Terminologia notarial

Marmessor que, en absència d'hereu, rep del testador l'encàrrec de lliurar l'herència en la seva totalitat a persones per ell designades o destinar-la a les finalitats expressades en el testament o en la confiança revelada.

Cens emfitèutic que no paga pensió.

Mot o mots que són anteposats a la signatura d'una persona per a indicar el càrrec que exerceix o alguna altra circumstància.

Dret real sobre un immoble fructífer constituït en garantia del pagament d'una obligació, que faculta el creditor a posseir-lo i a percebre'n els fruits per a aplicar-los al pagament dels interessos i a l'amortització del capital de l'obligació garantida.

Condició d'un acte jurídic afectat per un vici o un defecte legal al qual l'ordenament no aplica la sanció de nul·litat, ans es limita a concedir a determinats subjectes la possibilitat d'impugnar-lo o convalidar-lo durant un termini establert, i té mentrestant o una vegada finalitzat el termini plens efectes jurídics.

Acte d'obrir un testament tancat i de protocol·litzar-lo en una acta atorgada per un notari davant de dos testimonis.

Persona que s'encarrega de representar-ne voluntàriament una altra i, per mandat d'aquesta, pot actuar legalment en el seu nom i interès.

Declaració estandarditzada en virtut de la qual l'autoritat competent legalitza les signatures que autoritzen un document públic.

Forma de retribució d'algunes funcions públiques, com la de notari o registrador, o semipúbliques, com la de procurador de tribunals, que estableix l'autoritat competent.

Notari que té la funció de custodiar els protocols de més de vint-i-cinc anys d'antiguitat dels notaris d'un districte i d'expedir les còpies dels instruments públics que s'hi conserven.