tamborinaire
tamborinaire
- ca tamboriner | tamborinera, n m, f
- ca tamborinaire, n m, f sin. compl.
- es tamborilero | tamborilera
- en drummer
Definition
Persona que toca el tamborí.
tamborinar
tamborinar
- ca tamborinejar, v intr
- ca tamborejar (valencià), v intr sin. compl.
- ca tamborinar, v intr sin. compl.
- es tamborear
- es tamborilear
- en drum, to
Definition
Tocar el tamborí.
tamborinejar
tamborinejar
- ca tamborinejar, v intr
- ca tamborejar (valencià), v intr sin. compl.
- ca tamborinar, v intr sin. compl.
- es tamborear
- es tamborilear
- en drum, to
Definition
Tocar el tamborí.
tamboriner | tamborinera
tamboriner | tamborinera
- ca tamboriner | tamborinera, n m, f
- ca tamborinaire, n m, f sin. compl.
- es tamborilero | tamborilera
- en drummer
Definition
Persona que toca el tamborí.
tango
tango
- ca tango, n m
- es tango
- en tango
Definition
Estil musical ballable, de naturalesa urbana i rural, que sol tindre forma binària o ternària i compàs de quatre temps, típic de l'Argentina.
tanguista
tanguista
- ca tanguista, n m, f
- ca tanguiste | tanguista (valencià), n m, f var. ling.
- es tanguero -ra
- es tanguista
- en tango singer
Definition
Persona que canta tangos.
tanguiste | tanguista (valencià) (*)
tanguiste | tanguista (valencià) (*)
- ca tanguista, n m, f
- ca tanguiste | tanguista (valencià), n m, f var. ling.
- es tanguero -ra
- es tanguista
- en tango singer
Definition
Persona que canta tangos.
tanqueta
tanqueta
- ca barra de compàs, n f
- ca línia divisòria, n f sin. compl.
- ca tanqueta, n f sin. compl.
- es barra de compás
- es línea divisoria
- en bar
- en bar line
- en measure
Definition
En un pentagrama, ratlla vertical que separa un compàs d'un altre.
tapa harmònica
tapa harmònica
- ca tapa harmònica, n f
- es tapa armónica
- en sound board
Definition
Taula harmònica de la caixa dels cordòfons sobre la qual es disposen les cordes, separades pels ponts, i que vibra per ressonància a través de la transmissió d'impulsos de les cordes a través del pont.
tarantel·la
tarantel·la
- ca tarantel·la, n f
- es tarantela
- en tarantella
Definition
Música que acompanya el ball homònim, de ritme molt viu, compàs de sis per huit que augmenta de velocitat progressivament, i que va acompanyada de castanyoles i panderetes, tradicional en el sud d'Itàlia des del segle XIV.
