Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  clima megatèrmic, n m
  • es  clima megatérmico
  • fr  climat mégathermique
  • en  megathermal climate

Física > Meteorologia

Definition
Clima caracteritzat per temperatures càlides.
  • ca  clima mesotèrmic, n m
  • es  clima mesotérmico
  • fr  climat mésothermique
  • en  mesothermal climate

Física > Meteorologia

Definition
Clima caracteritzat per temperatures moderades.
  • ca  clima microtèrmic, n m
  • es  clima microtérmico
  • fr  climat microthermique
  • en  microthermal climate

Física > Meteorologia

Definition
Clima caracteritzat per temperatures fredes.
  • ca  climactèrids, n m pl
  • nc  Climacteridae

Zoologia > Ocells

Definition
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  neutre -a en carboni, adj
  • ca  climàticament neutre -a, adj sin. compl.
  • es  climáticamente neutro -tra, adj
  • es  neutro -tra en carbono, adj
  • es  neutro -tra en emisiones de gases de efecto invernadero, adj
  • es  neutro -tra en emisiones de GEI, adj
  • fr  carboneutre, adj
  • fr  climatiquement neutre, adj
  • fr  neutre en carbone, adj
  • fr  neutre en émissions de gaz à effet de serre, adj
  • fr  neutre en émissions de GES, adj
  • en  carbon neutral, adj
  • en  climate neutral, adj
  • en  GHG emissions neutral, adj
  • en  greenhouse gas emissions neutral, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Medi ambient, **Denominació catalana 1: Locució adjectival (Adj+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució adjectival (Adv+Adj)**

Definition
Que manté un balanç zero entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la seva absorció a través dels embornals.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme neutre -a en carboni (sin. compl. climàticament neutre -a)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven els adjectius neutre -a en carboni i climàticament neutre -a, com a sinònims (neutre -a en carboni, com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que probablement són calcs de l'anglès, totes dues formes poden considerar-se també lingüísticament adequades en català, tant des del punt de vista formal com semàntic.

    ·Formalment, neutre -a en carboni segueix el paral·lelisme de la forma del mateix àmbit baix -a en carboni.

    ·Semànticament, estan relacionades amb les denominacions, també sinònimes, neutralitat de carboni i neutralitat climàtica, que fan referència a la compensació o neutralització entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que tenen efectes sobre el canvi climàtic, i la seva absorció a través dels embornals.

    ·L'adjectiu neutre -a s'explica d'acord amb les diferents accepcions recollides al diccionari normatiu per a aquest adjectiu (per exemple, "Que es manifesta d'una manera intermèdia entre els dos extrems o matisos que pot adoptar") i, d'una manera encara més clara, de les documentades al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (per exemple, "Que no té cap efecte sobre una persona o sobre una realitat").

    ·La forma carboni, referida -per assimilació amb diòxid de carboni- al conjunt de gasos amb efecte hivernacle que s'emeten a l'atmosfera, ja té l'aval del Consell Supervisor, i l'adverbi climàticament remet al canvi climàtic, per un procés d'assimilació semblant al que s'ha produït entre carboni i diòxid de carboni i, per extensió, entre carboni i gasos d'efecte hivernacle.

    ·Totes dues són formes ja documentades en català.

    ·Tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    Formes desestimades

    Entre neutre -a en carboni i neutre -a de carboni es prefereix la forma amb la preposició en, que es considera més entenedora, perquè la preposició en mostra més clarament el sentit existent entre els dos elements del sintagma.

    [Acta 670, 11 de novembre de 2020]
  • ca  clímax, n m
  • es  klimax
  • es  klímax
  • fr  klimax
  • en  klimax

Història > Arqueologia

Definition
Cadascuna de les escales que divideixen radialment la graderia d'un teatre grec.
  • ca  clínquer, n m
  • es  clinca
  • es  clínker
  • fr  clinker
  • it  clinker
  • it  klinker
  • en  clinker

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definition
Producte que s'obté de calcinar els principals constituents del ciment fins a la fusió parcial, abans de triturar-los.
  • ca  clip, n m
  • es  clip, n m
  • es  grapa, n f
  • es  grapa de ligadura, n f
  • es  grapa vascular, n f
  • fr  clip, n m
  • en  clip, n
  • en  ligation clip, n
  • en  vascular clip, n

Ciències de la salut > Cirurgia

Definition
Instrument quirúrgic en forma de pinça, aproximadament entre 2 i 12 mil·límetres, generalment de titani o de cobalt, que s'utilitza per a obstruir de manera permanent un aneurisma o un conducte, sovint un vas sanguini.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes clip, clipar i clipatge:

    S'aprova el terme clip, juntament amb els termes relacionats clipar i clipatge, pels motius següents:

    Pel que fa a clip, probablement manlleu de l'anglès,

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes per a designar aquest concepte i es documenta ja en nombrosos textos especialitzats;

    ·és una forma motivada, que des del punt de vista lingüístic pot considerar-se una especialització del significat que ja recull el diccionari normatiu per al substantiu clip: "Petit objecte metàl·lic o d'altra matèria, que fa molla pel fet d'estar doblegat sobre ell mateix i que serveix per a subjectar papers, cabells, roba, etc.";

    ·en altres llengües (castellà, francès) també s'utilitza aquesta forma, que ja es documenta en obres terminològiques i, fins i tot, lexicogràfiques;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats, que asseguren que és una forma absolutament implantada, juntament amb els derivats clipar i clipatge.

    Es descarta la forma grapa perquè designa un altre concepte: un clip és un instrument d'obstrucció permanent de vasos sanguinis o altres conductes, mentre que una grapa és una peça de sutura de la pell, la paret intestinal, etc. Per motius similars s'ha desestimat també la forma pinça, que generalment s'associa amb instruments que fan una obstrucció temporal, per exemple durant una operació.


    Pel que fa, d'altra banda, als derivats clipar i clipatge,

    ·són formes d'ús corrent entre els especialistes i, com clip, estan molt implantades i es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·són formes lingüísticament adequades: clipar és un derivat verbal de clip i és anàleg a formes ja normatives com ara grapar o pinçar; clipatge, al seu torn, és un derivat també adequat de clipar (a partir del sufix -atge, que s'associa a operacions, sobretot tècniques) similar a altres formes de la llengua com ara cilindratge, mandrinatge o premsatge;

    ·dins el mateix àmbit mèdic, clipar i clipatge segueixen el patró de formació de clampar i clampatge, formes igualment normalitzades pel Consell Supervisor;

    ·en altres llengües s'utilitzen les designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    [Acta 556, 31 de gener de 2013]
  • ca  clipar, v tr
  • es  clipar, v tr
  • fr  clipper, v tr
  • en  clip, to, v tr

Ciències de la salut > Cirurgia

Definition
Obstruir de manera permanent un aneurisma o un conducte, sovint un vas sanguini, per mitjà d'un clip.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes clip, clipar i clipatge:

    S'aprova el terme clip, juntament amb els termes relacionats clipar i clipatge, pels motius següents:

    Pel que fa a clip, probablement manlleu de l'anglès,

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes per a designar aquest concepte i es documenta ja en nombrosos textos especialitzats;

    ·és una forma motivada, que des del punt de vista lingüístic pot considerar-se una especialització del significat que ja recull el diccionari normatiu per al substantiu clip: "Petit objecte metàl·lic o d'altra matèria, que fa molla pel fet d'estar doblegat sobre ell mateix i que serveix per a subjectar papers, cabells, roba, etc.";

    ·en altres llengües (castellà, francès) també s'utilitza aquesta forma, que ja es documenta en obres terminològiques i, fins i tot, lexicogràfiques;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats, que asseguren que és una forma absolutament implantada, juntament amb els derivats clipar i clipatge.

    Es descarta la forma grapa perquè designa un altre concepte: un clip és un instrument d'obstrucció permanent de vasos sanguinis o altres conductes, mentre que una grapa és una peça de sutura de la pell, la paret intestinal, etc. Per motius similars s'ha desestimat també la forma pinça, que generalment s'associa amb instruments que fan una obstrucció temporal, per exemple durant una operació.


    Pel que fa, d'altra banda, als derivats clipar i clipatge,

    ·són formes d'ús corrent entre els especialistes i, com clip, estan molt implantades i es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·són formes lingüísticament adequades: clipar és un derivat verbal de clip i és anàleg a formes ja normatives com ara grapar o pinçar; clipatge, al seu torn, és un derivat també adequat de clipar (a partir del sufix -atge, que s'associa a operacions, sobretot tècniques) similar a altres formes de la llengua com ara cilindratge, mandrinatge o premsatge;

    ·dins el mateix àmbit mèdic, clipar i clipatge segueixen el patró de formació de clampar i clampatge, formes igualment normalitzades pel Consell Supervisor;

    ·en altres llengües s'utilitzen les designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    [Acta 556, 31 de gener de 2013]
  • ca  clipatge, n m
  • es  clipado, n m
  • es  clipaje, n m
  • es  grapado, n m
  • fr  clippage, n m
  • en  clipping, n

Ciències de la salut > Cirurgia

Definition
Acció de clipar.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes clip, clipar i clipatge:

    S'aprova el terme clip, juntament amb els termes relacionats clipar i clipatge, pels motius següents:

    Pel que fa a clip, probablement manlleu de l'anglès,

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes per a designar aquest concepte i es documenta ja en nombrosos textos especialitzats;

    ·és una forma motivada, que des del punt de vista lingüístic pot considerar-se una especialització del significat que ja recull el diccionari normatiu per al substantiu clip: "Petit objecte metàl·lic o d'altra matèria, que fa molla pel fet d'estar doblegat sobre ell mateix i que serveix per a subjectar papers, cabells, roba, etc.";

    ·en altres llengües (castellà, francès) també s'utilitza aquesta forma, que ja es documenta en obres terminològiques i, fins i tot, lexicogràfiques;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats, que asseguren que és una forma absolutament implantada, juntament amb els derivats clipar i clipatge.

    Es descarta la forma grapa perquè designa un altre concepte: un clip és un instrument d'obstrucció permanent de vasos sanguinis o altres conductes, mentre que una grapa és una peça de sutura de la pell, la paret intestinal, etc. Per motius similars s'ha desestimat també la forma pinça, que generalment s'associa amb instruments que fan una obstrucció temporal, per exemple durant una operació.


    Pel que fa, d'altra banda, als derivats clipar i clipatge,

    ·són formes d'ús corrent entre els especialistes i, com clip, estan molt implantades i es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·són formes lingüísticament adequades: clipar és un derivat verbal de clip i és anàleg a formes ja normatives com ara grapar o pinçar; clipatge, al seu torn, és un derivat també adequat de clipar (a partir del sufix -atge, que s'associa a operacions, sobretot tècniques) similar a altres formes de la llengua com ara cilindratge, mandrinatge o premsatge;

    ·dins el mateix àmbit mèdic, clipar i clipatge segueixen el patró de formació de clampar i clampatge, formes igualment normalitzades pel Consell Supervisor;

    ·en altres llengües s'utilitzen les designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    [Acta 556, 31 de gener de 2013]