Argot culinari i gastronòmic

Planta hortícola conreada des de molt antigament com a hortalissa. Semblant a l'all comú, serveix com a condiment. El porro és diürètic, ric en cel·lulosa i en mucílag (substància gelatinosa que contenen certes plantes), així com en sals minerals. És lleuger (40 cal per 100 g), i està ben proveït de sofre i vitamina A, cosa que li confereix altres propietats. El porro es menja sempre cuit, calent o fred. Quan es compra ha de ser fresc i llis, que tingui el fullatge rígid. Es talla el blanc d'un sol tros, i es reserva la part verda per a sopes, purés i altres preparacions. Els porros es blanquegen amb aigua salada abans de les seves preparacions: freds a la grega, calents o freds en vinagreta, estofats amb mantega, freds amb maionesa, calents amb salsa beixamel i gratinats, amb nata o mantega fosa, en sopa, en potatge, vichyssoise, en pastís, amb peix, en bunyols, farcits. Acompanyen el vedell i l'aviram a la cassola. A més, el blanc del porro, tallat segons la preparació a la qual va destinat, figura en les guarnicions aromàtiques, els brous curts i els fons de cocció.

Faristol on es posa el pernil salat per a treure'n llenques més fàcilment i que generalment utilitzen les xarcuteries.

Recipient ordinàriament cilíndric, o bateria de recipients anàlegs sobreposats, que serveixen per a portar el menjar cuinat. N'hi ha de grans dimensions, fins i tot amb escalfador, per a les empreses que es dediquen al servei d'àpats o les empreses que serveixen plats cuinats.

Regió del nord-oest de Portugal d'on surt el famós vi negre del mateix nom, una mica dolç, de gran celebritat, que s'utilitza com a ingredient de nombroses salses, generalment les d'aviram o porc (pernil, llom de porc o costelles).

Vi, normalment negre, i a vegades blanc, propi de les zones compreses entre els rius Douro i Corgo, a Portugal, perfumat i generós, que adquireix un màxim de qualitat després d'un cert temps de conservació.

Casa pública on se serveix menjar i es dona allotjament. Les "fondes de sisos" varen marcar tot una època a Barcelona capital.

Hostal, casa o lloc on es dona allotjament temporalment a persones que van de camí o hi passen un temps relativament curt, a canvi d'una paga.

Home o dona que habita a la posada, i que s'encarrega de tenir-la neta i de servir als clients.

Fer estada en un lloc transitòriament o per un temps relativament curt.

Fer que una cosa sigui o estigui en un lloc determinat.