Argot culinari i gastronòmic

Quantitat de gra, cafè, olives, etc. que es mol d'una vegada.

Mascle de l'ovella. Antany es consumia, però solament la gent pobra i en guisats de cocció lenta i llarga, ja que moltoneja molt i cal estar-hi avesat. És el plat de pastors que esmenta Cervantes a El Quixot, al capítol XI, quan Sancho "se fue tras el olor que despedían de sí ciertos tasajos de cabra que hirviendo al fuego en un caldero estaban".

Mascle de l'ovella castrat. El moltó es castra quan té més d'un any (perquè no moltonegi) i s'engreixa per a la carnisseria. Si no es castra té una olor de seu i llana forta. De més edat que els xais, la seva carn no és tan apreciada, però admet més preparacions que la dels lletons. La carn del moltó capat (250 cal per 100 g) és més grassa que la del bou i del vedell, i s'altera més de pressa. A Catalunya, el moltó ha estat desplaçat pel xai de llet, ja que per als rostits i graellades s'aprecien més els animals joves. Les despulles del moltó, així com les del xai de llet, són més apreciades terra endins que a marina, especialment el cap de la bèstia. A part dels rostits a la brasa, a l'ast o al forn, les parts menys grasses de l'animal es guisen de diverses maneres, especialment en guarnicions hortolanes: carxofes, pastanagues, patates, pèsols, naps i fins i tot amb bolets.

Tenir, la carn de xai o de moltó, després de cuita, un gust que recorda l'olor, el tuf, de la llana verge i bruta. Sobretot si la bèstia no ha estat castrada amb prou anticipació.

Coca o pastís típic català, adornat pintorescament depenent del gust i de la imaginació del pastisser. Generalment es guarneix d'un o més ous durs, o bé del clàssic ou pasqual de xocolata. Són infinites les formes en què es presenten. És tradicional que els padrins regalin mones als seus fillols i consumir-les durant la Pasqua.

Matança del porc.

Carn picada per a embotir.

Botifarra de sang, amb carn i altres condiments, generalment feta a les cases particulars el dia de la matança del porc.

Raïm d'una varietat procedent de l'Empordà. Eiximenis ja parla a El terç del cristià del vi fet d'aquesta varietat com un vi de qualitat.

Llegum més petit que la mongeta i que es cou més de pressa. Se sol menjar sol, amanit amb oli o passat per la paella amb llard. No resulta ni per a les cassolades, com les mongetes, ni per a cap mena de potatge.