Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Terminologia de ciències de la salut

Presentation
  • ca  apràxia, n f
  • ca  dispràxia, n f
  • es  apraxia, n f
  • es  dispraxia, n f
  • fr  apraxie, n f
  • fr  dyspraxie, n f
  • en  apraxia, n
  • en  dyspraxia, n

Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Definition
Pèrdua total o parcial de la capacitat d'executar voluntàriament i d'una manera apropiada determinats gestos o moviments apresos amb anterioritat, que no pot ser explicada per la presència de parèsia, atàxia o alteracions sensorials.

Les causes d'apràxia poden ser les hemorràgies, els ictus isquèmics de les artèries cerebral anterior, silviana i cerebral posterior, el remolliment cerebral o els tumors cerebrals, entre d'altres.

Note

  • 1. La denominació apràxia està formada a partir de a- i del grec práxis 'acció' i la denominació dispràxia està formada a partir de dis- i del grec práxis 'acció'.

    2. Tot i que apràxia i dispràxia tenen una delimitació conceptual diferent, en un ús terminològic poc precís s'utilitzen de manera indistinta.
  • ca  disprosòdia, n f
  • es  disprosodia
  • en  dysprosody

Neurociència

Definition
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la dificultat a comprendre o expressar els components emocionals de la parla, que s'associa a lesions en l'hemisferi no dominant per al llenguatge o en els nuclis basals.

Note

  • La disprosòdia es pot manifestar en alteracions de la intensitat, el to o el ritme del llenguatge parlat.
  • ca  disceratosi congènita, n f
  • ca  disqueratosi congènita, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Zinsser-Engman-Cole, n f sin. compl.
  • es  disqueratosis congénita, n f
  • es  síndrome de Zinsser-Engman-Cole, n m sin. compl.
  • es  DC, n f sigla
  • es  DKC, n f sigla
  • fr  dyskératose congénitale, n f
  • fr  syndrome de Zinsser-Engman-Cole, n m sin. compl.
  • fr  DC, n f sigla
  • fr  DKC, n f sigla
  • en  dyskeratosis congenita, n
  • en  Zinsser-Engman-Cole syndrome, n sin. compl.
  • en  DC, n sigla
  • en  DKC, n sigla
  • cod  1775

Malalties minoritàries

  • ca  síndrome de White, n f
  • ca  disqueratosi fol·licular, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Darier, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Darier-White, n f sin. compl.
  • ca  queratosi fol·licular, n f sin. compl.
  • ca  queratosi vegetant, n f sin. compl.
  • es  disqueratosis folicular, n f
  • es  enfermedad de Darier, n f
  • es  queratosis folicular, n f
  • es  síndrome de White, n m
  • en  Darier disease
  • en  Darier-White disease
  • en  follicular keratosis

Fisioteràpia

Definition
Alteració de la queratinització de caràcter familiar, transmesa de forma autosòmica dominant irregular, caracteritzada per excrescències papuloses, verrugoses, de color gris brut, aïllades o formant plaques crostoses, vegetants, exsudatives i fètides, localitzades simètricament al coll, les espatlles, la cara, el cuir cabellut, les aixelles, els palmells de les mans i les plantes dels peus, els engonals, el solc intergluti i les zones retroauriculars.

Note

  • 1. La síndrome de White és poc freqüent i la intensitat amb què es manifesta tendeix a augmentar amb l'edat.
  • 2. La síndrome de White pot afectar també les ungles i la mucosa oral. En els palmells de les mans i les plantes dels peus es produeix una interrupció de les crestes epidèrmiques de les empremtes digitals.
  • 3. Les excrescències papuloses i verrugoses de color gris brut que apareixen en la síndrome de White s'anomenen pàpules queratòtiques.
  • ca  disregulació emocional, n f
  • ca  desregulació emocional, n f sin. compl.
  • es  desregulación emocional, n f
  • es  disregulación emocional, n f
  • fr  dysrégulation émotionnelle, n f
  • en  emotional dysregulation, n
  • de  emotionale Dysregulation, n f

Psiquiatria

Definition
Resposta emocional pobrament modulada, que no entra en el rang convencionalment acceptat per a les respostes emocionals.
  • ca  disruptor endocrí, n m
  • es  alterador endocrino, n m
  • es  disruptor endocrino, n m
  • es  disruptor hormonal, n m
  • es  perturbador endocrino, n m
  • fr  modulateur endocrinien, n m
  • fr  perturbateur endocrinien, n m
  • en  endocrine disrupter, n
  • en  endocrine disrupting chemical, n
  • en  endocrine disrupting compound, n
  • en  endocrine disruptor, n

Seguretat alimentària

Definition
Substància exògena que altera l'equilibri hormonal i les funcions del sistema endocrí i que provoca efectes negatius en un organisme, en la seva progènie o en la població.

Note

  • Actualment, es consideren disruptors endocrins alguns contaminants naturals, com ara la zearalenona; alguns contaminants ambientals, com ara les dioxines; substàncies utilitzades en l'elaboració de materials en contacte amb aliments, com ara els ftalats, i alguns residus de la producció agrícola, com alguns productes fitosanitaris.
  • ca  dissecció aòrtica familiar, n f
  • es  disección aórtica familiar, n f
  • es  ectasia anuloaórtica, n f sin. compl.
  • es  necrosis quística de la media de la aorta, n f sin. compl.
  • fr  dissection aortique familiale, n f
  • fr  maladie aortique annulo-ectasiante, n f sin. compl.
  • fr  médianécrose kystique de l'aorte, n f sin. compl.
  • en  familial aortic dissection, n
  • en  annuloaortic ectasia, n sin. compl.
  • en  cystic medial necrosis of aorta, n sin. compl.
  • cod  229

Malalties minoritàries

  • ca  dissecció espontània idiopàtica de l'artèria coronària, n f
  • es  disección coronaria espontánea idiopática, n f
  • es  DCE idiopática, n f sin. compl.
  • es  disección espontánea de arterias coronarias idiopática, n f sin. compl.
  • fr  dissection spontanée idiopathique de l'artère coronaire, n f
  • fr  DSAC idiopathique, n f sin. compl.
  • en  idiopathic spontaneous coronary artery dissection, n
  • en  idiopathic SCAD, n sin. compl.
  • cod  458718

Malalties minoritàries

  • ca  dissector, n m
  • es  disector, n m
  • fr  dissecteur, n m
  • en  dissector, n

Aparells sanitaris

Definition
Instrument quirúrgic utilitzat en la dissecció.

Note

  • Existeixen molts tipus de dissectors diferents, adaptats a usos molt diversos, i molts porten el nom del seu inventor, com per exemple els dissectors de Barraya, Harrington, Lerinche o Saylor, entre d'altres.
  • ca  disseminació, n f
  • es  diseminación, n f
  • fr  dissémination, n f
  • en  dissemination, n

Càncer

Definition
Acció de distribuir-se, d'escampar-se, extensament per un teixit, un òrgan o un cos.