Argot culinari i gastronòmic

Família de peixos de cos allargat i colors bruns que comprèn, entre altres, el bacallà, l'abadejo, la maire, la mòllera, la faneca, etc.

Ocell de caça de ploma que mesura prop de 35 cm, de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre, i plomatge bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra. En cuina té les mateixes aplicacions que el colom.

Espècia d'extrem Orient. S'obté d'un rizoma de polpa de color taronja o blanquinós, cobert d'una escorça rogenca. El seu color i la seva aroma recorden el safrà. La galanga era molt emprada a l'edat mitjana.

Preparació a base de trossos magres d'aviram, caça, porc, vedell o conill, barrejats amb un farciment d'ous, espècies i diversos ingredients (llengua escarlata, tòfones, foie-gras, etc.). La galantina es cou en un fumet de xampinyons i gairebé sempre s'emmotlla en una terrina rectangular. També es fan galantines de peix i de marisc. Totes les galantines se serveixen com a entrant i enllustrades amb gelatina líquida.

Crustaci de mal aspecte, d'un color groguenc, cos deprimit com un cuc, allargat, amb potes i tenalles. Culinàriament tenen poca estima si no és per a preparar brous de peix.

Pasta de sopa en forma de colze que en ésser cuita creix molt. És el tipus de pasta tradicional amb què es fa l'escudella de Nadal.

Tros petit de formes diverses en què es divideix el producte obtingut per torrefacció d'una massa elaborada amb farina, greix, sucre, productes aromàtics i altres aliments (ous, llet, llevat, malt, mel) i additius. Les galetes són unes postres popularíssimes a Catalunya. A part de les famoses maries, que assoliren nom perdurable i inesborrable, tenim com a típiques les galetes berguedanes, les cerdanes, les barcelonines, de Cervera, etc., sense comptar les industrials de diferents formes, mides i composicions, preparades, cuites i envasades totalment a màquina.

Mascle de diverses espècies d'ocells, de l'ordre dels fasianiformes. Els de consum més corrent per a l'alimentació humana són el gall domèstic, el gall dindi, el gall de les pintades, el gall fer o de bosc (avui espècie protegida). En ser animals més fets que els seus descendents, requereixen una cocció llarga i lenta, semblant a l'adob (cuit amb vi, cervesa o sidra). Avui és difícil trobar galls i les receptes que li eren pròpies es fan amb gallines velles de les granges, explotades fins a l'extenuació, i ja no donen el mateix resultat.

Peix de mar, pla, semblant al rèmol, ja que té, com aquest, la carn fina, blanca, magra i nutritiva. Mesura de 30 a 75 cm i pesa d'1 a 2 kg, de vegades 3. És un peix que segons les regions té noms diferents i que generalment és conegut amb el nom de gall de Sant Pere, a causa d'una llegenda que el relaciona amb el famós sant. De cos ovalat, alt i comprimit, boca enorme, molt protràctil. Tonalitat platejada amb una taca negra rodona a cada costat, a prop de les ganyes. Peix blanc. Temporada: maig-octubre. Aquest peix, de carn deliciosa i aromàtica, és molt apreciat per als que coneixen la finor del seu paladar. Resulta gairebé obligat separar els filets de les espines per evitar les punxades. El gall, culinàriament, admet les mateixes preparacions que el llobarro i, especialment, les del llenguado en filets, tenint en compte que amb les seves restes es preparen fumets substanciosos.

Peix de mar, pla, semblant al rèmol, ja que té, com aquest, la carn fina, blanca, magra i nutritiva. Mesura de 30 a 75 cm i pesa d'1 a 2 kg, de vegades 3. És un peix que segons les regions té noms diferents i que generalment és conegut amb el nom de gall de Sant Pere, a causa d'una llegenda que el relaciona amb el famós sant. De cos ovalat, alt i comprimit, boca enorme, molt protràctil. Tonalitat platejada amb una taca negra rodona a cada costat, a prop de les ganyes. Peix blanc. Temporada: maig-octubre. Aquest peix, de carn deliciosa i aromàtica, és molt apreciat per als que coneixen la finor del seu paladar. Resulta gairebé obligat separar els filets de les espines per evitar les punxades. El gall, culinàriament, admet les mateixes preparacions que el llobarro i, especialment, les del llenguado en filets, tenint en compte que amb les seves restes es preparen fumets substanciosos.