Back to top
xokleng xokleng

Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil

  • ca  laklano
  • ca  aweikoma sin. compl.
  • ca  botocudo sin. compl.
  • ca  bugre sin. compl.
  • ca  chocré sin. compl.
  • ca  socré sin. compl.
  • ca  xokleng sin. compl.
  • ca  xokren sin. compl.
  • cod  laklano
  • ar  لاكلانوية
  • cy  Laklano
  • cy  Aweikoma sin. compl.
  • cy  Botocudo sin. compl.
  • cy  Bugre sin. compl.
  • cy  Chocré sin. compl.
  • cy  Socré sin. compl.
  • cy  Xokleng sin. compl.
  • cy  Xokren sin. compl.
  • de  Laklano
  • de  Aweikoma sin. compl.
  • de  Botocudo sin. compl.
  • de  Bugre sin. compl.
  • de  Chocré sin. compl.
  • de  Socré sin. compl.
  • de  Xokleng sin. compl.
  • de  Xokren sin. compl.
  • en  Laklano
  • en  Aweikoma sin. compl.
  • en  Botocudos sin. compl.
  • en  Bugre sin. compl.
  • en  Chocré sin. compl.
  • en  Shocleng sin. compl.
  • en  Shokleng sin. compl.
  • en  Socré sin. compl.
  • en  Xokleng sin. compl.
  • en  Xokren sin. compl.
  • es  laklano
  • es  aweikoma sin. compl.
  • es  botocudo sin. compl.
  • es  bugre sin. compl.
  • es  chocré sin. compl.
  • es  socré sin. compl.
  • es  xokleng sin. compl.
  • es  xokren sin. compl.
  • eu  laklanoera
  • eu  aweikoma sin. compl.
  • eu  botocudo sin. compl.
  • eu  bugre sin. compl.
  • eu  chocré sin. compl.
  • eu  socré sin. compl.
  • eu  xokleng sin. compl.
  • eu  xokren sin. compl.
  • fr  laklano
  • fr  aweikoma sin. compl.
  • fr  botocudo sin. compl.
  • fr  bugre sin. compl.
  • fr  chocré sin. compl.
  • fr  socré sin. compl.
  • fr  xokleng sin. compl.
  • fr  xokren sin. compl.
  • gn  laklano
  • gn  aweikoma sin. compl.
  • gn  botocudo sin. compl.
  • gn  bugre sin. compl.
  • gn  chocré sin. compl.
  • gn  socré sin. compl.
  • gn  xokleng sin. compl.
  • gn  xokren sin. compl.
  • it  laklano
  • it  aweikoma sin. compl.
  • it  botocudo sin. compl.
  • it  bugre sin. compl.
  • it  chocré sin. compl.
  • it  socré sin. compl.
  • it  xokleng sin. compl.
  • it  xokren sin. compl.
  • ja  ラクラノ語
  • ja  ソクレ語 sin. compl.
  • ja  ブグレ語 sin. compl.
  • ja  チョクレ語 sin. compl.
  • ja  ボトクド語 sin. compl.
  • ja  ショクレン語 sin. compl.
  • ja  アウェイコマ語 sin. compl.
  • nl  Laklano
  • nl  Aweikoma sin. compl.
  • nl  Botocudo sin. compl.
  • nl  Bugre sin. compl.
  • nl  Chocré sin. compl.
  • nl  Socré sin. compl.
  • nl  Xokleng sin. compl.
  • pt  laklãnõ
  • pt  aveicoma sin. compl.
  • pt  aweikoma sin. compl.
  • pt  botocudo sin. compl.
  • pt  bugre sin. compl.
  • pt  chocré sin. compl.
  • pt  socré sin. compl.
  • pt  xokleng sin. compl.
  • pt  xokren sin. compl.
  • ru  Лаклано
  • ru  Бугре sin. compl.
  • ru  Сокре sin. compl.
  • ru  Чокре sin. compl.
  • ru  Шокрен sin. compl.
  • ru  Шокленг sin. compl.
  • ru  Авейкома sin. compl.
  • ru  Ботокудский sin. compl.
  • zh  拉克兰诺语
  • zh  肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil

Definition
Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.

Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.

El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.
xokren xokren

Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil

  • ca  laklano
  • ca  aweikoma sin. compl.
  • ca  botocudo sin. compl.
  • ca  bugre sin. compl.
  • ca  chocré sin. compl.
  • ca  socré sin. compl.
  • ca  xokleng sin. compl.
  • ca  xokren sin. compl.
  • cod  laklano
  • ar  لاكلانوية
  • cy  Laklano
  • cy  Aweikoma sin. compl.
  • cy  Botocudo sin. compl.
  • cy  Bugre sin. compl.
  • cy  Chocré sin. compl.
  • cy  Socré sin. compl.
  • cy  Xokleng sin. compl.
  • cy  Xokren sin. compl.
  • de  Laklano
  • de  Aweikoma sin. compl.
  • de  Botocudo sin. compl.
  • de  Bugre sin. compl.
  • de  Chocré sin. compl.
  • de  Socré sin. compl.
  • de  Xokleng sin. compl.
  • de  Xokren sin. compl.
  • en  Laklano
  • en  Aweikoma sin. compl.
  • en  Botocudos sin. compl.
  • en  Bugre sin. compl.
  • en  Chocré sin. compl.
  • en  Shocleng sin. compl.
  • en  Shokleng sin. compl.
  • en  Socré sin. compl.
  • en  Xokleng sin. compl.
  • en  Xokren sin. compl.
  • es  laklano
  • es  aweikoma sin. compl.
  • es  botocudo sin. compl.
  • es  bugre sin. compl.
  • es  chocré sin. compl.
  • es  socré sin. compl.
  • es  xokleng sin. compl.
  • es  xokren sin. compl.
  • eu  laklanoera
  • eu  aweikoma sin. compl.
  • eu  botocudo sin. compl.
  • eu  bugre sin. compl.
  • eu  chocré sin. compl.
  • eu  socré sin. compl.
  • eu  xokleng sin. compl.
  • eu  xokren sin. compl.
  • fr  laklano
  • fr  aweikoma sin. compl.
  • fr  botocudo sin. compl.
  • fr  bugre sin. compl.
  • fr  chocré sin. compl.
  • fr  socré sin. compl.
  • fr  xokleng sin. compl.
  • fr  xokren sin. compl.
  • gn  laklano
  • gn  aweikoma sin. compl.
  • gn  botocudo sin. compl.
  • gn  bugre sin. compl.
  • gn  chocré sin. compl.
  • gn  socré sin. compl.
  • gn  xokleng sin. compl.
  • gn  xokren sin. compl.
  • it  laklano
  • it  aweikoma sin. compl.
  • it  botocudo sin. compl.
  • it  bugre sin. compl.
  • it  chocré sin. compl.
  • it  socré sin. compl.
  • it  xokleng sin. compl.
  • it  xokren sin. compl.
  • ja  ラクラノ語
  • ja  ソクレ語 sin. compl.
  • ja  ブグレ語 sin. compl.
  • ja  チョクレ語 sin. compl.
  • ja  ボトクド語 sin. compl.
  • ja  ショクレン語 sin. compl.
  • ja  アウェイコマ語 sin. compl.
  • nl  Laklano
  • nl  Aweikoma sin. compl.
  • nl  Botocudo sin. compl.
  • nl  Bugre sin. compl.
  • nl  Chocré sin. compl.
  • nl  Socré sin. compl.
  • nl  Xokleng sin. compl.
  • pt  laklãnõ
  • pt  aveicoma sin. compl.
  • pt  aweikoma sin. compl.
  • pt  botocudo sin. compl.
  • pt  bugre sin. compl.
  • pt  chocré sin. compl.
  • pt  socré sin. compl.
  • pt  xokleng sin. compl.
  • pt  xokren sin. compl.
  • ru  Лаклано
  • ru  Бугре sin. compl.
  • ru  Сокре sin. compl.
  • ru  Чокре sin. compl.
  • ru  Шокрен sin. compl.
  • ru  Шокленг sin. compl.
  • ru  Авейкома sin. compl.
  • ru  Ботокудский sin. compl.
  • zh  拉克兰诺语
  • zh  肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil

Definition
Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.

Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.

El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.
xosa xosa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xhosa
  • ca  cauzuh sin. compl.
  • ca  isixhosa sin. compl.
  • ca  koosa sin. compl.
  • ca  xosa sin. compl.
  • ar  خوسا
  • cy  Xhosa
  • cy  Cauzuh sin. compl.
  • cy  Isixhosa sin. compl.
  • cy  Koosa sin. compl.
  • cy  Xosa sin. compl.
  • de  Xhosa
  • de  Cauzuh sin. compl.
  • de  Isixhosa sin. compl.
  • de  Koosa sin. compl.
  • de  Xosa sin. compl.
  • en  Xhosa
  • en  Cauzuh sin. compl.
  • en  Isixhosa sin. compl.
  • en  Koosa sin. compl.
  • en  Xosa sin. compl.
  • es  josa
  • es  cauzuh sin. compl.
  • es  isixhosa sin. compl.
  • es  koosa sin. compl.
  • es  xosa sin. compl.
  • eu  xhosera
  • eu  cauzuh sin. compl.
  • eu  isixhosa sin. compl.
  • eu  koosa sin. compl.
  • eu  xhosa sin. compl.
  • eu  xhosera sin. compl.
  • eu  xosa sin. compl.
  • fr  xhosa
  • fr  cauzuh sin. compl.
  • fr  isixhosa sin. compl.
  • fr  koosa sin. compl.
  • fr  xosa sin. compl.
  • gl  xosa
  • gl  cauzuh sin. compl.
  • gl  isixosa sin. compl.
  • gl  koosa sin. compl.
  • gl  xosa sin. compl.
  • gn  xhosa
  • gn  isixhosa sin. compl.
  • gn  kausuh sin. compl.
  • gn  koosa sin. compl.
  • gn  xosa sin. compl.
  • it  xhosa
  • it  cauzuh sin. compl.
  • it  isixhosa sin. compl.
  • it  koosa sin. compl.
  • it  xosa sin. compl.
  • pt  xhosa
  • pt  cauzuh sin. compl.
  • pt  isixhosa sin. compl.
  • pt  koosa sin. compl.
  • pt  xosa sin. compl.
  • tmh  Xhosa
  • tmh  cauzuh sin. compl.
  • tmh  Isixhosa sin. compl.
  • tmh  koosa sin. compl.
  • tmh  xosa sin. compl.
  • zh  科萨语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El grup ètnic xhosa és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (16,5 % de la població total), juntament amb els zulús (23 %), els pedis o sothos del nord (9,4 %) i els sothos del sud (7,7%).

Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat. El xhosa és lingüísticament proper al swati i el ndebele, amb els quals hi pot haver intercomprensió.

Podem distingir diversos dialectes del xhosa: el mpondo (primera llengua de Nelson Mandela, president de Sud-àfrica entre els anys 1994 i 1999), el thembu, el bomvana, el mpondimise, el rharhabe, el gcaleka, el xesibe, el bhaca, el cele, el hlubi, el ntlangwini, el ngqika i el mfengu.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
!xrikwa !xrikwa

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xiri
  • ca  grikwa sin. compl.
  • ca  griqua sin. compl.
  • ca  gry sin. compl.
  • ca  xirigowab sin. compl.
  • ca  xirikwa sin. compl.
  • ca  !xrikwa sin. compl.
  • ar  شيري
  • cy  Xiri
  • cy  Grikwa sin. compl.
  • cy  Griqua sin. compl.
  • cy  Gry sin. compl.
  • cy  Xirigowab sin. compl.
  • cy  Xirikwa sin. compl.
  • cy  !xrikwa sin. compl.
  • de  Xiri
  • de  Grikwa sin. compl.
  • de  Griqua sin. compl.
  • de  Gry sin. compl.
  • de  Xirigowab sin. compl.
  • de  Xirikwa sin. compl.
  • de  !xrikwa sin. compl.
  • en  Xiri
  • en  Gri sin. compl.
  • en  Grikwa sin. compl.
  • en  Griqua sin. compl.
  • en  Gry sin. compl.
  • en  Xirigowab sin. compl.
  • en  Xirikwa sin. compl.
  • en  Xrikwa sin. compl.
  • es  xiri
  • es  grikwa sin. compl.
  • es  griqua sin. compl.
  • es  gry sin. compl.
  • es  xirigowab sin. compl.
  • es  xirikwa sin. compl.
  • es  !xrikwa sin. compl.
  • eu  xiri
  • eu  grikwa sin. compl.
  • eu  griqua sin. compl.
  • eu  gry sin. compl.
  • eu  xiri sin. compl.
  • eu  xirigowab sin. compl.
  • eu  xirikwa sin. compl.
  • eu  xrikwa sin. compl.
  • fr  xiri
  • fr  grikwa sin. compl.
  • fr  griqua sin. compl.
  • fr  gry sin. compl.
  • fr  xirigowab sin. compl.
  • fr  xirikwa sin. compl.
  • fr  !xrikwa sin. compl.
  • gl  xiri
  • gl  grikwa sin. compl.
  • gl  griqua sin. compl.
  • gl  gry sin. compl.
  • gl  xirigowab sin. compl.
  • gl  xirikwa sin. compl.
  • gl  !xrikwa sin. compl.
  • gn  xiri
  • gn  grikwa sin. compl.
  • gn  griqua sin. compl.
  • gn  gry sin. compl.
  • gn  xirigowab sin. compl.
  • gn  xirikwa sin. compl.
  • gn  !xrikwa sin. compl.
  • it  xiri
  • it  grikwa sin. compl.
  • it  griqua sin. compl.
  • it  gry sin. compl.
  • it  xirigowab sin. compl.
  • it  xirikwa sin. compl.
  • it  !xrikwa sin. compl.
  • pt  xiri
  • pt  grikwa sin. compl.
  • pt  griqua sin. compl.
  • pt  gry sin. compl.
  • pt  xirigowab sin. compl.
  • pt  xirikwa sin. compl.
  • pt  !xrikwa sin. compl.
  • tmh  Xiri
  • tmh  Grikwa sin. compl.
  • tmh  griqua sin. compl.
  • tmh  gry sin. compl.
  • tmh  xirigowab sin. compl.
  • tmh  xirikwa sin. compl.
  • tmh  !xrikwa sin. compl.
  • zh  希利语
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El xiri s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de xiri, encara que, segons alguns autors, aquesta llengua està extingida.

En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
!xu !xu

Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xu
  • ca  !kung sin. compl.
  • ca  kung sin. compl.
  • ca  vasakela sin. compl.
  • ca  !xu sin. compl.
  • ar  أشوو
  • cy  !Xu
  • cy  !kung sin. compl.
  • cy  Kung sin. compl.
  • cy  Vasakela sin. compl.
  • cy  Xu sin. compl.
  • de  !Xu
  • de  !kung sin. compl.
  • de  Kung sin. compl.
  • de  Vasakela sin. compl.
  • de  Xu sin. compl.
  • en  !Xu
  • en  !hu sin. compl.
  • en  !ku sin. compl.
  • en  !kung sin. compl.
  • en  Kung-Ekoka sin. compl.
  • en  Vasekela sin. compl.
  • en  Xu sin. compl.
  • es  !Xu
  • es  !kung sin. compl.
  • es  kung sin. compl.
  • es  vasakela sin. compl.
  • es  xu sin. compl.
  • eu  !Xû
  • eu  !kung sin. compl.
  • eu  kung sin. compl.
  • eu  vasakela sin. compl.
  • eu  !xu sin. compl.
  • eu  xu sin. compl.
  • fr  xu
  • fr  !kung sin. compl.
  • fr  kung sin. compl.
  • fr  !'o!kung sin. compl.
  • fr  vasakela sin. compl.
  • fr  !xu sin. compl.
  • gl  !Xu
  • gl  !kung sin. compl.
  • gl  kung sin. compl.
  • gl  vasakela sin. compl.
  • gl  xu sin. compl.
  • gn  !Xu
  • gn  !kung sin. compl.
  • gn  kung sin. compl.
  • gn  vasakela sin. compl.
  • gn  xu sin. compl.
  • it  !Xu
  • it  !kung sin. compl.
  • it  kung sin. compl.
  • it  vasakela sin. compl.
  • it  xu sin. compl.
  • pt  !Xu
  • pt  !kung sin. compl.
  • pt  kung sin. compl.
  • pt  vasakela sin. compl.
  • pt  xu sin. compl.
  • tmh  Xu
  • tmh  !kung sin. compl.
  • tmh  kung sin. compl.
  • tmh  vasakela sin. compl.
  • tmh  xu sin. compl.
  • zh  绪语
  • num  Sistema aràbic

Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El !xu s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també en trobem al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

El !xu forma part d'un contínuum dialectal (ju o khoisan septentrional) que inclou les varietats ju|'hoan i ||x'au||'e.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.

L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
xu xu

Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xu
  • ca  !kung sin. compl.
  • ca  kung sin. compl.
  • ca  vasakela sin. compl.
  • ca  !xu sin. compl.
  • ar  أشوو
  • cy  !Xu
  • cy  !kung sin. compl.
  • cy  Kung sin. compl.
  • cy  Vasakela sin. compl.
  • cy  Xu sin. compl.
  • de  !Xu
  • de  !kung sin. compl.
  • de  Kung sin. compl.
  • de  Vasakela sin. compl.
  • de  Xu sin. compl.
  • en  !Xu
  • en  !hu sin. compl.
  • en  !ku sin. compl.
  • en  !kung sin. compl.
  • en  Kung-Ekoka sin. compl.
  • en  Vasekela sin. compl.
  • en  Xu sin. compl.
  • es  !Xu
  • es  !kung sin. compl.
  • es  kung sin. compl.
  • es  vasakela sin. compl.
  • es  xu sin. compl.
  • eu  !Xû
  • eu  !kung sin. compl.
  • eu  kung sin. compl.
  • eu  vasakela sin. compl.
  • eu  !xu sin. compl.
  • eu  xu sin. compl.
  • fr  xu
  • fr  !kung sin. compl.
  • fr  kung sin. compl.
  • fr  !'o!kung sin. compl.
  • fr  vasakela sin. compl.
  • fr  !xu sin. compl.
  • gl  !Xu
  • gl  !kung sin. compl.
  • gl  kung sin. compl.
  • gl  vasakela sin. compl.
  • gl  xu sin. compl.
  • gn  !Xu
  • gn  !kung sin. compl.
  • gn  kung sin. compl.
  • gn  vasakela sin. compl.
  • gn  xu sin. compl.
  • it  !Xu
  • it  !kung sin. compl.
  • it  kung sin. compl.
  • it  vasakela sin. compl.
  • it  xu sin. compl.
  • pt  !Xu
  • pt  !kung sin. compl.
  • pt  kung sin. compl.
  • pt  vasakela sin. compl.
  • pt  xu sin. compl.
  • tmh  Xu
  • tmh  !kung sin. compl.
  • tmh  kung sin. compl.
  • tmh  vasakela sin. compl.
  • tmh  xu sin. compl.
  • zh  绪语
  • num  Sistema aràbic

Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El !xu s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també en trobem al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

El !xu forma part d'un contínuum dialectal (ju o khoisan septentrional) que inclou les varietats ju|'hoan i ||x'au||'e.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.

L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.