Back to top

Criteris terminològics

Presentation
ALIMENT MODIFICAT GENÈTICAMENT, ALIMENT GENÈTICAMENT MODIFICAT O ALIMENT TRANSGÈNIC? ALIMENT MODIFICAT GENÈTICAMENT, ALIMENT GENÈTICAMENT MODIFICAT O ALIMENT TRANSGÈNIC?

Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

  • ca  ALIMENT MODIFICAT GENÈTICAMENT, ALIMENT GENÈTICAMENT MODIFICAT O ALIMENT TRANSGÈNIC?
  • es  alimento genéticamente modificado (aliment modificat genèticament), n m
  • es  alimento GM (aliment modificat genèticament), n m
  • es  alimento modificado genéticamente (aliment modificat genèticament), n m
  • es  alimento sometido a ingeniería genética (aliment transgènic), n m
  • es  alimento transgénico (aliment transgènic), n m
  • fr  aliment génétiquement modifié (aliment modificat genèticament), n m
  • fr  aliment modifié génétiquement (aliment modificat genèticament, aliment transgènic), n m
  • fr  aliment transgénique (aliment transgènic), n m
  • fr  AGM (aliment modificat genèticament), n m sigla
  • en  genetically engineered food (aliment modificat genèticament), n
  • en  genetically modified food (aliment modificat genèticament, aliment transgènic), n
  • en  genfood (aliment modificat genèticament), n
  • en  GM food (aliment modificat genèticament, aliment transgènic), n
  • en  transgenic food (aliment transgènic), n
  • en  GEF (aliment modificat genèticament), n sigla
  • en  GMF (aliment modificat genèticament, aliment transgènic), n sigla

Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

Definition
Tant aliment modificat genèticament com aliment transgènic (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *aliment genèticament modificat.

- Un aliment modificat genèticament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment que procedeix d'un organisme modificat genèticament o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme modificat genèticament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma en comptes de *aliment genèticament modificat són els següents:
(1) Té més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueix l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que dona lloc a una denominació més neutra (la forma amb l'adverbi anteposat possiblement s'ha creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria aliment no modificat genèticament i no *aliment genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és aliment modificat genèticament.
. Els equivalents castellans són alimento genéticamente modificado, alimento GM i alimento modificado genéticamente; els francesos, aliment génétiquement modifié, aliment modifié génétiquement i la sigla AGM, i els anglesos, genetically engineered food, genetically modified food, genfood, GM food i les sigles GEF i GMF.

- Un aliment transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment modificat genèticament que procedeix d'un organisme transgènic o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme transgènic.
. Els equivalents castellans són alimento sometido a ingeniería genética i alimento transgénico; els francesos, aliment modifié génétiquement i aliment transgénique, i els anglesos, genetically modified food, transgenic food, GM food i la sigla GMF.

Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, cosa que explica que sovint s'utilitzin aquestes dues formes com a sinònimes. Estrictament, però, poden haver-hi aliments modificats genèticament que no siguin transgènics.

Note

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats organisme modificat genèticament i organisme transgènic. (Vegeu la fitxa ORGANISME MODIFICAT GENÈTICAMENT, ORGANISME GENÈTICAMENT MODIFICAT, OMG, OGM O ORGANISME TRANSGÈNIC?)
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de aliment modificat genèticament i aliment transgènic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Aliments modificats genèticament i aliments transgènics, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aliments-modificats-geneticament-i-aliments-transgenics).
ALIMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA A DEMANDA / A REQUESTA / A DEMANDA I AUTOREGULADA / REGULADA PEL NADÓ O LLIURE? ALIMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA A DEMANDA / A REQUESTA / A DEMANDA I AUTOREGULADA / REGULADA PEL NADÓ O LLIURE?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

  • ca  ALIMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA A DEMANDA / A REQUESTA / A DEMANDA I AUTOREGULADA / REGULADA PEL NADÓ O LLIURE?
  • es  alimentación complementaria a demanda (alimentació complementària a demanda), n f
  • es  alimentación complementaria autorregulada (alimentació complementària a demanda), n f
  • es  alimentación complementaria dirigida por el bebé (alimentació complementària a demanda), n f
  • es  alimentación complementaria regulada por el bebé (alimentació complementària a demanda), n f
  • fr  alimentation autonome du bébé (alimentació complementària a demanda), n f
  • fr  diversification alimentaire autonome (alimentació complementària a demanda), n f
  • fr  sevrage au gré du nourrisson (alimentació complementària a demanda), n m
  • en  baby-led weaning (alimentació complementària a demanda), n
  • en  BLW (alimentació complementària a demanda), n sigla

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definition
Es considera que les formes adequades en català són alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta (tots dos, noms femenins), i no *alimentació complementària a demanda i autoregulada, *alimentació complementària regulada pel nadó, *alimentació complementària lliure ni *alimentació a demanda.

Els motius de la tria de alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes explicatives i fàcils d'interpretar.
(2) Pel que fa al nucli (alimentació complementària), és la forma habitual per a fer referència a l'alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet de base, sigui materna o adaptada; pel que fa al complement (a demanda o a requesta), ja s'utilitza en termes similars (com ara alletament a demanda) per a indicar que és el lactant el que estableix la quantitat i la freqüència de la ingestió.
(3) Estan avalades per especialistes de nutrició, pediatria i puericultura.
(4) Ja tenen ús en català.

En canvi, *alimentació complementària a demanda i autoregulada, *alimentació complementària regulada pel nadó, *alimentació complementària lliure i *alimentació a demanda presenten problemes:
- *alimentació complementària a demanda i autoregulada és una forma innecessàriament llarga, ja que a demanda i autoregulada són complements que diuen el mateix.
- *alimentació complementària regulada pel nadó és una forma molt llarga i menys utilitzada que les formes recomanades.
- *alimentació a demanda és una forma imprecisa, perquè no indica que es refereix a l'alimentació complementària i no a qualsevol tipus d'alimentació.
- *alimentació complementària lliure també és imprecisa perquè no indica que és el lactant el que decideix i, a més, no té formes paral·leles (a diferència de alimentació complementària a demanda, que conviu amb alletament a demanda).

L'alimentació complementària a demanda, o alimentació complementària a requesta, és un sistema d'introducció de l'alimentació complementària que consisteix a oferir aliments sense triturar a l'infant, assegurant-se que siguin adequats a la seva edat i a les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï ell si se'ls vol menjar i si se'ls vol menjar amb els dits o amb coberts.

Note

ANGUILA, ANGUILÓ O ANGULA? ANGUILA, ANGUILÓ O ANGULA?

Criteris d'especialitat > Zoologia

  • ca  ANGUILA, ANGUILÓ O ANGULA?
  • es  anguila (anguila), n f
  • es  angula (angula), n f
  • fr  anguille (anguila), n f
  • fr  civelle (angula), n f
  • en  common eel (anguila), n
  • en  eel (anguila), n
  • en  elver (angula), n
  • en  european eel (anguila), n
  • nc  Anguilla anguilla

Criteris d'especialitat > Zoologia

Definition
Tant anguila (nom femení), com anguiló (nom masculí) com angula (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent.

- L'anguila és un peix teleosti prim i de cos allargat, que pot superar el metre de llargada, i de pell llenegadissa, que remunta els rius i descendeix al mar per criar, de carn comestible i localment molt apreciada.
. L'equivalent castellà és anguila; el francès, anguille, i els anglesos, common eel, eel i european eel; el nom científic és Anguilla anguilla.

En canvi, gula i anguiló designen fases de creixement diferents de les anguiles:

- Una angula és una forma postlarval de l'anguila, amb una llargada màxima de 10 cm i un cos translúcid, que remunta els rius des del mar.
. A Catalunya les angules només es poden pescar a la zona maritimoterrestre.
. L'equivalent castellà és angula; el francès, civelle, i l'anglès, elver.

- Un anguiló és la fase de l'anguila posterior a angula, amb una llargada entre 10 i 35 cm, que correspon a la vida en aigua dolça fins a la maduresa sexual, moment en què les anguiles tornen cap al mar per reproduir-se.
. A partir dels 35 cm, els anguilons ja es consideren anguiles adultes.
. A Catalunya la pesca dels anguilons està prohibida.

Note

ANY DE TRASPÀS, ANY BIXEST O ANY BISSEXTIL? ANY DE TRASPÀS, ANY BIXEST O ANY BISSEXTIL?

Criteris d'especialitat > Física

  • ca  ANY DE TRASPÀS, ANY BIXEST O ANY BISSEXTIL?
  • es  año bisiesto (any bixest), n m
  • fr  année bissextile (any bixest), n f
  • it  anno bisestile (any bixest), n m
  • pt  ano bissexto (any bixest), n m
  • en  leap year (any bixest), n

Criteris d'especialitat > Física

Definition
Tant any de traspàs i any bixest com any bissextil (tots tres, noms masculins) són formes adequades, encara que tenen freqüències d'ús diferents.

Pel que fa a les formes any de traspàs i any bixest, es consideren formes principals, pels motius següents:
(1) Estan ben formades:
- any de traspàs és una creació moderna, potser per la idea que és un any al qual es traspassen les restes de dies acumulades en anys anteriors;
- any bixest és una evolució històrica de l'adjectiu llatí bisextus ('dues vegades sis'), referit al dia de més d'aquests anys, que s'afegia al sisè dia de les calendes de març (l'últim dia del calendari romà) i era, doncs, un segon dia sis.
(2) Estan recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (el qual posa la informació a any de traspàs i remet any bixest a any de traspàs).
(3) Tenen un ús extens, tant en textos d'especialitat com en textos de divulgació.
(4) Tenen un abast territorial una mica diferent, ja que any de traspàs s'utilitza sobretot en català central i, en canvi, any bixest és una forma amb una distribució més àmplia pel domini del català.

En canvi, any bissextil, tot i tenir un origen paral·lel a any bixest (deriva de l'adjectiu llatí bisextiils, amb el mateix significat que bisextus), té valor de forma secundària pels motius següents:
(1) El diccionari normatiu la recull com a variant de la forma any bixest.
(2) Té un nombre d'ocurrències força menor que any de traspàs i any bixest en els textos d'especialitat i en els textos divulgatius.

Finalment, pel que fa a la pronúncia, convé destacar que la x de any bixest es pronuncia com una postalveolar fricativa sorda (és a dir, igual que clixé o guixaire) i que any bissextil és una paraula aguda, amb accent tònic a l'última síl·laba (d'acord amb la pronúncia del llatí bisextilis).

Un any de traspàs o un any bixest, o també any bissextil, és un any que té una durada de 366 dies, és a dir un dia més que els altres anys, el qual se situa al final del febrer.

Note

  • 1. Són anys de traspàs tots els anys que són múltiples de quatre, excepte alguns dels que acaben en dos zeros. En aquest cas, cal tenir en compte les dues primeres xifres de l'any: si són un múltiple de quatre (com en el cas de 2000), és un any de traspàs; si no són un múltiple de quatre (com en el cas de 1900), és un any convencional.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de any bixest al Cercaterm, i també el document de criteri original, Any de traspàs, any bixest o any bissextil?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/any-traspas-any-bixest-o-any-bissextil).
APLICACIÓ MÒBIL, APP O APLI? APLICACIÓ MÒBIL, APP O APLI?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  APLICACIÓ MÒBIL, APP O APLI?
  • es  aplicación móvil (aplicació mòbil), n f
  • es  apli (app), n f sin. compl.
  • fr  application mobile (aplicació mòbil), n f
  • fr  appli (app), n f sin. compl.
  • en  mobile application (aplicació mòbil), n
  • en  app (app), n sin. compl.

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definition
Tant aplicació mòbil com app i apli (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen ús en contextos diferents:

- Aplicació mòbil és la forma catalana completa. Es considera especialment adequada per a contextos formals en què la llargada de la forma no sigui determinant.
- App és un escurçament creat en anglès a partir de application, amb una àmplia utilització en català. Es considera adequada com a forma escurçada.
- Apli és un escurçament creat en català a partir de aplicació, que el TERMCAT ha pres en consideració a petició d'alguns mitjans de comunicació. Es considera que pot ser una alternativa adequada com a forma escurçada, sempre que se n'acabi generalitzant l'ús.

Una aplicació mòbil, o una app, o el sinònim complementari apli, és un programa informàtic que desenvolupa una tasca específica en un dispositiu mòbil.

Note

APRENENTATGE AUTOMÀTIC O APRENENTATGE PROFUND? APRENENTATGE AUTOMÀTIC O APRENENTATGE PROFUND?

Criteris d'especialitat > Tractament de la informació

  • ca  APRENENTATGE AUTOMÀTIC O APRENENTATGE PROFUND?
  • es  aprendizaje automático (aprenentatge automàtic), n m
  • es  aprendizaje profundo (aprenentatge profund), n m
  • fr  apprentissage automatique (aprenentatge automàtic), n m
  • fr  apprentissage profond (aprenentatge profund), n m
  • fr  apprentissage-machine (aprenentatge automàtic), n m
  • en  automatic learning (aprenentatge automàtic), n
  • en  deep learning (aprenentatge profund), n
  • en  deep machine learning (aprenentatge profund), n
  • en  deep structured learning (aprenentatge profund), n
  • en  machine learning (aprenentatge automàtic), n
  • en  DL (aprenentatge profund), n sigla
  • en  ML (aprenentatge automàtic), n sigla

Criteris d'especialitat > Tractament de la informació

Definition
Tant aprenentatge automàtic com aprenentatge profund (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:

- L'aprenentatge automàtic és un procés del camp de la intel·ligència artificial que treballa sobre grans volums de dades per identificar-hi patrons, amb l'objectiu de predir i suggerir comportaments futurs que permetin a una màquina evolucionar i millorar el seu comportament.
. L'equivalent castellà és aprendizaje automático; els francesos, apprentissage automatique i apprentissage-machine, i els anglesos, automatic learning i machine learning (amb la sigla ML).

- L'aprenentatge profund també és un procés de la intel·ligència artificial que simula el funcionament bàsic de la xarxa neuronal del cervell humà per mitjà d'algorismes que funcionen com un sistema per capes, amb l'objectiu d'aconseguir que una màquina aprengui de manera independent i abstracta.
. L'equivalent castellà és aprendizaje profundo; el francès, apprentissage profond, i els anglesos, deep learning (amb la sigla DL), deep machine learning i deep structured learning.

Note

APTÒNIM, APTRÒNIM, EUÒNIM O NOM PARLANT? APTÒNIM, APTRÒNIM, EUÒNIM O NOM PARLANT?

Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura

  • ca  APTÒNIM, APTRÒNIM, EUÒNIM O NOM PARLANT?
  • es  antropónimo atributivo (aptònim), n m
  • es  antropónimo evocativo (aptònim), n m
  • es  aptrónimo (aptònim), n m
  • es  caracterónimo (aptònim), n m
  • es  caractónimo (aptònim), n m
  • es  nombre parlante (aptònim), n m
  • fr  aptonyme (aptònim), n m
  • it  attonimo (aptònim), n m
  • it  attronimo (aptònim), n m
  • pt  aptônimo (aptònim), n m
  • pt  aptrônimo (aptònim), n m
  • en  aptonym (aptònim), n
  • en  aptronym (aptònim), n
  • en  charactonym (aptònim), n
  • en  euonym (aptònim), n
  • de  sprenchender Name (aptònim), n m

Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura

Definition
Es considera que la forma adequada és aptònim (nom masculí), i no *aptrònim, *euònim ni *nom parlant.

Els motius de la tria de aptònim (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Ja ha tingut difusió en català.
(2) Està semànticament motivada.
(3) És paral·lela a altres noms del mateix àmbit, com ara antropònim, autònim, al·lònim o zoònim. (A diferència d'aquests casos, però, aptònim no és una veritable formació culta, ja que està formada a partir de l'adjectiu apte i la forma sufixada d'origen grec -ònim 'nom'.)
(4) S'utilitzen formes anàlogues en altres llengües romàniques.
Ex.: [francès] aptonyme; [italià] attonimo; [portuguès] aptônimo
(5) Té el suport de la majoria d'especialistes consultats.

En canvi, *aptrònim, *euònim i *nom parlant presenten problemes:
- *aptrònim no és una solució lingüísticament ben construïda, ja que la r no correspon ni al primer formant ni al segon, sinó que vol remetre al nom antropònim.
- *euònim (compost culte ben construït a partir dels formants grecs eu- 'ben, bon, avantatjós' i -ònim 'nom') té poc ús i no és semànticament transparent.
- *nom parlant és semànticament imprecisa, ja que més que d'un nom que parla es tracta d'un nom que revela trets.

Un aptònim és un antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d'altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.

Note

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT descarta de moment distingir amb una denominació específica els aptònims referits a personatges de ficció (tal com fan l'anglès amb charactonyms i el castellà amb caractónimo i caracterónimo), perquè la majoria d'especialistes consultats en són poc partidaris.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de aptònim al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Noms propis que parlen, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/noms-propis-que-parlen-els-aptonims).
APUNT, APORTACIÓ, COMENTARI, INTERVENCIÓ, NOTA, MISSATGE, ARTICLE O POST? APUNT, APORTACIÓ, COMENTARI, INTERVENCIÓ, NOTA, MISSATGE, ARTICLE O POST?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  APUNT, APORTACIÓ, COMENTARI, INTERVENCIÓ, NOTA, MISSATGE, ARTICLE O POST?
  • es  artículo (apunt), n m
  • es  contribución (apunt), n f
  • es  mensaje (apunt), n m
  • es  post (apunt), n m
  • fr  article (apunt), n m
  • fr  contribution (apunt), n f
  • fr  entrée (apunt), n f
  • it  post (apunt), n m
  • en  post (apunt), n
  • en  posting (apunt), n

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definition
Es considera que la forma més adequada de manera general és apunt (nom masculí) i, segons els contextos, també aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o article, mentre que no es considera adequada la forma *post.

Els motius de la tria de apunt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de nivells d'especialització, extensió i format diferents.
(2) Ja té una certa difusió en català.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.

Igualment, també poden ser adequades en determinats contextos les formes següents:
- aportació (nom femení), comentari (nom masculí), intervenció (nom femení), nota (nom femení) i missatge (nom masculí)
- article (nom masculí) per a un apunt d'una certa extensió i d'un cert grau d'especialització.

Un apunt és l'element textual o visual que un internauta publica en un fòrum o en un blog.

Note

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat fer un apunt. (Vegeu la fitxa FER UN APUNT, PENJAR UN APUNT, PUBLICAR UN APUNT O POSTEJAR?)
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de apunt al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Un apunt sobre el post, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/apunt-post).
ARABOSAHARIÀ -ANA, SAHARIANOARÀBIC -IGA O SAHAROARÀBIC -IGA? ARABOSAHARIÀ -ANA, SAHARIANOARÀBIC -IGA O SAHAROARÀBIC -IGA?

Criteris d'especialitat > Geografia

  • ca  ARABOSAHARIÀ -ANA, SAHARIANOARÀBIC -IGA O SAHAROARÀBIC -IGA?
  • es  saharo-arábigo -ga (arabosaharià -ana), adj
  • fr  saharo-arabique (arabosaharià -ana), adj
  • it  arabo-sahariano (arabosaharià -ana), adj
  • en  saharo-arabian (arabosaharià -ana), adj

Criteris d'especialitat > Geografia

Definition
Tant arabosaharià -ana com, de manera complementària, saharianoaràbic -iga (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades; en canvi, no es considera adequada la forma *saharoaràbic -iga.

Els motius de la tria de arabosaharià -ana com a forma prioritària, i de saharianoaràbic -iga com a forma secundària, són els següents:
(1) En els compostos de dos adjectius, el primer adjectiu s'expressa a la manera culta.
(2) L'ordre dels dos adjectius en aquests compostos és indiferent i sovint depèn de quin dels dos ja té una forma culta adequada.
(3) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull arabo- com a forma prefixada de àrab, mentre que no inclou cap forma culta per a saharià -ana.
(4) La forma arabosaharià -ana ja es documenta en alguns contextos d'especialitat, a diferència de la forma saharianoaràbic -iga.
(5) Tot i no tenir documentació que l'avali, saharianoaràbic -iga és una forma ben construïda, i d'aquí que es consideri també correcta.

En canvi, *saharoaràbic -iga presenta el problema lingüístic que el primer formant no correspon a un adjectiu sinó a un nom, de manera que no s'ajusta a l'estructura adjectiu + adjectiu que requereixen aquests compostos.

Una àrea, un col·lectiu o un ésser viu arabosaharià, i també amb el sinònim complementari saharianoaràbic, és un element que està situat en la zona que configuren el desert del Sàhara de l'Atlàntic al mar Roig, la península del Sinaí, la península aràbiga, el sud de Palestina i la baixa Mesopotàmia.

Note

  • D'acord amb les normes d'ús del guionet per a la formació de paraules compostes, no són adequades les formes *àrabo-saharià ni *sahariano-aràbic -iga. Per a ampliar la informació sobre l'ús del guionet, podeu consultar el document L'ús del guionet en l'escriptura dels mots formats per composició o per prefixació (acord del 15 de març de 1996), al web de l'Institut d'Estudis Catalans (publicacions.iec.cat/Front/repository/pdf/00000042/00000018.pdf).
ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI, ATAC DoS, ATAC D'INTERFERÈNCIA, ATAC D'INUNDACIÓ, ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI DISTRIBUÏT O ATAC DDoS? ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI, ATAC DoS, ATAC D'INTERFERÈNCIA, ATAC D'INUNDACIÓ, ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI DISTRIBUÏT O ATAC DDoS?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI, ATAC DoS, ATAC D'INTERFERÈNCIA, ATAC D'INUNDACIÓ, ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI DISTRIBUÏT O ATAC DDoS?
  • es  ataque DDoS (atac de denegació de servei distribuït), n m
  • es  ataque de denegación de servicio (atac de denegació de servei), n m
  • es  ataque de denegación de servicio distribuido (atac de denegació de servei distribuït), n m
  • es  ataque de inundación (atac d'inundació), n m
  • es  ataque DoS (atac de denegació de servei), n m
  • es  interferencia intencionada (atac d'interferència), n f
  • fr  attaque d'inondation (atac d'inundació), n f
  • fr  attaque DDoS (atac de denegació de servei distribuït), n f
  • fr  attaque Dds (atac de denegació de servei), n f
  • fr  attaque par déni de service (atac de denegació de servei), n f
  • fr  attaque par déni de service distribué (atac de denegació de servei distribuït), n f
  • fr  brouillage intentionnel (atac d'interferència), n m
  • en  DDoS attack (atac de denegació de servei distribuït), n
  • en  denial-of-service attack (atac de denegació de servei), n
  • en  distruted denial-of-service attack (atac de denegació de servei distribuït), n
  • en  DoS attack (atac de denegació de servei), n
  • en  flooding attack (atac d'inundació), n
  • en  jamming attack (atac d'interferència), n

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definition
Tant atac de denegació de servei i atac DoS, com atac d'interferència, com atac d'inundació i com atac de denegació de servei distribuït i atac DDoS (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- Un atac de denegació de servei, o el sinònim complementari atac DoS, és un atac que consisteix a deixar inoperatius un servidor web o una xarxa per als usuaris que hi volen accedir.
. Els equivalents castellans són ataque de denegación de servicio i ataque DoS; els francesos, attaque Dds i attaque par déni de service, i els anglesos, denial-of-service attack i DoS attack.

En canvi, atac d'interferència, atac d'inundació i atac de denegació de servei distribuït designen tipus específics d'atacs de denegació de servei:

- Un atac d'interferència és un atac de denegació de servei en què es provoquen interferències en el servidor o la xarxa.
. L'equivalent castellà és interferencia intencionada; el francès, brouillage intentionnel, i l'anglès, jamming attack.

- Un atac d'inundació és un atac de denegació de servei en què s'envia una gran quantitat de dades a un servidor o a un sistema informàtic.
. L'equivalent castellà és ataque de inundación; l'equivalent francès, attaque d'inondation, i l'anglès,
flooding attack.

- Un atac de denegació de servei distribuït, o atac DDoS, és un atac de denegació de servei en què s'envia una gran quantitat de peticions falses alhora per mitjà de grups d'usuaris o de xarxes d'ordinadors zombi distribuïts per diferents zones geogràfiques.
. Els equivalents castellans són ataque DDoS i ataque de denegación de servicio distribuido; els francesos, attaque DDoS i attaque par déni de service distribué, i els anglesos, DDoS attack i distributed denial-of-service attack.

Note