Argot culinari i gastronòmic

Bufeta treta del cos de l'animal i assecada, destinada tradicionalment a contenir alguna substància com ara la mescla per a un tipus d'embotit, o també llard de porc líquid, amb la finalitat de guardar-ho i conservar-ho en un lloc sec. La bufeta del porc, en cuina, s'utilitza com a camisa, per a coure-hi en un brou un farciment d'ocell, generalment aviram, que es deixa refredar per a servir-lo fred d'entremès. Inflades d'aire, serveixen de mostra a les carnisseries populars dels pobles.

Planta herbàcia comuna a Europa. Semblant a la borratja, té els mateixos usos, i les seves llavors serveixen per a preparar una beguda refrescant.

Instrument, estri que serveix per a buidar fruita, especialment pomes i hortalisses. N'hi ha en forma de barrina, de cullera, de pala, etc.

Treure les tripes i vísceres d'un peix, d'una au o d'una peça de caça: el buidat forma part de la preparació de la peça. Els peixos de mar, generalment venuts parcialment buidats, s'han de desbarbar i escamar o desembarassar de la pell grisa. Els peixos grans i rodons (lluç) es buiden practicant una incisió sobre el ventre; els peixos més petits o les peces de porció (truita, maire) es buiden pels opercles (ganyes), amb la finalitat d'evitar obrir la part del ventre (a menys que estiguin destinats a ser farcits). Els peixos plans grossos (rèmol) es buiden pel costat de la pell negra, i els peixos de porció plans (llenguado), una vegada treta la pell grisa, mitjançant una incisió sobre el costat dret. De forma general, es retiren les ganyes. Després de buidar-los, tret d'algunes excepcions, els peixos són curosament rentats.

Preparació en piràmide per als crancs i altres crustacis. Es posen cap per avall, inclinats formant la piràmide de pisos encavallats uns damunt dels altres i, una vegada formada la presentació, s'adornen amb cerfull o julivert.

Òrgan, ordinàriament subterrani, format per una tija molt curta i engruixida, que treu arrels per la part inferior, sovint recoberta d'un embolcall de fulles membranoses o carnoses.

Pastís cilíndric, curt i rabassut, semblant a un braç de gitano, però molt més petit, farcit de tòfona, nata o crema, i sovint recobert de xocolata.

Embotit elaborat farcint un budell ample amb carn magra de porc, greix, sal, pebre, espècies i, de vegades, sang.

Plat mariner típic de Vilanova i la Geltrú, producte de la imaginació de la gent d'aquella comarca, cosí del niu que fan a Palafrugell i que, si no és per encàrrec, no es troba en cap carta de restaurant. El nom del plat ve del seu ingredient principal, que són les tripes o budells de la tonyina assecats, als quals s'afegeixen cargols, patates i mongetes seques ja bullides.

Sopa elaborada amb diverses menes de peix i crustacis bullits, un sofregit i altres verdures, que se serveix colada i amb el peix a part, així com el brou (com l'arròs a banda). El brou, ben calent, s'aboca damunt unes llesques de pa sec (ni fregit, ni torrat), però hi ha qui el prefereix amb crostons de pa acabats de torrar i fregats amb all. És més una manera de cocció ràpida que una recepta pròpiament dita, ja que hi ha tantes bullabesses com maneres de combinar els peixos. Hi ha qui hi posa sèpies amb tinta per fer-la negra; altres, patates al natural d'acompanyament. És el plat de sopa de peix marsellès més famós dels nostres veïns francesos.