Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  allotjador, n m
  • es  alojador
  • es  hospedador
  • es  proveedor de alojamiento
  • fr  fournisseur de services d'hébergement
  • fr  hébergeur
  • pt  provedor de hospedagem
  • en  host
  • en  hoster
  • en  hosting service provider

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definition
Empresa que ofereix el servei d'allotjament.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes allotjament, allotjador i allotjament de maquinari:

    Es reconsidera la forma hostatge, aprovada pel Consell Supervisor a l'acta
    núm. 249 com a alternativa a la denominació anglesa hosting, i s'aprova en el seu lloc la forma allotjament pels motius següents:

    ·s'ha constatat que la forma hostatge pràcticament no té ús, ni entre els especialistes en informàtica ni en les empreses o organismes que ofereixen aquest tipus de servei;

    ·la forma allotjament, en canvi, (a banda del manlleu anglès) és la que se sol utilitzar majoritàriament (amb l'especificació, quan escau, del tipus exacte de servei: allotjament de llocs web, allotjament de correu electrònic, allotjament de bases de dades, allotjament de programari, etc.) i ha donat lloc també a allotjador per a designar les empreses o organismes que ofereixen aquest tipus de servei;

    ·el fet que en la llengua general allotjament sigui una forma més usual que hostatge i l'homonímia d'aquesta darrera forma amb ostatge han contribuït, probablement, a la poca implantació de la proposta catalana aprovada inicialment pel Consell Supervisor;

    ·allotjament és, de fet, una forma adequada des del punt de vista lingüístic i semànticament motivada;

    ·la necessitat de distingir amb formes diferents, com fa l'anglès, entre aquest concepte i el concepte de housing, que es va tenir en compte a l'acta núm. 249 per aprovar hostatge en un cas i allotjament en l'altre, s'ha demostrat que no és estrictament real, ja que el nucli allotjament és també la forma preferida per la majoria d'especialistes per a referir-se al servei en què s'ofereix un lloc amb connexió a la xarxa per a instal·lar-hi maquinari (housing o, més habitualment, colocation en anglès).

    Per motius de precisió, el Consell Supervisor opta per substituir la forma allotjament, aprovada també a l'acta núm. 249 com a denominació catalana equivalent a housing, per allotjament de maquinari, que és una forma més inequívoca. Aquesta solució té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats i ja es documenta en alguns textos especialitzats. Es descarta la forma allotjament de servidors perquè designa un tipus específic d'allotjament de maquinari i, per tant, no és semànticament adequada.

    [Acta 538, 15 de desembre de 2011]
  • ca  allotjament, n m
  • es  alojamiento
  • es  alojamiento web
  • es  hospedaje
  • fr  hébergement
  • it  hosting
  • it  servizio di ospitalità
  • pt  alojamento
  • pt  hospedagem
  • en  hosting
  • en  Internet hosting service

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definition
Servei que proporciona als usuaris espai d'un servidor per a contenir pàgines o llocs web, fitxers, programari, bases de dades o qualsevol altre tipus d'informació accessible a través d'Internet.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes allotjament, allotjador i allotjament de maquinari:

    Es reconsidera la forma hostatge, aprovada pel Consell Supervisor a l'acta
    núm. 249 com a alternativa a la denominació anglesa hosting, i s'aprova en el seu lloc la forma allotjament pels motius següents:

    ·s'ha constatat que la forma hostatge pràcticament no té ús, ni entre els especialistes en informàtica ni en les empreses o organismes que ofereixen aquest tipus de servei;

    ·la forma allotjament, en canvi, (a banda del manlleu anglès) és la que se sol utilitzar majoritàriament (amb l'especificació, quan escau, del tipus exacte de servei: allotjament de llocs web, allotjament de correu electrònic, allotjament de bases de dades, allotjament de programari, etc.) i ha donat lloc també a allotjador per a designar les empreses o organismes que ofereixen aquest tipus de servei;

    ·el fet que en la llengua general allotjament sigui una forma més usual que hostatge i l'homonímia d'aquesta darrera forma amb ostatge han contribuït, probablement, a la poca implantació de la proposta catalana aprovada inicialment pel Consell Supervisor;

    ·allotjament és, de fet, una forma adequada des del punt de vista lingüístic i semànticament motivada;

    ·la necessitat de distingir amb formes diferents, com fa l'anglès, entre aquest concepte i el concepte de housing, que es va tenir en compte a l'acta núm. 249 per aprovar hostatge en un cas i allotjament en l'altre, s'ha demostrat que no és estrictament real, ja que el nucli allotjament és també la forma preferida per la majoria d'especialistes per a referir-se al servei en què s'ofereix un lloc amb connexió a la xarxa per a instal·lar-hi maquinari (housing o, més habitualment, colocation en anglès).

    Per motius de precisió, el Consell Supervisor opta per substituir la forma allotjament, aprovada també a l'acta núm. 249 com a denominació catalana equivalent a housing, per allotjament de maquinari, que és una forma més inequívoca. Aquesta solució té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats i ja es documenta en alguns textos especialitzats. Es descarta la forma allotjament de servidors perquè designa un tipus específic d'allotjament de maquinari i, per tant, no és semànticament adequada.

    [Acta 538, 15 de desembre de 2011]
  • ca  allotjament d'hospitalitat, n m
  • ca  sofà de franc, n m sin. compl.
  • es  red de hospitalidad, n f
  • es  servicio de hospitalidad, n m
  • fr  canapé d'hôte, n m
  • fr  échange d'hospitalité, n m
  • fr  service loge-trotteurs, n m
  • it  couchsurfing, n m
  • en  couchsurfing, n
  • en  home stay network, n
  • en  hospitality exchange, n
  • de  Couchsurfing, n n
  • de  Gastfreundschaftsnetzwerk, n n
  • de  Gastgeberdienst, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una denominació comercial**

Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Allotjament gratuït gestionat a través d'internet en què particulars ofereixen temporalment un espai de casa seva a persones que busquen on hostatjar-se, generalment durant un viatge.

Note

  • 1. El contacte entre els usuaris de l'allotjament d'hospitalitat s'estableix a través d'una plataforma web. És especialment coneguda la plataforma anomenada CouchSurfing, que ha donat nom a aquesta modalitat d'allotjament.
  • 2. L'allotjament d'hospitalitat es basa en l'altruisme i busca potenciar l'intercanvi cultural i la socialització entre els usuaris. De vegades, els amfitrions també ofereixen allotjament a canvi de la col·laboració dels convidats en alguna feina o tasca.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme allotjament d'hospitalitat (sin. compl. sofà de franc)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova el terme allotjament d'hospitalitat amb el sinònim complementari sofà de franc.

    Criteris aplicats

    ·Pel que fa a allotjament d'hospitalitat, és una forma descriptiva, ja que es tracta d'una modalitat d'allotjament pel qual no es paga res i, per tant, es tracta d'hospitalitat ("Liberalitat que s'exerceix albergant gratuïtament un estrany", segons el diccionari normatiu).

    ·Pel que fa a sofà de franc, és una denominació més informal, que conté la referència a la forma anglesa original, el sofà (couch), i a la gratuïtat de l'allotjament.

    Formes desestimades

    -Es desestimen les formes servei d'hospitalitat, xarxa d'allotjament compartit i xarxa d'hospitalitat, proposades per especialistes o documentades a la xarxa, perquè no s'adeqüen exactament al concepte.
    -Igualment, es desestima el manlleu anglès couchsurfing, que és la forma més usual, perquè es tracta del nom propi d'una plataforma web. És també una forma que no s'adapta a l'ortografia catalana ni és fàcil de comprendre'n el sentit.

    [Acta 703, 27 de febrer de 2023]
  • ca  allotjament de maquinari, n m
  • es  alojamiento
  • es  coubicación
  • es  housing
  • fr  colocalisation
  • it  co-ubicazione
  • it  housing
  • pt  alojamento
  • pt  compartilhamento de localização
  • pt  partilha de locais
  • en  co-location
  • en  collocation
  • en  colocation
  • en  housing

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definition
Servei que proporciona als usuaris un lloc amb connexió a la xarxa per a instal·lar-hi maquinari.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes allotjament, allotjador i allotjament de maquinari:

    Es reconsidera la forma hostatge, aprovada pel Consell Supervisor a l'acta
    núm. 249 com a alternativa a la denominació anglesa hosting, i s'aprova en el seu lloc la forma allotjament pels motius següents:

    ·s'ha constatat que la forma hostatge pràcticament no té ús, ni entre els especialistes en informàtica ni en les empreses o organismes que ofereixen aquest tipus de servei;

    ·la forma allotjament, en canvi, (a banda del manlleu anglès) és la que se sol utilitzar majoritàriament (amb l'especificació, quan escau, del tipus exacte de servei: allotjament de llocs web, allotjament de correu electrònic, allotjament de bases de dades, allotjament de programari, etc.) i ha donat lloc també a allotjador per a designar les empreses o organismes que ofereixen aquest tipus de servei;

    ·el fet que en la llengua general allotjament sigui una forma més usual que hostatge i l'homonímia d'aquesta darrera forma amb ostatge han contribuït, probablement, a la poca implantació de la proposta catalana aprovada inicialment pel Consell Supervisor;

    ·allotjament és, de fet, una forma adequada des del punt de vista lingüístic i semànticament motivada;

    ·la necessitat de distingir amb formes diferents, com fa l'anglès, entre aquest concepte i el concepte de housing, que es va tenir en compte a l'acta núm. 249 per aprovar hostatge en un cas i allotjament en l'altre, s'ha demostrat que no és estrictament real, ja que el nucli allotjament és també la forma preferida per la majoria d'especialistes per a referir-se al servei en què s'ofereix un lloc amb connexió a la xarxa per a instal·lar-hi maquinari (housing o, més habitualment, colocation en anglès).

    Per motius de precisió, el Consell Supervisor opta per substituir la forma allotjament, aprovada també a l'acta núm. 249 com a denominació catalana equivalent a housing, per allotjament de maquinari, que és una forma més inequívoca. Aquesta solució té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats i ja es documenta en alguns textos especialitzats. Es descarta la forma allotjament de servidors perquè designa un tipus específic d'allotjament de maquinari i, per tant, no és semànticament adequada.

    [Acta 538, 15 de desembre de 2011]
  • ca  al·lucinació, n f
  • ca  confabulació, n f sin. compl.
  • es  alucinación, n f
  • es  confabulación, n f
  • fr  confabulation, n f
  • fr  fabulation, n f
  • fr  hallucination, n f
  • fr  hallucination d'IA, n f
  • it  allucinazione, n f
  • it  confabulazione, n f
  • pt  alucinação, n f
  • en  AI hallucination, n
  • en  confabulation, n
  • en  delusion, n
  • en  hallucination, n
  • de  Halluzination, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Contingut incorrecte, inapropiat o fictici generat per un sistema d'intel·ligència artificial generativa que és presentat com si fos autèntic o concordés amb la indicació original.

Note

  • 1. Les causes de les al·lucinacions poden ser diverses: la insuficiència, la incorrecció o l'ambigüitat de les dades; el sobreajustament del model, que fa que no pugui generalitzar; la complexitat del model; la manca de context o de claredat de la indicació, etc.
  • 2. La forma confabulació, presa de l'àmbit de la psiquiatria, té ús sobretot en l'àmbit especialitzat, en alguns cercles d'especialistes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme al·lucinació (sin. compl. confabulació)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes al·lucinació i, com a sinònim complementari, confabulació.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a al·lucinació:

    ·És un calc de l'anglès, però pot considerar-se una forma adequada també en català. Es tracta d'una denominació metafòrica, presa a partir del significat que té aquest nom en psiquiatria ("Percepció d'un objecte o d'un estímul exterior inexistents, que un individu considera com a reals"(1)) i en la llengua general ("Percepció de sensacions sense l'existència d'una causa externa", segons el diccionari normatiu): en aquest cas, el model d'intel·ligència artificial també ofereix (o percep) com a cert un contingut que, en realitat, és erroni (no existeix). La metàfora és motivada, més encara en un àmbit (la intel·ligència artificial) en què és freqüent atribuir propietats humanes a les màquines (intel·ligència, aprenentatge, llenguatge, presa de decisions, raonament, etc.).

    ·És la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte.

    ·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües romàniques s'utilitza la denominació anàloga.

    Quant a confabulació:

    ·És un calc de l'anglès explicable també des del català, sobretot a partir del sentit en psiquiatria, en què confabulació (o fabulació) remet a la maca de memòria (designa una alteració de la memòria en què les llacunes s'omplen amb experiències imaginades o falses). Malgrat que en la llengua general confabular és 'posar-se d'acord amb algú, secretament, per fer una cosa que afecta algú altre' i, en aquest sentit, podria resultar una solució equívoca, els especialistes asseguren que és una forma utilitzada sobretot en cercles d'experts.

    ·Es documenta en algunes fonts terminològiques i enciclopèdiques, si bé menys que al·lucinació, i per aquest motiu es fa constar com a forma complementària.

    ·En altres llengües també es documenta la denominació paral·lela.

    Formes desestimades

    -delusió; deliri; fabulació: Aquestes formes pràcticament no tenen ús referides a aquest concepte.

    (1) CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia) <www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/&gt;

    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
  • ca  almandina, n f
  • es  almandino
  • fr  almandin
  • it  almandino
  • en  almandine
  • de  Almandin

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definition
Silicat de ferro i alumini, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic, que pertany al grup dels granats i que estructuralment és un nesosilicat.

Note

  • L'almandina és de color vermell violaci, presenta un espectre d'absorció típic i és molt utilitzada en joieria.
  • La denominació almandina prové del topònim Alabanda, antiga regió de l'Àsia Menor. Alguns autors han utilitzat inadequadament la denominació candita per a designar aquest mineral. Antigament s'havia fet servir també la denominació carboncle.
  • ca  xarop, n m
  • ca  almívar, n m sin. compl.
  • es  almíbar, n m
  • es  punto de napado, n m
  • es  sirope, n m
  • fr  nappe, n m
  • fr  nappé, n m
  • fr  sirop, n m
  • en  syrup, n

Procediments culinaris

Definition
Dissolució de sucre en aigua, que es pot elaborar en fred o aplicant-hi calor.

Note

  • 1. Un xarop es pot elaborar amb sacarosa o amb altres sucres, i pot contenir també altres ingredients que en modifiquin el gust o les característiques funcionals.
  • 2. Els punts de cocció tradicionals d'un xarop són el punt de fil, el punt volant, el punt de bola, el punt de caramel i el sucre cremat.
  • 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]
  • 4. Observacions del Consell Supervisor sobre les denominacions xarop i almívar:

    Malgrat que al diccionari normatiu xarop i almívar no es consideren sinònims (xarop és "Solució espessa, més o menys viscosa, de sucre en aigua, a la qual ordinàriament s'afegeix suc de fruites, herbes, etc." i almívar, "Cuita de sucre, mel o melassa dissolts en aigua fins a prendre consistència de xarop"), els especialistes asseguren que en l'àmbit especialitzat totes dues denominacions s'utilitzen indistintament per a designar una dissolució de sucre i aigua. Pel que fa a la preferència, són partidaris d'establir xarop com a denominació principal i almívar, com a sinònim complementari.

    Comenten, d'altra banda, que per a elaborar un xarop no és necessari escalfar la mescla de sucre i aigua, si bé és la manera habitual de fer-ho.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]
  • ca  almívar de llet, n m
  • es  dulce de leche
  • fr  confiture de lait
  • it  dolce di latte
  • pt  doce de leite
  • en  milk jam
  • en  sweet milk

Gastronomia

Definition
Menja que s'elabora amb llet ensucrada, deixant-la reduir a foc lent fins que adquireix una consistència cremosa.
  • ca  alquena, n f
  • ca  henna, n f
  • es  alheña
  • es  henna
  • fr  henné
  • en  henna

Imatge personal > Perruqueria

Definition
Pólvores obtingudes de les fulles seques de diverses plantes del gènere Lawsonia emprades amb finalitat decorativa, especialment per a tenyir els cabells.
  • ca  alquerc, n m
  • es  alquerque
  • fr  alquerque
  • it  alquerque
  • en  alquerque
  • de  Alquerque

Jocs

Definition
Joc d'estratègia que es juga sobre un tauler en què hi ha marcades cinc línies paral·leles, les perpendiculars corresponents i algunes diagonals, i en què un jugador intenta matar les fitxes del contrari saltant-les.