Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  lluerna d'ulleres menuda, n f
  • ca  cuca de llum d'ulleres menuda, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga de gafas pequeña, n f
  • nc  Lamprohiza mulsantii
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definition
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Lamprohiza

Note

  • La lluerna d'ulleres menuda és una espècie autòctona a Catalunya.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna d'ulleres menuda (sin. compl. cuca de llum d'ulleres menuda)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna d'ulleres menuda i cuca de llum d'ulleres menuda com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza mulsantii (cuca de llum d'ulleres menuda com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum d'ulleres menut, cuca de Sant Joan d'ulleres menuda i llanterna d'ulleres menuda en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: els nuclis lluerna d'ulleres i cuca de llum d'ulleres són aplicables, en general, a les espècies del gènere Lamprohiza, que es caracteritzen per la forma i la grandària dels ulls; l'especificador menuda posa en relació aquesta espècie amb l'espècie Lamprohiza paulinoi, també autòctona a Catalunya i més grossa. Entre petita i menuda, es prefereix menuda, perquè l'adjectiu petit -a no té ús en algunes zones del domini lingüístic (per exemple, en valencià), mentre que menut -uda és una forma general.

    ·Són les formes proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En castellà s'utilitza una forma anàloga.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna d'ulleres provençal, n f
  • ca  cuca de llum d'ulleres provençal, n f sin. compl.
  • fr  ver-luisant provençal, n m
  • nc  Lamprohiza delarouzei
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu*

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definition
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Lamprohiza

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna d'ulleres provençal (sin. compl. cuca de llum d'ulleres provençal)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna d'ulleres provençal i cuca de llum d'ulleres provençal com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza delarouzei (cuca de llum d'ulleres provençal com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum d'ulleres provençal, cuca de Sant Joan d'ulleres provençal i llanterna d'ulleres provençal en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: els nuclis lluerna d'ulleres i cuca de llum d'ulleres són aplicables, en general, a les espècies del gènere Lamprohiza, que es caracteritzen per la forma i la grandària dels ulls; l'especificador provençal fa referència a l'àrea de distribució de l'espècie.

    ·Són les formes proposades i consensuades pels especialistes.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna europea, n f
  • ca  cuca de llum europea, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga europea, n f
  • fr  lampyre, n m
  • fr  ver luisant, n m
  • en  common glow-worm, n
  • en  European common glow-worm, n
  • nc  Lampyris noctiluca
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definition
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Lampyris

Note

  • La lluerna europea és una espècie autòctona a Catalunya. És, en general, la més comuna i estesa a Europa; per aquest motiu, les formes simples lluerna i cuca de llum, sense especificador, s'utilitzen habitualment referides a aquesta espècie concreta.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna europea (sin. compl. cuca de llum europea)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna europea i cuca de llum europea com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza noctiluca (cuca de llum europea com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum europeu, cuca de Sant Joan europea i llanterna europea en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en l'àrea de distribució de l'espècie.

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes, que remarquen la necessitat de disposar d'unes formes específiques que permetin distingir aquesta espècie d'altres del mateix gènere o de la mateixa família, malgrat que en contextos locals o no científics els genèrics lluerna i cuca de llum s'associïn generalment a aquesta espècie concreta, pel fet que és la més comuna a Europa (el diccionari normatiu mateix i altres fonts catalanes associen els genèrics lluerna i cuca de llum a Lampyris noctiluca).

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna ibèrica, n f
  • ca  cuca de llum ibèrica, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga ibérica, n f
  • fr  lampyre ibérique, n m
  • fr  ver luisant ibérique, n m
  • nc  Lampyris iberica
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definition
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Lampyris

Note

  • La lluerna ibèrica és una espècie autòctona a Catalunya.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna ibèrica (sin. compl. cuca de llum ibèrica)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna ibèrica i cuca de llum ibèrica com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza delarouzei (cuca de llum ibèrica com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum ibèric, cuca de Sant Joan ibèrica i llanterna ibèrica en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en l'àrea de distribució de l'espècie, que és el que ha motivat també l'específic del nom científic.

    ·Són formes ja documentades.

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna mediterrània, n f
  • ca  cuca de llum mediterrània, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga mediterránea, n f
  • en  Mediterranean firefly, n
  • nc  Nyctophila reichii
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definition
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Nyctophila

Note

  • La lluerna mediterrània és una espècie autòctona a Catalunya. És l'espècie més comuna i abundant a Catalunya, la
    zona mediterrània i el sud de la península Ibèrica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna mediterrània (sin. compl. cuca de llum mediterrània)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna mediterrània i cuca de llum mediterrània com a denominacions catalanes de l'espècie Nyctophila reichiii (cuca de llum mediterrània com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum mediterrani, cuca de Sant Joan mediterrània i llanterna mediterrània en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en l'àrea de distribució de l'espècie.

    ·Són formes ja documentades.

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna menuda alacurta, n f
  • ca  cuca de llum menuda alacurta, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga diurna de alas cortas, n f
  • en  lesser glow worm, n
  • en  short-winged firefly, n
  • nc  Phosphaenus hemipterus
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj+Adj)**

Definition
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Phosphaenus

Note

  • La lluerna menuda alacurta és una espècie autòctona a Catalunya. A diferència d'altres lampírids, els mascles i les femelles d'aquesta espècie no es comuniquen per mitjà de senyals lluminosos, sinó per feromones, i els mascles no poden volar.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna menuda alacurta (sin. compl. cuca de llum menuda alacurta)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna menuda alacurta i cuca de llum menuda alacurta com a denominacions catalanes de l'espècie Phosphaenus hemipterus (cuca de llum menuda alacurta com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum menut alacurt, cuca de Sant Joan menuda alacurta i llanterna menuda alacurta en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: d'una banda, les espècies dels gèneres Phosphaenus, juntament amb les del gènere Phosphaenopterus, es caracteritzen per la mida petita, i l'espècie hemipterus, concretament, pel fet que els mascles, que són els que habitualment volen, en aquest cas tenen ales molt curtes, poc aptes per al vol. Entre petita i menuda, es prefereix menuda, perquè l'adjectiu petit -a no té ús en algunes zones del domini lingüístic (per exemple, en valencià), mentre que menut -uda és una forma general

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions similars.

    Formes desestimades

    -lluerna menuda àptera; cuca de llum menuda àptera: En realitat, aquesta lluerna té ales (per tant, no és estrictament àptera), però són ales molt curtes, que no permeten volar. Per això es prefereix l'adjectiu alacurta.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna menuda alada, n f
  • ca  cuca de llum menuda alada, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga diurna con élitros, n f
  • nc  Phosphaenopterus metzneri
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj+Adj)**

Definition
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Phosphaenopterus

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna menuda alada (sin. compl. cuca de llum menuda alada)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna menuda alada i cuca de llum menuda alada com a denominacions catalanes de l'espècie Phosphaenopterus metzneri (cuca de llum menuda alada com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum menut alat, cuca de Sant Joan menuda alada i llanterna menuda alada en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: d'una banda, les espècies dels gèneres Phosphaenopterus, juntament amb les del gènere Phosphaenus es caracteritzen per la mida petita, i l'espècie metzneri, concretament, pel fet que els mascles -a diferència dels de l'espècie Phosphaenus hemipterus, que és molt similar- tenen ales desenvolupades aptes per al vol (si bé, en algunes fonts es posa en dubte que volin). Entre petita i menuda, es prefereix menuda, perquè l'adjectiu petit -a no té ús en algunes zones del domini lingüístic (per exemple, en valencià), mentre que menut -uda és una forma general.

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions similars.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna parpellejant, n f
  • ca  cuca de llum parpellejant, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga voladora, n f
  • es  luciérnaga voladora parpadeante, n f
  • fr  luciole niçoise, n f
  • en  Portuguese firefly, n
  • nc  Luciola lusitanica
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definition
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Luciolins > Luciolinis > Luciola

Note

  • La lluerna parpellejant emet una llum intermitent característica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna parpellejant (sin. compl. cuca de llum parpellejant)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna parpellejant i cuca de llum parpellejant com a denominacions catalanes de l'espècie Luciola lusitanica (cuca de llum parpellejant com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum parpellejant, cuca de Sant Joan parpellejant i llanterna parpellejant en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en el fet que aquesta espècie emet una llum intermitent característica (parpellejar és, segons el diccionari normatiu, "resplendir amb intermitències que se succeeixen ràpidament").

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    Formes desestimades

    -lluerna intermitent; cuca de llum intermitent: No es considera adequat l'adjectiu intermitent aplicat als sintagmes lluerna i cuca de llum, perquè el que fa intermitències és la llum que emeten aquests insectes (intermitent és, segons el diccionari normatiu, "Que a intervals cessa i recomença").

    -Es descarten les formes amb els adjectius guspirejant, centellejant, espurnejant i fulgurant perquè remeten -més que parpellejant- a la idea que aquests insectes emeten una llum molt viva i brillant, mentre que en realitat la lluminositat d'aquesta espècie és sovint feble. La forma lluerna espurnejant, concretament, és massa pròxima a espurna voladora, que designa una altra espècie de lluerna, voladora i de llum més intensa.

    -lluerna portuguesa; cuca de llum portuguesa; lluerna lusitana; cuca de llum lusitana: Malgrat que l'específic del nom científic (lusitanica) pot fer pensar que és una espècie pròpia de Portugal, en realitat és una espècie amb una distribució molt més àmplia, que comprèn l'Àsia oriental, Àfrica i la major part d'Europa.

    -lluerna voladora parpellejant: Malgrat que les femelles d'aquesta espècie tenen ales completes, només volen els mascles, com en la resta d'espècies de lluernes.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna, n f
  • ca  cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
  • ca  cuca de llum, n f sin. compl.
  • ca  cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
  • ca  llanterna (balear), n f sin. compl.
  • es  candelilla, n f
  • es  gusano de luz, n m
  • es  luciérnaga, n f
  • es  noctiluca, n f
  • fr  luciole, n f
  • fr  mouch à feu, n f
  • en  firefly, n
  • en  glow-worm, n
  • enUS  lightning bug, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Insecte coleòpter de la família dels lampírids, la femella del qual, desproveïda d'ales i semblant a un cuc, emet una fosforescència d'un to verd brillant per l'extrem abdominal.

Note

  • 1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
  • 2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
  • riteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna (sin. compl. cuc de llum, cuca de llum, cuca de Sant Joan, llanterna)

    Resolució del Consell Supervisor i Criteris aplicats

    S'aproven les formes lluerna, cuca de llum, cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna com a denominacions catalanes per a designar, genèricament, qualsevol insecte de la família dels lampírids. Malgrat que el diccionari normatiu associa específicament aquestes formes (excepte llanterna, que no hi apareix com a insecte) a l'espècie Lampyris noctiluca, que és la més coneguda i estesa a Europa, els especialistes confirmen que aquestes denominacions són adequades per a referir-se, en general, a qualsevol espècie de lampírid.

    Pel que fa a la prioritat entre les diferents formes, s'acorda el següent:

    ·Es proposa com a denominacions estàndard les formes lluerna i cuca de llum, totes dues recollides al diccionari normatiu, perquè són les més esteses territorialment, d'acord amb l'Atles lingüístic del domini català (1) i amb el Petit atles lingüístic del domini català (2):

    olluerna és pròpia del valencià, el nord-occidental (concretament, del subdialecte tortosí), el balear i punts del septentrional.

    ocuca de llum és una forma pròpia de bona part del català central i del nord-occidental.

    ·Entre lluerna i cuca de llum, s'estableix lluerna com a denominació preferent, atès que s'utilitza en més dialectes i és també la forma que tradicionalment ha establert el diccionari normatiu com a prioritària.

    ·Es mantenen com a sinònims complementaris territorials les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, menys esteses que cuca de llum i lluerna:

    ocuc de llum és una forma pròpia i representativa sobretot del valencià; també s'utilitza en punts del nord-occidental (especialment al dialecte tortosí);
    ocuca de Sant Joan, forma normativa, és pròpia fonamentalment del central i d'algun punt del nord-occidental i el septentrional;
    ollanterna és pròpia i representativa del balear (concretament, del mallorquí) i de punts del valencià.

    Formes desestimades

    Es descarta de fer constar a la fitxa la forma cuca de Nostre Senyor, malgrat que es recull al diccionari normatiu com a sinònim de lluerna, perquè no apareix esmentada ni a l'Atles lingüístic del domini català ni a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (3), fet que fa pensar que és una denominació local. Tampoc es recull al Diccionari català-valencià-balear (4), on apareixen les formes cuca de llum, cuca llumera i cuca de Sant Joan, i s'esmenta que aquest insecte "és un animal molt respectat dels infants, qui diuen que és pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor".

    Denominació de les diferents espècies de lampírids

    S'acorda que en les fitxes de les diferents espècies de cuques de llum es faran constar com a denominacions explícites únicament les creades amb els nuclis lluerna i cuca de llum, que són els considerats estàndard i prioritaris, a fi d'evitar un excés de sinonímia en cada fitxa. Malgrat tot, cal considerar igualment adequades les formes creades amb els nuclis cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, en els territoris en què aquestes denominacions són pròpies.

    (1) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (2) VENY, Joan; PONS, Lídia. "Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (3) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCIÓ FILOLÒGICA. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Vol. 3, Lèxic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <estandard-oral.llocs.iec.cat/&gt;

    (4) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  cuca viatgera, n f
  • es  autoestopista
  • es  bicho viajero
  • es  travel bug
  • es  trotamundos
  • fr  travel bug
  • en  travel bug
  • en  TB sigla

Jocs, Lleure

Definition
Traçable consistent en un petit objecte unit a una placa metàl·lica sobre la qual hi ha inscrits el codi d'identificació i un dibuix característic, generalment una cuca.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cuca viatgera:

    S'aprova el terme cuca viatgera, calc de l'anglès travel bug, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès travel bug ('xinxa viatgera', 'bestiola viatgera' o, en sentit figurat, 'febre viatgera'), que és la forma més estesa entre els aficionats a la geocerca;

    ·ja té un cert ús;

    ·és una forma motivada semànticament, tenint en compte que l'emblema de la placa és sovint una cuca;

    ·té, en general, el vistiplau dels aficionats al joc.