Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

  • ca  contra, n m
  • es  counter
  • fr  contre-trois
  • en  counter

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic

Definition
Viratge efectuat sobre un mateix peu en què el patinador canvia el traçat que segueix i l'orientació del cos en el desplaçament (de cara o d'esquena), però sense canviar de fil, fent una lleu desviació cap a l'exterior just en el moment del gir.
  • ca  contraaparellament, n m
  • ca  contrabaix, n m sin. compl.
  • ca  contralt, n m sin. compl.
  • es  desajuste defensivo, n m
  • es  desequilibrio defensivo, n m
  • es  mismatch, n m
  • fr  décalage, n m
  • fr  mismatch, n m
  • it  mismatch, n m
  • en  mismatch, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 3: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Situació de joc en què, fruit d'un canvi defensiu, queden aparellats un atacant i un defensor amb una notable diferència d'alçada entre ells, sovint com a resultat d'una estratègia d'equip per a treure'n un avantatge.

Note

  • 1. Per exemple, el contraaparellament pot ser aprofitat per un atacant alt enfront d'un defensor baix per a poder llançar amb poca oposició o per un atacant baix enfront d'un defensor alt per a treure'l de l'ampolla i facilitar així el joc dels companys d'equip.
  • 2. Les denominacions contralt i contrabaix, pròpies d'un registre col·loquial, no tenen un valor genèric: prenent com a referència l'atacant, només s'utilitzen quan el seu defensor és més alt (contralt) o quan és més baix (contrabaix).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme contraaparellament (sin. compl. contrabaix, contralt)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes contraaparellament i, com a sinònims complementaris, contralt i contrabaix.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a contraaparellament:

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre un nucli nominal relatiu a la situació (aparellament) i un prefix que indica que té unes característiques oposades al que és habitual (contra-).

    ·Tot i tractar-se d'una forma neològica i, per tant, no tenir implantació, el valor descriptiu del seu nucli i el valor expressiu del prefix, ja utilitzat en bàsquet (per exemple, en contraatac), en fan una forma amb possibilitats d'implantació.

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit consultats.

    Pel que fa a contralt i contrabaix:

    ·Són formes descriptives i complementàries entre elles, ja que fan referència, respectivament, a un atac contra un defensor més alt i a un atac contra un defensor més baix.

    ·S'hi dona tractament de sinònims complementaris per la sinonímia només parcial amb la forma principal i perquè corresponen a un registre col·loquial.

    ·Tot i tractar-se de formes neològiques i, per tant, sense implantació, el fet de compartir prefix amb la forma principal (contraaparellament) i d'existir ja com a paraules força conegudes (en l'àmbit musical, contralt és la veu femenina més baixa i contrabaix és l'instrument d'arquet més gran) en fan formes amb possibilitats d'implantació. Alhora, aquesta referència només formal als conceptes musicals subratlla el seu caràcter col·loquial.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes de l'àmbit consultats.

    S'opta per no atribuir flexió de gènere a contralt i contrabaix perquè la gràcia d'aquestes formes és justament la coincidència formal amb els noms masculins de l'àmbit de la música contralt i contrabaix, que no prenen mai flexió de gènere.

    Formes desestimades

    -malaparellament: Calc formal de mismatch, coincident amb un terme de genètica normalitzat anteriorment pel Consell Supervisor, té els inconvenients de no tenir tampoc un ús documentat i de presentar la situació de joc com un element negatiu (mal-) malgrat que, en realitat, sol ser una situació buscada per l'equip atacant.

    -desequilibri defensiu i desajust defensiu: Tot i haver estat proposades oficialment en altres llengües, aquestes formes tenen els inconvenients de tenir un valor massa genèric (no tots els desequilibris o desajustos d'una defensa són un mismatch) i, com malaparellament, de posar l'accent en un problema de la defensa i no en l'encert de l'atac.

    -mismatch: Manlleu original anglès amb força implantació en català, sobretot en l'àmbit d'especialitat i en un registre col·loquial, no és una forma gaire coneguda fora d'aquest àmbit i gràficament es contradiu amb l'adaptació normativa matx, de manera que es considera preferible buscar-hi una alternativa.

    [Acta 721, 6 de maig de 2024]
  • ca  contraaparellament, n m
  • ca  contrabaix, n m sin. compl.
  • ca  contralt, n m sin. compl.
  • es  desajuste defensivo, n m
  • es  desequilibrio defensivo, n m
  • es  mismatch, n m
  • fr  décalage, n m
  • fr  mismatch, n m
  • it  mismatch, n m
  • en  mismatch, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 3: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Situació de joc en què, fruit d'un canvi defensiu, queden aparellats un atacant i un defensor amb una notable diferència d'alçada entre ells, sovint com a resultat d'una estratègia d'equip per a treure'n un avantatge.

Note

  • 1. Per exemple, el contraaparellament pot ser aprofitat per un atacant alt enfront d'un defensor baix per a poder llançar amb poca oposició o per un atacant baix enfront d'un defensor alt per a treure'l de l'ampolla i facilitar així el joc dels companys d'equip.
  • 2. Les denominacions contralt i contrabaix, pròpies d'un registre col·loquial, no tenen un valor genèric: prenent com a referència l'atacant, només s'utilitzen quan el seu defensor és més alt (contralt) o quan és més baix (contrabaix).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme contraaparellament (sin. compl. contrabaix, contralt)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes contraaparellament i, com a sinònims complementaris, contralt i contrabaix.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a contraaparellament:

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre un nucli nominal relatiu a la situació (aparellament) i un prefix que indica que té unes característiques oposades al que és habitual (contra-).

    ·Tot i tractar-se d'una forma neològica i, per tant, no tenir implantació, el valor descriptiu del seu nucli i el valor expressiu del prefix, ja utilitzat en bàsquet (per exemple, en contraatac), en fan una forma amb possibilitats d'implantació.

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit consultats.

    Pel que fa a contralt i contrabaix:

    ·Són formes descriptives i complementàries entre elles, ja que fan referència, respectivament, a un atac contra un defensor més alt i a un atac contra un defensor més baix.

    ·S'hi dona tractament de sinònims complementaris per la sinonímia només parcial amb la forma principal i perquè corresponen a un registre col·loquial.

    ·Tot i tractar-se de formes neològiques i, per tant, sense implantació, el fet de compartir prefix amb la forma principal (contraaparellament) i d'existir ja com a paraules força conegudes (en l'àmbit musical, contralt és la veu femenina més baixa i contrabaix és l'instrument d'arquet més gran) en fan formes amb possibilitats d'implantació. Alhora, aquesta referència només formal als conceptes musicals subratlla el seu caràcter col·loquial.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes de l'àmbit consultats.

    S'opta per no atribuir flexió de gènere a contralt i contrabaix perquè la gràcia d'aquestes formes és justament la coincidència formal amb els noms masculins de l'àmbit de la música contralt i contrabaix, que no prenen mai flexió de gènere.

    Formes desestimades

    -malaparellament: Calc formal de mismatch, coincident amb un terme de genètica normalitzat anteriorment pel Consell Supervisor, té els inconvenients de no tenir tampoc un ús documentat i de presentar la situació de joc com un element negatiu (mal-) malgrat que, en realitat, sol ser una situació buscada per l'equip atacant.

    -desequilibri defensiu i desajust defensiu: Tot i haver estat proposades oficialment en altres llengües, aquestes formes tenen els inconvenients de tenir un valor massa genèric (no tots els desequilibris o desajustos d'una defensa són un mismatch) i, com malaparellament, de posar l'accent en un problema de la defensa i no en l'encert de l'atac.

    -mismatch: Manlleu original anglès amb força implantació en català, sobretot en l'àmbit d'especialitat i en un registre col·loquial, no és una forma gaire coneguda fora d'aquest àmbit i gràficament es contradiu amb l'adaptació normativa matx, de manera que es considera preferible buscar-hi una alternativa.

    [Acta 721, 6 de maig de 2024]
  • ca  contraban d'éssers humans, n m
  • ca  contraban de persones, n m
  • es  tráfico de personas, n m
  • fr  trafic d'êtres humains, n m
  • fr  trafic de personnes, n m
  • it  traffico di esseri umani, n m
  • it  traffico di persone, n m
  • pt  contrabando de migrantes, n m
  • pt  contrabando de pessoas, n m
  • en  human smuggling, n
  • en  people smuggling, n

Sociologia > Serveis socials

Definition
Acció de facilitar l'entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme contraban d'éssers humans (sin. contraban de persones):

    S'aproven les denominacions contraban d'éssers humans i contraban de persones (calcs de l'anglès human smuggling i people smuggling, respectivament), com a sinònimes, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades: estan construïdes sobre el nucli contraban, motivat semànticament per extensió del significat amb què aquest substantiu es recull al diccionari normatiu ("Introducció furtiva de mercaderies prohibides o per les quals hom no ha pagat els drets d'entrada"), i els complements del nom d'éssers humans i de persones, respectivament, igualment adequats semànticament i anàlegs als utilitzats en altres llengües;

    ·ja es documenten en contextos especialitzats;

    ·segueixen el paral·lelisme de la forma anglesa, que és la denominació de referència perquè és l'establerta pels organismes internacionals en el moment de fixar i definir aquest concepte (tal com ha fet el portuguès amb contrabando, que també calca el nucli de la forma anglesa);

    ·tenen el suport dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la dualitat contraban d'éssers humans i contraban de persones, s'opta per acceptar totes dues formes i per aprovar-les com a sinònims absoluts, tenint en compte: 1) que totes dues tenen ús (segons els contextos documentats, contraban d'éssers humans és una forma més pròpia de contextos especialitzats, mentre que contraban de persones se sol utilitzar en àmbits més divulgatius); 2) que totes dues són adequades lingüísticament, i 3) que en les altres llengües es produeix la mateixa dualitat d'ús.

    Es descarten les formes tràfic d'éssers humans i tràfic de persones, malgrat que han tingut difusió i són anàlogues a les formes utilitzades en altres llengües romàniques (castellà, francès i italià), perquè en català ja s'apliquen a un altre concepte relacionat, concretament a l'acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d'una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l'amenaça, l'engany, l'ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d'explotar-les (en anglès, human trafficking).

    Igualment, s'han descartat les formes facilitació de la migració irregular i tràfic il·lícit de migrants, perquè no s'adeqüen al concepte, malgrat que en algunes fonts en altres llengües s'han documentat solucions anàlogues referides específicament a aquest tipus de delicte: en el primer cas, els especialistes han fet notar que la facilitació és una figura legal diferent, que no implica necessàriament, a diferència del que passa amb el contraban, la contraprestació econòmica; en el segon cas, a banda de la redundància que implica qualificar el tràfic d'il·lícit, aquesta forma podria confondre's fàcilment amb el concepte relacionat de tràfic d'éssers humans.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]
  • ca  contraban d'éssers humans, n m
  • ca  contraban de persones, n m
  • es  tráfico de personas, n m
  • fr  trafic d'êtres humains, n m
  • fr  trafic de personnes, n m
  • it  traffico di esseri umani, n m
  • it  traffico di persone, n m
  • pt  contrabando de migrantes, n m
  • pt  contrabando de pessoas, n m
  • en  human smuggling, n
  • en  people smuggling, n

Sociologia > Serveis socials

Definition
Acció de facilitar l'entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme contraban d'éssers humans (sin. contraban de persones):

    S'aproven les denominacions contraban d'éssers humans i contraban de persones (calcs de l'anglès human smuggling i people smuggling, respectivament), com a sinònimes, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades: estan construïdes sobre el nucli contraban, motivat semànticament per extensió del significat amb què aquest substantiu es recull al diccionari normatiu ("Introducció furtiva de mercaderies prohibides o per les quals hom no ha pagat els drets d'entrada"), i els complements del nom d'éssers humans i de persones, respectivament, igualment adequats semànticament i anàlegs als utilitzats en altres llengües;

    ·ja es documenten en contextos especialitzats;

    ·segueixen el paral·lelisme de la forma anglesa, que és la denominació de referència perquè és l'establerta pels organismes internacionals en el moment de fixar i definir aquest concepte (tal com ha fet el portuguès amb contrabando, que també calca el nucli de la forma anglesa);

    ·tenen el suport dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la dualitat contraban d'éssers humans i contraban de persones, s'opta per acceptar totes dues formes i per aprovar-les com a sinònims absoluts, tenint en compte: 1) que totes dues tenen ús (segons els contextos documentats, contraban d'éssers humans és una forma més pròpia de contextos especialitzats, mentre que contraban de persones se sol utilitzar en àmbits més divulgatius); 2) que totes dues són adequades lingüísticament, i 3) que en les altres llengües es produeix la mateixa dualitat d'ús.

    Es descarten les formes tràfic d'éssers humans i tràfic de persones, malgrat que han tingut difusió i són anàlogues a les formes utilitzades en altres llengües romàniques (castellà, francès i italià), perquè en català ja s'apliquen a un altre concepte relacionat, concretament a l'acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d'una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l'amenaça, l'engany, l'ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d'explotar-les (en anglès, human trafficking).

    Igualment, s'han descartat les formes facilitació de la migració irregular i tràfic il·lícit de migrants, perquè no s'adeqüen al concepte, malgrat que en algunes fonts en altres llengües s'han documentat solucions anàlogues referides específicament a aquest tipus de delicte: en el primer cas, els especialistes han fet notar que la facilitació és una figura legal diferent, que no implica necessàriament, a diferència del que passa amb el contraban, la contraprestació econòmica; en el segon cas, a banda de la redundància que implica qualificar el tràfic d'il·lícit, aquesta forma podria confondre's fàcilment amb el concepte relacionat de tràfic d'éssers humans.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]
  • ca  contrabrífing, n m
  • es  contrabriefing
  • en  agency briefing

Comunicació > Publicitat

Definition
Document que una agència de publicitat presenta a un anunciant en resposta al brífing amb l'objectiu de resoldre dubtes, demanar informació addicional, fer-hi aportacions o contrapropostes, presentar un esbós de l'estratègia publicitària, etc.

Note

  • Per extensió, reunió de treball en què l'agència de publicitat exposa el contingut del contrabrífing a l'anunciant.
  • ca  contrabrífing de mitjans, n m
  • es  contrabriefing de medios

Comunicació > Publicitat

Definition
Document que una agència de publicitat o una central de mitjans presenta a un anunciant en resposta al brífing de mitjans amb l'objectiu de resoldre dubtes, demanar informació addicional, fer-hi aportacions o contrapropostes, presentar un esbós de l'estratègia de mitjans, etc.
  • ca  contracanvi de mà, n m
  • ca  ziga-zaga, n f sin. compl.
  • es  contracambio de mano
  • es  zig-zag
  • fr  contre-changement de main
  • fr  zigzag
  • en  counter-change of hand

Esport > Esports eqüestres > Hípica

Definition
Canvi de direcció en què el cavall deixa la pista sobre la qual cavalca i en segueix una altra d'obliqua a aquesta fins a un punt determinat, sense retrocedir, per recuperar després la pista inicial pel mateix procediment.
  • ca  contracanxa, n f
  • es  contracancha
  • fr  bas-côté
  • fr  contre-cancha
  • fr  couloir de dégagement
  • en  wood
  • eu  kontrakantxa

Esport > Esports de pilota > Pilota

Definition
Franja de terreny de 4,5 m d'amplada mínima, situada al costat de la canxa del frontó, a la dreta del jugador.
  • ca  contracatalina, n f
  • es  contracatalina
  • fr  catalina renversée
  • en  catalina reverse

Esport > Esports aquàtics > Natació artística

Definition
Figura iniciada en posició de decúbit pron que consisteix a adoptar, successivament i amb les transicions pertinents, les posicions de carpa endavant i de grua, seguir amb una rotació de contracatalina per assolir la posició de cama de ballet, i acabar en posició de decúbit supí.