. compl.
  • it  xipaya
  • it  chipaya sin. compl.
  • it  shipaja sin. compl.
  • it  xipaia sin. compl.
  • ja  シパイア語
  • nl  Xipaia
  • nl  Chipaya sin. compl.
  • nl  Shipaja sin. compl.
  • nl  Xipaya sin. compl.
  • pt  xipaia
  • pt  chipaya sin. compl.
  • pt  shipaja sin. compl.
  • pt  xipaya sin. compl.
  • ru  Шипая
  • ru  Шипайя sin. compl.
  • ru  Чипайя sin. compl.
  • zh  希帕亚语
  • scr  Alfabet llatí

Tupí > Juruna, Amèrica > Brasil

Definition
Els xipaies van ser perseguits i esclavitzats pels colonitzadors des del segle XVII. Van ser instal·lats en una missió prop d'on posteriorment es va fundar la ciutat d'Altamira. Actualment viuen en aquesta ciutat i en pobles de la zona, i reivindiquen els seus drets territorials i de ciutadania. La denominació xipaia està relacionada amb un tipus de bambú que utlitzaven per fer fletxes.

Segons alguns autors, el xipaia i el juruna són molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de dos grups diferents.

La major part de la comunitat parla actualment portuguès; tan sols algunes persones grans coneixen el xipaia, pràcticament extingit. Molts tenen també algun coneixement de kayapó (llengua de la família je), arran de contactes amb aquest grup veí. Els kuruaies viuen amb els xipaies.

No s'ha de confondre el xipaia amb l'uru-chipaya bolivià (família aïllada).
xipaya xipaya

Tupí > Juruna, Amèrica > Brasil

  • ca  xipaia
  • ca  chipaya sin. compl.
  • ca  shipaja sin. compl.
  • ca  xipaya sin. compl.
  • ar  شيبايا
  • cy  Xipaia
  • cy  Chipaya sin. compl.
  • cy  Shipaja sin. compl.
  • cy  Xipaya sin. compl.
  • de  Xipaya
  • de  Chipaya sin. compl.
  • de  Shipaja sin. compl.
  • en  Xipaya
  • en  Shipaja sin. compl.
  • en  Shipaya sin. compl.
  • en  Xipaia sin. compl.
  • es  chipaya
  • es  shipaja sin. compl.
  • es  xipaia sin. compl.
  • es  xipaya sin. compl.
  • eu  chipayera
  • eu  chipaya sin. compl.
  • eu  shipaja sin. compl.
  • eu  xipaia sin. compl.
  • eu  xipaya sin. compl.
  • fr  xipaya
  • fr  shipaja sin. compl.
  • fr  shipaya sin. compl.
  • fr  xipaia sin. compl.
  • gl  xipaia
  • gl  chipaya sin. compl.
  • gl  shipaja sin. compl.
  • gl  xipaya sin. compl.
  • it  xipaya
  • it  chipaya sin. compl.
  • it  shipaja sin. compl.
  • it  xipaia sin. compl.
  • ja  シパイア語
  • nl  Xipaia
  • nl  Chipaya sin. compl.
  • nl  Shipaja sin. compl.
  • nl  Xipaya sin. compl.
  • pt  xipaia
  • pt  chipaya sin. compl.
  • pt  shipaja sin. compl.
  • pt  xipaya sin. compl.
  • ru  Шипая
  • ru  Шипайя sin. compl.
  • ru  Чипайя sin. compl.
  • zh  希帕亚语
  • scr  Alfabet llatí

Tupí > Juruna, Amèrica > Brasil

Definition
Els xipaies van ser perseguits i esclavitzats pels colonitzadors des del segle XVII. Van ser instal·lats en una missió prop d'on posteriorment es va fundar la ciutat d'Altamira. Actualment viuen en aquesta ciutat i en pobles de la zona, i reivindiquen els seus drets territorials i de ciutadania. La denominació xipaia està relacionada amb un tipus de bambú que utlitzaven per fer fletxes.

Segons alguns autors, el xipaia i el juruna són molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de dos grups diferents.

La major part de la comunitat parla actualment portuguès; tan sols algunes persones grans coneixen el xipaia, pràcticament extingit. Molts tenen també algun coneixement de kayapó (llengua de la família je), arran de contactes amb aquest grup veí. Els kuruaies viuen amb els xipaies.

No s'ha de confondre el xipaia amb l'uru-chipaya bolivià (família aïllada).
xiri xiri

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xiri
  • ca  grikwa sin. compl.
  • ca  griqua sin. compl.
  • ca  gry sin. compl.
  • ca  xirigowab sin. compl.
  • ca  xirikwa sin. compl.
  • ca  !xrikwa sin. compl.
  • ar  شيري
  • cy  Xiri
  • cy  Grikwa sin. compl.
  • cy  Griqua sin. compl.
  • cy  Gry sin. compl.
  • cy  Xirigowab sin. compl.
  • cy  Xirikwa sin. compl.
  • cy  !xrikwa sin. compl.
  • de  Xiri
  • de  Grikwa sin. compl.
  • de  Griqua sin. compl.
  • de  Gry sin. compl.
  • de  Xirigowab sin. compl.
  • de  Xirikwa sin. compl.
  • de  !xrikwa sin. compl.
  • en  Xiri
  • en  Gri sin. compl.
  • en  Grikwa sin. compl.
  • en  Griqua sin. compl.
  • en  Gry sin. compl.
  • en  Xirigowab sin. compl.
  • en  Xirikwa sin. compl.
  • en  Xrikwa sin. compl.
  • es  xiri
  • es  grikwa sin. compl.
  • es  griqua sin. compl.
  • es  gry sin. compl.
  • es  xirigowab sin. compl.
  • es  xirikwa sin. compl.
  • es  !xrikwa sin. compl.
  • eu  xiri
  • eu  grikwa sin. compl.
  • eu  griqua sin. compl.
  • eu  gry sin. compl.
  • eu  xiri sin. compl.
  • eu  xirigowab sin. compl.
  • eu  xirikwa sin. compl.
  • eu  xrikwa sin. compl.
  • fr  xiri
  • fr  grikwa sin. compl.
  • fr  griqua sin. compl.
  • fr  gry sin. compl.
  • fr  xirigowab sin. compl.
  • fr  xirikwa sin. compl.
  • fr  !xrikwa sin. compl.
  • gl  xiri
  • gl  grikwa sin. compl.
  • gl  griqua sin. compl.
  • gl  gry sin. compl.
  • gl  xirigowab sin. compl.
  • gl  xirikwa sin. compl.
  • gl  !xrikwa sin. compl.
  • gn  xiri
  • gn  grikwa sin. compl.
  • gn  griqua sin. compl.
  • gn  gry sin. compl.
  • gn  xirigowab sin. compl.
  • gn  xirikwa sin. compl.
  • gn  !xrikwa sin. compl.
  • it  xiri
  • it  grikwa sin. compl.
  • it  griqua sin. compl.
  • it  gry sin. compl.
  • it  xirigowab sin. compl.
  • it  xirikwa sin. compl.
  • it  !xrikwa sin. compl.
  • pt  xiri
  • pt  grikwa sin. compl.
  • pt  griqua sin. compl.
  • pt  gry sin. compl.
  • pt  xirigowab sin. compl.
  • pt  xirikwa sin. compl.
  • pt  !xrikwa sin. compl.
  • tmh  Xiri
  • tmh  Grikwa sin. compl.
  • tmh  griqua sin. compl.
  • tmh  gry sin. compl.
  • tmh  xirigowab sin. compl.
  • tmh  xirikwa sin. compl.
  • tmh  !xrikwa sin. compl.
  • zh  希利语
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El xiri s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de xiri, encara que, segons alguns autors, aquesta llengua està extingida.

En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
xirianà xirianà

Yanomama, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

  • ca  ianomami
  • ca  guaharibo sin. compl.
  • ca  xirianà sin. compl.
  • ca  yanoama sin. compl.
  • ca  yanoama-waicà sin. compl.
  • ca  yanomami sin. compl.
  • ar  يانومامية
  • cy  Yanomami
  • cy  Guaharibo sin. compl.
  • cy  Xirianá sin. compl.
  • cy  Yanoama sin. compl.
  • cy  Yanoama-waicá sin. compl.
  • de  Yanomami
  • de  Guaharibo sin. compl.
  • de  Xiriana sin. compl.
  • de  Yanomam sin. compl.
  • en  Yanomámi
  • en  Guaharibo sin. compl.
  • en  Xirianá sin. compl.
  • en  Yanamam-Waika sin. compl.
  • en  Yanomam sin. compl.
  • es  yanomami
  • es  guaharibo sin. compl.
  • es  xirianá sin. compl.
  • es  yanoama sin. compl.
  • es  yanoama-waicá sin. compl.
  • eu  yanomamiera
  • eu  guaharibo sin. compl.
  • eu  xirianà sin. compl.
  • eu  yanoama sin. compl.
  • eu  yanoama-waicà sin. compl.
  • fr  yanomami
  • fr  guaharibo sin. compl.
  • fr  xirianá sin. compl.
  • fr  yanoama sin. compl.
  • fr  yanoama-waicá sin. compl.
  • gl  yanomami
  • gl  guaharibo sin. compl.
  • gl  xirianá sin. compl.
  • gl  yanoama sin. compl.
  • gl  yanoama-waicá sin. compl.
  • gn  janomami
  • gn  guaharivo sin. compl.
  • gn  janoama sin. compl.
  • gn  xiriana sin. compl.
  • gn  yanoama-waika sin. compl.
  • it  yanomami
  • it  guaharibo sin. compl.
  • it  xiriana sin. compl.
  • it  yanoama sin. compl.
  • it  yanoama-waicà sin. compl.
  • ja  ヤノマム語
  • ja  シリアナ語 sin. compl.
  • ja  ヤノアマ語 sin. compl.
  • ja  ワアリボ語 sin. compl.
  • ja  ヤノアマ・ワイカ語 sin. compl.
  • nl  Yanomami
  • nl  Guaharibo sin. compl.
  • nl  Xirianá sin. compl.
  • nl  Yanoama sin. compl.
  • nl  Yanoama-Waicá sin. compl.
  • pt  yanomami
  • pt  guaharibo sin. compl.
  • pt  xirianá sin. compl.
  • pt  yanoama sin. compl.
  • pt  yanoama-waicá sin. compl.
  • ru  Яномами
  • ru  Яномам sin. compl.
  • ru  Шириана sin. compl.
  • ru  Янамами sin. compl.
  • ru  Яномама sin. compl.
  • ru  Гуахарибо sin. compl.
  • ru  Яномам-вайка sin. compl.
  • sw  Yanomami
  • sw  Guaharibo sin. compl.
  • sw  Xirianá sin. compl.
  • sw  Yanoama sin. compl.
  • sw  Yanoama-waicá sin. compl.
  • tmh  Tayanumamt
  • zh  亚诺马米
  • zh  亚诺阿马 sin. compl.
  • zh  瓜阿里伯 sin. compl.
  • zh  西里亚纳 sin. compl.
  • zh  亚诺阿马-瓦依卡 sin. compl.

Yanomama, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

Definition
El ianomami és un dels grups més grans d'amerindis de la selva tropical no aculturats.

La llengua ianomami constitueix un contínuum de dialectes que es pot considerar que componen una única llengua, tot i que hi ha autors que tracten aquests dialectes com a llengües independents o que en fan una classificació diferent. Els quatre dialectes principals són:

* yanomami (o yanoami, yanomae), amb uns 15.000 parlants;
* yanomam, amb uns 3.000;
* yanam (o ninam) amb uns 360, i
* sanuma (o tsanima), amb 500 parlants al Brasil i 1.500 a Veneçuela.

Els ianomamis viuen en zones de la selva de difícil accés, lluny del rius principals, en petites comunitats de 20 a 350 persones disseminades en una àrea d'uns 200.000 kilòmetres quadrats.

Són majoritàriament monolingües, tot i que els homes solen saber una mica de portuguès o d'espanyol.

A les darreres dècades els ianomamis de la zona fronterera entre el Brasil i Veneçuela han sofert els efectes de l'extracció massiva d'or i la desforestació. La població ha disminuït considerablement els darrers anys.

Els ianomamis són especialment coneguts pel fet de practicar el canibalisme ritual (es mengen les cendres de les persones mortes barrejades amb puré de plàtan) i per l'ús de substàncies al·lucinògenes, també de forma ritual.
xirigowab xirigowab

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xiri
  • ca  grikwa sin. compl.
  • ca  griqua sin. compl.
  • ca  gry sin. compl.
  • ca  xirigowab sin. compl.
  • ca  xirikwa sin. compl.
  • ca  !xrikwa sin. compl.
  • ar  شيري
  • cy  Xiri
  • cy  Grikwa sin. compl.
  • cy  Griqua sin. compl.
  • cy  Gry sin. compl.
  • cy  Xirigowab sin. compl.
  • cy  Xirikwa sin. compl.
  • cy  !xrikwa sin. compl.
  • de  Xiri
  • de  Grikwa sin. compl.
  • de  Griqua sin. compl.
  • de  Gry sin. compl.
  • de  Xirigowab sin. compl.
  • de  Xirikwa sin. compl.
  • de  !xrikwa sin. compl.
  • en  Xiri
  • en  Gri sin. compl.
  • en  Grikwa sin. compl.
  • en  Griqua sin. compl.
  • en  Gry sin. compl.
  • en  Xirigowab sin. compl.
  • en  Xirikwa sin. compl.
  • en  Xrikwa sin. compl.
  • es  xiri
  • es  grikwa sin. compl.
  • es  griqua sin. compl.
  • es  gry sin. compl.
  • es  xirigowab sin. compl.
  • es  xirikwa sin. compl.
  • es  !xrikwa sin. compl.
  • eu  xiri
  • eu  grikwa sin. compl.
  • eu  griqua sin. compl.
  • eu  gry sin. compl.
  • eu  xiri sin. compl.
  • eu  xirigowab sin. compl.
  • eu  xirikwa sin. compl.
  • eu  xrikwa sin. compl.
  • fr  xiri
  • fr  grikwa sin. compl.
  • fr  griqua sin. compl.
  • fr  gry sin. compl.
  • fr  xirigowab sin. compl.
  • fr  xirikwa sin. compl.
  • fr  !xrikwa sin. compl.
  • gl  xiri
  • gl  grikwa sin. compl.
  • gl  griqua sin. compl.
  • gl  gry sin. compl.
  • gl  xirigowab sin. compl.
  • gl  xirikwa sin. compl.
  • gl  !xrikwa sin. compl.
  • gn  xiri
  • gn  grikwa sin. compl.
  • gn  griqua sin. compl.
  • gn  gry sin. compl.
  • gn  xirigowab sin. compl.
  • gn  xirikwa sin. compl.
  • gn  !xrikwa sin. compl.
  • it  xiri
  • it  grikwa sin. compl.
  • it  griqua sin. compl.
  • it  gry sin. compl.
  • it  xirigowab sin. compl.
  • it  xirikwa sin. compl.
  • it  !xrikwa sin. compl.
  • pt  xiri
  • pt  grikwa sin. compl.
  • pt  griqua sin. compl.
  • pt  gry sin. compl.
  • pt  xirigowab sin. compl.
  • pt  xirikwa sin. compl.
  • pt  !xrikwa sin. compl.
  • tmh  Xiri
  • tmh  Grikwa sin. compl.
  • tmh  griqua sin. compl.
  • tmh  gry sin. compl.
  • tmh  xirigowab sin. compl.
  • tmh  xirikwa sin. compl.
  • tmh  !xrikwa sin. compl.
  • zh  希利语
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El xiri s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de xiri, encara que, segons alguns autors, aquesta llengua està extingida.

En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
xirikwa xirikwa

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xiri
  • ca  grikwa sin. compl.
  • ca  griqua sin. compl.
  • ca  gry sin. compl.
  • ca  xirigowab sin. compl.
  • ca  xirikwa sin. compl.
  • ca  !xrikwa sin. compl.
  • ar  شيري
  • cy  Xiri
  • cy  Grikwa sin. compl.
  • cy  Griqua sin. compl.
  • cy  Gry sin. compl.
  • cy  Xirigowab sin. compl.
  • cy  Xirikwa sin. compl.
  • cy  !xrikwa sin. compl.
  • de  Xiri
  • de  Grikwa sin. compl.
  • de  Griqua sin. compl.
  • de  Gry sin. compl.
  • de  Xirigowab sin. compl.
  • de  Xirikwa sin. compl.
  • de  !xrikwa sin. compl.
  • en  Xiri
  • en  Gri sin. compl.
  • en  Grikwa sin. compl.
  • en  Griqua sin. compl.
  • en  Gry sin. compl.
  • en  Xirigowab sin. compl.
  • en  Xirikwa sin. compl.
  • en  Xrikwa sin. compl.
  • es  xiri
  • es  grikwa sin. compl.
  • es  griqua sin. compl.
  • es  gry sin. compl.
  • es  xirigowab sin. compl.
  • es  xirikwa sin. compl.
  • es  !xrikwa sin. compl.
  • eu  xiri
  • eu  grikwa sin. compl.
  • eu  griqua sin. compl.
  • eu  gry sin. compl.
  • eu  xiri sin. compl.
  • eu  xirigowab sin. compl.
  • eu  xirikwa sin. compl.
  • eu  xrikwa sin. compl.
  • fr  xiri
  • fr  grikwa sin. compl.
  • fr  griqua sin. compl.
  • fr  gry sin. compl.
  • fr  xirigowab sin. compl.
  • fr  xirikwa sin. compl.
  • fr  !xrikwa sin. compl.
  • gl  xiri
  • gl  grikwa sin. compl.
  • gl  griqua sin. compl.
  • gl  gry sin. compl.
  • gl  xirigowab sin. compl.
  • gl  xirikwa sin. compl.
  • gl  !xrikwa sin. compl.
  • gn  xiri
  • gn  grikwa sin. compl.
  • gn  griqua sin. compl.
  • gn  gry sin. compl.
  • gn  xirigowab sin. compl.
  • gn  xirikwa sin. compl.
  • gn  !xrikwa sin. compl.
  • it  xiri
  • it  grikwa sin. compl.
  • it  griqua sin. compl.
  • it  gry sin. compl.
  • it  xirigowab sin. compl.
  • it  xirikwa sin. compl.
  • it  !xrikwa sin. compl.
  • pt  xiri
  • pt  grikwa sin. compl.
  • pt  griqua sin. compl.
  • pt  gry sin. compl.
  • pt  xirigowab sin. compl.
  • pt  xirikwa sin. compl.
  • pt  !xrikwa sin. compl.
  • tmh  Xiri
  • tmh  Grikwa sin. compl.
  • tmh  griqua sin. compl.
  • tmh  gry sin. compl.
  • tmh  xirigowab sin. compl.
  • tmh  xirikwa sin. compl.
  • tmh  !xrikwa sin. compl.
  • zh  希利语
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El xiri s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de xiri, encara que, segons alguns autors, aquesta llengua està extingida.

En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
xiriwai xiriwai

Makú, Amèrica > Brasil

  • ca  nadëb-kuyawi
  • ca  anodöb sin. compl.
  • ca  guariba sin. compl.
  • ca  kabori sin. compl.
  • ca  nadëb sin. compl.
  • ca  nadöbö sin. compl.
  • ca  xiriwai sin. compl.
  • ar  ناديبية- كوياوية
  • cy  Nadëb-Kuyawi
  • cy  Anodöb sin. compl.
  • cy  Guariba sin. compl.
  • cy  Kabori sin. compl.
  • cy  Nadëb sin. compl.
  • cy  Nadöbö sin. compl.
  • cy  Xiriwai sin. compl.
  • de  Nadëb-Kuyawi
  • de  Anodöb sin. compl.
  • de  Guariba sin. compl.
  • de  Kabori sin. compl.
  • de  Nadeb sin. compl.
  • de  Nadöbö sin. compl.
  • de  Xiriwai sin. compl.
  • en  Nadëb-Kuyawi
  • en  Anodöb sin. compl.
  • en  Guariba sin. compl.
  • en  Kabori sin. compl.
  • en  Nadëb sin. compl.
  • en  Nadöbö sin. compl.
  • en  Xiriwai sin. compl.
  • es  nadëb-kuyawi
  • es  anodöb sin. compl.
  • es  guariba sin. compl.
  • es  kabori sin. compl.
  • es  nadëb sin. compl.
  • es  nadöbö sin. compl.
  • es  xiriwai sin. compl.
  • eu  nadeb-kuyawiera
  • eu  anodöb sin. compl.
  • eu  guariba sin. compl.
  • eu  kabori sin. compl.
  • eu  nadëb sin. compl.
  • eu  nadöbö sin. compl.
  • eu  xiriwai sin. compl.
  • fr  nadëb-kuyawi
  • fr  anodöb sin. compl.
  • fr  guariba sin. compl.
  • fr  kabori sin. compl.
  • fr  nadëb sin. compl.
  • fr  nadöbö sin. compl.
  • fr  xiriwai sin. compl.
  • gl  nadëb-kuyawi
  • gl  anodöb sin. compl.
  • gl  guariba sin. compl.
  • gl  kabori sin. compl.
  • gl  nadëb sin. compl.
  • gl  nadöbö sin. compl.
  • gl  xiriwai sin. compl.
  • gn  nadev-kujawi
  • gn  anodov sin. compl.
  • gn  guariva sin. compl.
  • gn  kavori sin. compl.
  • gn  nadev sin. compl.
  • gn  nadovo sin. compl.
  • gn  xiriwai sin. compl.
  • it  nadëb-kuyawi
  • it  anodöb sin. compl.
  • it  guariba sin. compl.
  • it  kabori sin. compl.
  • it  nadëb sin. compl.
  • it  nadöbö sin. compl.
  • it  xiriwai sin. compl.
  • ja  ナドゥブ・クヤウィ語
  • ja  カボリ語 sin. compl.
  • ja  ナデブ語 sin. compl.
  • ja  ナドボ語 sin. compl.
  • ja  ワリバ語 sin. compl.
  • ja  アノドブ語 sin. compl.
  • ja  シリワイ語 sin. compl.
  • nl  Nadëb-Kuyawi
  • nl  Anodöb sin. compl.
  • nl  Guariba sin. compl.
  • nl  Kabori sin. compl.
  • nl  Nadëb sin. compl.
  • nl  Nadöbö sin. compl.
  • nl  Xiriwai sin. compl.
  • pt  nadëb-kuyawi
  • pt  anodöb sin. compl.
  • pt  guariba sin. compl.
  • pt  kabori sin. compl.
  • pt  nadëb sin. compl.
  • pt  nadöbö sin. compl.
  • pt  xiriwai sin. compl.
  • ru  Надэб-куяви
  • ru  Надэб sin. compl.
  • ru  Надеб sin. compl.
  • ru  Анодёб sin. compl.
  • ru  Кабори sin. compl.
  • ru  Надёбё sin. compl.
  • ru  Гуариба sin. compl.
  • ru  Шириваи sin. compl.
  • sw  Nadëb-kuyawi
  • sw  Anodöb sin. compl.
  • sw  Guariba sin. compl.
  • sw  Kabori sin. compl.
  • sw  Nadëb sin. compl.
  • sw  Nadöbö sin. compl.
  • sw  Xiriwai sin. compl.
  • tmh  Tanadibt-takuyawt
  • zh  纳德布-库亚维
  • zh  卡伯里 sin. compl.
  • zh  瓜里巴 sin. compl.
  • zh  纳多博 sin. compl.
  • zh  纳德布 sin. compl.
  • zh  阿诺多布 sin. compl.
  • zh  西里瓦依 sin. compl.

Makú, Amèrica > Brasil

Definition
Els nadëb i els kuyawi són dos grups ètnics que parlen una mateixa llengua. Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.

Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.