Argot culinari i gastronòmic

Conjunt de partícules no adherides de matèria sòlida, tan diminutes que poden ser alçades pel vent.

Porció d'una cosa en forma de pólvores o de trossets molt menuts que es pot agafar amb el polze i l'índex.

Agafar una polsada d'una cosa (sal, pebre...).

Cavall des que neix fins que muda les dents de llet (cap als quatre anys d'edat).

Budell cec o gruixut del porc que s'empra per a farcir-lo de pasta de sobrassada (embotit típic de les illes Balears).

Substància sòlida triturada, picada o polvoritzada finament. Antany es tractava d'espècies de la cuina medieval, com ara safrà, gingebre, canyella, clavell d'espècia, nou moscada, macís o cardamom. Totes eren d'importació excepte el safrà. Eren l'ingredient principal de la majoria de salses, que avui rebutjaríem.

Preparació medieval molt coneguda, que devia servir per a diferents usos, principalment en rebosteria. Es tracta de substàncies sòlides reduïdes a partícules molt fines, a pols: sucre blanc, canyella, gingebre, clavell d'espècia, nou moscada o cardamom, tot picat i passat pel sedàs. És possible que sigui el quatre espècies utilitzat a Egipte per a la pastisseria.

Reduir un sòlid a pols o a pólvores. També es polvoritza un líquid reduint-lo a gotes molt petites amb un aparell polvoritzador o un esprai.

Ram petit de flors, d'herbes oloroses.

Ram de flors.