Neoloteca

ca cub piramidat, n m
ca tetrahexaedre, n m
ca tetraquishexaedre, n m
es tetrahexaedro
es tetraquishexaedro
fr tétrahexaèdre
en tetrahexahedron

Matemàtiques > Geometria

Definition

Poliedre dual de l'octaedre truncat, de vint-i-quatre cares, trenta-sis arestes i catorze vèrtexs.

Note

També són correctes la variants ortogràfiques tetrahexàedre i tetraquishexàedre.

ca cub rom, n m
es cubo romo
fr cube aplati
en snub cube

Matemàtiques > Geometria

Definition

Poliedre semiregular de trenta-dues cares triangulars i sis cares quadrades.

Note

Com que no té plans de simetria, un cub rom pot aparèixer en dues versions enantiomorfes.

ca cubalibre, n m
es cubalibre, n m
es cubata, n m
fr Cuba libre, n m
fr rhum-Coca, n m
it cuba libre, n m
pt cuba-libre, n f
pt cuba-livre, n f
en Cuba libre, n
en rum and coke, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definition

Beguda alcohòlica feta, habitualment, amb rom i refresc de cola.

Note

La forma cubalibre prové de l'expressió del castellà "¡Viva Cuba libre!".
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cubalibre

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma cubalibre.

Criteris aplicats

·El manlleu del castellà és una forma clarament implantada en català.

·La grafia cubalibre, amb els formants aglutinats, correspon a la forma lexicalitzada recollida en castellà al diccionari normatiu d'aquesta llengua.

·La denominació lexicalitzada cubalibre ja es recull en català en diverses fonts lexicogràfiques i terminològiques.

·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga, si bé se sol escriure amb els formants separats per un espai o un guionet.

Formes desestimades

-rom amb cola: És una forma descriptiva i transparent, però té menys ús i no és precisa quan s'introdueix alguna variant en els ingredients (que és una possibilitat que tenen en compte moltes fonts lexicogràfiques).

-cubata: Es considera una forma col·loquial, igual que altres manlleus del castellà que contenen el mateix sufix (-ata) i que tampoc s'han incorporat al català, com bocata o segurata. A més, la denominació cubata sovint s'utilitza amb un sentit més ampli, per a designar genèricament qualsevol beguda alcohòlica feta amb un destil·lat i un refresc amb gas i servida en un got de tub.

-cuba-libre: Aquesta forma no segueix la grafia lexicalitzada ja documentada al diccionari normatiu de la llengua d'origen (cubalibre).

[Acta 740, 7 de juliol de 2025]

ca objecte clàssic del cinturó de Kuiper, n m
ca cubewano, n m sin. compl.
es cubewano
es objeto clásico del cinturón de Kuiper
fr cubewano
fr objet classique de la ceinture de Kuiper
it cubewano
it oggetto classico della fascia di Kuiper
pt cubewano
pt objeto clássico do cinturão de Kuiper
en classical Kuiper belt object
en cubewano
de Cubewano
de klassisches Kuipergürtel-Objekt

Ciències de la Terra > Astronomia, Ciències de la Terra > Astrofísica

Definition

Objecte transneptunià del cinturó de Kuiper, amb una òrbita de baixa excentricitat, que no presenta ressonància amb Neptú.

Note

La denominació cubewano prové de la lectura lletrejada en anglès de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se en conjunt a la resta d'objectes anàlegs (QB1-os> cubewanos); és una forma pròpia de contextos informals.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes objecte clàssic del cinturó de Kuiper (sin. cubewano), objecte transneptunià i cinturó de Kuiper:

S'aprova el terme objecte clàssic del cinturó de Kuiper, juntament amb el sinònim complementari cubewano, pels motius següents:

Pel que fa a objecte clàssic del cinturó de Kuiper,

·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes en contextos científics;

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada: el nucli objecte clàssic respon al fet que les òrbites d'aquests objectes són similars a les dels planetes, és a dir, a les dels objectes astronòmics clàssics per excel·lència; cinturó de Kuiper, d'altra banda, fa referència al nom de la regió del sistema solar on són;

·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

·en la resta de llengües s'utilitza la designació anàloga;

·és, segons diverses fonts, la designació recomanada per la Unió Astronòmica Internacional;

·té el vistiplau dels especialistes.

Quant a cubewano (manlleu de l'anglès creat a partir de la lectura lletrejada de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se al conjunt d'objectes anàlegs: QB1-os> cubewanos),

·és una forma també molt coneguda i popular entre els experts, si bé s'utilitza sobretot en contextos informals;

·encara que la terminació -ano és molt poc freqüent en català, el diccionari normatiu ja recull formes, com ara gitano, soprano o xicano (igualment manlleus), que també contenen aquesta terminació; també inclou formes amb w, com ara kiwi o web;

·es documenta en nombroses obres, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

·en la resta de llengües també es documenta i s'utilitza profusament;

·la majoria d'especialistes consultats són partidaris de l'acceptació d'aquesta forma, al costat de objecte clàssic del cinturó de Kuiper, que consideren prioritària.

Com a termes semànticament relacionats amb objecte clàssic del cinturó de Kuiper, s'aproven també les formes cinturó de Kuiper i objecte transneptunià, pels motius següents:

·són les denominacions habituals d'aquests conceptes i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

·cinturó de Kuiper és una forma creada per paral·lelisme amb cinturó d'asteroides (designació ja recollida al diccionari normatiu) i en honor a l'astrònom nord-americà Gerard Kuiper, que va predir l'existència d'aquesta regió del sistema solar als anys seixanta del segle xx;

·objecte transneptunià és una forma descriptiva i lingüísticament adequada, construïda sobre el genèric objecte ("Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu transneptunià -ana (del prefix del llatí trans-, que significa 'dellà' + l'adjectiu normatiu neptunià -ana, "Relatiu o pertanyent al planeta Neptú o al déu Neptú");

·en la resta de llengües s'utilitzen les designacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

[Acta 547, 31 de maig de 2012]

ca cubiculum [la], n m
es cubículo
en cubiculum

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics, Història > Arqueologia

Definition

Habitació d'una casa romana construïda entorn de l'atri, generalment usada com a dormitori.

ca cuc, n m
es gusano
fr ver
en worm

Informàtica > Programari

Definition

Programa maliciós que s'infiltra en una xarxa informàtica, s'hi reprodueix i es propaga als sistemes que hi estan connectats amb l'objectiu d'alterar-los o de destruir-los.

ca lluerna, n f
ca cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
ca cuca de llum, n f sin. compl.
ca cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
ca llanterna (balear), n f sin. compl.
es candelilla, n f
es gusano de luz, n m
es luciérnaga, n f
es noctiluca, n f
fr luciole, n f
fr mouch à feu, n f
en firefly, n
en glow-worm, n
enUS lightning bug, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**

Definition

Insecte coleòpter de la família dels lampírids, la femella del qual, desproveïda d'ales i semblant a un cuc, emet una fosforescència d'un to verd brillant per l'extrem abdominal.

Note

1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
riteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna (sin. compl. cuc de llum, cuca de llum, cuca de Sant Joan, llanterna)

Resolució del Consell Supervisor i Criteris aplicats

S'aproven les formes lluerna, cuca de llum, cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna com a denominacions catalanes per a designar, genèricament, qualsevol insecte de la família dels lampírids. Malgrat que el diccionari normatiu associa específicament aquestes formes (excepte llanterna, que no hi apareix com a insecte) a l'espècie Lampyris noctiluca, que és la més coneguda i estesa a Europa, els especialistes confirmen que aquestes denominacions són adequades per a referir-se, en general, a qualsevol espècie de lampírid.

Pel que fa a la prioritat entre les diferents formes, s'acorda el següent:

·Es proposa com a denominacions estàndard les formes lluerna i cuca de llum, totes dues recollides al diccionari normatiu, perquè són les més esteses territorialment, d'acord amb l'Atles lingüístic del domini català (1) i amb el Petit atles lingüístic del domini català (2):

olluerna és pròpia del valencià, el nord-occidental (concretament, del subdialecte tortosí), el balear i punts del septentrional.

ocuca de llum és una forma pròpia de bona part del català central i del nord-occidental.

·Entre lluerna i cuca de llum, s'estableix lluerna com a denominació preferent, atès que s'utilitza en més dialectes i és també la forma que tradicionalment ha establert el diccionari normatiu com a prioritària.

·Es mantenen com a sinònims complementaris territorials les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, menys esteses que cuca de llum i lluerna:

ocuc de llum és una forma pròpia i representativa sobretot del valencià; també s'utilitza en punts del nord-occidental (especialment al dialecte tortosí);
ocuca de Sant Joan, forma normativa, és pròpia fonamentalment del central i d'algun punt del nord-occidental i el septentrional;
ollanterna és pròpia i representativa del balear (concretament, del mallorquí) i de punts del valencià.

Formes desestimades

Es descarta de fer constar a la fitxa la forma cuca de Nostre Senyor, malgrat que es recull al diccionari normatiu com a sinònim de lluerna, perquè no apareix esmentada ni a l'Atles lingüístic del domini català ni a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (3), fet que fa pensar que és una denominació local. Tampoc es recull al Diccionari català-valencià-balear (4), on apareixen les formes cuca de llum, cuca llumera i cuca de Sant Joan, i s'esmenta que aquest insecte "és un animal molt respectat dels infants, qui diuen que és pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor".

Denominació de les diferents espècies de lampírids

S'acorda que en les fitxes de les diferents espècies de cuques de llum es faran constar com a denominacions explícites únicament les creades amb els nuclis lluerna i cuca de llum, que són els considerats estàndard i prioritaris, a fi d'evitar un excés de sinonímia en cada fitxa. Malgrat tot, cal considerar igualment adequades les formes creades amb els nuclis cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, en els territoris en què aquestes denominacions són pròpies.

(1) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>

(2) VENY, Joan; PONS, Lídia. "Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>

(3) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCIÓ FILOLÒGICA. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Vol. 3, Lèxic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <estandard-oral.llocs.iec.cat/>

(4) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca lluerna, n f
ca cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
ca cuca de llum, n f sin. compl.
ca cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
ca llanterna (balear), n f sin. compl.
es candelilla, n f
es gusano de luz, n m
es luciérnaga, n f
es noctiluca, n f
fr luciole, n f
fr mouch à feu, n f
en firefly, n
en glow-worm, n
enUS lightning bug, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**

Definition

Insecte coleòpter de la família dels lampírids, la femella del qual, desproveïda d'ales i semblant a un cuc, emet una fosforescència d'un to verd brillant per l'extrem abdominal.

Note

1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
riteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna (sin. compl. cuc de llum, cuca de llum, cuca de Sant Joan, llanterna)

Resolució del Consell Supervisor i Criteris aplicats

S'aproven les formes lluerna, cuca de llum, cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna com a denominacions catalanes per a designar, genèricament, qualsevol insecte de la família dels lampírids. Malgrat que el diccionari normatiu associa específicament aquestes formes (excepte llanterna, que no hi apareix com a insecte) a l'espècie Lampyris noctiluca, que és la més coneguda i estesa a Europa, els especialistes confirmen que aquestes denominacions són adequades per a referir-se, en general, a qualsevol espècie de lampírid.

Pel que fa a la prioritat entre les diferents formes, s'acorda el següent:

·Es proposa com a denominacions estàndard les formes lluerna i cuca de llum, totes dues recollides al diccionari normatiu, perquè són les més esteses territorialment, d'acord amb l'Atles lingüístic del domini català (1) i amb el Petit atles lingüístic del domini català (2):

olluerna és pròpia del valencià, el nord-occidental (concretament, del subdialecte tortosí), el balear i punts del septentrional.

ocuca de llum és una forma pròpia de bona part del català central i del nord-occidental.

·Entre lluerna i cuca de llum, s'estableix lluerna com a denominació preferent, atès que s'utilitza en més dialectes i és també la forma que tradicionalment ha establert el diccionari normatiu com a prioritària.

·Es mantenen com a sinònims complementaris territorials les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, menys esteses que cuca de llum i lluerna:

ocuc de llum és una forma pròpia i representativa sobretot del valencià; també s'utilitza en punts del nord-occidental (especialment al dialecte tortosí);
ocuca de Sant Joan, forma normativa, és pròpia fonamentalment del central i d'algun punt del nord-occidental i el septentrional;
ollanterna és pròpia i representativa del balear (concretament, del mallorquí) i de punts del valencià.

Formes desestimades

Es descarta de fer constar a la fitxa la forma cuca de Nostre Senyor, malgrat que es recull al diccionari normatiu com a sinònim de lluerna, perquè no apareix esmentada ni a l'Atles lingüístic del domini català ni a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (3), fet que fa pensar que és una denominació local. Tampoc es recull al Diccionari català-valencià-balear (4), on apareixen les formes cuca de llum, cuca llumera i cuca de Sant Joan, i s'esmenta que aquest insecte "és un animal molt respectat dels infants, qui diuen que és pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor".

Denominació de les diferents espècies de lampírids

S'acorda que en les fitxes de les diferents espècies de cuques de llum es faran constar com a denominacions explícites únicament les creades amb els nuclis lluerna i cuca de llum, que són els considerats estàndard i prioritaris, a fi d'evitar un excés de sinonímia en cada fitxa. Malgrat tot, cal considerar igualment adequades les formes creades amb els nuclis cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, en els territoris en què aquestes denominacions són pròpies.

(1) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>

(2) VENY, Joan; PONS, Lídia. "Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>

(3) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCIÓ FILOLÒGICA. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Vol. 3, Lèxic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <estandard-oral.llocs.iec.cat/>

(4) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca lluerna balear, n f
ca cuca de llum balear, n f sin. compl.
es luciérnaga balear, n f
en Balearic firefly, n
nc Nyctophila heydeni
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definition

Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Nyctophila

Note

La lluerna balear és, potser, una espècie endèmica de les Illes Balears.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna balear (sin. compl. cuca de llum balear)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes lluerna balear i cuca de llum balear com a denominacions catalanes de l'espècie Nyctophila heydeni (cuca de llum balear com a sinònim complementari).

Són també adequades les formes cuc de llum balear, cuca de Sant Joan balear i llanterna balear en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

Criteris aplicats

·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en el fet que aquesta espècie és endèmica de les illes Balears.

·Són formes ja documentades.

·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca lluerna d'ulleres grossa, n f
ca cuca de llum d'ulleres grossa, n f sin. compl.
es luciérnaga de gafas grande, n f
nc Lamprohiza paulinoi
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definition

Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Lamprohiza

Note

La lluerna d'ulleres grossa és una espècie autòctona a Catalunya.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna d'ulleres grosses (sin. compl. cuca de llum d'ulleres grosses)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes lluerna d'ulleres grossa i cuca de llum d'ulleres grossa com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza paulinoi (cuca de llum d'ulleres grossa com a sinònim complementari).

Són també adequades les formes cuc de llum d'ulleres gros, cuca de Sant Joan d'ulleres grossa i llanterna d'ulleres grossa en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

Criteris aplicats

·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: els nuclis lluerna d'ulleres i cuca de llum d'ulleres són aplicables, en general, a les espècies del gènere Lamprohiza, que es caracteritzen per la forma i la grandària dels ulls; l'especificador grossa posa en relació aquesta espècie amb l'espècie Lamprohiza mulsantii, també autòctona a Catalunya i més petita.

·Són les formes proposades i consensuades pels especialistes.

·En castellà s'utilitza una forma anàloga.

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note