Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

  • ca  n-tupla, n f
  • ca  n-pla, n f sin. compl.
  • es  n-pla, n f
  • es  n-tupla, n f
  • es  n-tuplo, n m
  • es  tupla, n f
  • fr  n-uple, n m
  • fr  n-uplet, n m
  • it  n-pla, n f
  • it  n-upla, n f
  • it  tupla, n f
  • en  n-tuple, n
  • en  tuple, n

Matemàtiques

Definition
Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu anglès tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'àmbit de les matemàtiques i la informàtica, respectivament, pels motius següents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ·en altres llengües romàniques també es documenta i s'utilitza la forma en femení i amb a final, si bé és una qüestió força vacil·lant; en italià, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castellà tupla és la forma més usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova també, com a sinònim complementari de n-tupla, en matemàtiques, la forma n-pla, reducció de n-tupla, pels motius següents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ·es documenta també en altres llengües;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matemàtiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en informàtica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'ús habitual que es fa dels termes en aquestes dues àrees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien més justificades des del punt de vista etimològic, perquè tenen menys ús. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final tònica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'ús majoritari de les formes amb a no respon a una qüestió purament fonètica (el fet que tupla es pronunciï també amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tendència a pronunciar la e àtona final en a).

    També s'han valorat -ja sigui perquè s'han documentat en algunes fonts, perquè han estat suggerides per especialistes o perquè en altres llengües es documenten solucions anàlogues- les formes següents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminació compartida de duple, quíntuple, sèxtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el francès), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o ènupla (i ènuple). S'han desestimat, però, perquè no tenen ús.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]
  • ca  n-tupla, n f
  • ca  n-pla, n f sin. compl.
  • es  n-pla, n f
  • es  n-tupla, n f
  • es  n-tuplo, n m
  • es  tupla, n f
  • fr  n-uple, n m
  • fr  n-uplet, n m
  • it  n-pla, n f
  • it  n-upla, n f
  • it  tupla, n f
  • en  n-tuple, n
  • en  tuple, n

Matemàtiques

Definition
Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu anglès tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'àmbit de les matemàtiques i la informàtica, respectivament, pels motius següents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ·en altres llengües romàniques també es documenta i s'utilitza la forma en femení i amb a final, si bé és una qüestió força vacil·lant; en italià, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castellà tupla és la forma més usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova també, com a sinònim complementari de n-tupla, en matemàtiques, la forma n-pla, reducció de n-tupla, pels motius següents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ·es documenta també en altres llengües;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matemàtiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en informàtica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'ús habitual que es fa dels termes en aquestes dues àrees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien més justificades des del punt de vista etimològic, perquè tenen menys ús. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final tònica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'ús majoritari de les formes amb a no respon a una qüestió purament fonètica (el fet que tupla es pronunciï també amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tendència a pronunciar la e àtona final en a).

    També s'han valorat -ja sigui perquè s'han documentat en algunes fonts, perquè han estat suggerides per especialistes o perquè en altres llengües es documenten solucions anàlogues- les formes següents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminació compartida de duple, quíntuple, sèxtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el francès), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o ènupla (i ènuple). S'han desestimat, però, perquè no tenen ús.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]
nadó a terme nadó a terme

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

  • ca  nadó a terme, n m
  • es  neonato a término
  • es  recién nacido a término
  • fr  enfant à terme
  • en  full-term infant
  • en  term infant

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definition
Nadó nascut entre les 37 i les 42 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.
nadó postterme nadó postterme

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

  • ca  nadó postterme, n m
  • es  neonato postérmino
  • es  recién nacido postérmino
  • fr  enfant né après terme
  • fr  enfant post-terme
  • en  post-term infant

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definition
Nadó nascut al cap de 42 setmanes o més de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.

Note

  • Sovint s'utilitza aquest terme com a sinònim de nadó postmadur. Estrictament, però, nadó postmadur es refereix a l'estat biològic del nadó, mentre que nadó postterme es refereix a la durada de la gestació.
nadó preterme nadó preterme

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

  • ca  nadó preterme, n m
  • es  neonato pretérmino
  • es  recién nacido pretérmino
  • fr  enfant né avant terme
  • fr  enfant préterme
  • en  preterm infant

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definition
Nadó nascut abans que no es completin les 37 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.

Note

  • Sovint s'utilitza com a sinònim de nadó prematur. Estrictament, però, nadó prematur es refereix a l'estat biològic del nadó, mentre que nadó preterme es refereix a la durada de la gestació.
naiscos naiscos

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

  • ca  naiscos, n m
  • es  naiskos
  • en  naiskos

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

Definition
Temple grec de dimensions petites.
nano- nano-

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

  • ca  nano-, pfx
  • es  nano-, pfx
  • fr  nano-, pfx
  • it  nano-, pfx
  • en  nano-, pfx

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definition
Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', que indica que una estructura és de dimensions nanomètriques o que un objecte conté estructures de dimensions nanomètriques.

Note

  • Per exemple, són noms formats amb aquesta forma prefixada nanopartícula, nanomaterial o nanoxip.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanoxip i el formant nano-:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació nanoxip per a designar un xip amb components de dimensions nanomètriques (i no un xip de dimensions nanomètriques), com expliquen els especialistes assistents a la sessió de normalització, i proposa de recollir els diferents usos concrets que té el formant nano- en l'àmbit de la nanotecnologia.

    El formant nano- es recull en el diccionari normatiu com a forma prefixada del mot grec nánnos, amb el significat genèric de 'nan', i també per a fer referència al submúltiple d'una unitat equivalent a la mil milionèsima part d'aquesta unitat, que és el significat que té habitualment en metrologia i que ha donat lloc a la forma nanòmetre, que és la unitat de mesura de referència de la nanotecnologia.

    Més concretament, la forma prefixada nano- ha passat a indicar en l'àmbit de la nanotecnologia que una estructura és de dimensions nanomètriques (o que un objecte conté estructures d'aquestes dimensions) i també que una àrea del coneixement s'ocupa d'aquest tipus d'estructures (d'aquí la denominació nanotecnologia). Aquestes noves accepcions del formant nano- ja es recullen en algunes obres lexicogràfiques d'altres llengües, per exemple en anglès al diccionari Merriam-Webster(1), en què es documenten els significats següents per al formant nano-: "one billionth (109) part of","nanoscale" i "nanotechnology"; d'una manera similar, en italià al diccionari Lo Zingarelli 2008(2) es recullen, entre d'altres, els significats següents de nano-: "Anteposto a parole della terminologia scientifica, significa 'che ha il nanometro come ordine di grandezza delle misure': nanotecnologia, nanoelettronica" i "In parole composte della terminologia tecnica, significa 'miniaturizzato', 'di dimensioni piccolissime': nanotubo".

    (1)Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2012.
    <www.merriam-webster.com/&gt;
    (2)ZINGARELLI, Nicola. Lo Zingarelli 2008: Vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007.

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
nano- nano-

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

  • ca  nano-, pfx
  • es  nano-, pfx
  • fr  nano-, pfx
  • it  nano-, pfx
  • en  nano-, pfx

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definition
Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', que indica que una àrea del coneixement s'ocupa d'estructures de dimensions nanomètriques.

Note

  • Per exemple, són mots formats amb aquesta forma prefixada nanotecnologia, nanociència o nanoelectrònica.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanoxip i el formant nano-:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació nanoxip per a designar un xip amb components de dimensions nanomètriques (i no un xip de dimensions nanomètriques), com expliquen els especialistes assistents a la sessió de normalització, i proposa de recollir els diferents usos concrets que té el formant nano- en l'àmbit de la nanotecnologia.

    El formant nano- es recull en el diccionari normatiu com a forma prefixada del mot grec nánnos, amb el significat genèric de 'nan', i també per a fer referència al submúltiple d'una unitat equivalent a la mil milionèsima part d'aquesta unitat, que és el significat que té habitualment en metrologia i que ha donat lloc a la forma nanòmetre, que és la unitat de mesura de referència de la nanotecnologia.

    Més concretament, la forma prefixada nano- ha passat a indicar en l'àmbit de la nanotecnologia que una estructura és de dimensions nanomètriques (o que un objecte conté estructures d'aquestes dimensions) i també que una àrea del coneixement s'ocupa d'aquest tipus d'estructures (d'aquí la denominació nanotecnologia). Aquestes noves accepcions del formant nano- ja es recullen en algunes obres lexicogràfiques d'altres llengües, per exemple en anglès al diccionari Merriam-Webster(1), en què es documenten els significats següents per al formant nano-: "one billionth (109) part of","nanoscale" i "nanotechnology"; d'una manera similar, en italià al diccionari Lo Zingarelli 2008(2) es recullen, entre d'altres, els significats següents de nano-: "Anteposto a parole della terminologia scientifica, significa 'che ha il nanometro come ordine di grandezza delle misure': nanotecnologia, nanoelettronica" i "In parole composte della terminologia tecnica, significa 'miniaturizzato', 'di dimensioni piccolissime': nanotubo".

    (1)Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2012.
    <www.merriam-webster.com/&gt;
    (2)ZINGARELLI, Nicola. Lo Zingarelli 2008: Vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007.

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
nanoempremtació nanoempremtació

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

  • ca  nanoempremtació, n f
  • es  nanoindentación
  • fr  nano-indentation
  • fr  nanopénétration
  • en  nano-indentation
  • en  nanoindentation
  • en  nanopenetration

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definition
Tècnica que consisteix a aplicar una pressió a escala nanomètrica sobre un material, mitjançant una micropunta, per mesurar-ne algunes de les propietats, especialment la duresa, o bé per conferir-li una determinada propietat.

Note

  • La micropunta amb què es realitza la nanoempremtació forma part d'un nanoempremtador.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes nanoempremtació i nanoempremtador:

    El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la fixació de les denominacions neològiques nanoempremtació i nanoempremtador com a alternatives a les denominacions habituals entre els especialistes, nanoindentació i nanoindentador, calcs de les formes angleses nanoindentation i nanoindenter, respectivament.

    El verb anglès to indent (del qual deriven les formes indentation i indenter) prové de la forma medieval anglesa endenten, formada al seu torn sobre la base llatina dent; en llengua general, to indent significa "Form deep recesses or notches in a line or surface"(1). En català els diccionaris lexicogràfics no recullen formes de la família etimològica de indent, per la qual cosa les denominacions nanoindentació i nanoindentador no es poden considerar adequades.

    Les formes nanoempremtació i nanoempremtador, que estan formades sobre la base del verb empremtar (segons el diccionari normatiu, "Deixar una empremta (sobre algun cos)", i una empremta és el "Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest"), es poden considerar semànticament adequades, per tal com fan referència a una tècnica i a un instrument que deixen com a resultat una empremta en un material.

    Es descarten les alternatives nanopenetració i nanopenetrador, que s'han documentat amb aquest sentit en alguna font, perquè no tenen l'aval dels especialistes assistents a la sessió de normalització, la majoria dels quals considera que es pot realitzar una nanoempremtació sense que hi hagi penetració en el material.

    (1)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <oxforddictionaries.com/&gt;

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
nanoempremtador nanoempremtador

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

  • ca  nanoempremtador, n m
  • es  nanoindentador
  • fr  nano-indenteur
  • fr  nanopénétrateur
  • en  nano-indenter
  • en  nanoindentation system
  • en  nanoindenter

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definition
Instrument utilitzat en la nanoempremtació.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes nanoempremtació i nanoempremtador:

    El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la fixació de les denominacions neològiques nanoempremtació i nanoempremtador com a alternatives a les denominacions habituals entre els especialistes, nanoindentació i nanoindentador, calcs de les formes angleses nanoindentation i nanoindenter, respectivament.

    El verb anglès to indent (del qual deriven les formes indentation i indenter) prové de la forma medieval anglesa endenten, formada al seu torn sobre la base llatina dent; en llengua general, to indent significa "Form deep recesses or notches in a line or surface"(1). En català els diccionaris lexicogràfics no recullen formes de la família etimològica de indent, per la qual cosa les denominacions nanoindentació i nanoindentador no es poden considerar adequades.

    Les formes nanoempremtació i nanoempremtador, que estan formades sobre la base del verb empremtar (segons el diccionari normatiu, "Deixar una empremta (sobre algun cos)", i una empremta és el "Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest"), es poden considerar semànticament adequades, per tal com fan referència a una tècnica i a un instrument que deixen com a resultat una empremta en un material.

    Es descarten les alternatives nanopenetració i nanopenetrador, que s'han documentat amb aquest sentit en alguna font, perquè no tenen l'aval dels especialistes assistents a la sessió de normalització, la majoria dels quals considera que es pot realitzar una nanoempremtació sense que hi hagi penetració en el material.

    (1)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <oxforddictionaries.com/&gt;

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]