genotip
genotip
- ca genotip, n m
- es genotipo
- fr génotype
- en genotype
Definició
En psicolingüística, conjunt de material lingüístic heretat genèticament.
genotip
genotip
- ca genotip, n m
- es genotipo
- fr génotype
- en genotype
Definició
En la terminologia de Sebastian Shaumyan, construcció sintàctica abstracta.
Nota
- S'oposa a fenotip.
gentilici
gentilici
- ca gentilici, n m
- es gentilicio
- fr gentilé
- en demonym
Definició
Adjectiu o nom que indica pertinença o relació amb un lloc geogràfic.
Nota
- Per exemple, alacantí o alacantina, lleidatà o lleidatana, mallorquí o mallorquina. Com a adjectius, els gentilicis pertanyen a la classe dels adjectius relacionals.
geografia lingüística
geografia lingüística
- ca geografia lingüística, n f
- ca geolingüística, n f sin. compl.
- ca lingüística geogràfica, n f sin. compl.
- es geografía lingüística
- es geolingüística
- es lingüística geográfica
- fr géographie linguistique
- fr géolinguistique
- en areal linguistics
- en geographical linguistics
- en linguistic geography
Definició
Mètode d'estudi que, partint d'una selecció de localitats geogràfiques on es fan enquestes dialectals, té com a objectiu observar i cartografiar la distribució de fenòmens lingüístics (tant de tipus lèxic i sintàctic com característiques fonètiques, fonològiques i morfològiques, etc.) en l'espai geogràfic d'una o més llengües.
Nota
- Les dades oferides per la geografia lingüística representen un estat sincrònic de la llengua i són susceptibles de ser interpretades en termes de substrat, adstrat, superstrat, factors sociològics, prestigi d'un centre, etc. Aquest mètode d'estudi va ser establit pel lingüista suís Jules Gilliéron.
geolingüística
geolingüística
- ca geografia lingüística, n f
- ca geolingüística, n f sin. compl.
- ca lingüística geogràfica, n f sin. compl.
- es geografía lingüística
- es geolingüística
- es lingüística geográfica
- fr géographie linguistique
- fr géolinguistique
- en areal linguistics
- en geographical linguistics
- en linguistic geography
Definició
Mètode d'estudi que, partint d'una selecció de localitats geogràfiques on es fan enquestes dialectals, té com a objectiu observar i cartografiar la distribució de fenòmens lingüístics (tant de tipus lèxic i sintàctic com característiques fonètiques, fonològiques i morfològiques, etc.) en l'espai geogràfic d'una o més llengües.
Nota
- Les dades oferides per la geografia lingüística representen un estat sincrònic de la llengua i són susceptibles de ser interpretades en termes de substrat, adstrat, superstrat, factors sociològics, prestigi d'un centre, etc. Aquest mètode d'estudi va ser establit pel lingüista suís Jules Gilliéron.
geometria de trets
geometria de trets
- ca arbre de trets, n m
- ca geometria de trets, n f sin. compl.
- ca jerarquia de trets, n f sin. compl.
- es árbol de rasgos
- es geometría de rasgos
- es jerarquía de rasgos
- fr arbre à traits
- fr géométrie de traits
- fr hiérarchie de traits
- en feature tree
- en geometry of features
- en hierarchy of features
Definició
En fonologia generativa, representació jerarquitzada dels trets fonològics amb què es dona compte de les agrupacions i de les restriccions en les combinacions de trets.
Nota
- D'acord amb una proposta de jerarquització realitzada per Morris Halle, els trets finals (labialitzat, anterior, distribuït, sonor, arrel avançada, etc.) es classifiquen en dues classes majors de trets identificades amb l'arrel de l'arbre (consonàntic i sonant), a través de dos nivells jeràrquics de trets: el primer identificat amb els trets relacionats amb les cavitats (oral, nasal, faringal), i el segon identificat amb els articuladors (labial, coronal, dorsal, palatal, radical, laringal). Fora d'aquesta jerarquització, hi ha encara els trets relacionats amb el grau i l'estrenyiment de l'articulador en la seua cavitat (estrident, continu i, potser, lateral).
geonomàstica
geonomàstica
- ca toponímia, n f
- ca geonomàstica, n f sin. compl.
- es geonomástica
- es toponimia
- fr géonomastique
- fr toponymie
- en geonomastics
- en toponymy
Definició
Branca de l'onomàstica que estudia els noms de lloc, els classifica, n'analitza l'etimologia, l'evolució, el significat, etc.
geosinònim
geosinònim
- ca geosinònim, n m
- es geosinónimo
- fr géosynonyme
- en geosynonym
Definició
Unitat lèxica que té el mateix significat que una altra o unes altres però que presenta una distribució dialectal diferent a la d'aquesta o aquestes darreres.
Nota
- Per exemple, els mots xiquet, noi i al·lot són geosinònims.
germana
germana
- ca germana, n f
- es hermana
- fr soeur
- en sister
Definició
En una representació arbòria, tipus de relació entre nodes que es defineix com segueix: són germanes tots els nodes que estan dominats immediatament per un mateix node, anomenat mare.
germanisme
germanisme
- ca germanisme, n m
- es germanismo
- fr germanisme
- en Germanism
Definició
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent de les llengües germàniques i incorporat a una altra llengua.
Nota
- Per exemple, mots com ara blau o estona.
